1. L’ A G
U L L
A
Juny 2009 - Any XIV - Número 65
Consumint la vida
Immediatesa, excés i malbaratament. Són alguns trets del consumisme que s’ha
apropiat de la nostra cultura, de la nostra forma de viure i d’entendre el món. Afectats
per l’opulència –d’uns quants, no pas de tots– vivim dins uns quants miratges: que
els nostres recursos són il·limitats, que ens mereixem tot allò que tenim, que els
nostres desitjos són el mateix que les nostres necessitats i que allò que fem no té
conseqüències, és a dir, no ens fem responsables de com això afecta la vida de moltes
persones. Per acabar-ho d’arrodonir, descobrim que consumir desvetlla avidesa: mai
no en tenim prou. Tot plegat ens fa més feliços? Més solidaris? Anem veient que no.
Certament aquesta és una visió esbiaixada de tot plegat. Amb les nostres tendències
consumistes conviuen també altres afanys: de justícia, de solidaritat, d’utopia, que
s’expressen de moltes maneres a través d’organitzacions ben diverses. Però el consum
s’ha convertit en una mena d’ideologia molt vivencial i poc formulada que comporta
moltes contradiccions. D’una banda amb els seus valors ens hem embolicat en una
crisi de dimensions desconegudes produint objectes de necessitat qüestionable amb
un alt cost de recursos naturals i amb l’explotació i la precarietat de moltes persones, i
endeutant-nos per obtenir-los. I de l’altra esperem del consum que ens en tregui amb
mesures també immediates, excessives i que comporten un malbarament de recursos
i un empitjorament de les condicions ambientals, com els ajuts públics a la compra
d’automòbils, en el cas de Catalunya amb escassa sensibilitat pel medi ambient.
Però potser el més greu és com el consum afecta la nostra manera de relacionar-nos amb
les persones. Relacions d’un sol ús (per no dir d’utilitzar i llençar), enlluernadores en
l’aparença, satisfactòries inicialment en el plaer i en la novetat però allunyades d’allò
que ens acaba omplint de sentit. L’amor, l’amistat demanen temps per construir-se i
per madurar, demanen gratuïtat i generositat, no eludeixen els moments de patiment,
acompanyen sovint en la impotència, fan confiança, esdevenen fidels. I són a l’abast
de qualsevol persona sigui quina sigui la seva edat, procedència, situació, estatus
social. Faríem bé de reivindicar-ho.
Butlletí de reflexió i diàleg. C/e: agulla.revista@telefonica.net. Bloc: http://punxo.blogspot.com
2. L’Agulla Sumari
Sumari - Sumari - Sumari - Sumari - Sumari - Sumari
Butlletí de reflexió i diàleg Veure, mirar
03 ¡Nena! ¡Que nos tiran las casas baratas! J. Sánchez
Any XIV. Número 65
juny 2009
04 Una llei electoral per lluitar contra la distància entre polítics
Periodicitat:
i ciutadans. T. Comín i S. Cormenzana.
cinc números l’any. 06 Eivissa. Q. Cervera
Subscripció anual: 10 € 07 Un “GIM” a Viladecans. M. Solé
Grup promotor:
jaume Botey la palmera i la font
joaquim M. Cervera
Salva Clarós 08 La parròquia, lloc de vida cristiana. J. Soler Llopart
Kitty Guirao 09 Esdevenir un altre Crist. P. Queralt
Maria-josep Hernàndez 10 A Poblenou de Pineda de Mar hem obert un menjador de
Tere jorge
josep Lligadas
Càritas. R. Masachs
josep Pascual
Mercè Solé amb entitat (i experiència)
Coordinació:
josep Lligadas
12 El Bou i la Mula. A. Dresaire
Compaginació:
Mercè Solé 13 Puntades
Dibuixos:
Montserrat Cabo 15 per airejar el cervell
Capçalera:
Mercè Gallifa La FE DE CADA DIA
Imprimeix:
Multitext, S.L. 16 Els salms, per mirar cap a Déu. J. Lligadas
D.L.: B - 41803 - 97
Adreça:
Gran Via de les Corts
Bon
Catalanes, 942, 5-1
08018 Barcelona
Correu electrònic:
agulla.revista@telefonica.net
Telèfon: 93.308.37.37
(josep Pascual)
Bloc:
estiu!
http://punxo.blogspot.com
Per subscriure’s a l’Agulla. Es tracta, simplement, d’omplir la butlleta de domiciliació bancària (si no
voleu retallar la revista, es pot fotocopiar) i enviar-nos-la. També podeu enviar les dades per correu electrònic.
Butlleta de subscripció
Amics, Nom i cognoms: ____________________________________________
Us faig saber que desitjo fer NIF: ____________________________________________________
el pagament de la subscripció
anual de l’AGULLA a través del Adreça: _________________________________________________
compte que us indico.
Població: ______________________________________ CP: _____
Atentament,
Telèfon: _________________________________________________
Firma
Correu electrònic: __________________________________________
2 Entitat
- Oficina
- Control
- Compte o llibreta
3. Veure, mirar...
Veure, mirar... Veure, mirar... Veure, mirar... Veure, mirar... Veure, mirar... Veure, mirar...
¡Nena! ¡Que nos tiran
las casas baratas!
Juanjo Sánchez
preu del lloguer era de “veinte barri que ha estat el seu segell
duros”. D’aquí el sobrenom de d’identitat. Recordo amb afecte
“cases barates”. Tot i estar de manifestacions per aconseguir
lloguer, la gent se les va anar semàfors, un ambulatori, un
arreglant per compte propi. De poliesportiu, un centre cívic, i
fet el lloguer de les cases, s’ha tot el que fos necessari per a la
anat heretant familiarment. En millora col·lectiva. Això marca,
moltes d’aquestes cases han i de quina manera! Ningú dels
viscut famílies de fins a set que conec i que s’han criat en
membres. I tot, en els seus 40 aquest ambient, és indiferent a
La frase que dóna títol a aquest metres. la injustícia i a l’arrogància. Ser
article ha estat pronunciada del “Buenpas” et marca per tota
La mancances d’espai i higiene
durant dècades pels veïns la vida.
es van suplir amb molt d’enginy.
del barri del Bon Pastor de La majoria van construir una A poc a poc la gent va anar
Barcelona. De fet un servidor, terrassa al petit pati interior prosperant i després d’arreglar-
que ja supera la quarantena, ha aconseguint un nou espai per se la caseta amb molt d’esforç,
sentit i viscut tot tipus de teories estendre la roba i a sota un servei van estalviar per comprar-se
conspiratòries sobre el futur de per poder encabir una dutxa fins un cotxe. Els 600 i els 850 ens
les cases barates. Cada vegada aleshores desconeguda. Però van robar l’espai vital de què
que algun enginyer, topògraf o el veritable espai vital era el gaudíem i uns anys més tard
regidor del districte es passejava carrer. Es vivia tant o més fora l’heroïna, ens va acabar de
pels carrerons del barri el rumor que dins. A l’estiu era habitual treure d’uns carrers que ja no
s’estenia porta per porta com la trobar famílies senceres sopant al eren lliures de pors i perills. Les
pólvora: ¡Nena! ¡Que ens tiren carrer o prenent la fresca. Festes portes es van començar a tancar,
les cases barates! populars, revetlles, banderetes malgrat que durant molts anys la
Jo m’he criat en una d’aquestes de paper liles, vermelles i premissa era passar sense trucar.
