• Share
  • Email
  • Embed
  • Like
  • Save
  • Private Content
Lectures comprensives 4t Primaria català
 

Lectures comprensives 4t Primaria català

on

  • 35,367 views

Son unas lecturas con ejercicios de comprensión lectora para un nivel de 4º de Educación Primaria. Están extraidas de libros de texto pero retocadas en el formato para que resulten menos ...

Son unas lecturas con ejercicios de comprensión lectora para un nivel de 4º de Educación Primaria. Están extraidas de libros de texto pero retocadas en el formato para que resulten menos infantiles y poder utilizarlar en Secundaria con niños de Pedagogía Terapéutica de este nivel. Están en Valenciano.
Podéis encontrar más información y materiales sobre este tema en Aprendiendo desde mi ventana http://aprendiendodesdemiventana.blogspot.com/

Statistics

Views

Total Views
35,367
Views on SlideShare
21,066
Embed Views
14,301

Actions

Likes
4
Downloads
876
Comments
2

24 Embeds 14,301

http://aprendiendodesdemiventana.blogspot.com.es 10336
http://aprendiendodesdemiventana.blogspot.com 3326
http://aprendiendodesdemiventana.blogspot.mx 435
http://aprendiendodesdemiventana.blogspot.com.ar 113
http://www.aprendiendodesdemiventana.blogspot.com.es 14
http://aprendiendodesdemiventana.blogspot.fr 11
http://aprendiendodesdemiventana.blogspot.de 10
http://www.symbaloo.com 9
https://www.google.es 7
http://aprendiendodesdemiventana.blogspot.com.br 6
http://aprendiendodesdemiventana.blogspot.co.uk 6
http://www.aprendiendodesdemiventana.blogspot.mx 5
http://www.google.es 5
http://periodicoaldaba.symbaloo.es 4
http://aprendiendodesdemiventana.blogspot.nl 3
http://www.aprendiendodesdemiventana.blogspot.com 2
http://aprendiendodesdemiventana.blogspot.ch 2
http://translate.googleusercontent.com 1
http://aprendiendodesdemiventana.blogspot.be 1
http://aprendiendodesdemiventana.blogspot.ie 1
http://aprendiendodesdemiventana.blogspot.jp 1
http://www.aprendiendodesdemiventana.blogspot.com.ar 1
http://www.blogger.com 1
http://webcache.googleusercontent.com 1
More...

Accessibility

Categories

Upload Details

Uploaded via as Adobe PDF

Usage Rights

© All Rights Reserved

Report content

Flagged as inappropriate Flag as inappropriate
Flag as inappropriate

Select your reason for flagging this presentation as inappropriate.

Cancel

12 of 2 previous next

  • Full Name Full Name Comment goes here.
    Are you sure you want to
    Your message goes here
    Processing…
  • Hola,

    Hemos visto el capítulo de tu libro 'Historias con Huella' en el blog y a los chavales les ha gustado mucho. Estamos esperando que la editorial Aljibe nos mande los ejemplares que les hemos pedido y los vamos a usar en el centro. Felicidades!!
    Are you sure you want to
    Your message goes here
    Processing…
  • Podéis encontrar más información y materiales sobre este tema en Aprendiendo desde mi ventana http://aprendiendodesdemiventana.blogspot.com/
    Are you sure you want to
    Your message goes here
    Processing…
Post Comment
Edit your comment

    Lectures comprensives 4t Primaria català Lectures comprensives 4t Primaria català Document Transcript

