La dièresi
El paper de la dièresi
 La beina dels pèsols no es menja.
Observeu aquestes dues frases:
 La veïna té un gos.
 beina té 2 síl·labes: bei-na. veïna té 3 síl·labes: ve-ï-na.
Quan utilitzem la dièresi?
En tres casos:
1.ü que pronunciem dels grups gu/qu + e/i
2.ï /ü que tenen la força de l’accent i es pronuncien
separades de les vocals veïnes però no poden portar
accent gràfic.
3.ï /ü que, tot i no tenir la força de l’accent, es pronuncien
separades de les vocals veïnes.
Anem a pams!
1. Grups gü/qü
• gü + e: aigüera, paraigües
• gü + i: pingüí, lingüística
• qü + e: delinqüent, freqüent
• qü + i: aqüífer, obliqüitat
2. ï/ü coincidint amb la vocal tònica
 La força de l’accent cau sobre la ï o la ü però no podem
marcar-ho amb un accent gràfic.
 La ï o la ü es pronuncien independents de les vocals que
tenen al voltant
• raïm: ra-ïm
• peüc: pe-üc
Coronem la ï i la ü.
Són reis.
Són independents.
Els seus “fills” (derivats) també ho seran.
i u
Fixeu-vos-hi!
 Lluís: Llu-ís
La i té la força de l’accent.
Dues síl·labes.
La paraula és aguda acabada en –is.
Posem un accent gràfic sobre la i.
 Lluïsa: Llu-ï-sa
La i té la força de l’accent.
Dues síl·labes.
La paraula és plana acabada en –a.
No podem posar un accent gràfic sobre la i.
Posem una dièresi.
i u
Un altre exemple:
 veí: ve-í
La i té la força de l’accent.
Dues síl·labes.
La paraula és aguda acabada en –i.
Posem un accent gràfic sobre la i.
 veïna: ve-ï-na
La i té la força de l’accent.
Dues síl·labes.
La paraula és plana acabada en –a.
No podem posar un accent gràfic sobre la i.
Posem una dièresi.
i u
I l’altre exemple:
 veí: ve-í
 veïna: ve-ï-na
 veïnat: ve-ï-nat
La i no té la força de l’accent.
No hem de posar accent gràfic sobre la i.
Però continuem tenint dues síl·labes.
Posem una dièresi.
i u
3. ï/ü no coincideixen amb la vocal tònica
 Lluís: Llu-ís
 Lluïsa: Llu-ï-sa
 Lluïset: Llu-ï-set
La i no té la força de l’accent.
No hem de posar accent gràfic sobre la i.
Però continuem tenint dues síl·labes.
Posem una dièresi.
i u Els “fills” dels reis, són també reis!
1. Paraules amb terminació llatina -um, -us: harmònium, Màrius
2. Mots amb els sufixos -isme, -ista: ateisme, egoista
3. Paraules que comencen amb els prefixos anti-, co-, contra-, re-:
antiinflamatori, coincidència, contraindicat, reunir. Però reüll i verb
reeixir (reïx…)
4. En en les formes verbals Infinitiu, gerundi, futur i condicional:
conduir, conduint, conduiré, conduiràs
Excepcions a la dièresi
La dièresi en els verbs
Forma verbal = lexema + morfema
i/u morfemaLexema –i/u
Ens estalviem la dièresi en aquestes formes verbals
Infinitiu, gerundi, futur i condicional
conduir, conduint, conduiré, conduiràs
-icontinu- traduíssim, continuï
Es troben 2 vocals seguides.
Coincideixen amb el límit de morfema.
No formen diftong.
Posem accent o dièresi

Dièresi

  • 1.
  • 2.
    El paper dela dièresi  La beina dels pèsols no es menja. Observeu aquestes dues frases:  La veïna té un gos.  beina té 2 síl·labes: bei-na. veïna té 3 síl·labes: ve-ï-na.
  • 3.
    Quan utilitzem ladièresi? En tres casos: 1.ü que pronunciem dels grups gu/qu + e/i 2.ï /ü que tenen la força de l’accent i es pronuncien separades de les vocals veïnes però no poden portar accent gràfic. 3.ï /ü que, tot i no tenir la força de l’accent, es pronuncien separades de les vocals veïnes. Anem a pams!
  • 4.
    1. Grups gü/qü •gü + e: aigüera, paraigües • gü + i: pingüí, lingüística • qü + e: delinqüent, freqüent • qü + i: aqüífer, obliqüitat
  • 5.
    2. ï/ü coincidintamb la vocal tònica  La força de l’accent cau sobre la ï o la ü però no podem marcar-ho amb un accent gràfic.  La ï o la ü es pronuncien independents de les vocals que tenen al voltant • raïm: ra-ïm • peüc: pe-üc Coronem la ï i la ü. Són reis. Són independents. Els seus “fills” (derivats) també ho seran. i u
  • 6.
    Fixeu-vos-hi!  Lluís: Llu-ís Lai té la força de l’accent. Dues síl·labes. La paraula és aguda acabada en –is. Posem un accent gràfic sobre la i.  Lluïsa: Llu-ï-sa La i té la força de l’accent. Dues síl·labes. La paraula és plana acabada en –a. No podem posar un accent gràfic sobre la i. Posem una dièresi. i u
  • 7.
    Un altre exemple: veí: ve-í La i té la força de l’accent. Dues síl·labes. La paraula és aguda acabada en –i. Posem un accent gràfic sobre la i.  veïna: ve-ï-na La i té la força de l’accent. Dues síl·labes. La paraula és plana acabada en –a. No podem posar un accent gràfic sobre la i. Posem una dièresi. i u
  • 8.
    I l’altre exemple: veí: ve-í  veïna: ve-ï-na  veïnat: ve-ï-nat La i no té la força de l’accent. No hem de posar accent gràfic sobre la i. Però continuem tenint dues síl·labes. Posem una dièresi. i u
  • 9.
    3. ï/ü nocoincideixen amb la vocal tònica  Lluís: Llu-ís  Lluïsa: Llu-ï-sa  Lluïset: Llu-ï-set La i no té la força de l’accent. No hem de posar accent gràfic sobre la i. Però continuem tenint dues síl·labes. Posem una dièresi. i u Els “fills” dels reis, són també reis!
  • 10.
    1. Paraules ambterminació llatina -um, -us: harmònium, Màrius 2. Mots amb els sufixos -isme, -ista: ateisme, egoista 3. Paraules que comencen amb els prefixos anti-, co-, contra-, re-: antiinflamatori, coincidència, contraindicat, reunir. Però reüll i verb reeixir (reïx…) 4. En en les formes verbals Infinitiu, gerundi, futur i condicional: conduir, conduint, conduiré, conduiràs Excepcions a la dièresi
  • 11.
    La dièresi enels verbs Forma verbal = lexema + morfema i/u morfemaLexema –i/u Ens estalviem la dièresi en aquestes formes verbals Infinitiu, gerundi, futur i condicional conduir, conduint, conduiré, conduiràs -icontinu- traduíssim, continuï Es troben 2 vocals seguides. Coincideixen amb el límit de morfema. No formen diftong. Posem accent o dièresi