2. Són dos puntets (¨) que s’escriuen de
vegades sobre les lletres i i u.
Exemples Pingüí, països, seduït...
3. La dièresi s’ha de posar:
1. Quan s’ha de pronunciar la u en els grups:
qüe, güe, qüi, güi
Exemples: pasqües, aigües, obliqüitat, desaigüi
4. La dièresi s’ha de posar:
2. Quan una i o una u precedides d’una vocal
no formen diftong amb aquesta vocal:
Exemple: veïna, peüc, Raül.
5. La dièresi s’ha de posar:
3. Quan una i que es troba entre vocals no fa
diftong perquè és tònica i segons les regles
d’accentuació no pot portar accent gràfic:
Exemples: conduïa, traduïa.
6. La dièresi no s’ha de posar:
1. Quan pot portar accent gràfic a la lletra on
posaríem dièresi:
Exemples: país, conduíem
7. La dièresi no s’ha de posar:
2. Quan la i o la u van precedides dels prefixos:
anti, auto, co, contra, re, encara que no
formin diftong:
Exemples: antiinflamatori, reinventar, coincidir,
autoavaluació, contraatac.
8. La dièresi no s’ha de posar:
3. Quan la i o la u formen part dels sufixos
isme, ista.
Exemples: egoisme, altruista.
9. La dièresi no s’ha de posar:
4. Quan la i o la u van davant de les
terminacions llatines us, um.
Exemples: Màrius, aquàrium.
10. La dièresi no s’ha de posar:
5. En l’infinitiu, el gerundi, el condicional i el
futur dels verbs acabats en vocal +ir.
Exemple: agrair, substituint, conduiré, pairia.