Resum del pensament de I. Kant

1. (1724-1804) IMMANUEL KANT

2. Kant va néixer a Königsberg, és la capital de la província de Kaliningrad, un enclavament rus situat entre Polònia i Lituània i ubicat a la mar Bàltica. A l’època de Kant era la capital de la Prússia Oriental. 1. BIOGRAFIA Königsberg = Kaliningrad

3. Va viure en un ambient molt religiós i purità el qual va marcar tota la seva vida. Un exemple era la seva puntualitat. Primer estava influït per la metafísica de Wolff que provenia de Leibniz, però les lectures d'altres filòsofs el feren evolucionar i sortir de la metafísica wolffiana. Concretament explica que va ser Hume que amb les seves crítiques el despertà del seu «somni dogmàtic». L’any 1770 obté una càtedra de professor ordinari de metafísica i lògica de la Universitat de Königsberg. El seu objectiu era ensenyar a pensar: “ No es pot aprendre filosofia, només es pot aprendre a filosofar.” 1. BIOGRAFIA Universitat de Königsberg

5. Va morir a la mateixa ciutat on havia nascut el 12 de febrer de 1804, pronunciant les paraules: Es is gut [està bé]. A la làpida de la seva tomba es van enregistrar posteriorment les paraules amb què inicia la conclusió de la seva Crítica de la raó pràctica : «Dues coses omplen l’ànim d’admiració i respecte, sempre nous i creixents com més reiterada i persistentment s’ocupa d’elles la meva reflexió: el cel estrellat que està sobre mi i la llei moral que hi ha en mi» 1. BIOGRAFIA

6. Les seves obres es divideixen en: Període Pre-crític: Somnis d'un visionari explicats pel somni de la metafísica 1766 i Dissertació ... 1770 Període crític: Té per objectiu contestar les següents preguntes: - Què puc saber? Crítica a la Raó pura 1781 i Prolegòmens 1783 - Què he de fer? Fonamentació a la metafísica dels costums 1785 i Crítica de la Raó pràctica 1787 - Què puc esperar, si faig el que he de fer? Crítica del Judici 1790; La pau perpètua 1795 ... 2. OBRES

9. 3. CRITICISME KANTIÀ - Crítica a les possibilitats il·limitades de la raó il·lustrada . - Crítica al dogmatisme racionalista (metafísica - Wolff) ha convertit la raó en una deessa que es creu capaç de donar sentit a la realitat deixant de banda els sentits. - Crítica a l’escepticisme empirista (Hume) tot i que reconeix que és útil perquè exposa la necessitat de precisar els límits de la metafísica examinant el fonament dels seus conceptes. - Crítica a l’irracionalisme (misticisme) ha sobrevalorat el sentiment de la fe mística.

11. QUÈ ÉS L’HOME? QUÈ PUC SABER? QUÈ HE DE FER? QUÈ PUC ESPERAR?

12. 3. QUÈ PUC SABER? COM ÉS POSSIBLE EL CONEIXEMENT? QUINS SÓN ELS SEUS LÍMITS? DESCARTES Racionalisme RAÓ Dogmatisme HUME Empirisme EXPERIÈNCIA Escepticisme KANT RAÓ + EXPERIÈNCIA “ Però, encara que tot el nostre coneixement comenci amb l’experiència, no per això procedeix tot d’ella.” Crítica de la raó pura

13. 3. QUÈ PUC SABER? GIR COPERNICÀ Importància del SUBJECTE en el coneixement. (SUBJECTIVISME) SUBJECTE OBJECTE FORMES A PRIORI SENSIBILITAT Espai-Temps ENTENIMENT Categories IDEALISME TRANSCENDENTAL

14. GIR COPERNICÀ

15. IDEALISME TRANSCENDENTAL Konrad Lorenz Lorenz, en el marc de la teoria evolutiva del coneixement i tot partint de Kant, parla d'uns a priori biològics. Tots els éssers vius estan dotats de determinades estructures innates . Cap ésser viu és, en el moment del seu naixement, un "recipient buit", una "tabula rasa", sinó que ve equipat amb "disposicions" específiques que fan possible l'aprenentatge individual. http://www.xtec.es/~lvallmaj/oficina/polis96/kantepis.htm