cases que superen per molt poc els grogues. Sí, molt vermell, molt Tot i que la cosa ha millorat
40 metres quadrats. Construïdes obrer i sobretot molta gent força, encara queden alguns
al 1929 per albergar els emigrants humil. És aquesta senzillesa de carrers de les cases barates que
que van arribar a Barcelona la seva gent, la que va impregnar s’han convertit en una mena de
per l’Exposició Universal i que la meva infància i adolescència. “guetos” d’ètnia gitana sovint
malvivíen en unes barraques La riquesa del compartir una vinculats a problemes socials
escampades per tota la ciutat. sèrie de valors per uns carrers i estrucutrals importants. Un
Es van construir diversos nuclis lliures de pors i perills. Això va equip de TV3 va retratar no fa
d’habitatges, i l’últim que queda crear un barri unit, reivindicatiu, gaires setmanes aquesta situació
en peu, no per molt de temps, és que ha aconseguit tot el que en un “30 minuts” dedicat a l’IES
el del Bon Pastor. Són cases d’una té (inclòs el metro a punt per Cristòfor Colom ubicat en aquest
sola planta agrupades en illes de inaugurar-se) amb molt d’esforç sector. El seu títol tan desfortunat
12 i amb uns carrers estrets que i dedicació. El seu aïllament “Visc a les Cases Barates”,
recorden els pobles andalusos. provocat per la deixadesa de les donant a entendre que la totalitat
Són propietat del Patronat administracions i la seva situació de tots els veïns de les cases i
Municipal de l’Habitatge de geogràfica, envoltat de polígons per extensió del barri vivien
Barcelona, sempre han estat industrials per tots cantons d’aquesta manera, ha provocat
de lloguer amb uns preus molt
populars. En els anys setanta, el
menys pel riu Besòs, han creat
un caràcter de pertinença al
una onada d’indignació mai
vista fins ara al barri. De sobte, 3
4. aquell esperit de pertinença que el previst en menys d’un any van caure al carrer Bassella. No
semblava adormit s’ha despertat es podrà mudar al seu nou pis. vaig poder evitar acostar-me a
en forma de moviment unànim. Evidentment que el barri ja no contemplar l’enderrocament.
La mateixa directora de TV3 serà el que era, però la vida dels No era l’únic. Molts veïns que
Mònica Terribas es va veure habitants de les cases tampoc. havien corregut per aquell
en l’obligació, juntament amb Abandonen la precarietat per carreró s’amuntegaven per fer
el defensor del telespectador, passar a gaudir un pis que duen fotos, vídeos o simplement mirar
de reunir-se amb l’Associació somiant molts anys. El preu que com queia la casa que els havia
de Veïns del barri i demanar es paga, és acabar amb la vida de vist néixer.
disculpes pel tractament poble que comportava el tipus Aviat la meva infància dormirà
informatiu. Aquest esperit de construcció, però jo crec, en els fonaments d’uns pisos
combatiu, el sentiment d’orgull, sincerament, que fa temps que que busquen millorar la vida
la humilitat i la solidaritat, és això ja s’havia perdut. dels habitants d’un barri que
l’herència que ens deixen les Farà uns dos anys que mentre se senten orgullosos de la seva
cases barates. visitava a la meva mare, una història.
Però les coses canvien, no sé si veïna va treure el cap per la porta
per bé o per mal, però canvien. i va cridar: “¡Nena! ¡Que ens
La meva mare encara viu a la tiren les cases barates! “. Aquest Juanjo Sanchez treballa en un estudi
creatiu de mitjans audiovisuals
“seva” casa barata. Si tot va sobre cop sí que era cert. Les primeres
Una llei electoral
per lluitar contra la distància
entre polítics i ciutadans
Toni Comín i Sonia Cormenzana
“Crec que els polítics tenen en partits, les institucions i la classe
compte el que pensa la gent”. política.
Segons l’últim Baròmetre
Però no una llei electoral
d’Opinió Política, publicat el
qualsevol, òbviament. Un sistema
febrer del 2009, 7 de cada 10
electoral servirà per restaurar els
catalans es mostren més aviat en
ponts entre ciutadania i política
desacord amb aquesta afirmació.
a condició que:
El 48% de la població creu que
cap partit no pot donar una 1. A condició que doni més
resposta adequada als principals capacitat de decisió als
problemes que té actualment electors. Com? A través
Catalunya. Les dades, extretes de llistes “obertes” o, per
de l’enquesta que fa el Centre dir-ho tècnicament, llistes
d’Estudis d’Opinió (CEO), desbloquejades amb vot
quantifiquen l’allunyament de preferent. Es tracta que dins la
la ciutadania respecte a la classe llista d’un partit, els electors dels diferents partits i que
política. Hi ha alguna manera puguin triar els candidats disposi d’una base de dades
de superar aquesta percepció que més els agradin. accessible i ordenada on
generalitzada? Fer una nova llei 2. A condició que fomenti la hi hagi tota la informació
electoral no serà una panacea, transparència, per mitjà necessària per comprovar
sens dubte, però pot ajudar a d’una Sindicatura Electoral si aquests compromisos
4 lluitar contra la desafecció dels
electors respecte del sistema de
que reculli de manera fiable
els compromisos electorals
han estat complerts o no.
Es tracta que els ciutadans
5. que reguli les eleccions al seu signatures, el Parlament haurà
Parlament. de debatre aquesta proposta.
Paradoxa: d’una banda, Els ciutadans, doncs, per mitjà
reivindiquem reiteradament de la ILP tenen l’oportunitat
més autogovern; de l’altra, no d’aprofitar la feina iniciada
exercim una de les competències pels partits, i retornar-la al
més importants de què disposem. Parlament amb la legitimitat
Quina competència més afegida que suposen les 50.000
important, per a una comunitat (o més) signatures. És hora de
política, que dotar-se de les regles reivindicar des de la ciutadania
del joc bàsiques del sistema l’exercici de l’autogovern en una
democràtic, és a dir, el sistema matèria que només depèn del
electoral? Han passat quasi 30 nostre Parlament. Per reforçar la
anys i no hem estat capaços de legitimitat del sistema polític cal
puguin fer, per si mateixos, fer la nostra llei electoral. una Llei Electoral de Catalunya. Si
d’avaluadors de l’acció de aquesta es presenta al Parlament
Tanmateix, els partits no estan
govern i que aquests hagin en forma d’ILP evidenciarà la
sent, per ara, capaços de culminar
de fer un millor rendiment maduresa de la ciutadania: per
els seus propis treballs i elaborar
de comptes. recuperar la seva responsabilitat
la llei que el país té dret a tenir.
3. A condició que fomenti Per això, des de CpC, hem decidit i actuar amb tots els instruments
la proximitat i la igualtat posar la ciutadania en acció: que que té a l’abast, per millorar la
del vot. Es tracta que les siguin els propis ciutadans i qualitat de la democràcia, per
circumscripcions siguin més ciutadanes els qui elaborin una restaurar els ponts, avui massa
petites, com per exemple, proposta de llei electoral i que malmesos, amb la política.
les vegueries. I que els vots la proposin al Parlament. Per Toni Comín i Oliveres és Responsable
de les diferents vegueries això, hem endegat una Iniciativa d’Acció Política de CpC i Sonia
tinguin un valor similar (i Cormenzana és Cap de comunicació de
Legislativa Popular (ILP): si
CpC
no, com passa ara, en què els aconseguim un mínim de 50.000
vots de les províncies més www.lleielectoral.cat
poblades valen la meitat que
els de les províncies menys
poblades). Imaginar la tarda amb nous acords
4. A condició que intenti i fer que el vers flueixi en pau
lluitar contra l’abstenció. com el silenci, tan ric i necessari
Podríem tenir un Parlament i amb tants colors, si ets tu qui el vols.
que reflectís el grau de Reconstruir els mots i cercar la pregària
participació? Podríem tenir que no confon, que clarifica,
un Parlament amb una que fa que el dolor propi que ens és incomprensible
part dels escons variables, ens renovi la mirada al qui pateix,
que creixés o disminuís en que fa que cada error que hem fet en el camí
número d’escons en funció sigui més comprensió per qui s’equivoqui avui.
de la participació.