    •   Lectures comprensives 4t Primaria        Noelia López http://aprendiendodesdemiventana.blogspot.com 
    • EL COMTE TIQUIS-MIQUIS Tiquis-Miquis, el fill del comte Blanc, nasqué un dia on bufava el vent de ponent. Potser va ser per això que si li assecaren els filets del cervell i, des que no alçava un pam deterra, va demanar per a menjar les coses més increïbles. Per exemple, va exigirque li buidaren la mar a poalades i li dugueren per a esmorzar potetes de calamaracabat de nàixer. ‐ També vull que em porten per a beure un got de llet de rata penada. Com que son pare i sa mare no li consentien res del que demanava, Tiquis-Miquisunflava les venes del coll i remugava fins que se li oblidava. Quan son pare i sa mare se n’anaren a l’altre món, Tiquis-Miquis heretà el títolde comte. De seguida, els homes i les dones que vivien al castell, començaren a dir-se a cau d’orella: ‐ Ara veurem per on ens ix... ‐ De segur que mana alguna animalada. I no s’equivocaren gens ni miqueta. Perquè la primera cosa que ordenà Tiquis-Miquis va ser que tocaren les campanes i que tot el món es presentara a la plaçad’armes del castell. De seguida, encetà un discurs que enresum, digué: 1. Que des d’aquell dia volia sempre per a desdejunar-se cervellets de canari. 2. Que volia per a dinar potetes de trisparís sabateret a la planxa. 3. Que volia per a berenar xocolata en pols de la Xina. 4. Que volia per a sopar ouets de granota a la brasa. ‐ Així que, des d’ara, tot el món a buscar el que he manat –acabà dient el comte Tiquis-Miquis. Mare de Déu! Els canaris no es deixaven agafar ni a la de tres; els trisparíss’amagaven entre els joncs dels aiguamolls; ningú no sabia on parava la Xina per aportar xocolata en pols; les granotes es cabussaven entre el fang i no hi havia Noelia López –aula PT- http://aprendiendodesdemiventana.blogspot.com/
    • manera de traure-les. Per això, tots estaven desesperats i no gosaven tornar alcastell amb les mans buides. Els súbdits del castell, atemorits, decidiren visitar el savi Perolet a fi detrobar alguna solució al problema. Perolet els va rebre a l’entrada de la seua cova i, després desentir el que li contaven,  digué: ‐ Us ensenyaré a preparar tot el que demana el bajoca de Tiquis-Miquis! Va moldre un grapat d’arròs, el va mesclar amb pedretesmenudes del riu i el va posar dins d’una botelleta: ‐ Li direu que açò són ouets de granota. Va pastar un grapat de farina de blat, li va afegir un poc de midó i terretad’escurar i ho posà tot dins d’una altra botelleta: ‐ Li direu que són potetes de trisparís sabateret. Per acabar, agafà una barreta de xocolata, la posà dins d’un morter barrejadaamb arena de la mar, li va fer mitja dotzena de colps de picamà i va ficar elresultat dins d’una altra botelleta. ‐ Li direu que és xocolata en pols de la Xina. A poqueta nit, la gent del castell li va portar al comte Tiquis-Miquis lesbotelletes que els havia ensenyat a preparar el savi Perolet. Us ho podeu creure o no, però Tiquis-Miquis es menjà tot allò sense moure niuna miqueta les parpelles i deia: ‐ Que bo! Des d’aquell dia, tots diuen i conten que el comte Tiquis-Miquis començà amenjar com les persones i mai més no es va atrevir a demanar res estrany. Adaptació El comte Tiquis-Miquis –Canyamel4- 1. Qui era Tiquis-Miquis?................................................................................................................ 2. Els seus pares recolzaven el seu comportament? Copia la frase del text que ho explica............................................................................................................................................. Noelia López –aula PT- http://aprendiendodesdemiventana.blogspot.com/
