Democràcia i dictadures

1. UNITAT 6: DEMOCRÀCIA I
DICTADURES (1918-1936)
LA CRISI DEL LIBERALISME
EL FEIXISME I NAZISME
L’EVOLUCIÓ DE L’URSS
LES RELACIONS INTERNACIONALS

2. 1.- LA CRISI DEL LIBERALISME

4. • Les forces obreres aconsegueixen presència en
els parlaments
• Temor entre la burgesia que esclatin revolucions
obreres
• Influència de la Revolució Russa
• Crisi del 29 i depressió econòmica.

5. • Als països amb arrelament parlamentari el
socialisme va ser integrat al sistema a través del
sufragi universal i creació de coalicions.
• Els partits més radicals van ser aïllats

6. Suècia, Noruega, Dinamarca
• 1930: protestes obreres contestades per la
mobilització de la dreta
• Gran coalició de republicans socialistes i
comunistes que van formar el Front Popular
Suïssa, Bèlgica, Holanda
• Coalicions governamentals al voltant dels partits
liberals.
França
• Governs socialdemòcrates que prenen mesures de
caire social

7. Nivell cultural
• S’abandona la creença que el progrés democràtic
resoldria els problemes.
• Entra en crisi el individualisme burgès.

8. 2. EL FEIXISME I NAZISME

9. 2.1 La naturalesa del feixisme
• És un fenòmen històric aparegut a Europa entre
les dues guerres mundials.

10. • Apareixen amb força en un context de crisi de la
democràcia parlamentària

11. FRANÇA
NORUEGA
HOLANDA
FINLANDIA
HUNGRIA
GRAN BRETANYA

12. • Quan aconsegueixen arribar al poder implanten
una dictadura
• HONGRIA 1920
• POLÒNIA, LITUÀNIA, PORTUGAL 1926
• AÚSTRIA 1933
• LETÒNIA, ESTÒNIA 1934
• GRÈCIA, ROMANIA, BULGÀRIA 1936
• ESPANYA (1923). 1936

13. Aspectes ideològics
Subordinació total a l’Estat en tots els àmbits de la vida
Odi al socialisme, anarrquisme, comunisme i liberalisme democràtic
Antidemocràtic, antisindical i antiigualitari (masclista, classista i racista)
Ultranacionalista de caràcter agressiu: acabar amb els minories
nacionals i polítiques exterior imperialista
Fe irracional en un líder: exaltació dels sentiments
Justificacíó de l’acció violenta per aconseguir els objectius

14. Aspectes ideològics
Militarització de la societat i del partit únic
Propagació de les idees mitjançant la propaganda i la violència
Partit únic que es confon amb Estat
No rebutja el capitalisme com sistema econòmic : propietat privada, llei
d’oferta i la demanda.
Sistema econòmic basat en l’autarquia

15. Per què va triomfar el feixime?
• Sentiment d’humiliació d’Alemanya pel Diktat
• Itàlia no va veure satisfetes les seves pretensions
expansionistes per la costa de l’antic Imperi
austrohongarès.

16. • Crisi i depressió econòmica
• Hostilitat profunda envers l’Estat que no es
capaç de solucionar els problemes

17. • Els grans propietaris agrícoles i de fàbriques
tenien por de l’amenaça de model bolxevic de la
URSS

18. • Donava respostes
sencilles als
problemes: era un
fenòmen de masses,
amb una doctrina
aparentment
revolucionària
(societat de futur).

19. 1.No hay belleza sino en la
lucha. Ninguna obra de arte
sin carácter agresivo puede ser
considerada una obra maestra.
La pintura ha de ser concebida
como un asalto violento contra
las fuerzas desconocidas, para
reducirlas a postrarse delante
del hombre.

20. 1.Queremos glorificar la guerra - única higiene del
mundo-, el militarismo, el patriotismo, el gesto
destructor de los anarquistas, las ideas por las
cuales se muere y el desprecio por la mujer.
2.Queremos destruir los museos, las bibliotecas,
las academias variadas y combatir el moralismo,
el feminismo y todas las demás cobardías
oportunistas y utilitarias.

