Número 14

488 views

Published on

  • Be the first to comment

  • Be the first to like this

Número 14

  1. 1. http://puntviladecans.blogspot.com puntviladecans@telefonica.net Punt de trobada Viladecans 14 Any 2 15 de setembre 2008 Publicació independent d’informació i opinió Les nostres festes majors El darrer Ple Municipal del curs, el passat mes de juliol, va aprovar la supressió de la festa local del 20 de gener, dia de Sant Sebastià i festa major d’hivern, per substituir-la pel dilluns de la segona Pasqua, com a Barcelona. Es mantindrà la festa major d’hivern a mig gener, però el 20 no serà festiu. El motiu és que aquest dia no té una gran rellevàn- cia ciutadana i en canvi crea problemes a molta gent que no treballa a la ciutat i es troba que, per exemple, aquest dia no sap què fer amb els fills que no tenen escola. La decisió no va ser unànime, sinó que va tenir un nombre notable de vots negatius i d’abstencions, cosa que indica que, si bé els motius de la supressió són reals, també és molt real el fet que no sembla un gran encert anar eliminant les nostres senyes d’iden- titat ciutadana. I això és un pas més en aquest procés d’eliminació. De fet, si el 20 de gener com a festa major d’hivern no té gaire rellevància ciutadana, és, entre altres coses, perquè no s’ha fet cap esforç perquè la tingués. La festa major d’hivern consisteix en uns quants actes festius, més o menys interessants, però sense que n’hi hagi cap que sigui aglutinant i creï addicció. I una cosa semblant podríem dir de la festa major d’estiu que acabem de celebrar. La festa major d’estiu té molta més rellevància i crea molt més ambient, perquè hi ha molts més actes que arriben a molta gent. Però s’hi troben a faltar moments significatius que siguin aglutinants de la ciutat i creïn tradició cívica, així com també algun moment festiu que pugui esdevenir específic i representatiu del que és Viladecans. I no és tan difícil. Cal només voler que aquests moments hi siguin, estimular la creativi- tat col.lectiva convocant-hi la gent que hi estigui interessada, no tenir por... En definiti- va, es tracta de creure en les possibilitats de Viladecans i de la seva gent. Equip de redacció Sumari Anna Besora M. Carmen Castellano Maria Comas 2 El nostre primer acte públic Encarnació Garcia Josep Ginjaume 3 Colonias de niños saharauis 2008. Rosa Mercader Josep Lligadas Víctor J. Martínez 4 Viladecans i l’Eurocopter. Ricard Caba Asunción Polaina 5 Roca, de empresa familiar a multinacional. Miguel de la Miguel de la Rubia Mercè Solé Rubia 7 Caminant per les Filipines. Mercè Solé La distribució d’aquest butlletí es fa per correu electrònic. Si no desit- 8 Per crear relació. Maria Comas geu rebre’l només cal que ens ho comuniqueu. I si voleu que li envi- 8 La missa de festa major al programa. Josep Lligadas em a un amic o amiga vostres, feu- nos arribar la seva adreça. Gràcies. 9 Quan el mil·lenari agafa volada. Vicenç Castelló i Mª Victò- Si voleu enviar articles per publi- ria Herrero car, tingueu en compte que han 10 Els nous trens de la Renfe. Mercè Solé d’anar signats i no sobrepassar les 40 ratlles o les 600 paraules. 11 Les nostres entitats: Club de Pensionistas y Jubilados de Albarrosa El nostre correu electrònic: puntviladecans@telefonica.net 12 Conèixer viladecans: M’agraden els meus veïns. (Sant El nostre bloc: Boi. Part I). Víctor J. Martínez http://puntviladecans.blogspot.com 13 El personatge: Belinda Siles. Josep Ginjaume
  2. 2. El nostre primer acte públic E l passat 10 de setembre, en el marc de la Festa Major, vam fer una presentació pública de l’enti- tat que edita aquesta revista, Vila- decans Punt de Trobada. De fet, hem esperat a convertir-nos formal- ment en una entitat a haver consolidat aquest publicació que teniu a les mans (o potser a l’ordinador). La nostra intenció és anar més enllà de la revista i organitzar actes de caire cultural i de debat social i polític. El primer d’aquests actes, doncs, va tenir lloc dimecres passat, amb la col·laboració de la llibreria “Els Nou Rals”. La primera part va girar a l’entorn del perquè d’aquesta revista. Van parlar Maria Comas, secretària del Punt de Trobada i Mercè Solé, membre de la redacció. La segona va consistir en la presentació del llibre La política dels cristians, de Josep Lligadas, membre de la redacció del Punt de Trobada i guanyador del Premi Joan Maragall a la passada nit de Santa Llú- cia. Hi van intervenir Salvador Milà, dipu- tat al Parlament de Catalunya i ex-Conseller de Medi Ambient i Habitatge, i l’autor del llibre. Va ser un plaer poder saludar les moltes persones (en vam comptar més de setanta) que van venir, a les quals agraïm moltíssim la seva presència. Per part nostra, més oca- sions hi haurà... Viladecans, punt de trobada - Núm. 14 - Setembre 2008 2
