Abstracció geomètrica

Tècniques graficoplàstiques IES Torre del Palau 1r Batxillerat Arts
Processos de creació
ABSTRACCIÓ
GEOMÈTRICA

Abstracció
Tornava de fer esbossos, encaparrat
en els meus pensaments, quan, a
l’obrir la porta de l’estudi, vaig trobar-
me davant d’un quadre de bellesa
indescriptible i incandescent. Perplex,
vaig aturar-me mirant-lo. El quadre no
tenia cap tema, no descobria cap
mena d’objecte identificable i estava
compost totalment de taques brillants
de color. Finalment, m’hi vaig acostar
més, i aleshores vaig reconéixer què
era allò realment: el meu propi quadre
posat de costat damunt del cavallet…
Aquell fet va posar de manifest que
l’objectivitat, la descripció d’objectes,
no era necessària en les meves
pintures i, de fet, les perjudicava.
Vassily Kandinsky, 1908.
És considerat el primer pintor del segle XX que va fer una
obra deliberadament abstracta.
V. Kandinsky. Primera aquarel·la Abstracta. 1910

Abstracció
El terme art abstracte es pot aplicar en el sentit més ampli, a qualsevol tipus d’art
que no representi objectes reconeixibles (per exemple, molt art decoratiu ho és) però
que més correntment s’aplica a aquelles formes de l’art del segle XX en que
s’abandona la concepció europea tradicional de l’art com a imitació de la natura.
Què és l’art abstracte?
Leonardo Da Vinci. Sta. Anna, la Mare de
Déu i el Nen.
Art figuratiu
Banys àrabs. Alhambra de Granada
Art decoratiu abstracte
Barnett Newman. Dionysius. 1949
Art abstracte modern

Abstracció
Tot i que l’art abstracte modern s’ha desenvolupat en molts moviments i “ismes”
diversos, s’hi poden reconèixer tres tendències bàsiques:
Constantin Brancusi. Ocell a l’espai. 1932-40
1) la reducció o síntesi de
les aparences naturals a
formes radicalment
simplificades, com en el cas
de l’obra de Brancusi;
3) l’expressió “lliure”
espontània, com ara en
l’action painting.
2) la construcció d’objectes
d’art a partir de formes
bàsiques no figuratives, com
ara en els relleus de Ben
Nicholson;
Ben Nicholson. Relleu.
Jackson Pollock. Watery paths. 1947

Abstracció
Com ja hem vist, habitualment s’atribueix a Kandinsky el fet d’haver realitzat, l’any
1910, el primer quadre plenament no figuratiu.
Els moviments d’avantguarda de la primera meitat del segle XX es van caracteritzar
per la voluntat de trencar amb les formes artístiques del passat. El paper de l’art i de
l’artista són replantejats. L’expressió personal de les emocions, i les idees
subjectives dels creadors es convertiren en la seva principal motivació. En
contraposició, la necessitat de representar de manera imitativa la realitat externa va
perdre interès.
Es “ismes” es succeïen molt ràpidament. Les experimentacions realitzades pels
artistes d’aquests moviments, van anar obrint el camí cap a l’abstracció.
Pablo Picasso. Fàbrica a Horta d’Ebre.1909 Paul Klee. The messenger of autumn. 1922 Sonia Delaunay. Colour rhythms

Abstracció. Les primeres avantguardes (1900-1940)
Aportacions
Violència cromàtica:
tons purs i saturats.
Taques planes i
extenses.
Els colors són
independents dels de
la realitat.
Línies de contorn
gruixudes.
Absència de modelat
dels volums.
Fauvisme
França
1905-1907
André Derain. London Bridge. 1906. Oli sobre tela. 66 x 99 cm

Aportacions
Destrucció de la
representació
perspectiva vigent des
del Renaixement.
Es combinen múltiples
punts de vista en una
sola imatge.
Cromatisme reduit a
tonalitats neutres.
Geometrització de les
formes.
Incorporació del
collage a les tècniques
artístiques.
Cubisme analític
França
1907-1912
Pablo Picasso. Naturaleza muerta con trenzado de silla. 1912. Oli i hule sobre tela,
emmarcat amb una corda. 29 x 37 cm