21. • Els petit burgesos, desocupats i excombatents no
readaptats a la societat civil van trobar atractives
les estructures feixistes on es reproduia la
fraternitat violenta i masclista de les trinxeres.
La IGM va deixar una
cultura de violència
en els excombatents

22. 2.2 El feixisme Italià

23. • La fi de la Gran Guerra va deixar a Itàlia greus
seqüeles humanes i econòmiques.
• Els tractats de pau de París : gran decepció per a
Itàlia (no se li lliurà Dalmàcia i el Fiume).
• Es va estendre la idea que la participació italiana a
la guerra havia estat un engany.
CONSEQÜÈNCIES DE LA GUERRA

25. • Durant la IGM els obrers havien perdut poder
adquisitiu i després del conflicte els sindicats
aconsegueixen recuperar aquestes pèrdues
• Es produeixen en 4 anys 1800 vagues
CONSEQÜÈNCIES ECONÒMIQUES

26. • Crisi econòmica va generar tensió social.
• s’ocuparen terres al Lacio i sud d’Itàlia
• Moltes fàbriques del nord queden a mans dels
obrers.

28. BIENNIO ROSSO 1919-1920
• CONSELLS
OBRERS

30. • Molts ajuntaments queden a mans dels
socialistes

31. • Els sindicats controlen la vida econòmica, fixen
salaris, condicions de treball, preu
• La por a l’esclat d’una revolució social va
començar a espantar les classes conservadores.
• Sembla que el govern no podia protegir els
interessos dels burgesos

32. Inestabilitat política: es van succeir 5
governs entre 1919 i 1922
1919 - 1920 Francesco Saverio Nitti
1920 - 1921 Giovanni Giolitti
1921 - 1922 Ivanoe Bonomi
1922 Luigi Facta
1922 - 1943 Benito Mussolini

33. • Burgesia industrial
• Grans propietaris agrícoles
• Funcionaris
• Militars
• Classe mitja
• Corona

34. FASCI DI COMBATIMENTO
• En aquesta situació de crisi, va
aparèixer la figura de
Mussolini, que, el 1919, va
crear els Fasci de combat.

36. • Grups de lluites ultranacionalistes i anticomunistes
• Pretenien frenar el moviment obrer i els governs municipals
socialistes
• Recolzat per la burgesia i els terratinents.

37. ELS CAMISES NEGRES

39. • Ex socialistes extremistes
• Anarco nacionalistes (Marinetti)
• Ex combatents (Arditi)
• Homes d’ordre escandalitzats per el moviment
obrer

40. EL PARTIT FEIXISTA
 El 1921, els fasci es van transformar en el Partit
Nacional Feixista.
 Aquest partit va comptar amb el suport i
finançament de:
1. petita burgesia
2. grans propietaris agrícoles i industrials
3. Policia, exèrcit, magistrats i Estat feien els ulls
grossos davant de la violència del Partit Feixista

41. la tolerància de l’Església catòlica i el
monarca.
Pio XIVictor Manuel III

42. • A les eleccions de 1921, el Partit Nacional
Feixista va aconseguir només 37 diputats al
Parlament. (535)
Però aquell any, amb els camises
negres van aconseguir aturar la vaga
general 31 de juliol dels sindicats
socialistes i anarquistes.

43. • Mussolini va exigir al rei Victor Manuel III que li
lliurés el govern o el prendria per la força.
• L’octubre de 1922 els camises negres (30.000
esquadristes) fan una demostració de força: LA
MARXA SOBRE ROMA.

45. Davant d’aquesta amenaça el
president del govern (Luigi
Facta) demana al rei Victor
Manuel III que proclamés
l’estat de setge

46. VICTOR MANUEL III encarrega a Mussolini la
formació d’un govern pressionat per:
• Polítics conservadors
• Confederació d’empresaris
• Militars
• nacionalistes

47. 1922
• Mussolini és el cap de govern d’una coalició amb liberals
i catòlics.
• Elabora una nova llei electoral que otorgava a la força
més votada dos terços dels diputats al Parlament.
• Convoca eleccions
• Durant la campanya es produeixen amenaces i actes
violents contra partits i sindicats d’esquerres.
▫ Impediment de retorn al parlament dels diputats de
l’oposició
▫ Lleis de Defensa de l’Estat: El partit feixista esdevé partit
únic
▫ Creació de policia política

48. Eleccions 1924
• 375 diputat de 535
• 64,9% vots

49. • MUSSOLINI aconsegueix la
majoria absoluta al Parlament
• El socialista Giacomo
Matteotti denuncia frau i
manipulació electoral

51. 1925: Mussolini inicia la instauració de
la dictadura feixista

52. Mussolini es proclama IL DUCE

54. •Els partits polítics van ser prohibits, els seus líders,
perseguits i empresonats
•Les vagues es prohibiren, i els sindicats es substituïren per
corporacions que aplegaven obrers, patrons i l’Estat.