  3. 3. Colonias de niños saharauis 2008 O tro año más los niños saharauis han estado en Viladecans. Nuestra aso- ciación, que está funcionando desde 1999, empezó con 12 niños, y este año 2008 lamentablemente solamente han podido pa- sar unas vacaciones con nosotros 4 niños. Pasan aquí dos meses, julio y agosto, saliendo de los campamentos saharauis donde se suele llegar a 50 grados a la sombra con poca agua y con pocos alimentos, tan necesarios para su desarrollo. A estos cuatro niños se les ha hecho una analítica, tres de ellos han pasado la revisión favorablemen- te, y sólo uno se queda para hacerle una revisión más completa pues tiene problemas de movilidad. Llegó el día de regreso a los campamentos el 3 de septiembre. Este suele ser un día de preparativos y al mismo tiempo un día triste para todos. La sensa- ción que tenemos las familias referente a los niños es de que quieren regresar para ver a su familia y volver el año siguiente con su familia española, que tanto han hecho por ellos, sobre todo darles mucho cariño y nosotros aquí, a esperar el año siguiente que vuelva nuestro niño o niña. Rosa Mercader bre s1 9 de setem Divendre spre de 7 a 9 del ve orre del Baró s de la T xposicion e s res Tolrlre a la sala d’ el Grup T Modo e l adadambt, present i fult.lerndaeriCdae Viladecans n Trob parlar el passa ió del mi u er P reparac Per en gegar la p e Lligada s erre ro i Jaum i bevent cava Victòria H menjant coca ran Maria Parla na amable mpartire m una esto I co Viladecans, punt de trobada - Núm. 14 - Setembre 2008 3
  4. 4. Viladecans i l’Eurocopter, l’helicòpter de combat E n el llibre El meu camí cap a qüència. Els d’ICV-EUiA, cap proble- la Utopia d’Arcadi Oliveres, ma: òbviament, ja s’havien pronunciat d’Angle Editorial, hi ha un en contra. Els socialistes els van rebre curiós capítol que parla de molt malament, va ser l’únic partit que Viladecans i la indústria aeronàutica no els van oferir ni tan sols una cadira, a Catalunya. els van rebre a peu dret un dia que hi Arcadi Oiiveres, professor d’economia havia plenari al Parlament, no hi van aplicada de la UAB i president de Justí- perdre ni cinc minuts, tot dient que cia i Pau, entre moltes altres coses, ens ells eren un partit de govern i van ar- relata com, a iniciativa de Pascual Ma- gumentar que el seu deure era facilitar ragall sent president de la Generalitat, el benestar dels ciutadans. Per a ells, es va voler impulsar la indústria ae- benestar volia dir, entre altres coses, ronàutica a Catalunya, i així va sorgir feina, i els helicòpters de combat eren la possibilitat que Airbus, una fàbrica feina. El cas mes paradoxal va ser el europea molt important que es dedica de Convergència: van dir que des del a la fabricació d’avions civils i militars, punt de vista ideològic, del benestar portés una de les seves filials a Catalu- de Catalunya i de la indústria, CiU nya. Es tractava de l’Eurocopter, una veia de bon ull que es fes aquesta fà- fàbrica d’helicòpters de combat. brica; ara bé, des de el punt de vista estratègic, podrien erosionar el govern La Generalitat els volia oferir uns ter- tripartit i, per tant, ells no tindrien cap renys a Viladecans, a la zona de Can inconvenient a votar-hi en contra. Alemany; com que l’equip de govern municipal era socialista no hi havia El problema es va acabar, no perquè d’haver cap problema. El Parlament s’hagués fet res de res, sinó perquè el de Catalunya havia votat en una co- ministre de Defensa, que és qui tenia missió parlamentària si oferia o no els l’última paraula sobre el tema, es deia terrenys. Hi va haver tres vots favora- José Bono. Ell és d’Albacete i va dir: bles: el del socialistes, que eren els que “La fábrica a Albacete, que es mi pueblo”. ho proposaven, el del Partit Popular i Arcadi Oliveres acaba el capítol dient el de Convergència. ERC es va abste- que, de vegades, els moviments de la nir i ICV-EUiA hi va votar en contra. política son fruits inesperats. Justicia i Pau batalla, des de fa molts A Viladecans, estan començant a urba- anys, contra la indústria i el comerç nitzar el que serà un gran parc aeros- d’armes. El fet que una fàbrica de pacial i de la mobilitat d’iniciativa pú- l’Eurocopter es traslladés a Catalunya blica, sense concretar quines empreses els va alarmar i mobilitzar. La comis- s’hi instal·laran, i sense haver-se apro- sió parlamentaria havia ja votat, però vat cap document que fixi un codi de calia que el Parlament es pronunciés, bones intencions que vetlli perquè no així que, conjuntament amb la Funda- s’instal·li la indústria militar a Vilade- ció per la Pau, van anar a veure els di- cans, document totalment necessari, ferents diputats i diputades. perquè no sigui el cas que es torni a produir l’estrambòtic moviment polí- Als del PP no els van visitar perquè era tic com el que va passar amb l’Euro- un cas bastant perdut. Els d’ERC se’ls copter, ara que la ministra de Defensa, van excusar dient que, en el moment Carme Chacon, és catalana. de votar s’havien abstingut, però que ara s’adonaven que havien d’haver Ricard Caba i Calbet votat que no, i que actuarien en conse- Viladecans, punt de trobada - Núm. 14 - Setembre 2008 4