Aportacions
Predomini de formes i
colors plans.
Més diversitat
cromàtica. Major
síntesi formal.
Desapareix qualsevol
indici de clarobscur.
Continua l’ús del
collage.
Cubisme sintètic
França
1912-1922
Pablo Picasso. Músicos con máscaras. 1921. Oli sobre tela. 200 x 222 cm

Aportacions
Intensitat cromàtica.
Representació de les
angoixes interiors
humanes.
Formes anguloses i
distorsionades.
Crítica social.
Atracció per l’art
primitiu.
Colors independents
dels de la realitat.
Expressionisme
Grup Die Brücke
Dresden. Alemanya
1905-1913
Ernst Ludwig Kirchner.
Potsdamerplatz, Berlin.
1914. Oli sobre tela. 200
x 150 cm

Aportacions
Recerca de
l’autenticitat, del més
essencial de la realitat.
Reducció progressiva
del naturalisme fins
arribar a l’abstracció.
Expressionisme
Grup Der Blaue Reiter
Munic. Alemanya
1913-1919
Wassily Kandinsky. Paisatge amb taques vermelles núm 2. 1913. Oli sobre tela. 117x 140 cm

Aportacions
Trencament amb l’art
del passat.
Voluntat de crear un
art adaptat als nous
temps: les màquines,
el moviment de la
ciutat, la velocitat…
Expressen el
moviment mitjançant
repeticions
seqüencials de la
imatge.
Fragmentació i
descomposició dels
volums.
Futurisme
Itàlia
1909-1916
Giacomo Balla. Velocitat abstracta + so. 1913-14. Oli sobre tauler. 54 x 76 cm

Aportacions
Neix com a
conseqüència dels
terribles efectes de la
I Guerra Mundial.
Negació de l’art
convencional. Anti-art.
Rebel·lia. Qüestiona
l’existència de l’art.
Defensa la llibertat,
l’atzar, la contradicció,
el caos. Fomenta la
provocació.
Fotomuntatges.
Ús d’objectes
industrials i de
materials de rebuig.
Dadaísme
Suïssa
1916-1920
Marcel Duchamp. Fountain. 1917. Urinari signat, sobre peanya.

Aportacions
Els moviments revolucionaris que
culminaren el 1917, van impulsar
una nova estètica, arraconant l’art
burgès. El suprematisme s’endinsa
per primer cop en l’abstracció
geomètrica pura (formes
geomètriques i colors plans).
El constructivisme és un art al
servei de la revolució i del poble,
que defensa la integració de les
arts: pintura, escultura, fotografia,
cartellisme, disseny i arquitectura.
Formes deslligades de la
representació. Predomini
geomètric i lineal.
Suprematisme i
Constructivisme
Rússia
1915-1925
Kazimir Malevich. Suprematism. 1915. Oli sobre tela. 87.5 x 72 cm

Aportacions
Recerca d’una nova
estètica d’ordre
universal.
Depuració de la forma
fins alló que és
essencial: plans i
linies, colors plans i
saturats.
Composicions que
cerquen l’harmonia i
l’equilibri dinàmic.
Neoplasticisme
Grup De Stijl
Holanda
1917-1939
Piet Mondrian. Composition No. 8. 1939. Oli sobre tela.

Aportacions
La Bauhaus va ser una
escola de disseny,
arquitectura i indústria.
Model de les escoles d’art i
disseny fins avui.
Investigació de formes
pures que donaren lloc a
l’estètica del racionalisme.
Els artistes Kandinsky, Klee,
Albers –entre d’altres- en
fóren professors.
Els nazis van clausurar la
Bauhaus.
Racionalisme. Bauhaus
Alemanya
1919-1933
Josef Albers. Vitrall multicolor de l’avantsala del director Gropius de l’edifici de la
Bauhaus de Weimar.