55. •L’Estat exercia un control fort a
través del partit, que dirigia tots els
aspectes de la vida social i
dominava els mitjans de
comunicació.

56. Política social
Volia controlar i dirigir tota la societat (afiliació al partit o sindicat)
Opera Nazionale Balilla (nens entre 4 i 14 anys), Joventuts Feixistes,
Opera Nazionale Dopolavoro (organitzava adults fora del treball).
Control de l’Educació, des de Primària fins la Universitat.
Catolicisme religió oficial, divorci prohibit, ensenyament religiós.
Forta censura en: llibres, ràdio, publicitat, cinema... Impregnats
dels “valors feixistes”

57. OPERA NAZIONALE DOPOLAVORO
• Organitza el
temps lliure
fora del
treball

60. OPERA
NAZIONALLE
BALILLA
8-14 anys

63. Avanguardisti
14-18

64. Piccole Italiane

65. Giovani Italiane

67. Copa del món 1934

70. Propaganda de l’ocupació
d'Etiòpia el 1935
Política exterior d’expansió:
ocupació territoris.
Bel·licisme, relacionat amb
un fort sentiment
nacionalista i imperialista

71. LÍBIA
ABISINIA
SOMÀLIA
ETIOPIA

72. •1938 LLEIS RACIALS
•Impedien els matrimonis entre blanc i negres
•Van introduir l’antisemitisme

73. Pactes de Letran 1929

74. Mussolini manté
algunes institucions
per exemple la monarquia
aconseguir més recolzament Pactes del Letran amb Pius XI (1929)
Aquest Concordat reconeix:
Control Església d’educació i matrimonis
La Santa Seu obté la Ciutat del Vaticà

76. EDUCACIÓ AL
FEIXISME

82. CARTA DI LAVORO 1927
• Corporativisme

83. Corporativisme. Unir a obrers i patrons per superar la lluita de
classes.
Creació de 22 corporacions (sectors econòmics)
Cada corporació dirigida per un organisme amb presència de
patrons, obrers i representants de l’Estat.
1927, Carta del Lavoro
Regula les relacions laborals.
Prohibeix vagues i sindicats.
Només és legal el sindicalisme feixista

84. Política econòmica
• Capitalisme d’Estat. L’Estat és àrbitre, controla, mana,
intervé... tot i acceptar la propietat privada.
• Autarquia (autosuficiència)
• Proteccionisme (control del comerç exterior i protecció a la
indústria pròpia).
• Batalla de la lira (aconseguir una moneda forta)
A la llarga, el nivell de vida dels italians
baixarà

86. • Impuls a la producció industrial.
 Institut per a la Reconstrucció Industrial:
l’Estat controla sectors com elèctric,
siderúrgic, naval...
 Grans obres públiques (autopistes,
urbanisme, dessecació aiguamolls...) fre a
l’atur.
 Orientació militarista de la indústria,
estancament ind. lleugera i de béns de
consum.

87. • Agricultura
• Impulsa l’augment de la producció
(“batalla del gra”)
• No realitzà la reforma agrària

88. LA BATALLA DEL BLAT

90. Gli Arditi del Popolo 1921

91. 2.3 EL NAZISME ALEMANY

93. El 1918 el kàiser Guillem II va abdicar del seu càrrec
Es va proclamar la República democràtica
REPÚBLICA DE WEIMAR

94. REICHSTAG
(Parlament)
President de la República
(CAP D’ESTAT)
Canceller
(primer ministre)
Nomenava al

95. La República de Weimar, dirigida per
demòcratacristians i socialistes, va haver de fer
front a una dura situació:
•DERROTA MILITAR: dures condicions de pau
imposades pels vencedors. Molts alemanys van
sentir-se humiliats pel Tractat de Versalles.

96. •Els anys de
postguerra van ser
per a Alemanya de
crisi econòmica,
misèria i atur.