  5. 5. Roca, de empresa familiar a multinacional R oca, desde hace años ya plantilla de trabajadores. Ahora no es aquella empresa a esos trabajadores que han par- familiar que Gavà vio ticipado con su esfuerzo y traba- nacer, en 1917, en ter- jo a hacer grande a esta empresa renos cercanos a la estación de se les ve como un estorbo, en el ferrocarril. afán de la obtención del máximo Aquella Roca de marcado carác- beneficio empresarial, ya que los ter paternalista y democristiano, costes laborales en otros países permitiría determinados benefi- del tercer mundo son inferiores a cios para sus trabajadores. Aque- los nuestros. llos primeros Roca, que sin du- En esa carrera desenfrenada, en dar explotaban a los trabajadores los pasados días de julio saltaba de su empresa, también se puede en la prensa una noticia que decir que hicieron un hospital, no hacía otra cosa zonas de ocio y deporte y hasta que confirmar viviendas para sus trabajadores y lo anuncia- que subvencionaron la construc- do. Se plan- ción de escuelas en Gavà y en teaba un nuestro municipio. Expediente La actual multinacional Roca de Regula- Corporación Empresarial, hoy, ción de Em- navega por los mares del neoli- pleo de 398 beralismo y no sólo ha ido aban- puestos donando por el camino a dife- de trabajo rentes áreas de producción de su que afectaría a empresa, como la de aire acondi- las factorías de Gavà, Alcalá de cionado y calefacción (la sección Henares y Alcalá de Guadaira, que le dio origen), sino también así como a personal de oficinas a trabajadores que han dedicado de Barcelona. Un Expediente de muchos años de su vida a la em- Regulación de Empleo justifica- presa. do con la excusa de una caída de ventas por la crisis en el sector Hoy en día, dedicado en exclusi- de la construcción, aún habien- vidad al cuarto de baño, es una do obtenido en 2007 un beneficio empresa multinacional que se ha neto de 103,45 millones de euros. expandido, desde 1999, de forma clara por todo el mundo. Esta im- Una vez más, se demuestra que plantación de sus fábricas fuera la mayoría de empresas sólo se de nuestras fronteras está tenien- acuerdan de hacer participar a do en la factoría de Gavà una los trabajadores de las épocas de grave consecuencia: la deslocali- “vacas flacas”. zación de parte de la producción Miguel de la Rubia y la reducción progresiva de la Viladecans, punt de trobada - Núm. 14 - Setembre 2008 5
  6. 6. E l Correllengua és una iniciativa a favor al País Valencià i a partir del 1997 la CAL agafa el de la nostra llengua i cultura sorgida de compromís de portar-lo a la resta dels territoris de la societat civil catalana. És una proposta parla catalana. per la defensa i promoció de la llengua El Correllengua és la iniciativa per la llengua que catalana, transversal, oberta, participativa i po- anualment mou més persones arreu del país; prova pular, que té com a objectius fomentar l’ús soci- d’això ho és l’èxit de participació de l’any passat, al de la llengua en tots els àmbits. També és una que va mobilitzar més de 300.000 persones, amb la eina per donar a conèixer la nostra llengua i cul- celebració més de mig miler d’actes arreu del país. tura a les persones que, nouvingudes o no, encara Des de fa set anys la cloenda del Correllengua es fa no la coneixen, i una manera festiva i oberta de a Perpinyà, coincidint amb la signatura del Tractat celebrar la catalanitat, al carrer, de manera desa- dels Pirineus, el 7 de novembre de 1659, pel qual complexada i en positiu. s’imposava a Catalunya una greu divisió i fractura Sorgeix l’any 1993 a l’illa de Mallorca, inspirada en territorial. Aquesta cita –ineludible en el calendari la Korrika del País Basc. El 1995 es comença a fer nacional– creix cada any en participació i mobilitza- ció i esdevé un clam per la recuperació dels lligams històrics entre el nord i el sud de la nostra nació. Programa del Correllengua Dins dels actes d’aquest dia hi ha la manifestació i el Festival Rellamp!. a Viladecans Diumenge 14 de setembre 2008 OBJECTIUS DEL CORRELLENGUA 2008 Rambla Modolell Objectius generals: 10:00 h. Concurs de dibuix i pintura infantil • Reclamar un major ús social de la llengua en tots els àmbits que li són propis, tot incidint en Divendres 19 de setembre 2008 la presa de consciència de la gent en relació a Torre del Baró aquest fet. 19:00 h. Trobada amb el Grup tres Torres • La defensa de la unitat i l’oficialitat de la llen- Dissabte 20 de setembre gua catalana en tot el seu territori, de Salses a Guardamar i de Fraga a Maó. Plaça de la Constitució 16:30 Trobada i benvinguda Objectius de la comissió del CORRELLENGUA 17:00 Cercavila 2008 a Viladecans: 18:00 Arribada Cercavila al • Consolidar el CORRELLENGUA com una cele- Jardí Municipal bració assenyalada a Viladecans. 18:10 Lectura del Manifest i presentació • Potenciar la participació del màxim d’entitats i 18:30 Presentació llibres: Isabel-Clara Simó ciutadans de Viladecans possibles en els actes 18:30 Rocòdrom, Jocs i Tallers... del CORRELLENGUA. 