Aportacions
Defensen l’automatisme
psíquic, lliure del control de
la raó.
L’inconscient i els somnis,
temes centrals.
Investigació de noves
tècniques: frottage,
grattage, decalcomania,
pintura automàtica…
Dins del grup, el corrent
automatista (Miró, Masson)
és el que més plenament
s’expressa amb llenguatges
formals abstractes.
Surrealisme
França
1924-1939
Joan Miró. Interior holandès III. 1928. Oli sobre tela. 129,9 × 96,8 cm

La Segona Guerra
Mundial posa punt i
final a molts dels
primers moviments
d’avantguarda.
Un nombre important
d’artistes i
arquitectes europeus
van emigrar als EUA,
esdevenint impulsors
de l’art contemporani
nord-americà.
A partir dels anys 40,
l’abstracció, d’una
manera o una altra,
està plenament
incorporada al
llenguatge artístic
contemporani, a
banda i banda de
l’Atlàntic.

Abstracció. Les segones avantguardes (1945-1970)
Aportacions
Absència de relació amb
l’objectivitat.
Expressió lliure i subjectiva de
l’inconscient. Espontaneïtat.
Exploració de l’atzar com a recurs
creatiu. Importància en el procés i
en l’acte de creació pictòrica.
Grans formats.
Gran llibertat en l’ús del color.
Molta diversitat estètica: grans
superfícies de color pla; gestualitat,
taques, gotejos; composicions
simbòliques…
Expressionisme abstracte
EUA
1942-1955
Jackson Pollock. Eyes in the Heat (Sounds in the Grass Series). 1946.
Oli sobre tela. 137,2 x 109,2 cm

Aportacions
Llenguatge expressiu
fonamentat en
l’abstracció, però lluny del
rigor geomètric.
Émfasi en la materialitat
pictòrica, en les textures.
Incorporació de nous
materials (sorra, grava,
fusta…)
Expressió del món
interior de l’artista
(sensacions, emocions,
estats d’ànim).
Experimentació, llibertat,
intuició.
Informalisme
Europa
1945-1960
Manuel Millares. Cuadro Nº 12. 1957. Pintura sobre arpillera. 97 x 130 cm

Aportacions
Simplicitat formal.
Superfícies i contorns
nítids, sense efectes
tàctils ni il·lusió de
volum.
Color pla.
Predomini de la
simetria.
Sèries d’obres amb
afinitats formals.
Nova Abstracció
nord-americana
EUA
1959-1966
Frank Stella. Sense títol. 1966. Pintura sobre tela. 91,4 x 91,4 cm

Art cinètic.
Op-Art
1955-1970
Victor Vasarely. Yvalla. 1968. Acrílic sobre tela. 253 x 210 cm
Aportacions
Incorporació del
moviment –real o
virtual- com a element
plàstic dominant.
Fonamentat en les lleis
de la percepció.
Estructures de repetició,
figures ambigües.
Ús d’altres suports i
materials (plàstics,
circuits elèctrics,
reflectants…).
Sovint impliquen la
intervenció activa de
l’observador.

Proposta de treball: Abstracció sobre estructures geomètriques derivades del format Din A4
1. Condicions del treball:
Aquest treball, té com a objectiu final una creació pictòrica abstracta. Això vol dir que és un exercici de
composició amb els elements visuals i conceptuals bàsics, que en cap cas ha de tenir la intenció de
representar la realitat visible.
L’ordenació dels elements de la composició ha d’estar subjecta a una estructura geomètrica derivada
d’una xarxa obtinguda a partir de divisions regulars del format Din A4. Com a mínim es presentaran 10
solucions d’estructures.
Caldrà fonamentar l’exercici en una sèrie de creadors i obres de referència.
Es realitzaran un mínim de 5 esbossos a color a partir d’estructures dissenyades anteriorment.
Pel que fa a l’ús del color, no es podrà aplicar ni blanc ni negre purs, i es triarà una de les següents
opcions:
 Predomini de colors anàlegs (harmonia cromàtica fent variacions de matisos d’un to)
 Contrast de doble complementaris (dues parelles de tons o matisos complementaris)
 Contrast de colors ternaris (3 tons equidistants en el cercle cromàtic)
El suport sobre el qual es farà el treball definitiu serà un tauler de fusta mida Din A4 imprimat amb
carbonat càlcic i cola de conill. La tècnica pictòrica serà el tremp d’ou, preparat artesanalment.
Conjuntament amb la pintura es presentarà la memòria escrita del treball que també contindrà els10
dibuixos d’estructures, i els 5 esbosos a color.
Abstracció sobre estructures geomètriques derivades del format Din A4