    • 3. Què va ser el primer que va ordenar?...................................................................... .......................................................................................................................................................... 4. Com penses que estaven els menjars preparats?.................................................................. 5. Per què creus que no va gosar queixar-se quan els va tastar?.......................................... .......................................................................................................................................................... 6. Completa les frases que expliquen la història: ‐ Tiquis-Miquis va nàixer un dia de ............................................................................................ ‐ El fill del comte volia................................................................................................................... ‐ Quan van morir els pares, ordenà als súbdits que................................................................ ‐ Els subdits demanaren consell a............................................................................................... ‐ Entre tots prepararen................................................................................................................. ‐ Al final, .......................................................................................................................................... 7. Dibuixa la història en quatre vinyetes        Noelia López –aula PT- http://aprendiendodesdemiventana.blogspot.com/
    • En el país dels faraons Maria ix de l’aeroport de Barcelona plena d’il·lusions: veure les piràmides, el riu Nili els seus canals, el desert... La xiqueta va amb els seus pares a passar uns dies a casa deSaïd, un amic egipci de son pare que va estudiar a Barcelona. L’avió comença a perdre altura després de creuar la mar Mediterrània. Abansd’aterrar al Caire, la capital d’Egipte, Maria contempla, a vista d’ocell, una impressionanttaca de verdor. És el delta del riu Nil, un increïble oasi en la immensitat del desert egipci. Estracta d’un triangle de 150Km de costat en el qual viuen milions d’egipcis. Maria estàimpacient per conèixer Mohamet, el fill de Saïd. S’entendrà amb ell? Encara que va cap a una cosa desconeguda, l’atracció del que ha vist d’Egipte enpel·lícules i fotografies pot més que el seu temor. Mohamet està content de tindre una amiga europea. Vol que ella conega nosolament l’Egipte actual, sinó també el dels faraons. Era tan gran el desig de Mohamet que la seua amiga coneguera les meravellesd’Egipte, que abans que Maria desfera les maletes ja li estava parlant del seu estimatpaís. - Napoleó va intentar conquistar Egipte el 1798. La seua aventura guerrera només vadurar dos anys. Però va quedar admirat pel que va veure ací. A partir de 1800, un grup desavis va començar a sentir interés per Egipte. Aquest país és un misteri. La llengua que parlava la gent no tenia res a veure ambels signes que es trobaven a les pedres i els papirs, els rotllos de paper en què escrivienels nostres avantpassats. - Sí, ja sé que fa milers d’anys cada dibuix representava una idea: la força, lahumilitat... –li diu Maria. - La vida de l’antic Egipte es va començar a conéixer quan es va descobrir una pedraa Raixid, la pedra de Rosetta. Estava escrita en grec i amb signes que significaven idees:el llenguatge jeroglífic. El savi francès Champollion, que acompanyava l’exèrcit deNapoleó, va poder arribar a entendre cada signe, comparant-lo amb les paraules gregues. Així es van poder llegir els signes que hi havia gravats a les columnes dels templesegipcis. Adaptació d´”En el país dels faraons” Noelia López –aula PT- http://aprendiendodesdemiventana.blogspot.com/
    • COMPRENSIÓ LECTORA 1. Aquesta línia representa el punt de partida del viatge de Maria, el mar que travessa i el punt d’arribada. Escriu-los tu mateix. Punt de partida Punt d’arribada Mar 2. Completa:-Capital d’Egipte:............................................................................- Riu d’Egipte:..................................................................................- Maria vol veure a Egipte:........................................................................................................................................................................-Mohamet vol que Maria conega l’Egipte actual i ................................................................................................................................. 3. Digues si són vertaderes o falses les afirmacions següents: La xiqueta va amb els seus pares a passar uns dies a casa d’un amic egipci de son pare que va estudiar a Barcelona. El delta del riu Nil, és un oasi en la immensitat del desert egipci. Es tracta d’un triangle de 10Km en el qual viuen 100 egipcis. Maria no està gens impacient per conéixer el fill de Saïd. Té molta por d’arribar a Egipte pel que ha vist en pel·lícules i fotografies. Noelia López –aula PT- http://aprendiendodesdemiventana.blogspot.com/