18:30 Bitlles Catalanes 19:30 Recital de poesia 20:30 Jordina Biosca: “Rondalles de la nostra terra” 21:30 Concert: Riviera Paradise ENTITATS QUE HI COL·LABOREN: 22:30 Concert: A CONFIRMAR CAL, DIABLES DE VILADECANS, GEGANTS DE VILADECANS, GRUP TRES TORRES, CLUB Diumenge 21 de setembre DE BITLLES, FUNDACION ESPEJO, A.E.i G. SANT JOAN, A.E.i G. GARBI, AMICS DE LA Plaça de la Vila SARDANA DE VILADECANS, AGILITY BAIX 10:00 Trobada i lectura del manifest LLOBREGAT, CLUB ALPÍ BAIX LLOBREGAT, 10:10 Exhibició de gossos AA.VV. CASC ANTIC, LLIBRERIA NOUS RALS, 12:00 Ballada de Sardanes ASSOCIACIÓ D’ARTS I OFICIS DE VILADE- CANS, AJUNTAMENT DE VILADECANS. 14:00 Aperitiu i comiat Viladecans, punt de trobada - Núm. 14 - Setembre 2008 6
  7. 7. Caminant per les Filipines P lena de bona fe, i en- potser no es planteja fer el camí tusiasmada pels fulle- de punta a punta, sinó fer-ne un tons que l’ajuntament tros i girar cua. I hi vol anar a lle- va distribuir sobre els gir una estona, o a xerrar... Ara nous accessos a les platges, em hi ha un mobiliari urbà on em va vaig disposar a fer a peu l’ano- costar reconèixer els bancs –si és menat “Camí del Mar”, que que ho són– i uns arbres que, un passa pel Camí de les Filipines. cop crescuts, faran bona ombra. De fet, és una molt bona cosa, En aquesta línia penso que també disposar d’un camí agradable per estaria bé que l’autobús que va a passejar-hi a peu o en bicicleta, i la platja tingués parades al mig que arriba fins a mar. El cert és del camí. Per a la gent que no és que el que és pròpiament el camí gaire caminadora o que senzilla- està molt bé. Ara bé, de fet, és un ment es planteja prendre la fres- camí amb un bon cos, però sense ca una estona. No crec que posar cap ni peus. I m’explico. un parell de parades segurament poc freqüentades interfereixi gai- re el bus. Un autobús que, per El cap cert, podria funcionar fins una D’una banda, per arribar al seu mica més tard, al pic de l’estiu. Ja inici –la rotonda del Camí Ral– sé que una majoria de gent va a t’hi has de jugar la vida. Si agafes la platja a les hores de sol, però a la Carretera de la Vila enllà, vas molts ens agrada passejar-hi o fer passant envoltada d’una densís- al camí quan el sol no apreta. sima circulació –encara que sigui Tampoc no hi sobraria una mica una tarda d’agost– amb voreres de literatura: sobre la història del o vorals a voltes inexistents. Són delta, la pagesia, el nom dels in- un parell de quilòmetres peno- drets, o la fauna i flora... sos, que acaben a una rotonda, on, per cert, per no haver-hi no hi ha ni passos zebra. Els peus Em deien alguns amics amb qui El camí s’acaba en una rotonda hem comentat això, que s’hi pot que enllaça amb un camí que des- anar per altres bandes, i que l’ar- mereix l’anterior, o sigui a mig fer, ranjament d’aquest fragment de amb tanques metàl·liques banda camí, que seria, si em permeteu, i banda, pel mig del que havia l’entrada “natural” al Camí del estat un càmping, força brut el Mar, no depèn de l’Ajuntament dia que hi vaig anar jo. L’accés sinó d’altres administracions pú- a la platja es tanca a les vuit del bliques. Si és així, però, farien bé vespre, cosa que no té cap sentit. de fer constar que l’itinerari no I a la rotonda hi ha paradetes de està completat i de senyalitzar sexe. De fet, quan estava a punt camins alternatius i no perillosos de dir a aquelles noies lleugeretes fins a l’inici del camí. de roba –com va molta gent a la platja, per cert– que la parada del bus era en una altra banda, vaig El cos veure que qui estava equivocada El camí em va semblar una delí- era jo. cia, però potser està pensat només Una bona cosa, el Camí, i unes per a esportistes i no per al públic quantes propostes de millora. en general. No hi farien cap nosa bancs amb respatller, que són més Mercè Solé còmodes per a molta gent que Viladecans, punt de trobada - Núm. 14 - Setembre 2008 7
  8. 8. La missa E n el número d’abril d’aquesta re- vista, hi publicàvem una nota que deia que seria una acció de govern de festa fàcil i barata de fer la d’incloure la missa de festa major en el programa de les festes. Com tantes altres festes majors, major al també la nostra, la del 8 de setembre, neix arran d’una advocació religiosa, la de la programa Mare de Déu de Sales. De manera que la missa de festa major podem dir que és a l’origen de totes les celebracions que es fan aquests dies. Semblaria raonable, doncs, que, com es fa pràcticament a tot arreu, aquest acte fos recollit pel programa. Finalment, aquest any s’hi ha inclòs. O sigui que felicitats als qui ho han decidit, perquè això denota respecte i valoració del nostre patrimoni històric i cultural, més enllà de les posicions que cadascú pugui tenir davant el fet religiós. La missa de la Mare de Déu de Sales que se celebra el 8 de setembre, a més d’un acte religiós, és