2. Fase de preparació i documentació:
Per tal de situar-te en el problema, primer cal documentar-se i descobrir solucions a les que han arribat
diversos creadors que s’han dedicat a treballar dins de l’enfocament estètic de l’abstracció.
Cerca informació, i visiona obres de: Frank Stella, Sol LeWitt, Piet Mondrian, Vicente Rojo Almazán, Ben
Nicholson, Pierre-César Lagage, Eusebio Sempere, Victor Vasarely, Bridget Riley i Josef Albers.
Consulta els quaderns 1 al 6, 12 al 14, 16, 17, 19, 22, 28, 31 i 32 de l’artista terrassenc Roc Alabern.
Mostren perfectament els processos creatius seguits per aquest autor i que et poden ser molt útils.
3. Fase d’interiorització:
En un mínim de 10 fulls mida Din A4, investiga diverses solucions de divisió geomètrica de la superfície
del full. Fes-ne utilitzant únicament línies verticals i horitzontals. En altres, afegeix-hi línies diagonals. O
bé traça arcs de circumferència, etc.
Pots fer-ho doblegant els fulls, i posteriorment, traçar línies amb el regle sobre els doblecs. També pots
traçar arcs i circumferències amb el compàs sobre les estructures que hagis dissenyat.
Les estructures en que has compartimentat els fulls A4 són xarxes que determinen la organització dels
elements que constituiran les possibles solucions formals. En uns casos aquestes xarxes poden
predeterminar les formes. En altres, la rigidesa geomètrica pot ser oculta i ordenar formes de tipus
orgànic o bé traços gestuals i espontanis tal i com pots observar en els quaderns de Roc Alabern.
Analitza les possibilitats estètiques que et suggereixen les propostes que has fet: relacions de mides,
centres d’interès visual, línies de força, ritmes, estructures compositives…
Relaciona les estructures que has realitzat amb obres dels artistes que vas visionar en la fase anterior.
Realitza un mínim de 5 esbossos mida A4 en color per tal de concretar possibles solucions del treball
final. Pots fonamentar-te en artistes i obres concretes, però no pots copiar.

4. Maduració i fase definitiva d’elaboració:
Selecciona els 2 millors esbossos anteriors. Sotmet-los a una valoració crítica, tant interna com externa.
Esmena’ls i millora’ls a partir de les crítiques. Tria la millor opció. Trasllada el disseny sobre el suport de
fusta prèviament imprimat, i realitza el treball pictòric definitiu amb la tècnica del tremp d’ou, preparant
artesanalment el material pictòric. El producte final ha d’estar ben acabat, tant a nivell d’execució tècnica
com conceptual.
Fes fotografies durant el procés de realització.
Redacta la memòria escrita del treball, que ha de contenir els apartats següents:
• Procés de treball.
• Artistes i obres de referència.
• Explicació i valoració raonada de les propostes d’estructures geomètriques realitzades i les
seves qualitats compositives.
• Explicació i valoració estètica dels esbossos a color. Argumentació raonada de les
propostes seleccionades.
• Instruments i materials utilitzats.
• Explicació del procés de realització del treball final. Justificació argumentada dels recursos
expressius i tècnics adoptats (formes, opció cromàtica, composició, ús del material i dels
instruments. Documentar-ho amb fotografies.
• Valoració autocrítica dels resultats obtinguts. Conclusions finals.