    • 4. Relaciona amb fletxes.La pedra de Rosseta va intentar conquistar Egipte el 1798.Un grup de savis va entendre cada signe de la pedra de Rosetta.Napoleó començà a tindre interés per Egipte a partir de 1800.Champollion ajudà a llegir els signes gravats a les columnes dels temples egipcis. VOCABULARI –sinònimsQuan vages a buscar els teus passatges d’avió pots dir: - Vinc a comprar els passatges d’avió. Dius la mateixa cosa, perquè  comprar i adquirir són  - Vinc a adquirir els passatges d’avió. paraules sinònimes.   1. Canvia la paraula o expressió subratllada per una altra que en siga sinònima. - He tornat a llegir el llibre que em regalares. - Ha dit que no pensa eixir, que es troba molt cansada. RELLEGIT   VIGILAVA    - El pilot controlava les pantalles del radar. CONSTIPAT   FATIGADA   CAMPIÓ  - El guanyador del torneig portava un ram de flors. - El metge li va dir que prenguera xarop per al refredat.  2. Relaciona aquestes paraules sinònimes i escriu oracions al teu quadern. Pòster Mort Feblesa Debilitat Masmorra Fugida Defunció Mural Fuga Calabós Noelia López –aula PT- http://aprendiendodesdemiventana.blogspot.com/
    • El flau l utista enc ta canta at Açò que ara us contaré va passar fa molts anys en un poblet d’A s a n Alemanya que es deiaHamelín. Er un poble molt bon amb arbres als carrers i u riu. Per la cosa greu és quH ra nic, un rò g ueHamelín er ple de raH ra ates que c corrien pertot arreu u. La ge ent, acova ardida per les rates, va dir: , - Hem d’anar a veure l’alcalde. H r En sentir què demanava el poble, l’alcalde va arronsa els musc a v ar cles i va dir que no hipodia fer rp res. - Aleshores, per a què ets alcald A è de? El po obre home no parava de pensa com pod exterm e a ar dia minar les r rates, i no en trobav vacapc solució. Però un b dia alg va truca a la por bon gú ar rta. - Avant! – va contestar l’alcalde. A a r . Era un jove f foraster m molt estra any. Duia mitja casa groga i l´altra mitja roja, m acaamb una ma mànega neg i una altra blan gra nca. El ba arret era de tots e colors, i duia un els , naflauta de p plata. - Sóc S el flautista enca antat –com mentà el fo oraster-. S tocar u música que Sé unaencanta totes les coe oses que es calfen a sol. Puc encantar l pluja, els núvols i les aus del s al e lacel,c i els pe eixos de l’a aigua. I to otes les be estioles qu viuen als boscos i. ue s ... - Podreu enc P cantar les rates? –va interrom a mpre l’alcal lde. - El E rei de la Xina tenia un palau ple de rat a u tes. Vaig t tocar la meua flauta d’argent i ale vaig tra es aure totes Doneu-m mil unce d’or i tr s. me es rauré les r rates del v vostre pob ble. - Us U en dona cinc mi si les ma aré il, ateu totes –va dir l´ s ´alcalde. - Molt bé –va contesta el foras M a ar ster. I en eixir va co e omençar a tocar la flauta. f A me esura que tocava, le rates eixien a sentir la música. Ho d es deixaven tot: forats i snius; forman atges i pom mes. Tote les rate del pobl acudiren al costat del flaut es es le tista; rate esgrans i rate menude rates bg es es; blanques i rates negres; rates grises i r s rates rogenques. Quan el flauti n ista va veu que to ure otes les ra ates eren allà, se’n va anar pels carrer p rsfins arriba al riu se ar eguit de le rates qu dansaven alegrem es ue ment al se voltant. En arriba eu . arala riu, les r rates caig gueren a l´ ´aigua i va morir ofegades. Aleshores el flautista se’n v an o s, vatornar a ve eure l’alcal lde: - Les L rates s mortes doneu-m les cinc mil unce d’or –va dir el flau són s; me c es utista. - No N sigues b beneit! –va contesta l´alcalde Què fa a ar e-. aries tu am cinc mil unces mbd’or? Te’n dd donaré deu. No oelia López –au PT- ula http p://aprendiendo odesdemiventana.blogspot.com m/  