17. És possible la ciència? Judicis sintètics (a posteriori) el predicat no està contingut en el subjecte, amplia el camp del coneixement. EXEMPLES: “ un dia de pluja és un dia fred” “ l’aigua és un bé escàs” La ciència vol ser universal, necessària i ampliar el nostre coneixement. Per tant, s’ha d’expressar en judicis sintètics a priori . EXEMPLES: “ 7 + 5 = 12”, “ la línia recta és la distància més curta entre dos punts”, “ la quantitat de matèria resta invariable en totes les modificacions del món corpori”, “ a tota transmissió de moviment, acció i reacció seran sempre iguals”. Veritats de raó (Leibniz) Relacions d’idees (Hume) Veritats de fets (Leibniz) Qüestions de fets (Hume) Judicis analítics (a priori) el predicat està contingut en el subjecte, no amplien el coneixement. EXEMPLES: “ un dia de pluja és un dia humit” “ l’aigua és un líquid”

18. Anàlisi de les facultats de coneixement «Són possibles els judicis sintètics a priori en la ciència?» METAFÍSICA RAÓ DIALÈCTICA TRANSCENDENTAL FÍSICA ENTENIMENT ANALÍTICA TRANSCENDENTAL LÒGICA TRANS-CENDENTAL MATEMÀTICA SENSIBILITAT ESTÈTICA TRANSCENDENTAL Disciplines Facultats Seccions: Crítica a la raó pura

22. Contradiccions de la raó pura TESI: El món té un principi en el temps, i respecte a l’espai, està igualment tancat entre límits. ANTÍTESI: El món no té principi, així com tampoc límits a l’espai. És infinit tant respecte del temps com de l’espai MÓN DÉU TESI: Al món li pertany quelcom que constitueix un ésser absolutament necessari ANTÍTESI: No existeix en el món cap ésser absolutament necessari LLIBERTAT TESI: La causalitat segons lleis de la natura no és l’única de la que poden derivar els fenòmens del món. Per explicar aquests ens fa falta una altre causalitat per llibertat. ANTÍTESI: No hi ha llibertat. Tot el que succeeix en el món es desenvolupa exclusivament segons lleis de la natura.

23. ÉS POSSIBLE LA METAFÍSICA COM A CIÈNCIA? «Són possibles els judicis sintètics a priori en la metafísica?» NO. Els objectes de la Metafísica no són formats a partir de l’experiència, no provenen de intuïcions, no tenen matèria empírica; per tant, la Metafísica no ens dóna coneixement , és impossible com a ciència perquè no parteix de l’experiència. Ho podem pensar, però no ho podem conèixer. Però la metafísica és una tendència natural de l’home. Les idees tenen, doncs, un ús regulatiu serveixen per saber els límits del coneixement i impulsar la investigació: són ideals . A més, és necessari creure en ells per poder fonamentar una moral: la Crítica de la Raó Pràctica . Al final de la CRP diu que l'objectiu final de la raó pura apunta cap a tres objectes: la llibertat de la voluntat, la immortalitat de l'ànima i l'existència de Déu. (B826)

24. FENOMEN / NOÜMEN El que podem arribar a conèixer són els fenòmens = objectes d'experiència que corresponen al que és intuït en l'espai i el temps mitjançant la sensibilitat i entès per l'enteniment mitjançant conceptes purs o categories. El que no podem conèixer és com són els objectes realment en ells mateixos o el que Kant anomena el Noümen = realitat independent del nostre coneixement. El noümen (del grec noumena , les coses pensades) té un sentit negatiu com a límit del nostre coneixement , però també té un sentit positiu en tant que pot arribar a ser pensat per la raó a través de la imaginació. 3. QUÈ PUC SABER? PENSAR / CONÈIXER Pensar, el que es diu pensar, podem pensar qualsevol cosa: coses imaginàries, fantàstiques, reals o irreals. Però, conèixer-les, ja no és el mateix: conèixer significa que estem legitimats a pensar-ho, que és veritat, no simplement inventat per la ment.

25. SENSIBILITAT CATEGORIES RAÓ IDEES ENTENIMENT

26. 4. QUÈ HE DE FER? L’ètica de Kant és una ètica formal, perquè no ens diu què hem de fer en una situació determinada, sinó com hem d’actuar sempre. Desinteressada Interessades, egoistes Voluntat autònoma Heterònoma (voluntat sotmesa a uns principis). Prescriu la bondat o maldat d' una acció sense referència a cap fi, sinó només a si mateixa. Deontològica (El Deure pel Deure) Prescriuen la bondat o maldat d' una acció d'acord amb la conse- cució d' una finalitat (Teleològiques) El seu imperatiu és categòric: "has de", "cal que". Els seus imperatius són hipotètics: "Si vols X fes Y" És universal i necessària: cap excepció no és possible Són particulars i contingents És a priori (racional) Són a posterior (empíriques) ÈTICA FORMAL ÈTIQUES MATERIALS