Cercle cromàtic
1
1 1
2
2
2
Escala de saturació
Escala de lluminositat
Matisosdecolors
anàlegs

Artistes de referència
Josef Albers. Study for a Variant (V). 1947.
Laszlo Moholy-Nagy. Architecture. 1920-21

Frank Stella. Sinjerli Variation Squared with Colored Ground II. 1980 Sol LeWitt. Bands of color in four directions (within a square). 1992

Vicente Rojo. Escenario primitivo. 1995. Ben Nicholson. Relleu. 1934

Eusebio Sempere. Sin título. 1958. Pierre-César Lagage. Sense títol. 1952

Victor Vasarely. Vonal SSZ. 1968. Bridget Riley. Coloured Greys III . 1972

Roc Alabern. Composicions basades en l’estructures geomètriques del quadrat
Roc Alabern. Quaderns.
http://www.rocalabern.com/QUADERNS/index.htm

Roc Alabern. Composicions basades en la simetria axial
Roc Alabern. Quaderns. http://www.rocalabern.com/QUADERNS/index.htm

Exemple de procés

Exemples de treballs d’alumnes
Marina Matilla. Esbossos i proves de color. Curs 2013-14. 1r Bat. Arts

Marina Matilla. Tremp d’ou sobre taula. Curs 2013-14. 1r Bat. Arts

Laura Domínguez. Esbossos i proves de color. Curs 2013-14. Laura Domínguez. Tremp d’ou sobre taula. Curs 2013-14. 1r Bat. Arts.

Patrícia Feliu. Esbossos i proves de color. Curs 2013-14. Patrícia Feliu. Tremp d’ou sobre taula. Curs 2013-14. 1r Bat. Arts.

Queralt Fages. Esbossos i proves de color. Curs 2013-14. Queralt Fages. Tremp d’ou sobre taula. Curs 2013-14. 1r Bat. Arts.

Amanda Ferrer. Esbossos i proves de color. Curs 2013-14. Amanda Ferrer. Tremp d’ou sobre taula. Curs 2013-14. 1r Bat. Arts.

Miriam Satlari. Esbossos i proves de color. Curs 2013-14. Míriam Satlari. Tremp d’ou sobre taula. Curs 2013-14. 1r Bat. Arts.

Gemma Carreras. Esbós i prova de color. Curs 2013-14. Gemma Carreras. Tremp d’ou sobre taula. Curs 2013-14. 1r Bat. Arts.

Paula Ortega. Esbós i prova de color. Curs 2013-14. Paula Ortega. Tremp d’ou sobre taula. Curs 2013-14. 1r Bat. Arts.

Raúl Núñez. Esbossos i proves de color. Curs 2013-14. Raúl Núñez. Tremp d’ou sobre taula. Curs 2013-14. 1r Bat. Arts.

Alejandro Ruíz. Proves de color. Curs 2013-14.
Alejandro Ruíz. Tremp d’ou sobre taula. Curs 2013-14. 1r Bat. Arts.

Juan Carlos Herencia. Esbós i proves de
color. Curs 2013-14.
Juan Carlos Herencia. Tremp d’ou sobre taula. Curs 2013-14. 1r Bat. Arts.

Mariona Talló. Tremp d’ou sobre taula. Curs 2013-14. 1r Bat. Arts. Esther Santander. Tremp d’ou sobre taula. Curs 2013-14. 1r Bat. Arts.

Rubén Carreto. Proves de color.
Curs 2013-14.
Rubén Carreto. Tremp d’ou sobre taula. Curs 2013-14. 1r Bat. Arts.

Sílvia Rodríguez. Esbós i prova de color. Curs 2013-14. Sílvia Rodríguez. Tremp d’ou sobre taula. Curs 2013-14. 1r Bat. Arts.

Abstracció geomètrica

Recommended

Recommended

More Related Content

What's hot

What's hot (20)

Similar to Abstracció geomètrica

Similar to Abstracció geomètrica (20)

Abstracció geomètrica