• Share
  • Email
  • Embed
  • Like
  • Save
  • Private Content
Modul0v7
 

Modul0v7

on

  • 425 views

 

Statistics

Views

Total Views
425
Views on SlideShare
425
Embed Views
0

Actions

Likes
0
Downloads
1
Comments
0

0 Embeds 0

No embeds

Accessibility

Categories

Upload Details

Uploaded via as Microsoft PowerPoint

Usage Rights

© All Rights Reserved

Report content

Flagged as inappropriate Flag as inappropriate
Flag as inappropriate

Select your reason for flagging this presentation as inappropriate.

Cancel
  • Full Name Full Name Comment goes here.
    Are you sure you want to
    Your message goes here
    Processing…
Post Comment
Edit your comment
  • No us vinc a parlar de TICs sinó de persones (els nostres alumnes): de com podem fer que els nostres alumnes aprenguin més, com podem aconseguir transmetre’ls que allò que els ensenyem és significatiu per ells, com podem fer que aprenguin més vivencialment i més profundament, com podem acostar-nos al seu món per portar-los cap al nostre, com podem ensenyar-los a transformar l’allau d’informació que reben en coneixement, estimular el seu esperit crític, la seva capacitat reflexiva, fer més difícil que siguin manipulats, ajudar-los a ser persones més lliures i responsables…
  • Podem comparar les profundes transformacions socials que tenen lloc actualment amb el que va suposar al món occidental l’arribada massiva de l’electricitat a ciutats i llars. L’electricitat va ser un canvi purament tecnològic o va ser molt més que això? 2ª Revolució Industrial. Canvis en la manera de produir béns però també en la manera de consumir-los. Consum de masses. Electrodomèstics. Llum elèctrica. Ràdio. Televisió... També hi va haver gent espantada pels efectes sobre la salut de les persones que podia tenir l’electricitat...
  • Els canvis vertiginosos que vivim en l’actualitat no són simplement producte d’avenços tecnològics, sinó que es tracta d’una transformació que afecta l’estructura de la societat mateixa, dels canals a través dels quals es transmeten la informació i el coneixement, de la manera com es construeix la personalitat de l’individu, de la forma com té lloc el seu procés de socialització, del que la societat entén per autoritat i per família... I l’onada (tsunami per alguns) que porta aquests canvis on primer espetega és a l’escola.
  • La tecnologia és allò que no existia quan érem petits . Pels nostres avis una nevera era tecnologia. Per nosaltres ho és? No, per nosaltres una nevera és vida quotidiana. Per nosaltres un ordinador és tecnologia. Pels nostres alumnes ho és? Nadius digitals vs. Immigrants digitals.
  • La Tecnologia només ens interessa en tant que vehicle per la innovació pedagògica. Hi ha quelcom que puguem aprofitar de les Noves Tecnologies i del seu actual ús social en el camp educatiu? Nosaltres creiem que molt! WEB 2.0 = Web de lectura i escriptura. Com si al Renaixement haguessin posat una impremta a disposició de tothom qui la volgués fer servir!
  • Per contrastar el paper que poden jugar les TAC en els processos d'ensenyament-aprenentatge només cal recordar el model que  Edgar Dale  (1900-1985), un pedagog estatunidenc, va elaborar l’any 1969, en què explicava quins eren els mètodes més i menys efectius per a l’aprenentatge, i ressaltava: la importància de l'aprenentatge basat en allò que hom veu i escolta, el paper molt destacat de l'aprenentatge que té la seva base en la participació activa de l'alumnat en la dinàmica de l'aula, i que la manera en què més s’aprèn és a partir d’allò que es diu i es fa (experimentant). L'aprenentage parteix de l'acció i de la descoberta, tant de forma guiada pel professorat com autònoma per part de l'alumnat (aplicant el raonament) i d'acord amb el mètode científic: aconseguir un  E2E  ( educar x experimentar / experimentar x educar ). Aquest model se sintetitza en l’anomenat  con de l’aprenentatge . Malgrat que la data de formulació pugui semblar antiga, aquest model és vigent, ja que rebla el que  Confuci  deia fa uns 2.500 anys:  Ho veig i me n’oblido, ho escolto i ho recordo; ho faig i ho comprenc .