98. Quan Alemanya no va poder pagar les reparacions
els francesos van ocupar el Rhur. 1923

101. La República de Weimar va haver de fer front a
aixecaments armats:
•LLIGA ESPARTAQUISTA: 1 de gener 1919. Volien
desencadenar una revolució obrera

103. •PUTSCH DE MUNICH: cop d’Estat de
les milícies nazis. 8 i 9 novembre 1923

104. Naixement del partit nazi
• 1919 havia nascut un petit partit PARTIT OBRER
ALEMANY fundat per A. Drexler a Munich
• Freikorps
• ideologia
▫ Antisemitisme
▫ Pangermanisme
▫ Revengisme per la guerra
Hitler va ingressar i al 1920 va aconseguir
controlar-lo i erigir-se en líder

105. • Al1920 canvi de nom:
PARTIT NACIONALSOCIALISTA DELS
TREBALLADORS D’ALEMANYA (PARTIT NAZI)
NSDAP
NAZIONAL
SOZIALIST
DEUTSH
ARBEITER
PARTEI

106. 1921 Hitler es va
convertir en el seu líder i
es va dotar de poders
dictatorials

107. lent creixement
1923, Primer Congrés a Munich
Jornada Nacional a Nuremberg

108. Societat Thule: grup d’estudi
de la societat antiga
alemanya.

109. Antisemita
Antimarxista
Denuncia Versalles
Nacionalisme expansiu
programa polític
inconcret
molt radical
vol mobilitzar les masses
1923, Alemanya no paga reparacions de guerra i França ocupa el Rhur
Hitler creu que pot ocupar el poder Putsch de Munich

110. • 1923 intent de cop d’Estat a Munich .
• Durant la seva estada a la pressó va escriure MEIN
KAMPF

111. • Menyspreu per la democràcia parlamentària
• Odi al comunisme
• Antisemitisme
• Superioritat de la “raça ària”
• Necessitat de forjar un gran imperi (Reich) que
unís els pobles de parla alemanya.
IDEOLOGIA DEL PARTIT NAZI

112. Més de la meitat dels membres del partit pertanyien
a la classe mitjana i petitburgesa però Hitler va fer
servir la demagògia per captivar també les classes
treballadores:
1. Feina per a tothom
2. Millora de salaris
3. Societat solidària
4. Responsables de la crisi: jueus, comunistes i
demòcrates.

113. Hitler, heroi extrema dreta, obté més poder
1925, creació de les SS, guàrdia personal del Führer
1924-1929 NSDAP creixement lentíssimmillora
situació econòmica
a partir
1929
NSDAP
augment brutal
de votants i afiliats
desastre econòmic
descontentament social radicalització política
violència al carrer

114. CRISI 1929
La retirada del capital americà va arrossegar
bancs a la fallida, i això va provocar el
tancament de fàbriques, atur i descontentament
social.
El malestar social va decantar una bona part de
la població cap a les propostes dels partits
extremistes.

115. ELECCIONS 1930
El PARTIT NAZI obté 107 (18,3%) diputats i
comença a rebre finançament de la burgesia
per allunyar una possible revolució obrera.

116. 1
3
5
7
9
11
13
15
17
1924 1925 1926 1927 1928 1929 1930 1931 1932 1933
Milions de vots del NSDAP
Nombre d’aturats
14-9-1930
31-7-1932
6-11-1932
5-3-1933
Milions de votants
Data eleccions

118. ELECCIONS 1932:
•partit nazi : (33%)
•Partit comunista: (19%)
•Partit socialdemocràta: (20%)
Sembla que el partit nazi ha tocat sostre electoral.

119. Davant l’amenaça comunista les forces conservadores
van donar suport a Hitler i el president de la República
PAUL VON HINDENBURG va nomenar Adolf Hitler
Canceller.

120. El 30 de gener de 1933 el
NSDAP arribava legalment al
poder i formava un govern amb
grups de dretes i de centre

121. Hilter presideix un govern de coalició (CANCELLER )
únicament 3 ministres nazis

122. Hitler va convocar noves eleccions pel
MARÇ 1933 per obtenir majoria
parlamentària.

123. Van der Lubbe
Incendi del Reichstag
Hitler il.legalitzarà el
Partit Comunista

124. ELECCIONS 1933
•44% DELS VOTS
•Hitler demana plens poder durant 4 anys al Reichstag i
s’aprova amb els vots del partit socialista i comunista en
contra.
• PODRÀ APROVAR LLEIS SENSE PASSAR PEL
PARLAMENT.
•HITLER CANCELLER
•HINDEMBURG:CAP D’ESTAT

125. agost 1934 mort de
Hindemburg
Hitler
serà canceller i cap d’Estat
es proclama Führer

126. EL III REICH ALEMANY
La dictadura nazi
• El 1934, els nazis van transformar Alemanya en
una dictadura.
• Es van dissoldre els partits i els sindicats,
• es va clausurar el Parlament i es va iniciar la
persecució dels opositors.
• Només va quedar autoritzat el partit nazi.