Redreçar els camins fets, i, si cal, reinventar-los,
Totes aquestes són les idees instar l’essència humana que tenim
que inclou la proposta de Llei a caminar malgrat els dubtes,
electoral que promou Ciutadans a avançar
pel Canvi. Idees que de fet es estimant sempre, somiant sempre
desprenen, en bona mesura, dels i a expressar sense cap por
treballs que el propi govern i els el que sentim
propis partits han encarregat, del cor endins.
els darrers anys, per intentar
que Catalunya deixi de ser Assuavir els dies i fer-los més plàcids.
l’”anomalia”, l’”excepció”. En Cicatritzar els vespres on hi ha hagut dolor.
efecte, Catalunya és l’única I sentir pau
Comunitat Autònoma i l’únic per donar pau.
5
país del món que no disposa
Maria-Josep Hernàndez
d’una llei electoral pròpia
6. Eivissa
Quim Cervera
Sant Agustí, Sant Jordi,
Sant Josep, Sant Joan,
Sant Carles i el port i la
muntanya de Sant Miquel,
on et retrobes amb la flora
de pins, alzines i fruiters de
Fa uns 20 anys que vaig a Eivissa la setmana de qualsevol poble de la Mediterrània? I les esglésies
Pasqua. Hi viu en germà i la meva cunyada amb totes elles ben emblanquinades, la majoria del XVII
el seu fill que li sóc padrí i li porto la “mona”. El que són a la vegada senzilles, i com “castells” ben
primer any hi vaig anar a l´estiu i el meu germà fotogènics? I les cales de l´oest: Es Molí, Es Torrent,
em va dir que per poder conèixer l’illa bé i amb Tarida, Bassa, d´En Bou? I l´impressionant illot
tranquil·litat era millor una altra època. Com més d´Es Vedrà on hi va fer “niu” el mig esbojarrat Pare
fa que hi vaig més racons nous i bonics descobreixo Palau fundador de les carmelites missioneres? I
i se’m fa més difícil descriure uns paisatges i una el mercat artesà de les Dàlies? I el mirador al bell
gent amb molta complexitat. mar que hi ha a l´Ajuntament de la ciutat vella?
Eivissa és plena de platges, de cales grans i I els carrerons de l´antiga ciutat on es van refent
petites totes elles amb diferent encant. I es coneix cases per part d´artistes i arquitectes, enmig dels
menys l’illa muntanyosa, a l´interior, al nord, habitants d´ètnia gitana?
on descobreixes la gent més autòctona, més El que és més curiós també a Eivissa són els
“normal” i paradisos tant o més bonics que els diferents tipus de gent que hi conviuen: pagesos
de la vore del mar. A tothom li sona a més de la de sempre, turistes, obrers del serveis sobretot del
ciutat d´Eivissa, Sant Antoni, la llarga platja d´en turisme, artistes, aventurers que s´han passejat per
Bossa, i la pintoresca Santa Eulàlia, el “mercadillo” tot el món i ha trobat en la illa el seu “paradís”
d´artesans d´Es Canar, abans més o menys perdut, hippies de 60 o 70 anys que, ja avis i
hippies, ara cada cop més “turístic” i semblant àvies, segueixen empeltats en les flors i la natura,
als d´aquí. Molta gent coneix Eivissa, sobretot per immigrants de temporada i els estables de tota
les discoteques famoses (Pacha, Amnesia...), els cultura i religió... Tots troben encant en aquesta illa
hotels, les festes “desmarxades”, els discjokeis, les que “cap serpent”, ni ”cap verí” no hi ha pogut fer
modes estranyes i esnobs, els espais cada cop més estada, gràcies a la protecció del déu “Bes” (d´on es
destrossats per les “colles” sobretot anglosaxones creu que ve el nom d´Eivissa).
de “turisme tirat”, que no respecten ni els arbres
(sovint els han de replantar). Quan hi vaig, per I obrint una finestra, per deixar que hi entri aire fresc
l´abril, vas observant com els paletes, pintors i d´esperança cal esmentar especialment les ganes
electricistes van restaurant, per a la temporada que hi ha per part de cada vegada més gent de totes
que ja s´obre (de maig a octubre), els apartaments, les edats, tant d’un color polític com d’un altre, de
boleres, parcs, mini-golfs, bars, comerços de platja, recuperar l’Eivissa màgica, acollidora, respectuosa
agències, restaurants, etc., fets de cartró-pedra, per amb la gent, amb l’entorn. És un moviment que va
a poder seguir-los reparant l´any següent. Hi ha començar, enfront de tota la bogeria especuladora,
tota una part de l’illa que s´assembla al paisatge amb el “Salvem ses Salines” de per allà els vuitanta
de les pel·lícules nord-americanes en ple desert on i que s’ha anat consolidant fins a les darrers accions
s´obren espais per al lleure, enmig de gasolineres, de “No volem autopistes” de fa poc mes d’un
tallers, grans magatzems amb arquitectures que any (l’illa, per la prepotència dels Matutes, està
quasi no mereixen ni ser qualificades de “lletges”, oberta pel mig, com una ferida, amb una autopista
perquè són una “taca” enmig de la bellesa natural. inacabada). Mobilitzacions així no s’havien vist
mai a Eivissa. Gent que demana una consciència
Però, i l´Eivissa de les Salines (que donen identitat mediambiental, estètica i sostenible per tal de fer
ja des dels fenicis i romans, i encara donen sal)?
6 I la dels poblets del centre tan ben arreglats i
agradables com són: Santa Gertrudis, Santa Agnès,
l’Eivissa que enamora, més perdurable.
Quim Cervera és capellà i sociòleg
7. Un “GIM” a Viladecans
Mercè Solé
No és un nou mètode gimnàstic ni
una beguda. Un “GIM” és un “Grup
d’Interacció Multicultural”que neix
com a conseqüència dels cursos de gestió
multicultural que s’han dut a terme a la
ciutat, organitzats per la Confederació
d’Associacions de Veïns i promoguts pel
Consell Municipal de la Convivència.
De fet el primer curs va tenir una
vuitantena de persones (alguns tècnics
municipals, molts membres d’entitats,
estudiants universitaris, persones
interessades en general) formant-se un
cop per setmana durant nou mesos.
Això va permetre, a part de compartir
experiències i d’adquirir coneixements,
anar formant un grup cohesionat que
no s’ha limitat a escoltar, sinó que ha
intentat posar en marxa algunes de les
iniciatives suggerides en el curs, amb
els criteris apresos. Certament posar
en pràctica allò que s’aprèn i amb les
contradiccions, èxits i fracassos que comporta, és engegar un procés (fer que la gent es conegui, es
una bona manera d’avançar. formi i tingui iniciatives pròpies i independents)
La segona part del curs ha consistit en un seminari que es converteix en autònom i que a la llarga
de cinc setmanes, sobre aspectes pràctics del treball enriquirà el mateix Consell de la Convivència i
multicultural, en què han participat unes vint contribuirà a cohesionar la ciutat. Això significa
persones ja formades anteriorment. també una major maduresa del grup.
El pas següent, proposat per la CONFAVC ha estat De fet, llevat d’un parell d’excepcions, les
organitzar-nos com a entitat, una entitat vinculada a associacions de veïns de Viladecans no han
la Federació d’Associacions de Veïns de Viladecans mostrat gaire interès pels temes multiculturals, o
que actuï a la ciutat i que estigui coordinada amb si l’han mostrat sovint ha estat d’una manera ben
altres “Gims” que han seguit un procés similar i intencionada i políticament correcta però sense
que han nascut a diferents lloc de Catalunya per concreció. La vinculació amb el GIM i el suport
compartir experiències, reptes i recursos. Crec que de la CONFAVC sens dubte contribuiran, encara
la proposta conté elements ben interessants. que sigui lentament o amb alguns desencontres, a
anar situant de debò el tema multicultural dins del
En primer lloc, és un luxe crear un grup de treball moviment veïnal.
amb persones motivades i ja formades sobre un
tema a voltes complex. Malgrat tot, les primeres reunions costen. Cal anar
agafant confiança, resituar-se en un nou context.
