1. TEMA 7. LA REVOLUCIÓ SOVIÈTICA i l’U.R.S.S.
JOAN ANTONI VALLS i PAULO

2. ÍNDEX
ÍNDEX
1. Rússia tsarista, un gegant amb peus de fang
2. Revolució de 1905
1. Situació entre 1905 i 1917
3. Revolució Febrer 1917: fase burgesa i governs
provisionals
4. Revolució Octubre 1917: naixement de l’Estat Soviètic.
1. Dinàmica revolucionària (evolució i principals esdeveniments)
5. Guerra Civil, Comunisme de guerra i N.E.P.
6. C.C.C.P Naixement de l’Estat Comunista
7. L’Estalinisme a l’URSS (1924 – 1953)
1. Control total i terror estalinista
2. Col.lectivització econòmica: Plans Quinquennals

4.  La Revolució Russa de 1917 constitueix un dels fenòmens claus
del segle XX perquè va suposar la transformació de l’Estat
tsarista en un Estat comunista, que va portar a la pràctica les
teories del socialisme científic de Marx.
 Aquesta unitat resulta, a més, imprescindible per a conéixer els
orígens de l’antiga URSS, que es va convertir en una de les grans
potències mundials fins a la seua desaparició en 1991.
 Començarem estudiant la situació a Rússia abans de la
Revolució, on els conceptes claus seran el règim autocràtic, la
societat agrària, l’escassa industrialització i la complexitat ètnica
de l’Imperi.

5.  Posteriorment, ens aproximarem a la revolució de 1905,
comprenent la situació social que va conduir a ella, i analitzant
les exigències i reaccions dels diferents sectors socials.
 Després aprofundirem en els esdeveniments de febrer de 1917,
inici de la Revolució russa i final del tsarisme. Analitzarem els
problemes del Govern provisional de Kerensky i com la reacció
dels bolxevics va liderar la Revolució d’Octubre. Tractarem les
mesures del marxisme-leninisme, així com la reacció que va
portar a la guerra civil russa.
 Finalment, estudiarem la Nova Política Econòmica (NEP) de
Lenin i l’estructura de la Unió Soviètica sota la brutal dictadura
de Iosif Stalin.

6.  Rússia continuava ancorada a l’Antic Règim. Durant el segle XIX el seu pes internacional va disminuir i
els problemes interns es van agreujar. Aquesta situació va donar lloc
a dos moviment revolucionaris, el 1905 i el 1917, any en què va desaparèixer el poder
del tsar de manera definitiva.
 La caiguda del tsarisme va significar l’inici dels canvis a Rússia. La revolució d’octubre, un dels
esdeveniments més importants del segle XX, va crear un nou model de societat
i d’estat. Però no va ser acceptat per tothom, i això va provocar una guerra civil.
 El 1921 va començar una nova etapa. La Nova Política Econòmica pretenia millorar
la producció i les condicions socials. La Constitució de 1923 va establir les bases
del nou estat.
 Amb la mort de Lenin (1924) es va obrir un període de lluites internes pel poder
dins el PCUS. Al final es va imposar Stalin, que va crear una dictadura personal ferotge mitjançant la
propaganda i la repressió.
 En l’època de Stalin es va produir una gran transformació econòmica. Amb els plans quinquennals,
l’URSS es va transformar en una gran potència industrial. Però,
el costos socials van ser immensos.

7. La situació econòmica,
política i social Els desencadenants
2.LA REVOLUCIÓ
de la Rússia Tsarista
DEL 1905
3.EL PROCÉS
REVOLUCIONARI
1.LES CAUSES DEL 1917
La revolució burgesa
LA REVOLUCIÓ RUSSA de Febrer
El sistema polític, i
econòmic i social LA FORMACIÓ La revolució proletària
del primer estat socialista d’Octubre
DE LA URSS
6.LA CREACIÓ DE 4.EL CONSELL DE
LA URSS COMISSARIS
(1922) DEL POBLE
5.LA GUERRA
CIVIL
i LA INTERVENCIÓ Les primeres mesures
revolucionàries
ESTRANGERA
(1918-1921)

8. ÍNDEX
ÍNDEX
1. Rússia tsarista, un gegant amb peus de fang
2. Revolució de 1905
1. Situació entre 1905 i 1917
3. Revolució Febrer 1917: fase burgesa i governs
provisionals
4. Revolució Octubre 1917: naixement de l’Estat Soviètic.
1. Dinàmica revolucionària (evolució i principals esdeveniments)
5. Guerra Civil, Comunisme de guerra i N.E.P.
6. C.C.C.P Naixement de l’Estat Comunista
7. L’Estalinisme a l’URSS (1924 – 1953)
1. Control total i terror estalinista
2. Col.lectivització econòmica: Plans Quinquennals

9. =

11. Rússia abans de la revolució.
Societat i Economia
Població Russa 1914
Total 170 millons
Rural 85%
Pobres 75%
Rússia era un immens imperi
però molt arcaic i retrasat
Tot i això, era la 5 potència en producció industrial
i el tercer estat amb més obrers industrials del món.