127. UN RÈGIM DEL TERROR
• L’Estat alemany es va convertir en un Estat
policíac que va imposar el seu règim mitjançant el
terror.
• Es perseguia qualsevol tipus d’oposició mitjançant
uns cossos policials (les Secciones de Seguretat i la
GESTAPO)

128. Secció de Seguretat (guàrdia personal de Hitler)

129. SECCIÓ D’ASSALT (SA)
Ernst Röhm
Secció d’assalt

130. LA NIT DELS COLTELLS LLARGS
• JUNY 1934

131. Nazificació
de la societat

133. PropagandaCulte a la personalitat
J. Goebbels

134. LA PROPAGANDA
• La propaganda debe limitarse a un número
pequeño de ideas y repetirlas incansablemente,
presentarlas una y otra vez desde diferentes
perspectivas, pero siempre convergiendo sobre
el mismo concepto. Sin fisuras ni dudas... Si una
mentira se repite suficientemente, acaba por
convertirse en verdad.
Joseph Goebbels

135. • Es crea el ministeri de Cultura i Propaganda de
Goebbels per garantir la conformació d’una
cultura de propaganda i pensaments racistes i
nacionalistes
Exaltaven:
• L’orgull de la raça
• Grandesa d’Alemanya
• Futur de progrés

138. Leni Riefenstahl
El triunfo de la voluntad
CONGRÈS DEL PARTIT NAZI
1934 NUREMBERG

142. NAPOLA

149. El “projecte racial”
• Preservar la puresa dels aris
• Proveir-se d’un espai vital
LEBENSRAUM

150. LEBERNSBORNE

151. LA DONA
• LES TRES K
• Küche, Kirche, Kinder

152. 2 eixos
• Exclusió dins de la societat ària dels
“discapacitats” i els que no s’identificaven amb la
política del partit nazi
• Identificació de determinats grups ètnics com a
enemics que calia exterminar

156. Jesse Owens

157. Categorías raciales de superior a inferior según los antropólogos del III Reich:
1:Razas arias
-Germanos
-Anglosajones
-Nórdicos
-Latinos(itálicos,ibéricos,fran cos,helenos)
2.Razas históricas respetables
-Árabes(península arábiga)
-Nipones
3. Razas históricas denominadas Untermenschen(subhumanos)
-Eslavos(polacos,rusos,etc..)
-Razas amarillas( chinos,mongoles,polinesios,etc )
-Persas e hindúes
-Magreb
4. Razas no consideradas humanas,cuasi animales.
-Judíos
-Indígenas amerindios
-Indígenas australianos
-Negros y Afroaméricanos en general.

158. La legislació racial
• 1933: boicot als negocis, metges i advocats jueus
• 1933:llei de prevenció de naixements amb “tares
hereditàries”
• 1934: esterilització i castració de gitanos
• 1935: Lleis de Nuremberg

159. LES LLEIS DE NUREMBERG 1935
• SANG ALEMANYA:persones amb quatre avis
alemanys
• JUEUS: descendents de tres o quatre avis jueus.
• MESTÍS (Mischling ) Una persona amb un o dos
avis jueus.

161. • Privació dels jueus de la nacionalitat alemanya
• Prohibició del matrimoni i relacions
extraconjugals entre jueus i altres alemanys.
• Prohició que els alemanys contractin jueus.
• Prohibició dels jueus de tenir propietats

162. • Els alemanys: ciutadans del Reich
• Els jueus: nacionals (no pertanyien al Reich)
• Eren considerats també infrahumans
(UNTERMENSCH) els pobles eslaus, negres i
etnia gitana

163. • 1937: Internament d’homosexuals en camps de
concentració

164. LA NIT DELS VIDRES TRENCATS (1938)
NIT DEL 9 AL 10 DE NOVEMBRE

165. LA NIT DELS

168. 1938: Obligació dels
jueus de portar l’estrella
groga de David

171. • 1938/39: Programa secret de liquidació d’infants
“mal formats” i després adults