Fins ara moltes d’aquestes persones col·laboraven Però hi ha elements que ja de per si són molt
amb el Consell Municipal de la Convivència, el qual positius com el fet que ja ara formen part del grup
té un ritme pausat, propi d’aquest tipus de consell, persones gitanes, marroquines, llatinoamericanes,
i depèn molt de la sensibilitat i bona disposició un objectiu perseguit pel Consell de la Convivència
del consistori. Un canvi polític, de sigles o de però que fins ara no s’ha fet realitat. Tant de bo
voluntat, pot acabar amb aquest tipus d’activitat. funcioni. Ja us ho explicarem.
Constituir-lo en entitat és d’entrada una pèrdua
Mercè Solé és treballadora social
per al Consell, però a la llarga és una garantia
d’estabilitat i de futur. Per a mi ha estat una bona
tasca municipal, de les que prestigien la política,
7
8. La palmera i la font
La palmera i la font La palmera i la font La palmera i la font
La parròquia, lloc de vida
cristiana
Només fa un any i mig que sóc Josep Soler Llopart
a la parròquia de Sant Andreu
de Palomar de Barcelona, i això
fa que no pugui parlar de gaires
realitats perquè tot just estic
entrant-hi. D’altra banda porto
implicat en el món parroquial
des de l’any 1970: fins a l’any
82 de seminarista i vicari a la
parròquia de la Sagrera i del 82
fins el 2007 de rector: primer a
la parròquia del Bon Pastor de
Barcelona i després a les de Santa
Gemma, Sant Antoni i Sant Enric
simultàniament a l’Hospitalet i
Esplugues. A la vegada he estat
molt implicat als moviments de
la JOBAC, JOC i ACO assumint
responsabilitats en la consiliaria
diocesana dels moviments i
sempre acompanyant com a d’enterrar-la i sorgeixi una i mil bullir l’olla, a tocar aquells
consiliari diferents grups, algun vegades amb nova vida. Per això ressorts que creïn animació, no
des de l’any 1973 fins ara. He en la parròquia he trobat Jesús. es pot fer res si no aconseguim
viscut tot això, m’hi he implicat la implicació positiva, suggerint
En aquest sentit, jo puc dir que la
intensament i puc dir que ha i per això estar obert, i la sento
parròquia m’ha fet experimentar
estat la meva vida. sobretot com la il·lusió perquè
i m’ha tocat a fons, allò que en
La parròquia ha estat per mi un els moviments tenim molt clar. cada persona se senti tocada
lloc on he sentit que es movien Així: la parròquia m’ha donat el i trobi el seu lloc. També és el
moltes coses i a la vegada també contacte amb els pobres, m’ha moment d’encetar processos
on he tingut la sensació que la fet experimentar que l’evangeli o de saber-los captar quan ja
vida s’aturava. Ja es veu que en la tocava a aquell a qui mai no havia estan en marxa, prestar-nos a
parròquia les coses no són lineals, arribat, trobar-me amb gent acompanyar-ne sense posar
entren en contradicció, avancen molt diversa i que no entraven condicions prèvies... I això avui
però també retrocedeixen, en els meus plantejaments, i crec que és la crida que tenim,
s’obren portes immenses i també experimentar que hi havia un perquè hem de reconèixer que
les veus tancar, hi ha una línia camí possible, m’ha endinsat no sabem cap on anem, com han
de futur però a la vegada la veus en el camí de l’espontaneïtat de ser els espais i els moments de
que es perd... podríem dir que i del fer gratuït... A la vegada vida cristiana.
com la vida mateixa. els moviments m’han ajudat La parròquia ens suggereix unes
Segurament aquesta és la clau a valorar bé tot això, a buscar quantes coses: portes obertes,
per valorar la parròquia, que marcs de referència que ens com més millor; racó on un
sempre hi és, com la vida, i fessin avançar. pugui trobar o fer el seu procés;
la trobem al costat de la vida. Ara que sóc en un tornar a espai on trobar la palanca que
Potser per aquí podem arribar començar, i per tant que estic amb faci sortir d’un mateix; lloc on
a entendre que una institució els ulls ben oberts per endevinar, trobar algú; experimentar el goig
8 tan antiga com és l’església, ens
sorprengui, quan ja estem a punt
apreciar i fer camí, sento la
parròquia com una crida a fer
de comptar amb altres, de fer
projecte, de sentir el gust d’allò
9. Esdevenir
que he arribat a compartir; en
definitiva, fer comunitat.
I com a significativa l’eucaristia,
centre de la vida a la parròquia
i on jo l’experimento com enlloc, un altre Crist
encara que sembli estrany. Perquè
Pim Queralt
a la parròquia l’eucaristia és lloc
de diversitat a molts nivells:
de persones, de moments, de Per al P. Chevrier (1826-1879),
motivacions, de manera de posar- fundador del Pradó, ser deixeble
s’hi... I per això és el lloc de sentir i ser apòstol són inseparables. El
que estem caminant junts, quan camí que ens porta a ser veritables
sembla el contrari, ja que això no deixebles ens portarà a esdevenir
és exactament: “tots pensem el “un altre Crist”, per tal que tothom
mateix”, “ho fem tot molt bé” i pugui conèixer Jesucrist a través
“tothom està molt amatent”. És el nostre, del nostre dinamisme
lloc que em refereix a la Paraula vital. En altres paraules, tenir
de Déu i que no és exactament “ja l’experiència de Pau, l’apòstol per
tinc clar què em demana Déu”, i excel·lència: “Ja no sóc jo qui visc;
per tant lloc de conversió que no és Crist qui viu en mi “(Ga 2,20).
és “ja sóc sant”; és trobada amb
Jesús que m’ha convocat, també En definitiva, l’apostolat és
quan no en tinc ganes; és lloc de alhora finalitat i conseqüència del
resar, que és deixar que ell faci; discipulat.
i és crida a la responsabilitat L’experiència original i la
perquè m’encamina per un pedagogia espiritual de Chevrier,
espai on hi són els altres i això es fonamenta en el que s’anomena
ho he experimentat quan certes l’Estudi d’Evangeli. Si Jesucrist és
persones han trobat el seu lloc i el nostre Mestre i nosaltres volem
semblava que no n’hi havia per a ser els seus deixebles, podem
elles. aprendre-ho TOT contemplant
Jo a la parròquia sempre m’he el TOT que Ell va viure, va dir i
trobat movent-me, trobant noves va fer enmig de la gent senzilla
motivacions, valorant les coses del seu temps. I, Chevrier, posa també un accent especial en els tres
d’una altra manera, no sentint misteris fonamentals de Jesucrist. Primer l’Encarnació –el Pessebre–,
que estic perdent el temps i que suposa assumir la condició de l’home i triar-la en la pobresa i
educant-me en la paciència de humilitat. Segon la Creu, viscuda com a expressió del lliurament
creure en el procés que cada total per amor al Pare i als homes i pas (pasqua) cap a la Vida. I tercer
persona necessita. I mai no he l’Eucaristia, possible per l’Encarnació i per la Pasqua, que és donació
sentit que la parròquia en la qual total com a expressió de l’Amor Gratuït de Déu.
jo estava era la millor. Però la Chevrier deia als seus col·laboradors: “No pareu de repassar en el vostre
condició ha estat implicar-m’hi cor aquests grans misteris de nostre Senyor: el Pessebre, la Creu i l’Eucaristia.
sense posar condicions, jugant En el Pessebre, aprendreu a despullar-vos de tot i a viure en la pobresa i
totes les cartes, que mai ningú l’oblit del món i de les coses de la terra. En la Creu, aprendreu a sofrir, a fer
no pensés que volia treure’n cap penitència i a morir a vosaltres mateixos: sofrir i morir amb nostre Senyor.
profit per afavorir altres realitats En l’Eucaristia, aprendreu a conèixer la gran caritat de nostre Senyor, que
d’església, sabent apreciar el que ens dóna el seu cos, la seva ànima, la seva divinitat, i aprendreu a estimar els
es donava i buscant nous camins, vostres germans i a sacrificar-vos per ells com Jesucrist”.