  • Hi ha dues evidències que ens porten a respondre la pregunta afirmativament: - En primer lloc, ho estableix el marc legal educatiu. Els Decrets pels quals s'estableixen els currículums de les matèries fixen les competències bàsiques en l'ensenyament obligatori. Una de les competències transversals i metodològiques (aquelles per a l’assoliment de les quals s’han de fer aportacions des de totes les matèries del Currículum obligatòriament) és la Competència digital i de tractament de la informació , que exigeix de manera inexcusable la inclusió d'activitats TAC a l'aula. A més, el desenvolupament d’una altra competència transversal, la Competència comunicativa lingüística i audiovisual , implica que la vessant comunicativa (com a docents-comunicadors i com ensenyants de formes de comunicació) es treballi amb les tècniques i eines actuals. - Si seguim el fil d’aquest raonament, sorgeix la segona evidència: la realitat actual fa que les TAC siguin una necessitat, ja que seria impossible formar ciutadans per a una societat moderna si se'ls instruís amb eines comunicatives de segles passats . Algú es posaria en mans d'un cirurgià que emprés instrumental i tècniques del segle XIX?
  • Mai s'està prou preparat per fer classe. Si ens atenim a l'ensenyament tradicional, qualsevol alumne pot preguntar quelcom que no sabem. Amb les TAC passa exactament igual. La clau no resideix a saber més que l'alumnat, sinó a establir un mètode que permeti que els alumnes resolguin els dubtes que sorgeixin de la mateixa manera que ho fem nosaltres. Si haguéssim d'esperar a tenir-ho tot controlat, mai ens enfrontaríem a una activitat TAC, ni a qualsevol d’un altre tipus.  Tampoc cal pensar que l'alumnat controla fil per randa les TAC. És possible que maneguin algunes eines comunicatives, gairebé de manera intuïtiva, però segurament no ho faran amb un objectiu educatiu, ni de bon tros d'una manera sistemàtica (respectant les normes d'escriptura, l'autoria aliena, la citació bibliogràfica, etc.). Per tot això som imprescindibles.  Finalment, és recomanable començar enriquint digitalment allò que està ben establert en la nostra docència perquè ho considerem una bona pràctica. La nostra llista de bones pràctiques probablement no és infinita (la meva és molt curta). Però és la nostra llista i hi figuren les nostres fortaleses. Enriquim aquesta llista amb les eines i els entorns digitals que ara tenim al nostre abast. Comencem ampliant digitalment el que ja fem bé. Què treballem la redacció? Espremem les possibilitats dels processadors de textos. Ens interessa la correcció ortogràfica? Inventem activitats utilitzant els correctors al nostre abast. Som uns entusiastes dels treballs en grup? Utilitzem eines col·laboratives. Ressenyes de pràctiques al laboratori? Incorporem-hi fotografies fetes in situ pels alumnes. Exposicions orals? Fem servir les càmeres i les gravadores. Enriquir digitalment les nostres fortaleses ens farà avançar, sense cap mena de dubte. Si no aturem el nostre "enriquiment digital”, en dos anys haurem mudat de pell. I si fem aquest viatge acompanyats de col·legues propers, a més a més ens ho passarem fenomenal.
  • Potser aquí hi ha algú a qui no importi sacrificar la seva vida personal o familiar, o les seves hores de son, però això no és imprescindible per portar les TAC a l’aula. Per començar fem servir el mètode Pisani (constància vs. intensitat: deu minuts cada dia d'aprenentatge digital) i racionalitzem activitats: millor les contundents realitats que les vaporoses possibilitats . Quines eines i entorns digitals utilitzem en la nostra vida personal? Quines tecnologies aprofitem a casa nostra els caps de setmana? Comencem emprant-les a classe d’acord amb les nostres necessitats docents. Començar significa actuar amb professionalitat i no fer perdre el temps als nostres alumnes a classe donant tombs explorant l’univers digital, mentre ens encomanem a la paciència de trenta adolescents. Senzills programes de tractament d'imatges, processadors de textos o correu electrònic, mapes digitals o cercadors i enciclopèdies en línia. Res espectacular a hores d'ara, però aquí trepitgem fort i ens sentim segurs.  D'altra banda, la dedicació d'hores, tant a la formació TAC com a la seva inclusió a l'aula, s’ha de contemplar com una inversió a mitjà termini: ni el professorat ni l'alumnat es converteixen de la nit al dia en consumidors i productors d'objectes digitals. Cal que transcorri més d'un curs (o dos, tres ...) per observar canvis en les metodologies d'ensenyament-aprenentatge. Les TAC no fan miracles, com no en fan les metodologies tradicionals. L'important és no anar retardant contínuament aquest aspecte de l’actualització de les nostres competències professionals amb tot tipus d'excuses.