    • - M’havíeu promès cinc mil unces. Doneu-me-les! L’alcalde en posà deu damunt la taula. - Ací teniu la vostra paga, flautista. Preneu-la o deixeu-la, vós mateix. El flautista no va agafar els diners i se’n va anar. En arribar al carrer, prengué la flauta de plata i començà atocar una tonada dolcíssima i inquietant i, a mesura que tocava, els xiquets començaren avoltar-lo. El flautista va passar per tots els carrers del poble i els infants ballavendarrere d´ell, rient i cantant. - Veniu, veniu! –cridaven les mares- és quasi l’hora de sopar. Però els infants no les escoltaven. - On porta els xiquets? -preguntava la gent; i els cridaven, però els infantsnomés sentien aquella música de flauta. El flautista eixia del poble i anava cap a la muntanya seguit dels xiquets. Els paresels seguien tan de pressa com podien, però el flautista anava sempre més de pressa. Lagent començà a témer pels infants. - Deixa’ls anar, flautista! El flautista no atenia als crits. Muntanya amunt, anava seguit per tots els xiquets,cada vegada més balladors i més alegres. - Haurà de parar –deia la gent-, no podrà travessar aquell pujol. Però en aquell mateix moment, es va obrir una porta en la muntanya i el flautista hientrà seguit de tots els infants. Quan l’últim menut hi entrà ballant la porta es va tancari mai més no s’ha vist ni els xiquets ni el flautista. Quan el vent bufa fort de darrere dela muntanya se sent lluny una música dolça i inquietant que diu: No falteu mai més a lavostra paraula. Adaptat d´”El flautista encantat” (Llibre d´Anaya)    1. On es troba el poble d´Hamelin?.............................................................................................. 2. Hamelín era un poblet molt bonic, però quina cosa horrible hi passava?........................ .......................................................................................................................................................... 3. Copia la descripció del flautista: .......................................................................................................................................................... .......................................................................................................................................................... .......................................................................................................................................................... Noelia López –aula PT- http://aprendiendodesdemiventana.blogspot.com/  
    • 4. Per a què serv la flaut de plata Tria la resposta via ta a? r ence ertada. Per a to ocar una m música nada alenca. Per a en ncantar to otes les co oses que es calfen s al sol: la pluja, els núvols, le aus, els peixos, a s es totes le bestiole que viue als bosc es es en cos. Per a do onar classe de solfeig als me es enuts.5. L´alcalde va fer un pact amb el f te flautista: Aquest tr rauria les r rates en canvi de........ .......................... ................... ................... ................... ................... ................... ................... ................... ...6. L´alcalde va complir la s seua parau ula? ........... ....... Per qu ............ uè? ....................................... .......................... ................... ................... ................... ................... ................... ................... ................... ...7. Quin va ser la reacció del flautis en sentir-se eng na sta ganyat?...... ................... ................... ... .......................... ................... ................... ................... ................... ................... ................... ................... ...8. Què t´ensenya aquesta història?. ................... ................... ................... ................... ................... ... ................... .......................... ................... ................... ................... ................... ................... ................... ...9. Inve enta un fin diferen per a aq nal nt tòria:................................................................. questa hist .......................... ................... ................... ................... ................... ................... ................... ................... ... .......................... ................... ................... ................... ................... ................... ................... ................... ... .......................... ................... ................... ................... ................... ................... ................... ................... ... .......................... ................... ................... ................... ................... ................... ................... ................... ... No oelia López –au PT- ula http p://aprendiendo odesdemiventana.blogspot.com m/  