172. Juny 1938 “setmana de neteja gitana”
van ser executats prop de 1 milió

173. SAMUDARIPEN

174. Woody Guthrie

176. BRIGADA LINCOLN

177. Els pirates d’Edelweiss, Swing Kids

178. Monument
Universitat de
Munchen
LA ROSA BLANCA

179. Eugenio Pacelli, Secretari d’Estat del Vaticà i futur Papa
Pio XII, signa el concordat amb l’Alemanya nazi al juliol
de 1933: Reichskonkordat

181. L’economia
El III Reich es va proposar promoure un rellançament
Econòmic.
Potència econòmica mundial.

182. 1. Autarquia: convertir
Alemanya en un Estat
autosuficient.
2. política militarista: va
reforçar l’exèrcit i la indústria
armamentística
3. construcció d’un gran imperi:
carreteres, ponts i
infraestructures. Inversions
de l’Estat
4. Control de preus i salaris per
garantir el benefici
empresarial

184. • 1939: Alemanya era la segona potència mundial
• Creixement desigual:
1. Industria pesant: 156%
2. Consum: 19%
• Plena ocupació: salaris molt baixos i treballadors
sense drets.

185. Treball esclau

192. 3.- L’EVOLUCIÓ DE L’URSS
LA DICTADURA STALINISTA 1927-1953
• EL 1927 STALIN aconsegueix un poder
absolut i elimina els seus opositors polítics.

193. • Consolidar la revolució a un sol país
• Implantar una dictadura centralista
• Culte a Stalin i fort control ideològic
• El PCUS controla l’Estat (funcionament
clientelar)
• Projecte pel desenvolupament econòmic

194. 3.1 ECONOMIA
• 1921 LENIN –NEP
• Evitar el col.lapse de l’economia russa
• Augmentar amb major rapidesa la producció.
• Millorar les condicions de vida de la població
que després de tants anys de guerra.

195. Col.lectivitzar els camps per general excedents i obtenir
capital per industrialitzar l’URSS ràpidament
Es confisquen
les propietats
rurals dels
kulaks
Col.lectivitzacions
forçoses
SOVKHOZOS:
granges de l’Estat
KOLKHOZOS:
cooperatives

196. Manifestació de pagesos el 1932. A la pancarta s’hi llegeix: “nosaltres kolkhozians
volem una col·lectivització total i liquidarem els kulaks com a classe”.

197. Col.lectivització agrària forçosa
• Enemics del poble:
▫ Els que es resistien a les col.lectivitzacions
▫ No complien amb els objectius de producció fixats
DEPORTACIONS
REPRESSIÓ

198. • 1935: el 90% de
les terres estava
col.lectivitzada

200. • No va resoldre els problemes de fam que van
causar milions de morts.
• 30 milions de camperols van deixar els camps
per treballar de mà d’obra barata a les ciutats.

201. Es va instituir una economia dirigida per l’Estat, que
elaborava plans per planificar la producció agrícola i
industrial:PLANS QUINQUENALS
1928-1932
Indústria
pesant i
col.lectivitzaci
ons
1933-1937
Indústria
lleugera i béns
de consum
1937-1942
Producció
armament i
indústria
química
1 PLA
QUINQUENAL
2 PLA
QUINQUENAL
3 PLA
QUINQUENAL

202. • Indústria pesant
• Producció d’energia
• Infraestructures
• BÉNS DE CONSUM: va quedar relegada i es va
produir caristia i desproveïment de productes
bàsics

204. 1939: L’URSS ÉS LA TERCERA POTÈNCIA
ECONÒMICA MUNDIAL

205. POLÍTICA

206. TEORIA
• ESTAT FEDERAL DEMOCRÀTIC
• ES FONAMENTAVA EN LA
REPRESENTATIVITAT DELS SOVIETS
• RECONEIXEMENT DE LES DIFERENTS
NACIONALITATS
• SUFRAGI UNIVERSAL
• DIVISIÓ DE PODERS
• DRETS CIUTADANS

208. PRÀCTICA
• Total identificació entre PCUS i Estat
• STALIN: secretari general del PCUS i president
del Soviet Suprem
• Estat policial

210. 3.2 El cost humà
Stalin va exercir una
dictadura en la qual el
Partit Comunista
controlava tots els
òrgans de l’Estat.
Culte a la personalitat
totalitarisme
Supressió d’oposició
política
Purgues contra dirigents
soviètics
Deportacions als gulags