  • Un curs de formació TAC ens pot obrir els ulls (i la gana) davant l'univers de les TAC a l'aula. D'especial interès són els tallers TAC, en els quals es forma de manera pràctica els docents perquè realitzin activitats concretes aplicades a les seves assignatures. No obstant això, “fem camí caminant“ (“se hace camino al andar”, que diria el poeta), de manera que els cursos serveixen de poc quan només es dediquen aquestes hores lectives a la formació i no hi ha un seguiment posterior mitjançant l'aplicació efectiva a l'aula. No existeix el curs TAC definitiu: cada docent ha d’experimentar pel seu compte i ha de trobar l'eina i el mètode més eficaç segons el seu estil i segons el seu alumnat. Exercitar les TAC no és aprendre a anar en bicicleta, que mai s'oblida, sinó anar cada dia a un gimnàs, que exigeix constància.
  • Si l'activitat que proposem exigeix massa temps perquè l'alumnat n’entengui el funcionament, segurament no és apropiada per a l'aula. Les TAC són eines, no objectius educatius. Una activitat TAC exigeix certs coneixements tècnics perquè són el mitjà per assolir una determinada competència. Però els blocs, les wikis, Moodle ... no són els nostres objectius. Les nostres obsessions han de ser l’atenció, la memòria, la comprensió, la reflexió, la imaginació, etc. Ens hem de centrar en les habilitats cognitives i no en Twitter, Google Apps o Wordpress. Res de confondre fins amb mitjans. La nostra mirada s’ha de dirigir al currículum. No és el mateix desenvolupar competències digitals que estrenar noves tecnologies a classe. Ens paguen per promoure l'aprenentatge, no aplicacions informàtiques. Centrar-se és bàsic. Establim una obvietat: no hem de renunciar a totes les accions, tasques, activitats, exercicis, etc. que “ens funcionen". Tenim un cabal de pràctiques magnífiques, no les tanquem a l'armari de l'oblit. Les activitats analògiques segueixen essent vàlides, especialment si estan sancionades per l'èxit. Jo uso cartolines, postals, retoladors i postits, no necessito ordinadors per a certes activitats imbatibles que porto anys fent servir a classe. Segur que vosaltres teniu les vostres. Aquestes, ara per ara, són les primeres de la vostra llista per començar.
  • Qualitat abans que quantitat. Sobretot, dependrà del nivell de competència de l'alumnat i de les seves circumstàncies sociofamiliars. De vegades, podrem proposar activitats que ells ja saben fer de manera habitual i que només caldrà reorientar cap a la vessant acadèmica. Una vegada més, s'exigeix sobretot seny a l'hora de programar i de dissenyar les unitats didàctiques. I, per descomptat, no és el mateix una activitat de cerca d'informació que una seqüència didàctica complexa amb intervenció de les TAC. De tota manera, com apuntàvem més amunt, no cal tenir pressa pensant que els nostres alumnes passaran de no saber res a ser superherois de les TAC en un trimestre. El desenvolupament de la competència digital exigeix uns quants anys, per a tots. En un sentit diferent, els docents també ens haurem d’adaptar al nou context que suposa el desplegament del Projecte 1x1. Potser en el nostre cas, en lloc d’adaptació, seria millor parlar d’apropiació del nou context digital. Comencem el Projecte eduCAT1x1 a secundària a partir d'un miniportàtil per alumne amb aplicacions i continguts educatius en línia, connexió a Internet, PDI i electrificació de les aules. Aquests són els deures del docent, aprendre com funciona tot això! Som professionals, així que tant si ens ho prenem amb passió com amb resignació, tenim l’obligació de controlar aquest entorn. Emprarem aquestes eines en funció d’objectius educatius, però no val dir: "No sé com funciona". Busquem el suport de companys avantatjats. Apuntem-nos a formacions. Autoformem-nos. Sense pressa, però sense pausa, hem de conquerir el nou escenari escolar. El nostre nou escenari.