    • LA DEC A CISIÓ Per fi m m’he decidi Vaig a e it. estrenar e quadern que em v el n va regal Júlia f tres die pel meu dotzè an lar fa es, u niversari. L’ompliré d L de totes les coses que em passen, de les coses que veig o que llig e s s p en els ll libres. La veritat és que prom s indré ple: i més, com mpte el ti diu C Carme, la mestra de llengu en el que m’enrotlle qua ua, an escri ic!... He c contat a la mare aç del quad a çò dern i m’h dit que el pare t ha e també va escriure u e undiari duran un tem de jov Quan v morir –perquè a mon pare el va atd nt mps ve. va – e, tropellar u uncotxe, un d en eixir de l´ajuc dia untament a fer une gestions la mare es passà dies i die es s- e esrellegint el que ell h havia escri en una llibreteta de tapes dures com si foren de l´hule, it m nqueq tenim s sobre la ta aula de la cuina. A l’a també li he ense avi, enyat aque quader Ell quasi no sap n llegir ni escriure i, est rn. ni iquan veu com sóc caq apaç d’omp un full de camin plir l nets negre em mir ple d’ad es, ra dmiració. E Ellsap escriur només P re Pere Mate , que és el seu nom. Quan l’escriu, ho fa molt a poc a po eu o ocamb una llea etra de ve o, més ben dit, d ell d´Infantil. I en sile enci. Jo co omprenc l´ ´esforç qu uefa i calle ta ambé. Ell e regala alguna de les seues frases: em parla poc i els savis et faran lloc. -Pensa molt i p Carm la mes me, stra de ll legua, ja sap que el meu avi diu fras e ses d’aque estes, dite espopulars i tot això, i sempre e deman que estiga atenta i que no se me n´ep em na a escape cap,per al seu fitxer. Ep Està boja per la lle engua, per almenys en les s rò s seues clas sses ens h hopassem pro bé.p ou A mé de la m és mare i de l l’avi Pere, també tin una ger nc rmana a ca (de ta en tan asa ant nt,perquè no pp para en to orreta) i u oncle pe món. La meua ger un el a rmana ja t setze anys i el ca té applep de pardals. Li di iuen Susan nna. I jo, quan em fa enrabiar, li com mplete el nom dient- n -li“S Susanna, l marrana cosa qu no la sol posar de millor hum la a”, ue mor, sinó a contrari. Ja que e al enaquestes pa pàgines íntimes i secretíssim mes he d’escriure l veritat i només la verita la t at,reconec –e encara qu se’m r ue remouen els budel lls- que é guapíssima i lle és estíssima idisposadíssd sima. A tot, llevat de fer-me f favors a mi, tot siga dit. m a La ve eritat és que, quan al matí em mire a l’espill me entre furg amb el raspall d gue dele dents e es entre l’obr d’art d’e ra enginyeria metàl·lica en què s’’ha conver a rtit la meu boca, em uarepetisc “A Aguanta, T Teresa! Se german ent nes, t’has d’assembla a ella. S d ar Segur.” Ros Serrano, Papers secrets (Llibre Ana sa s aya) No oelia López –au PT- ula http p://aprendiendo odesdemiventana.blogspot.com m/  
    • COMP PRENSIÓ LECTO Ó ORA1.Quina dec cisió ha pr la prot res tagonista? -Estrenar el quadern. -Reg galar el qua adern a l’a avi. -Gua ardar el qu uadern i no estrenar o r-lo mai.2.2 De quine coses om es mplirà el q quadern? ....................................................................................................................................................................................................................................................................3.3 Endevina què són e caminet negres............................................................................................... a el ts4.4 Escriu la relació que manten amb la protagonista aques a nen a stes persones.Pere MateuP u:.................................................... Susanna:............................................................ SJúlia:..........J ................... ................... ................... .. Carme:.............................................................5.5 De quine altes pe es ersones pa arla sense dir-ne el nom?.......... n ....................................... .........................................................................................................................................................................................6.6 Ara es e teu torn aprofita les següe el n, ents línies per a començar el teu propi diari. d................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................ No oelia López –au PT- ula http p://aprendiendo odesdemiventana.blogspot.com m/