“jo sóc de la parròquia”. No sé
Els deixebles doncs, hem de tenir constantment els ulls fixats en
cap on ha d’anar la parròquia
Jesucrist per contemplar-lo i aprendre a viure estimant i servint els
en el futur però del que n’estic
nostres germans: “Us he donat exemple perquè, tal com jo us ho he fet, ho
segur és que per a mi i per a les
feu també vosaltres” (Jo 13,15).
persones amb qui comparteixo
la vida de parròquia, aquest és el L’estiu de 1866, Chevrier va anar, com solia fer, a fer recés una casa
meu lloc de vida cristiana feta en de pagès a Saint-Fons, prop de Lió. Aquell cop va anar-hi amb
comunitat.
Josep Soler Llopart és capellà
dotze infants pobres acollits a la casa del Pradó i un d’ells, que
esdevingué sacerdot, va explicar molts anys més tard com aquella 9
10. casa plena d’eines del camp i destinada als animals com la Creu convergeixin cap a l’Eucaristia, el
es va transformar. Chevrier va triar la quadra per sagrament de l’Amor. Així es dibuixa un camí de
capella i van posar el nen Jesús en la menjadora seguiment de Jesús, que no és voluntarisme ni
dels animals. Després hi va fer unes inscripcions exigència ideològica, sinó resposta lliure a la seva
a la paret que encara avui podem veure i que invitació i desig interior per “esdevenir bon pa” pels
constitueixen el que anomenem “Mural de Saint- altres i deixar-se “menjar”, consumir, en el servei
Fons”. Allà sintetitza com aquests tres misteris de apostòlic.
la vida de Jesucrist han de ser els trets definidors En definitiva, viure el dinamisme de l’Amor de
del veritable cristià, tant pel que fa a l’estil de fer Jesús que ens farà humils i senzills, capaços de
com a la manera de ser, per d’esdevenir “un altre descentrar-nos de nosaltres mateixos i de donar-
Crist”. nos del tot sense defugir les conseqüències del
En la tradició del Pradó, les tres etapes del mural pecat del món. Ens anima la certesa de que si ens
de Saint-Fons són també expressió dels consells “mantenim en el seu amor” (cf. Jo 15, 9), si circula
evangèlics viscuts al servei de l’evangelització dins nostre aquesta saba vital i vigorosa com circula
dels pobres; vocació en la qual també els laics hi en un arbre de debò, donarem naturalment fruits
participen. La Pobresa es vincula amb el Pessebre, bons, abundants i duradors arreu, com el Pare ens
l’Obediència amb la Creu i la Castedat amb ha confiat de fer (cf. Jo 15, 16).
l’Eucaristia. Ara bé, quan Chevrier ho plasmà en la “Que n’és, de bonic, però, si n’és, de difícil! Només
caseta de Saint-Fons, l’Eucaristia quedà situada en l’Esperit Sant ens ho pot fer entendre! Que el puguem
el centre – i una porta, sense porta, ens dóna entrada rebre abundosament!”
a la capella. La perspectiva fa que tant el Pessebre
Pim Queralt i Capdevila és membre de l’institut secular del
Pradó
A Poblenou de Pineda de Mar
hem obert un menjador de Càritas
Ramon Masachs
Diu que els budistes donen
molta importància als pobres.
Tan importants són els pobres
per ells que la seva salutació en
comptes d’un bon dia, és aquesta:
“Has menjat?”. I a casa seva
sempre tenen arròs fet i al portal
de la casa un got i aigua per si
passa un pobre. Els cristians als
pobres també els donem una
importància cabdal en la nostra preveient que anava per llarg, i càrregues familiars, fills... ens
atenció. Hi esmercem molts constatant que augmentaven les va començar a angoixar el que
esforços en molts àmbits per peticions d’ajuda i les angoixes nosaltres hi podíem fer.
atendre les seves necessitats. entre els immigrants per no Sabíem que en podíem fer una
poder fer front a les despeses i era un menjador, però només
Per què un menjador? familiars, i que en segon lloc pensar-ho ja ens venia pell de
començaven a demanar ajuda gallina sense que ningú s’atrevís
Des de Càritas ja feia un temps
algunes famílies de les que en a manifestar-ho.
que ens anàvem plantejant
diem “normalitzades” i que mai
quin tipus d’ajuda podíem fer Davant, però, el neguit que
s’havien trobat en una situació
a les famílies que no arribaven
10 a final de mes. Avui, immersos
en aquesta crisi econòmica i
d’atur i, per tant, en situació
precària davant hipoteques,
ens suposava atendre aquest
augment d’angoixes, de
11. Després de tres mesos de
demandes i davant la intensitat
funcionament
que anava prenent la crisi i per la
durabilitat que podia tenir... ens Els usuaris ens vénen derivats
vàrem tirar a dins l’olla i la vam dels serveis d’acollida de tot
començar a fer bullir. tipus. Volem que els qui vénen
estiguin connectats en algun dels
Engegar la màquina Serveis per fer-los un seguiment.
Poblenou és un barri que està Ara ja passen de 25 persones a
situat al Maresme al costat de dinar cada dia. Som un equip de
Calella i de Pineda. Sabíem que voluntaris per servir el menjador
una cosa així no la podíem fer organitzats en cinc equips de
sols i vam proposar la idea a treball de dilluns a divendres;
altres entitats del barri i dels tenim uns 70 apadrinaments
voltants i també a possibles de dinars (entre 5 i 40 euros
col·lectius d’immigrants que els mensuals); hi ha entitats que ens
podia interessar el menjador: han fet donacions per col·laborar;
així va néixer la idea amb les unes 11 fleques que ens donen el
tres Càritas, dues comunitats de dinars, col·laboracions de pa, ens donen la fruita... i hem de
musulmanes, tres associacions fleques... Comencen a ploure els dir que no hem tingut mai cap
d’africans i evangelistes. voluntaris i ja no podem tirar problema amb els usuaris.
enrere ni adormir-nos massa en
Ens van passar moltes idees aquest projecte. Ens hi posem de Ens en sortirem?
pel cap, des de fer bullir ple i al cap de tres mesos obrim Dificultats sempre n’hi ha:
literalment l’olla cada dia a el menjador. No només oferim poder posar-nos d’acord tanta
altres possibilitats. Una ens va menjar a qui pot passar gana gent diversa i no sempre els
anar bé: un càtering, per la seva sinó també a aquelles persones mateixos servint el menjador;
senzillesa i la rapidesa amb què que viuen soles i els va bé una el compromís dels voluntaris
podíem posar-lo en marxa. mica de companyia. A això ens que no defalleixi; acollir sense
hi ajuden aquelles persones ser paternalista; poder finançar-
Posada en marxa
voluntàries que venen a dinar nos a la llarga; ...tot un repte.
Comencem a donar veus que al menjador ajudant a fer més Esperem que sí.
volem començar un menjador “normal” i no “estigmatitzar”
Ramon Masachs és capellà
de Càritas i que necessitem el menjador només en un tipus parroquiapoblenou@telefonica.net
voluntaris, apadrinament determinat de persones.
Mitjà i missatge en el viatge papal a Terra Santa
“(...) Ja és prou coneguda la sentència que diu que “el mitjà és el missatge”. És a dir, que el mitjà a través
del qual ens arriba un missatge no és un simple element exterior, sinó que fa cos amb el missatge que
ha de transmetre fins al punt que ell es converteix en el missatge que arriba als receptors. En el cas que
ens ocupa, el missatge que el papa vol donar, la imatge que vol oferir, és el d’un pelegrí que visita uns
llocs sants. El mitjà a través del qual arriba és un viatge oficial amb la parafernàlia de costum. Però,
¿són aquesta mena de viatges el mitjà adequat per fer arribar el missatge que el papa vol donar, la
imatge que vol oferir? ¿O bé amb tota la seva prosopopeia, hi interfereixen de tal manera que missatge
i imatge arriben deformats als receptors?
És fàcil carregar els neulers als periodistes, als polítics, als governs, que en fan una lectura interessada i
esbiaixada... No seria però sobrer preguntar-se, si la condició actual del papa, cap d’Estat, i tot l’embalum
dels seus desplaçaments internacionals, no és una font insuperable d’ambigüitats. En definitiva, doncs,
¿no caldria revisar el mitjà perquè estigui de debò al servei del missatge? Una altra mena de viatges, si
us plau!”