  • Cal prendre les precaucions necessàries per no dur-nos cap ensurt. Es pot treballar amb plataformes tancades on només sigui possible accedir amb contrasenya, però no hem de renunciar a difondre públicament els treballs de l'alumnat. Precisament és aquesta difusió pública un dels al·licients de les TAC, cosa que permet trencar la barrera dels centres educatius i expandir-nos cap a la resta de la comunitat. Els docents han de vigilar els objectes 2.0 (blocs, wikis, etc.) que estan sota la seva responsabilitat (moderació de comentaris, etc.). Han d’advertir els seus alumnes dels avantatges i inconvenients de les xarxes pel que fa a privacitat, una informació extensible també a les famílies, a les quals caldrà demanar sempre permís quan es difonguin imatges o dades personals. No obstant això, a les xarxes hi ha tant de perill com a la porta d'una escola o d'un institut. Tot es basa en l'educació i en la informació.
  • Per sort, a dia d'avui, la comunitat educativa virtual és ja immensa. El que coneixem com blocosfera educativa s'estén més enllà dels blocs de professors o blocs d'aula fins atènyer qualsevol tipus de xarxa social. Pensem que a la xarxa podem relacionar-nos amb docents que comparteixen les nostres mateixes inquietuds, sense barreres geogràfiques o d'assignatures. La major part de professors que porten un temps a la xarxa han comentat algun cop els seus dubtes i les seves troballes, de manera que els que venim darrera puguem servir-nos d'aquests aprenentatges per millorar. La xarxa docent funciona, a més, com un gran club d'ajuda als que comencen: un comentari en un bloc, un dubte llançat en un fòrum, una pregunta a ning, etc. solen rebre resposta gairebé immediatament. D'altra banda, els marcadors socials (Delicious, Mister Wong, Diigo, etc.) ofereixen ja infinits materials etiquetats segons la seva utilitat, perquè no calgui dependre exclusivament dels cercadors tradicionals.
  • No. Les TAC no ens fan millors docents, de la mateixa manera que un bon bisturí làser no ens fa millors cirurgians. Les TAC ens situen al segle XXI, davant l'alumnat i al seu costat. Ens permeten dissenyar una metodologia adequada als temps que vivim i on el docent no pot ser un simple "portador d'informació". Emprar les TAC no ens fa millors, però no emprar-les diu molt poc al nostre favor, sobretot si no parem de queixar-nos del poc interès que tenen els alumnes pel món que els envolta. El sistema té errors en punts diversos, és cert, però convé que no siguem els docents una d'aquestes esquerdes que enderroquin l'edifici. Molts dels qui compartim les nostres experiències a la xarxa combatem el desànim experimentant amb noves maneres d'interacció didàctica. Potser ens equivoquem, però val la pena intentar-ho. Si tractes de fer-ho millor, tens tot el dret d'equivocar-te. Hem d’ensenyar per aprendre i aprendre per ensenyar.
  • Idees d’activitats a l'aula - Veure les animacions del llibre digital de naturals per entendre millor la teoria cel·lular.
  • Idees d’activitats a l'aula - Compartir un article interessant via Google Docs. Altres serveis de Google - Utilitzar Google Earth per enriquir l’explicació d’algun tema a la classe de geografia.
  • Idees d’activitats a l'aula - Bloc de l’aula i de cada alumne com a portfoli de treballs i d’activitats que es realitzen.
  • Idees d’activitats a l'aula - Crear una ràdio de centre. - Realitzar un itinerari històrico-artístic sonor de la població o barri (escultures a l'aire lliure, edificis significatius, esdeveniments històrics...)
  • Idees d’activitats a l'aula - Introduïr la visualització d’un video en l’explicació d’un tema. - Canal YouTube on compartir i comentar vídeos tant d’internet com enregistrats pels propis alumnes.
  • Idees d’activitats a l'aula - Elaboració d’un llibre de contingut de l’assignatura o d’històries col·laboratives treballant conjuntament en una wiki. Altres activitats web 2.0 - Xarxa social com a un nou espai de comunicació de l’aula, on compartir informació d’interès i debatre sobre diferents temes. - Construïm una biblioteca de recursos de l’asignatura amb delicious.
  • Idees d’activitats a l'aula - Corregir conjuntament un dictat fet en Word utilitzant la PDI. - Els alumnes preparen una seqüència didàctica del currículum de la matèria per explicar-la amb la PDI.