211. Processos de Moscou
• 1936-1938
• 70% del comité central del PCUS
• 50% del congrés del partit
Van ser executats o morir als gulags

213. PRINCIPALS GULAGS

216. •Tot i el terror de la dictura
d’Stalin la Revolució Russa va
suposar una injecció de moral al
moviment obrer europeu
•Havia por entre la burgesia que la
revolució esclatés a Europa
Exportació de la revolució

217. • 1919 Tercera Internacional o Komitern
• acusava a la II Internacional de no haver estat
capaç d’impedir la guerra mundial amb la seva
estratègia parlamentària i reformista.
• 1919-1943

218. 4. LES RELACIONS INTERNACIONALS
1930-1939
1918-1930

219. 4.1 Els problemes de la pau (1918-
1930)
Contenciosos
territorials
Alsàcia-
Lorena:pèrdua
d’Alemanya en
benefici de
França
Regió de Slesvig
cedida a
Dinamarca
Corredor de
Danzing cedit a
Polònia

220. Indeminitzacions
de guerra
Ocupació del
Ruhr
Acords de
Locarno
1925

221. • Acord entre França, Regne Unit, Alemanya,
Itàlia i Bèlgica.
• Acord entre Bèlgica i Alemanya
• Acord entre França i A lemanya.
• Acord entre Polonia i Alemanya
• Acord entre Alemanya i Txecoslovàquia.
• Proposta d’aliança entre França i Polonia.

222. Marginació de
l’URSS
Ressentits per la
seva sortida de
la guerrra
unilateral
Filàndia, Estònia, Letònia i
Lituània proclamen la seva
independència (cinturó de
contenció de la revolució)
Por de contagi
de la revolució

223. SOCIETAT DE NACIONS
Organització
internacional
creada als
Tractats de
Versalles
Seu a
Ginebra
Objectiu:
assegurar la
pau per mitjà
de
l’arbitratge
No formaven part ni l’URSS , Itàlia, Alemanya ni
els EEUU

224. 4.2 Les relacions internacionals entre
1930-1939
AGRESSIONS D’ALEMANYA,
JAPÓ I ITÀLIA
PASSIVITAT DE LA RESTA DE
PAÏSOS

225. Japó
• 1931: Annexió de la
Manxúria xinesa on va
crear un protectorat
Nipó.

226. Itàlia
• 1936 Annexió d’Etiopia

227. Alemanya
• Somni de l’Alemanya nazi era crear el III Reich
que reunís tos els pbles de parla alemanya
• A més pretenia donar un “espai vital” a costa
dels eslaus en direcció est.

228. Annexió d’Aústria
25-07-1934
El canceller
austríac
Engelbert
Dollfus es
assassinat pels
nazis
1938
El canceller
Kurt Edler
von
Schuschnigg
és coaccionat
perquè fes
entrar un nazi
com a
ministre (
Arthur Seyss-
Inquart)
El canceller
vol fer un
referèndum
per evitar
l’annexió amb
Alemanya
Alemanya li
envia un
ultimàtum
perquè no fes
la consulta i el
canceller
dimiteix
Hitler nomena canceller a A.
Seyss-Inquart

229. El nou canceller
nazi demana a
Hitler que entri
l’exèrcit alemany
a Aústria per
evitar desordres
14-03-1938 Hitler
entra a Viena i
proclama
L’Anschluss
(unificació)

230. Txecoslovàquia
1938 Hitler
demana
l’annexió dels
Sudets de
Txèquia
Pacte de
Munich:
França i
Alemanya
accedeixen a
l’annexió dels
Sudets per
evitar la
guerra
1939 Hitler
s’annexiona
tota Txèquia
Eslovàquia
queda com a
Estat satèl.lit
del Reich

231. Polònia
1939 URSS-
Alemanya:
pacte de no
agressió de
l’URSS en cas
de conflicte
entre
Alemanya,
França i
Anglaterra a
canvi del
repartiment
de Polònia
1939
Alemanya vol
ocupar
Polònia
01-09-1939
L’exèrcit
alemanya
travessa la
frontera
França i
Anglaterra li
van llançar un
ultimàtum:
Abandonar
Polònia en 48
hores
03-09-1939
DECLARACIÓ DE
GUERRA