un esdeveniment que forma part de la història i la cultura vilade- canenca. I aquest és el valor que, a l’hora de pensar el programa de festa major, val la pena tenir en compte. I si es pogués fer un pas més, i en algun lloc pogués aparèixer el nom específic de la Mare de Déu de Sales, doncs molt millor... Josep Lligadas Vendrell Per crear relació Després de les vacances d’estiu, els voluntaris i voluntàries de la xarxa Parlar per Conviure ja es- tem a punt per continuar fomentant la convivència entre persones a través de les tertúlies en català o d’activitats d’alfabetització, obertes a totes i tots els ciutadans de Vilade- cans. Però penso que caldria plantejar-ho d’una altra manera, que pogués arribar a moltes més persones. Perquè crec que és una manera excel·lent per fer bona convivència entre ciutadans de Viladecans. Totes les entitats de la ciutat, que n’hi ha moltes, haurien de crear un grup de relació amb les persones que vulguin aprendre català o altres coses. La qüestió és que es relacionin entre ells, que es coneguin, i es trenquin estereotips, principalment amb les persones que han vingut de fora a buscar-se una vida millor que la que tenien al seu país d’origen. A ningú no li agrada deixar la seva terra. Si ho fan és per força. Per això cal que els donem eines perquè se sentin acollits a la nostra ciutat, i una de les maneres és aquesta de fomentar les relacions i poder conversar, que a més fa que també nosaltres ens enriquim culturalment coneixent altres costums. Nosaltres anem posant granets de sorra perquè sigui així, i amb la il.lusió que algun dia tots ens en- tendrem. Maria Comas Oriol Viladecans, punt de trobada - Núm. 14 - Setembre 2008 8
  9. 9. Quan el mil·lenari agafa volada E l Grup Tres Torres editem un cans serà mil·lenària. Des del nostre butlletí de periodicitat tri- grup pensem que aquesta és una data mestral amb el nom de Canis prou significativa i creiem que difon- Vallis 2011. Tant el nom del dre aquest esdeveniment i aprofitar-lo butlletí com l’article de portada del per apropar a la ciutadania la nostra nostre primer número, “El mil·lenari història pot contribuir a augmentar de Viladecans”, van ser curosament el sentiment d’estima per la nostra i intencionadament escollits. Vila- ciutat. Per això, quan amb motiu de decans és una població que durant la inauguració a la Torre del Baró de molt de temps s’ha vist a si mateixa l’exposició “Anem a estudi! Escoles, amb un cert complex d’insignifican- mestres i escolars a Viladecans” que va ça davant d’altres poblacions del seu tenir lloc el passat dia 5 d’aquest mes, entorn. Potser aquesta baixa autoes- el nostre batlle es va fer ressò d’aquest tima no és sinó fruit del desconeixe- esdeveniment, al nostre grup ens en ment que gran part de la ciutadania vam alegrar molt. Sens dubte la di- tenim de la nostra pròpia història i vulgació i difusió que l’administració del nostre no gens menyspreable pa- local pot donar a aquest fet ultrapassa trimoni. L’arxiu històric de la ciutat, en molt les possibilitats de la nostra ciutadans particulars i també grups associació. Si l’ajuntament s’hi involu- com el nostre, intentem aportar, ca- cra amb actes i celebracions, la volada dascú des del seu àmbit i amb els i la repercussió que pot tenir poden seus mitjans, tota la informació al ser molt interessants. Celebrem que la nostre abast per que els viladeca- iniciativa del nostre grup de fer conèi- nencs i viladecanenques coneguem xer aquesta data històrica hagi estat cada dia una mica més què som i què acollida per l’administració i esperem hem estat amb la il·lusió que cada que la referència feta en el discurs del dia ens sentim més orgullosos de la senyor alcalde sigui mostra de l’inte- comunitat que entre tots hem anat rès de l’ajuntament per commemorar i edificant al llarg del temps. dur a terme activitats que engresquin Per què doncs Canis Vallis 2011? Doncs, tota la ciutadania en aquesta fita tant perquè el 2011 farà 1.000 anys que per especial. primer cop apareix documentat el to- pònim “Canis Vallis”, que més enda- Vicenç Castelló Solina vant esdevindrà “Viladecans”. Amb Mª Victòria Herrero Garcia d’altres paraules, l’any 2011 Vilade- 1000 1000 1000 1000 1000 1000 Viladecans, punt de trobada - Núm. 14 - Setembre 2008 9