Modul0v7 Modul0v7 Presentation Transcript

  • Contextualització i gestió de l'aula digital
  • Enllaços clau del Projecte EduCAT1x1 IMAE http://imae.wikispaces.com Projecte EduCAT 1X1 http://educat1x1.ning.com Serveis territorials Baix Llobregat http://www.gencat.cat/educacio/baixllobregat.htm
  •  
  • Tornem a parlar de TICs?
  • O parlem de persones?
  • Una mirada al passat
  • Una mirada al futur canvi sociològic (no només tecnològic)
  • La consciència del present
  • L'alumnat es connecta a casa
  • Ens connectem més Espanya: 24,3 milions d'internautes (60,5% de la població). El jovent es connecta a Internet en percentatges molt superiors a les mitjanes europees i a les dels adults.
  • L'alumnat ja hi és
  • Espanya és el primer país d'Europa i el segon del món (després de Brasil) en percentatge d'internautes que participen en xarxes socials. Participem cada vegada més
  • L'alumnat ja crea Font: Pew Research Centre
  • Creadors i consumidors El 67% dels adolescents mantenen una pàgina personal o han col·laborat en la creació d'una pàgina web, han compartit material original (fotos, textos, música...) o han creat nou contingut a partir de la barreja de materials diversos trobats a la xarxa.
  • En aquest context canviant, cap a on ha d'evolucionar l'educació?
  • Potser cap a una pedagogia 2.0? Més interactiva i multitasca? Més individualitzada? Més audiovisual? Més…?
  • Si s’ha d’educar diferent aquesta generació De quines eines disposem?
  • Les TAC i la Web 2.0 Tecnologia i metodologia als centres educatius  de la Societat Xarxa
  •  
  • Gestió d'aula
  • 9 preguntes que tard o d'hora es fan els docents  que porten les TAC a l'aula Un exemple
  • 1 Segur que cal portar les TAC a l'aula?
  • Competències bàsiques Comunicació en context real Societat del segle XXI
  • 2 Estem preparats per formar els nostres alumnes amb les TAC?
  • Ensenyar mètodes Mostrar usos educatius Enriquir digitalment pràctiques establertes
  • 3 Quantes hores cal dedicar a les TAC?
  • Racionalitzar activitats Emprar la tecnologia ja socialitzada Constància vs. intensitat
  • 4 És millor assistir a cursos de formació o autoformar-se?
  • La formació pot obrir la gana Fem camí caminant Experimentació i aplicació progressiva a l'aula
  • 5 Es perdrà temps a classe amb qüestions tècniques?
  • Les TAC són mitjans, Les TAC al servei de l'assoliment de les  competències No renunciar als èxits analògics no objectius
  • 6 Quantes activitats TAC cal fer a l'aula?
  • Qualitat vs. quantitat Adaptació al context No ser víctimes de les presses
  • 7 Hi ha perills a l'hora de treballar les TAC amb menors?
  • Precaució sempre Educació i informació Supervisió dels objectes 2.0 Per saber-ne més cliqueu aquí
  • 8 A qui recorrem quan tenim dubtes amb les TAC?
  • Blocosfera educativa Xarxes docents Marcadors socials
  • 9 Es millorarà amb les TAC?
  • Les TAC no ens fan millors Rebutjar-les empobreix Hem d'ensenyar per aprendre, la nostra docència i aprendre per ensenyar
  • Algunes imatges
  • Recursos, eines i estratègies
  • Cliqueu aquí
  • Cruïlla Santillana Edebé
  • Documents Fulls de Càlcul Presentacions Treball en grup Compartir Edició i emmagatzematge online Per saber-ne més cliqueu aquí Google Docs
  • Per saber-ne més cliqueu aquí
  • Podcast Per saber-ne més cliqueu aquí
  • Per saber-ne més cliqueu aquí
  • Cliqueu aquí Cliqueu aquí
  • Cliqueu aquí
  • Cliqueu aquí
  • La visió de l'alumnat
  • Enllaços clau del Projecte EduCAT1x1 IMAE http://imae.wikispaces.com Projecte EduCAT 1X1 http://educat1x1.ning.com Serveis territorials Baix Llobregat http://www.gencat.cat/educacio/baixllobregat.htm
    • Per realitzar aquesta presentació hem emprat, sovint modificant-les, diapositives de procedències diverses:
      • Diapositives 3, 5, 6, 7, 9, 11: SEBAS MURIEL. Modelos de integración de las TIC en educación. http://www.slideshare.net/sebasmuriel/intervencin-smh-educacin-11
      • Diapositives 8, 10, 12, 14, 16, 17: JAMIE TUBBS. Blogs, Wikis, and Other Cool Tools for Education in a Flat World. http://www.slideshare.net/jtubbs/blogs-wikis-and-other-cool-tools-for-education-in-a-flat-world
      • Diapositives 18 a 36: ANTONIO SOLANO. 10 preguntas que, tarde o temprano, se hacen quienes llevan las TIC al aula. http://detextos.blogspot.com/
      • Diapositiva 43: NESTOR ALONSO. Blogs y educación. http://www.slideshare.net/nestoralonso/blogs-y-educacin