Josep M. Totosaus (“El Pregó”, 15 de maig de 2009)
11
12. Amb entitat (i experiència)
Amb entitat (i experiència) Amb entitat (i experiència)
El Bou i la Mula
Albert Dresaire
pessebre: aspectes teològics, artístics, simbòlics i culturals
que vam fer a la Universitat de Barcelona l’any 2006.
El pessebre és un món. Aquest és un dels lemes Tenim, també, l’objectiu de promoure el debat al
que guien el treball del col·lectiu pessebrista El Bou voltant del pessebre. Si estimem aquesta tradició
i la Mula. Un col·lectiu que el formem persones de i volem que segueixi viva, cal saber-la renovar,
procedència diversa que tenim en comú la fascinació repensar-la i donar-li nous llenguatges que l’apropin a
i l’estima cap aquesta tradició nadalenca. El pessebre la nostra societat. Ens entristeix veure com iniciatives
és un món i aquest convenciment ens va portar a engrescadores (i profundament tradicionals!) com
crear, aviat farà 10 anys, el col·lectiu d’opinió, recerca eren els pessebres que fa uns anys es feien a la plaça
i difusió del pessebre El Bou i la Mula. Va ser el 4 de Sant Jaume de Barcelona, van ser bandejades per
de setembre de 1999 al monestir cistercenc de Santa polítics ineptes i per pretesos defensors de la tradició
Maria de Solius. Des d’aleshores hem portat a terme que l’única cosa que aconseguiran és quedar-se ells
una llarga llista de projectes, tots ells dirigits a complir sols, fent el pessebre. I ens entristeix constatar com,
els objectius que, d’entrada, ens vam marcar. en nom d’un mal entès laïcisme, es nega la possibilitat
de fer el pessebre a algunes escoles. En la mesura de
El primer d’aquests objectius era promoure la recerca les nostres possibilitats hem intervingut en aquests i
sobre el pessebre. El pessebre és una tradició molt altres debats al voltant del pessebre i, en definitiva,
arrelada a casa nostra, amb una llarga història al hem fet articles, llibres, conferències... sempre
darrere, i que ha generat al seu voltant un important amb l’objectiu de mostrar la riquesa del pessebre i
patrimoni cultural, artístic i etnològic; però malgrat d’avançar en el seu coneixement i gaudi.
això, pràcticament no existeixen estudis seriosos que
aprofundeixin en els diferents aspectes d’aquesta I el darrer dels nostres objectius el formulem així:
tradició. El pessebre, pel seu caràcter familiar (tot “Celebrar el pessebre”. És a dir, que tota la feina que fem
i que amb una important dimensió social) potser com a col·lectiu no pot oblidar mai el seu component
ha quedat oblidat pels estudiosos davant d’altres lúdic que, d’altra banda, és un dels trets intrínsecs
tradicions amb menys seguiment. Per això el nostre del pessebre. Ens ho passem molt bé fent el pessebre,
col·lectiu ha promogut diversos treballs de recerca, estudiant-lo i donant-lo a conèixer, i transmetre aquest
entre els quals val la pena destacar la catalogació “passar-s’ho bé” és una de les fites que ens marquem.
d’una col·lecció de figures de pessebre (prop de Els darrers anys hem creat un espai a internet que
3.000 peces!) dins de l’IPEC (Inventari del Patrimoni incorpora, entre d’altres apartats, un bloc d’informació
Etnològic de Catalunya). i opinió sobre el món del pessebre. I ens plau constatar
Un altre objectiu de la nostra entitat és fer difusió com aquest espai s’ha convertit en la referència
del pessebre. I difusió no només vol dir animar principal sobre el món del pessebre a Catalunya, on
tothom a fer el pessebre, o donar-ne a conèixer la fins i tot s’hi adrecen les institucions oficials per a
història, sinó sobretot mostrar totes les possibilitats qüestions relacionades amb el pessebrisme!
que ens ofereix. Fer el pessebre no només és una Ja haureu notat que som entusiastes del pessebre
magnífica oportunitat de realitzar una activitat que i que mai no pararíem de parlar-ne. Però cal cloure
aplegui tota la família, sinó que té un gran potencial aquesta presentació i ho fem amb un fragment de
per treballar la fe en un grup de catequesi o reunir la introducció del llibre Per Nadal, el pessebre: “Fer
diverses generacions d’una entitat en un projecte el pessebre és un moment per aturar-se, enmig dels
comú. Al llarg d’aquests 10 anys hem recollit diverses atabalaments quotidians, i crear a casa, o al carrer,
experiències sobre el valor pedagògic del pessebre o a l’església, o en una residència de persones amb
i per nosaltres ha estat molt important donar-les a dificultats, o a qualsevol altre lloc, una presència
conèixer. Ho hem fet amb diversos treballs (alguns amable i propera del Nadal. Amb tot el que té de força
dels quals han estat guardonats) i amb llibres com cristiana, i amb tot el que té, també, d’humanitat apta
ara Fem el pessebre (Barcelona, La Galera, 2003) o Per i comprensible per a tothom”.
Nadal, el pessebre (Barcelona, CPL, 2005). Dues fites
del nostre col·lectiu que més ens satisfan són l’espai
12 de ràdio sobre el pessebre que vam realitzar durant
diverses temporades a Catalunya Cultura i el curs El
Ens podeu trobar a: www.elbouilamula.net
info@elbouilamula.net
13. Puntades
Puntades Puntades Puntades Puntades Puntades Puntades Puntades Puntades Puntades Puntades Puntades
E
L TREN DELS SOMNIS. Un antic
E
L CO 2 DE LA CHAMPIONS. vagó de tren, ara restaurat, recull les
Segons s’ha informat, més de vivències i objectes dels qui vam arribar
15.000 persones van viatjar des de a Catalunya als anys 50, 60, i 70 amb
Barcelona cap a Roma en 65 vols aquest mitjà de transport Entorn a mig milió de
“charter” per veure en directe la final de la persones procedents d’altres punts d’Espanya,
“Champions” entre el Barça i el Manchester van fer servir el tren que els havia de portar a
United. Se n’han escrit moltes pàgines de Catalunya, especialment a l’àrea de Barcelona,
diari i moltes hores de ràdio i de TV. Sembla per poder treballar. Al tren li dèiem el Sevillano,
mentida que d’una cosa que només dura pel seu punt d’origen, i es convertia en el Catalán
90 minuts se’n pugui estar parlant tant i quan prenia rumb al Sud. Ara es pot visitar un dels
tant, repetint mil vegades el mateix sense vagons restaurat i que recrea en el seu interior
cansar la gent. En canvi, no s’ha sentit com devia de ser, en aquells temps, a partir dels
parlar de la petjada ecològica que ha deixat testimonis de les persones que van haver de
l’esdeveniment, i això que aquest és una viatjar cap a un destí que desconeixien i carregats
tema rellevant per al futur de tots plegats. la majoria de vegades amb les poques pertinences
Unes senzilles operacions aritmètiques i el menjar i beguda que calia per passar vint-i-
permeten conèixer que els charter van quatre hores i de vegades més i tot dins d’aquest
emetre 3.300 tones de CO2 pel cap baix. vagons. Ara es pot visitar en el Museu d’Història
No tindrien importància si no fos que hi de la Immigració a Catalunya, ja que forma part
ha una crisi climàtica provocada per un de l’exposició permanent d’aquest senzill museu
excés d’emissions de carboni a l’atmosfera. situat en una antiga masia dins el municipi de Sant
Que la crisi encara poc perceptible per la Adrià del Besòs. No hi trobareu grans i originals
majoria de ciutadans es manifesta amb un obres d’art, però sí la part més humana i oblidada
provat augment de la temperatura mitjana del que va representar, per a tants de nosaltres,
del planeta, i que el transport amb mitjans l’èxode massiu i dur de la llarga postguerra a
mecànics, l’aviació molt especialment, n’és Espanya. Ernestina Ródenas
responsable màxim.