  10. 10. Els nous trens de la Renfe P orten ben bé la marca de la nostra ben- aneu molt carregats, la tasca es converteix en una volguda, estimada i mai prou apreciada proesa d’alt risc. Perquè la porta central, dedicada Magdalena Álvarez. Els havia agafat al- als minusvàlids i, per tant, suposadament a peu pla, guna vegada ocasionalment i em sembla- queda com a dos pams de terra. No sé què deu fer ven moderns, amb el seu “look” tipus AVE i les la gent que va en cadira de rodes. De tota manera seves pantalles informàtiques… M’agradaven. a Passeig de Gràcia tampoc no hi ha cap possibi- Ara, però, he tingut ocasió de fer un tastet de les litat d’ascensor per a cadira de rodes. O sigui que seves qualitats, perquè molts circulen ja per la línia tot plegat resulta una mica cínic. Adjunto fotografia de Vilanova. I he canviat d’opinió. Aquestes “quali- perquè comproveu la mida “normal”. tats” són múltiples: Si entreu per la porta dels minusvàlids, us trobareu Tenen menys seients i, per tant, en aquells trajectes i davant de la cabina dels vàters. Ho veureu, però hores que anaves assegut, ara no sempre hi vas. sobretot ho olorareu. Realment aquests vagons fan pudor. Una barreja de vàter i de cosa nova, però for- Com que tenen menys seients, han desaparegut les ça molesta. possibilitats d’agafar-se a una mida raonable per a la gent que fem metre i mig d’alçada com jo. També I encara una cosa ben curiosa, que diu molt de la han desaparegut les barres verticals per agafar-se. lògica de la Renfe: els martells per trencar els vidres Si el tren va ple sovint només pots agafar-te a les en cas d’emergència, estan protegits per un vidre. barres horitzontals del sostre. Jo no hi arribo. És Per tant, per trencar vidres amb martell, primer has clar que sempre queda la possibilitat d’arrambar-te de trencar un vidre amb la mà. Genial! a algú interessant o d’asseure’t damunt d’un altre En fi. La millora del transport públic, anhelada i passatger… però en la meva edat i condició lligar necessària per a la sostenibilitat ambiental i l’eco- al tren no és la meva prioritat. nomia general, passa per fer-lo més ràpid, còmode Els trens estan adaptats en teoria per a minusvàlids. i accessible i no per opcions de mal disseny. M’hi El problema és que el que no està adaptat són les jugo el que vulgueu que els o les qui han dissenyat i andanes. Si feu l’intent de pujar-hi des de Passeig triat aquests trens no es desplacen en transport pú- de Gràcia (m’han dit que passa el mateix a Gavà), blic al seu lloc de treball. veureu que si sou baixets, grassonets, poc àgils, o Mercè Solé ? Viladecans, punt de trobada - Núm. 14 - Setembre 2008 10
  11. 11. les nostres entitats Club de Pensionistas y Jubilados de Albarrosa H ace más de 28 años unos cuantos amigos decidimos alquilar un local en la calle Pensamientos y formar una asociación de pensionistas y jubilados. Se lo propusimos al señor Jaume Mon- fort, entonces alcalde, y le pareció muy buena idea. Nos dijo que contáramos con él siempre y cuando trabajáramos duro, ¡y de verdad que lo consegui- mos! Empezamos a hacer gimnasia, charlas, labores, marchas, baile, juegos y campeo- natos de petanca, ajedrez, parchís y do- minó, ganando varias copas y sobre todo ganamos el premio de trabajos intergene- racionales enseñando en tres colegios los oficios antiguos a los niños y niñas, los cuales lo acogieron con muchísimo inte- rés. También se hizo en el Pablo Picasso un desfile de modelos con las prendas elaboradas por nosotras mismas en las labores del club. A los tres años se regis- tró en el Ayuntamiento y en la Generali- tat con el nombre de Club de Pensionis- tas y Jubilados de Albarrosa. Para conseguir que se construyera el Ca- sal que ahora tenemos en la calle Tulipa se tuvo que tomar la plaza por los socios del Club y demás personas para que ce- dieran los terrenos para su construcción. Este año se ha celebrado el 25 aniversario del Club con la colaboración del Ayunta- miento, celebrando una gran fiesta en el albergue de Can Batllori con todos nues- tros socios y la asistencia de las autori- dades. Viladecans, punt de trobada - Núm. 14 - Setembre 2008 11
  12. 12. conèixer viladecans M’agraden els meus veïns (Sant Boi. Part I) D e petit, jo, nen d’esplai, odiava un dels jocs més típics de cada dissabte a la tarda. L’anomenaven el joc de “t’agra- den els teus veïns?” i tenia un plante- jament ben senzill. Tots asseguts en rotllana i un company al centre. Aquest havia de preguntar a qualsevol per quines persones del grup canviaria els seus veïns de dreta i esquerra. Els esmentats havien de córrer a ocupar aquests llocs abans que el del centre hi arribés. Al mateix temps que els nois a qui el seleccionat no volia com a veïns cor- rien cap als llocs buits. Bé, doncs jo odiava aquest joc, i explicaré el perquè. Mai no vaig ser un dels nois populars, ni a l’esco- la ni a la plaça i ni molt menys a l’esplai. Per això aquella estona la podia passar mirant el cel o les totxanes del pati de l’esplai, ja que sabia que ningú no em cridaria. Per a ningú jo no era un bon veí. I cada setmana al mateix grup érem els mateixos els moments canvià el seu nom per Alcalà i fou un dels que no participàvem. últims punts de resistència àrab davant la recon- El veritable motiu no era pas altre que el fet que questa cristiana. ningú dels xicots guais s’havia molestat a intentar Un cop en mans dels cristians la vil·la va concen- conèixer aquells nois que no jugàvem bé a pilota, trar la seva població en l’actual nucli antic, tot i que no portàvem roba de marca o no disfrutaven fent la començaren a construir-se nombroses masies pels guitza al