Algú pensarà: vaja amb l’aixafa guitarres del
S
canvi climàtic i els seus consells d’economia de ER LLEVAT DINS LA MASSA. Aquest
guerra! Ja sé que hi ha determinades passions ha estat el lema del IX Consell de l’ACO,
que no atenen a raons, i el Barça n’és una. que ha tingut lloc a Lleida, per decidir
Ignorar les raons és un caprici i un luxe que les prioritats del moviment, tant en els
es permeten els satisfets, és a dir aquells que temes de fons que volem tractar col·lectivament
paguen els bitllets del seu vol “low cost” amb en els propers tres anys, com en aquells aspectes
un crèdit ambiental que no podran retornar a organitzatius que cal millorar i posar al dia per
les generacions futures: als seus fills i néts. anar-nos fent cada dia més corresponsables de
El metabolisme de les economies d’arreu ha l’ACO i d’una Església que volem especialment
convertit el turisme de masses en un gran atenta a tot allò que afecta la gent que pateix, en
negoci, obviant però la seva insostenibilitat des el nostre entorn proper i en el món sencer. I això
del punt de vista del flux energètic. Un Airbus per dos motius, perquè el clero diocesà sensible a
A320 ple pesa 77.000 kg. Globalment mirat aquests temes va molt estressat i tendeix a ser una
l’expedició blaugrana va elevar 5.000 tones a espècie en extinció i, perquè, caram, de l’Evangeli
10.000 metres d’altura i les va traslladar prop de es desprèn que és responsabilitat de tots no només
2.000 km (anar i tornar). En aquesta operació el compromís tal com l’entenem a l’ACO (polític,
es va gastar energia en quantitats que el cicle sindical, veïnal, en entitats i organitzacions...)
natural trigarà uns quants milers d’anys per sinó l’anunci explícit de la Bona Nova de Jesús.
tornar a tenir disponible com a combustible, Malgrat tots els estereotips, l’Església és plural i
però el viatge es va fer en escassament 24 té presència en ambients molt diversos. Encara
hores. Algú dirà “pecata minuta”, cada dia recordo l’expressió de Joan Coscubiela quan el
es veuen coses pitjors. Doncs qui no vulgui vam convidar a prendre part en una taula rodona
reflexionar-hi està en el seu dret. Tot sigui pel del 50 aniversari del moviment: “Ostres, sí que hi
Barça! Salva Clarós conec gent, aquí!”. Doncs això. Mercè Solé
13
14. E L
L BARÇA I TV3. Començo amb una declaració LISTES ENGANYOSES. Ja
de principis: sóc del Barça i m’agrada molt que són molts els que diuen que
guanyi el Barça. I continuo amb una lloança: el el sistema de llistes tancades
Barça d’aquest any ha transmès a la gent una controlades pels aparells
colla de valors positius, el primer dels quals és el fet mateix dels partits són un fre a la participació
de tenir un entrenador civilitzat, raonable, capaç de fer democràtica i impedeixen que la
servir el seu cervell de manera adequada. Però, després gent es pugui sentir més implicada
d’aquestes dues afirmacions inicials, he de dir que aquest en la vida política. Deu ser veritat.
any, per primer cop a la meva vida, no tenia del tot clar si Però el que segur que és veritat és
volia o no que el Barça guanyés la Champions. I el motiu és que, si a sobre de ser llistes tancades,
molt simple: tota la campanya desmesuradíssima que els s’amaguen els candidats que les
mitjans de comunicació, encapçalats per TV3, ens van estar formen, la cosa ja no ofereix dubtes:
muntant els dies previs al partit, histeritzant el personal, exigir a la ciutadania un acte de fe
intentant fer-nos creure que ens hi anava la vida, posant en uns determinats candidats sense
en mans del Barça el futur de la pàtria... Ja em perdonareu, dir quins són, és una esplèndida
però TV3 va actuar amb el més pur estil franquista. I em manera d’incitar al “ja s’ho faran”
sap greu per la Mònica Terribas, que quan la van nomenar que cada cop està més estès entre la
directora vaig creure que era una sort tenir al capdavant de
població.
la televisió pública una persona culta i bona professional.
Doncs es veu que no. Escalfar la gent d’aquesta manera no Perquè és així com han actuat, en
és propi d’una persona culta ni d’una bona professional. aquestes darreres eleccions europees,
I que no em diguin que sóc un purità i que, com que això igual com en altres d’anteriors, el
és el que vol la gent, no tenim dret a privar-los-en. Perquè, PSC, ICV i ERC. Tu anaves a la taula
efectivament, a molta gent li agrada el Barça (i, ja ho he dit, jo on hi havia les paperetes dels partits,
entre ells), però una cosa és respondre a aquesta demanda, i i et trobabes múltiples llistes, totes
una altra inflar-la fins a l’infinit, més enllà de tota raó. Quina molt llargues, excepte les d’aquests
pena, la nostra televisió pública! Josep Lligadas tres partits, que incloïen poquíssims
noms. Miraves la del PSC, i veies que
l’encapçalava el López Aguilar i, en
segon lloc, hi anava la Maria Badia.
I enlloc no es deia que realment
V
OTAR CAL·LÍGULA. És la sensació que em fan els la Maria Badia anava quarta, de
electors italians, amb tots els respectes, que voten manera que, perquè sortís, abans
pel seu Berlusconi. Ja sé que comparar Cal·lígula havien de sortir dos candidats
i Berlusconi és una brutalitat potser injustificable. més, un dels quals era, per cert, la
La veritat és que l’associació d’idees m’ha vingut per l’afició benvolguda Magdalena Álvarez.
de Berlusconi a les orgies i a les excentricitats. Encara no I això, per què? Doncs perquè els
ha fet cònsol el seu cavall ni el seu cotxe, però potser tot partits d’un àmbit determinat tenen
arribarà. I va fent mans i mànigues per obtenir tot el poder a dret a posar a la papereta només els
base de comprar els grans “constructors” d’opinió (mitjans candidats del propi àmbit. El PSC,
de comunicació i equips de futbol) i de canviar les lleis tanmateix, encara, posen qui és el
per fer-se-les a mida i poder continuar abusant del diner cap de llista. Perquè ICV, ni això. La
públic en benefici propi. Sedueix polítics europeus (gràcies llista l’encapçala el Raül Romeva,
a això hem pogut conèixer l’exprimer ministre txec “al
amagant que ell no és realment el
desnudo”, que diuen) i s’aprofita de les ganes de pujar de
primer de la llista, sinó que abans
les fèmines del seu entorn. Es fa seves causes que li resultin
hi ha el Willy Meyer, d’Izquierda
rendibles políticament i indolores econòmicament com la
Unida. I a ERC sí que posen el cap
de la defensa (¿?) de la vida d’Eluana Englaro. Paguen les
de llista, perquè és seu, però en canvi
seves factures els immigrants i els pobres, l’educació, els
amaguen gent d’altres partits d’altres
jutges que intenten fer honestament la seva feina... I la gent
el continua votant, cosa que em fa pensar que realment llocs d’Espanya que també hi van.
cap alternativa és capaç d’engrescar la gent i ni tan sols Ja em perdonaran, però d’això se’n
d’unir tots els partits amb voluntat democràtica per tal diu enganyar la gent. I la gent, com
d’aconseguir una política mitjanament higiènica. Deu ser més l’enganyin, més menysprearà la
un reflex de com vivim nosaltres, d’allò que ens compromet política. Per cert, cal dir que CiU, que
i d’allò que ens motiva. D’allò que valorem i d’allò que passa també hauria pogut seguir el mateix
desapercebut. Un reflex de la nostra mirada, dels nostres criteri, no ho ha fet i ha posat la llista
14 valors, dels nostres costums.Mercè Solé sencera: felicitats! Josep Lligadas
15. Per airejar el cervell
Per airejar el cervell Per airejar el cervell Per airejar el cervell
europeu d’accidents laborals i
que, per tant, cal aprofitar tots
els mitjans sindicals i legals
per garantir la seguretat dels
treballadors. Mercè Solé
Memòries I. De l’esperança a la Haissa. Història d’una tragèdia
desfeta (1920-1939). Josep Benet. obrera en el tardofranquisme.