més desgraciadet de la colla. voltants que ajudaren a fer que a poc a poc creixès Per això he decidit durant unes setmanes dedicar la població fins a arribar als 10.000 habitants l’any els meus articles als nostres veïns de Sant Boi, Gavà 1936, any d’inici de la Guerra Civil. Durant aquells i Sant Climent. tres anys de conflicte Sant Boi va estar sempre do- minada pels republicans que cambiaren el seu nom per Vilaboi. Durant el franquisme recuperà el nom de Sant Boi, * * * però castellanitzat (San Baudilio) i també va ser aquesta l’època de major creixement, gràcies a l’ar- Sant Boi de Llobregat, fou fundat cap el segle VI ribada de molts inmigrants de la resta d’Espanya. a.C per una comunitat ibera i actualment té uns L’escut de Sant Boi està format per una campana 81.000 habitants (dels quals, no tots de petits juga- situada al centre sota una corona de baronia. ven a bàsquet amb el Pau Gasol i eren millor que Les festes més destacades son: els tres tombs a fe- ell, com solen dir molts). Ja va ser una vil·la pròs- brer, la carxofada a l’abril, la festa major celebrada pera durant l’època romana, ja que aleshores el mar el 20 de maig (que és el dia del patró, Sant Baldiri), arribava fins on avui es troba el poble. D’aquesta la diada de Catalunya, l’Altaveu a setembre, i per època s’han conservat les termes romanes, visita que últim la Fira de la Puríssima el 8 de desembre. des d’aquí vull recomanar. I en el proper número més. Els santboians van viure una segona etapa destaca- ble durant l’època de domini musulmà. En aquells Víctor J. Martínez Viladecans, punt de trobada - Núm. 14 - Setembre 2008 12
  13. 13. El personatge Belinda Siles: fomentant el gust per la lectura entre els més petits – D’on va sorgir la idea de promou- re tertúlies literàries entre els alum- nes? Fa uns set o vuit anys vàrem co- nèixer un projecte d’innovacions educatives anomenat “Comuni- tats d’Aprenentatge” on s’incloï- en tertúlies literàries amb l’alum- nat. Com que sempre he sigut una persona molt inquieta amb la comprensió lectora, els nens, l’es- cola i l’educació, ens vàrem po- sar en contacte amb gent del País Basc que ja estaven fent tertúlies a l’ESO. En un primer moment A Viladecans també tenim persones vàrem començar amb els nens de que estan al capdavant de projectes sisè de primària, més tard en con- professionals innovadors, recone- tacte amb la Universitat i amb la gent del País Basc vàrem pensar quart, cinquè i sisè de primària. gudes arreu i que busquen donar com aplicar-ho als cursos inferi- L’experiència va ser tan positiva, resposta a alguns dels reptes que ors. Al col·legi va haver-hi una als nens els va agradar tant, que tenim com a societat. trajectòria simpàtica perquè và- vàrem ampliar-la a primer i se- Una d’aquestes persones és la Belin- rem començar muntant les tertú- gon durant tot una hora. També da Siles, mestra i cap d’estudis del lies literàries dels adults amb els a educació infantil en fem mitja col·legi Doctor Fleming. La majoria familiars i gent del barri, al cap hora a la setmana des de fa tres la coneixem com la Belinda de La d’un any vàrem veure que era cursos. Els resultats crec que són Píccola, ja que en les seves hores una experiència molt maca i que molt positius i tenim uns objectius lliures regenta també aquesta cone- valia la pena continuar-la i am- molt clars: el gust per la lectura, guda pizzeria del centre del poble. pliar-la. Ens vàrem plantejar de l’estimulació de la comprensió Però al Punt de Trobada ens hem fer-la en horari extraescolar amb lectora i el sentit de la lectura. volgut centrar en la seva tasca alumnes de tercer, quart, cinquè i - I com organitzeu aquestes sessions docent (deixem per un altre dia la sisè de primària i així va ser, amb amb nens i nenes tan menuts, amb vessant gastronòmica): la Belinda és un grup de nanos voluntaris que edats tan diferents? la impulsora de les tertúlies literà- venien de cinc a sis de la tarda. Al La mateixa història no la podem ries a classes d’infantil i primària, cap d’un any vàrem comprovar fer a sisè i a infantil, hem d’anar una experiència pionera a l’Estat com la idea havia agradat molt i adaptant. A educació infantil tre- que ha permès obtenir resultats molt que havia estat molt ben rebuda, ballem sobretot els contes tradi- positius en comprensió lectora i per això a l’any següent la vàrem cionals, sempre els presenta una foment del gust per la lectura entre col·locar dins de l’horari lectiu. titella que es diu Pep: és un mitjó els més petits. – La vàreu instituir com una assig- que arriba a la classe, es presen- Tot això en un context social natura més? ta, els nens canten una cançó... és diguem-ne que poc senzill i en un Una de les assignatures que ja com un ritual. En Pep sempre por- moment en què el model escolar està fèiem era la de biblioteca i la và- ta els llibres perquè és l’amic dels en crisi i pateix un important fracàs rem transformar en mitja hora de llibres, pot ser un conte tradicio- escolar. tertúlia en horari lectiu a tercer, nal, un altre tipus de conte, però Viladecans, punt de trobada - Núm. 14 - Setembre 2008 13
  14. 14. repetim sovint perquè al nen li – A mesura que els alumnes són més arribat, va explicar que quan va agrada bastant la repetició. Sem- grans aneu introduint més complexi- arribar aquí no coneixia la llen- pre condueix la tertúlia la matei- tat... gua ni res i que se sentia molt sol, xa persona, això també és impor- Sí, a tercer, quart, cinquè i sisè molt malament. I va ser a partir tant perquè els nens l’agafen com fem tota la teoria i el muntatge de d’aquí que els mateixos nens van a referent. Hi portem molt de su- la tertúlia dialògica pròpia dels arribar a la conclusió que cada ve- port visual i això ens ajuda per- adults, escullen ells mateixos gada que arribés un nou alumne què tots els nens nouvinguts que el llibre dins d’una selecció, en haurien de posar-li un company no dominen la llengua catalana principi han de llegir-s’ho a casa i que l’acollís d’alguna manera tinguin una referència molt forta. comentar-ho a classe, però nosal- perquè no se sentís tan sol. Pot ser el llibre en si, sempre amb tres fem la lectura a classe perquè - La vostra escola està ubicada en moltes il·lustracions, poden ser ho vàrem provar i no funcionava una zona que s’ha de remodelar i fotocòpies en color dels perso- tan bé. Escollim un tros petit de transformar bastant gràcies a la Llei natges o un dibuix a la pissarra. lectura, així ho veuen com un pla- de barris de la Generalitat. Què n’es- Quan acabem el llibre, en Pep es er, en el sentit de poder gaudir de pereu d’aquesta millora? dirigeix a la mainada i comença la lectura. Intentem sempre que Nosaltres hem col·laborat amb a fer preguntes sobre el llibre, el nen trobi sentit i ho visqui en els responsables del Pla de Millo- però no de comprensió sobre el la seva pròpia pell, perquè a les ra Integral de Ponent, tenen molt llibre, sinó de sentiments cap al tertúlies surten molt experiències bones idees i l’escola també està llibre. Aprofitem per intentar que personals i actituds. Fan la lectu- entremig. De fet, preveuen treure cada nen expressi un sentiment, ra en silenci, intentem que cadas- l’escola de la seva ubicació actual la paraula clau és si t’ha agradat i cú arribi i edificar-la en un altre per què t’ha agradat. Tota la gent a un pa- espai no massa llu- adulta que hi participem també ràgraf, el nyà. hi diem la nostra perquè actuem llegeix en com a referents. Moltes vegades - Com veieu el futur veu alta i convidem a nens grans a la tertú- del col·legi? Heu expe- argumenta lia perquè també hi diguin la seva rimentat progressos en perquè l’ha i així tenen més referents. I arriba els darrers anys? sobtat, si li un moment que ells mateixos són ha agradat Hi ha una gran capaços de fer la seva reflexió. i argu- quantitat - I a primària? men- d’impedi- ta el ments i A primer i segon de primària tri- per- d’obstacles em un llibre, el tria el professor, què. a superar, però són set amb il·lustracions però també A partir anys treballant amb amb molta lletra. Es presenta el d’aquí un altre tarannà i llibre, les hipòtesis, es fa molta s e m - pre surt l’escola, a part argumentació perquè el nen ja un va- lor a debatre o que disposa d’uns re- tingui interès per començar la actituds. També surt cons- cursos materials que no té lectura, fem una lectura a la clas- tantment la necessitat d’ampliar cap altra escola de Viladecans i se i cada nen ha d’escollir una pa- coneixements, per exemple si té bastants recursos humans, ha raula, una frase, un paràgraf o un apareix una història d’un ratolí experimentat una progressió. És dibuix, depenent de la capacitat que fa pa sorgeix la necessitat de molt difícil veure-ho en el dia a lectora de cadascú. La tertúlia co- saber quins ingredients duu el dia, perquè caus en l’“això no mença quan cada nen explica la pa. Aquesta necessitat de buscar funciona”, però quan vaig a ex- paraula, la frase, el paràgraf o el més informació és permanent. plicar la nostra experiència a al- dibuix que ha escollit i justifica el També hi ha una part important tres llocs és quan m’adono de per què, hi ha unes normes a se- semblant a una tutoria, es gene- tota la bona feina que hem fet i guir, s’ha de respectar el torn de ren converses arran d’alguna ex- estem fem. De vegades cal atu- paraula, s’ha d’escoltar a l’altre. periència que explica un nen, que rar-se i fer una visió general amb Les argumentacions s’interposen potser l’ha fet sentir malament i perspectiva per adonar-nos dels i es crea una mena de petit debat, s’intenta buscar una solució. Una nostres progressos. intentem convidar a tothom que pugui venir perquè també faci de vegada estàvem llegint un llibre Josep Ginjaume referent i la mestra també hi diu sobre l’holocaust jueu i un nen de la seva. sisè, que feia dos anys que havia Viladecans, punt de trobada - Núm. 14 - Setembre 2008 14

×