Edicions 62, Barcelona 2008. Emili Ferrando. Ediciones
Josep Benet, cristià, catalanista, Carena, Barcelona 2009.
Die Schöne Müllerin (La bella
advocat, historiador, polític, el Semblaria una mica precipitat molinera). Franz Schubert.
senador més votat a les primeres això de recomanar un llibre Matthias Goerne, baríton,
eleccions democràtiques... es- que no he tingut temps de Cristoph Eschebanch, piano.
criu els seus records des de la llegir, només de fullejar. Però Harmonia Mundi, 2009.
infantesa a Cervera, passant el cert és que Emili Ferrando,
És el segon enregistrament
per l’escolania de Montserrat, militant de la GOAC, mestre i
que Goerne fa d’aquest cicle de
continuant per la Federació de historiador, em mereix tota la
vint cançons de Schubert. El
Joves Cristians i acabant amb confiança. La Haissa era una
lied és segurament un gènere
l’anada el front i la recuperació empresa de Badalona que va
musical molt minoritari i poc
de les ferides que allà va rebre. patir un incendi el 17 de maig
espectacular: no requereix
I ho fa explicant què en pensa de 1974 en el qual van morir sis
grans veus ni grans proeses
de les coses que van passant, i persones. Haissa no comptava
vocals. És lluny, doncs, de
polemitzant, quan s’escau, amb amb cap mesura de seguretat
l’espectacle operístic, per dir-
altres versions amb les quals per als treballadors, que es van
ho d’alguna manera. És una
no està d’acord. Perquè el llibre trobar assetjats pel fum i per
música d’una gran intimitat
té dos atractius simultanis: per les flames sense possibilitat
i proximitat (Schubert la feia
una banda, la magnífica crònica de trobar sortides. En el seu
pensant en la seva colla d’amics,
dels fets que l’autor ofereix enterrament es va produir un
que es trobaven periòdicament
gràcies a la seva memòria, el intent de manifestació que va
a casa de l’un o de l’altre per
seu arxiu i la seva capacitat de acabar amb càrrega policial.
fer música). Demana intensitat
documentar-se; i per l’altra, Tota una època, un moment
i delicadesa a l’hora de cantar
l’esperit polèmic amb què va d’efervescència sindical i política
i, en aquest cas, té la gràcia
decidir escriure el llibre, pel seu que donaria pas poc després a la
de connectar amb melodies
desacord amb els plantejaments transició democràtica. Ferrando
populars dins d’un moviment
amb què es duen a terme les reconstrueix la vida a la fàbrica
romàntic encara primerenc.
accions actuals de recuperació i al barri a partir d’entrevistes
de l’anomenada “memòria amb familiars dels qui van morir, Matthias Goerne ha cantat molt a
democràtica”, especialment en veïns i antics treballadors a part Catalunya, per sort nostra. És un
el que es refereix al tractament de la documentació recopilada. dels habituals de la Schubertiada
dels molts esdeveniments de Vilabertran. I canta d’una
Un esforç important de
lamentables que tingueren lloc manera extraordinària, al més
recuperació de la memòria
en territori republicà. El llibre pur estil d’un dels seus mestres:
històrica dels treballadors i de
fa de molt bon llegir. I és una Dietrich Fischer-Dieskau. En
la ciutat de Badalona. Que ens
important aportació per a anar fi, si us agrada Schubert, us
hauria de servir per recordar
ampliant la mirada respecte al agradarà. Si no coneixeu l’obra,
nostre complex i difícil passat.
Josep Lligadas
que encara avui Espanya és
al capdamunt del “rànquing”
és una magnífica introducció.
Mercè Solé
15
16. La fe de cada dia La fe de cada dia - La fe de cada dia - La fe de cada dia - La fe de cada dia
Els salms, per mirar cap a Déu
Josep Lligadas
Ara que som a final de curs, a punt d’iniciar passo per barrancs tenebrosos no tinc por de
l’estiu, aquesta pàgina final ve amb ganes de res, perquè us tinc vora meu”), o perquè parlen
mirar cap a les coses fonamentals. I no hi ha de Déu però fent-lo sentir molt a prop (“Tasteu
cap altra cosa més fonamental que Déu, o sigui i veureu que n’és de bo el Senyor, feliç aquell
que mirarem cap a Déu. I ho farem des d’una que s’hi refugia”). I ho fan amb un llenguatge
eina específica que hi pot ajudar d’una manera poètic, que fa aixecar els ulls més enllà de la
especial: una eina que són paraules antigues de quotidianitat, del nostre camí a ras de terra, i
pregària, que fan posar els ulls i els sentiments fan veure que al cor de la vida, al cor d’aquesta
en aquell que dóna sentit a tot. quotidianitat, hi ha una presència intensa,
Sabem prou que precisament, era aquesta profunda i viva.
mirada cap a Déu el que donava sentit a tot A vegades, els salms expressen sentiments que
el que Jesús deia i feia. El que fa que Jesús són els nostres sentiments mateixos, i lliguen bé
parli i actuï de la manera com ho va fer, és amb el que experimentem en aquell moment.
perquè vivia tota la seva vida com un diàleg En canvi, altres vegades expressen sentiments
permanent amb Déu, intentant descobrir a cada diferents (sentiments d’angoixa quan nosaltres
pas quin era l’estil de persona que Déu volia. estem contents, o al revés): no està gens
És a dir: que Jesús vivia la seva unió amb Déu malament, quan passa això, perquè així ens
com a fonament de tot, i a partir d’aquí anava fem nostres els sentiments dels altres, de tots
descobrint els camins que calia seguir. I el seu els que estan preocupats quan nosaltres vivim
missatge va ser fer-nos descobrir que els camins feliços, o dels que experimenten la joia quan
de Déu eren els de l’amor, els de l’alliberament, nosaltres patim. De fet, la pregària va més enllà
els de la recerca de la igualtat entre tothom... de l’estricta experiència personal...
Altres creients, també omplerts de Déu, no han I encara, de tant en tant, trobem en els salms
sabut descobrir aquests camins i han cregut que un llenguatge que, en sentit estricte, no és gaire
el que Déu volia eren coses que no resulten gaire cristià: per exemple, malediccions contra els
humanes. Però a Jesús, aquest omplir-se de Déu enemics, pròpies d’una època i una religió que
li va portar a oferir-nos el més esplèndid projecte Jesús ens va convidar a purificar. Però llavors
d’humanitat. Per això creiem en ell... es tracta d’entendre aquests “enemics” en un
Doncs bé. Dit tot això, jo el que voldria altre sentit: tot el mal que, de tantes maneres,
remarcar en aquesta pàgina és que, realment, fa malbé el nostre món o a nosaltres mateixos...
és molt important omplir-se de Déu tal com O, per què no, qualsevol problema o dolor
Jesús n’estava ple. I a això pot ajudar-hi molt empipador que no sabem com resoldre.
la pregària dels salms. De fet, aquesta era la Una bona eina, sens dubte. La podem fer
pregària que tot bon israelita coneixia i feia servir de per lliure, és a dir, agafant de tant en
servir, i per tant és la que feia servir Jesús tant un salm i resant-lo, o bé de manera més
mateix. O sigui que no estarà gens malament organitzada, amb la pregària de Laudes o de
imitar-lo. Vespres que forma part del patrimoni eclesial i
Els salms ens fan mirar cap a Déu. O bé perquè que es pot trobar en diverses publicacions. Però
en dir-los ens hi adrecem directament (“Ni quan en tot cas, val la pena provar-ho i, a poc a poc,
anar-hi entrant.
El retall
Hi ha gent que llegeix per no haver de pensar
Georg Cristoph Lichtenberg