12. Rússia abans de la revolució.
Política
L’oposició política, molt diversa,
Rússia mantenia un règim era perseguida i reprimida
semiabsolutista.
El Tsar governava amb el
suport dels nobles, l’església i
l’exèrcit
Destaquem els bolxevics
o comunistes:
Aspiren a fer una revolució obrera
Lenin, Trostki, Stalin

13.  A) CAUSES ECONÒMIQUES
 B) CAUSES SOCIALS
 C) CAUSES POLÍTIQUES

14. 1. Causes de la Revolució 1905
El problema agrari La indústria El problema polític
•Una agricultura •Monarquia absoluta
•Escasa
tradicional •Bases del poder
•Depenent de capital
•Decret d’abolició de estranger
la servitud (1861), •Concentració geogràfica
però pervivència d’un règim i grans empreses Exèrcit
semifeudal •Penoses condicions Policia Govern
•Reforma agrària dels obrers Església del tsar
que no millorà vinculada per decret
la vida dels camperols al poder
(poca terra, cara, proletariat emergent
endeutament) propagació d’idees
socialistes
burgesia reduïda,
minoria majoria de oposició
Polarització camperols i al règim tsarista
aristocracia
social latifundista obrers pobres

15. Agricultura arcaica, endarrerida i de subsistència: misèria, fam i mort.
Industrialització tardana, feble, depenent del capital estranger i
centrada a les grans ciutats → proletariat molt pobre
LaIª Guerra Mundial afectarà més als pobres, agreujant les diferències
econòmiques i socials i el descontent
Repartiment molt desigual de la propietat:
 tsar, església i noblesa tenen quasi tota la terra
 pagesos sense terres pròpies (estructura feudal)

16. Classes altes propietàries: tsar, aristocràcia, esglèsia i escassa burgesia
Societat quasi feudal, Escassa classe mitjana: poca demanda interna i grans diferències entre
fortament polaritzada rics i pobres → dificultats per modernitzar el país
Classes baixes molt nombroses i molt pobres: camperols pobres sobretot
i el nou proletariat industrial de les grans ciutats
Molt de poder i influència de l’església ortodoxa, que recolza els rics front els pobres
Tradició de revoltes i protestes al camp i organització ràpida del nou proletariat a les ciutats → protestes
DEMOGRÀFIQUES: es passa de 87 milions (1870) a 175 (1914) → superpoblació rural:
el 80% de la població es dedica a l’agricultura i no hi ha prou menjar per a tots

17. Oposició al Tsarisme
Oposició Reformista Oposició Revolucionària
Nihilistes (s. XIX) Marxistes
(de l'intel.lectualisme
al terrorisme) P. Obrer Socialdemòcrata Rus
(Plekhanov)1898
Populistes (Narodniki)
Pro-camperols 1903
Terroristes
Anti-occidentals Menxevics Bolxevics
"Esserites" SR (1901) Martov Lenin
(Kerenski)

18. Autocràcia tsarista: el tsar és un monarca absolut que té tot el poder i governa amb
l’ajuda de la noblesa, l’església, l’exèrcit, la policia secreta i una burocràcia corrupta
POLÍTIQUES Molta corrupció política i a l’administració
Absència total de drets i llibertats individuals
Pèssima política exterior Derrotes contra Japó (1904-05)
Fort descontent
del tsar Nicolau II

19. OPOSICIÓ POLÍTICA
Anarquistes nihilistes (Kropotkin): partidaris del terrorisme dels camperols per acabar amb l’explotació
Populistes o narodniki: partidaris d’una revolució social camperola que col·lectivitzara la terra
Socialrevolucionaris o eserites (Kerenski): hereus dels anteriors, volen una
societat col·lectivista, recolzats pels camperols pobres
Partit Constitucional Democràtic o kadet (Milyukov): liberals capitalistes,
partidaris d’una república parlamentària a l’estil occidental
Partit Obrer Socialdemòcrata Rus (POSDR): marxistes que es basen en el proletariat industrial
Menxevics o minoritaris (Plejanov, Martov): partidaris d’una revolució burgesa
que donara pas a una societat capitalista abans de fer una revolució socialista

22. Menxevics, Martov, Plekhànov
Partit obrer de masses
Socialdemòcrates (cooperar amb la burgesia)
Primer revolució burgesa, després proletària
Bolxevics, Lenin
Partit minoritari, revolucionaris professionals
Cal preparar la revolució
Trotski Lenin

23. El pensament de Lenin:
Ideologia: marxisme La revolució democràtica i burgesa ha de portar a
la revolució socialista
Concepció del La revolució l’ha de dirigir una organització sòlida,
moviment vanguàrda del proletariat. El Partit bolxevic
revolucionari
L’ha de controlar un partit únic (PCUS) que
Idea de l’Estat
estableixi una dictadura del proletariat
Resultat el règim soviètic (URSS)
El qual haurà d’estendre la revolució a
altres països. (III Internacional)

24. ÍNDEX
ÍNDEX
1. Rússia tsarista, un gegant amb peus de fang
2. Revolució de 1905
1. Situació entre 1905 i 1917
3. Revolució Febrer 1917: fase burgesa i governs
provisionals
4. Revolució Octubre 1917: naixement de l’Estat Soviètic.
1. Dinàmica revolucionària (evolució i principals esdeveniments)
5. Guerra Civil, Comunisme de guerra i N.E.P.
6. C.C.C.P Naixement de l’Estat Comunista
7. L’Estalinisme a l’URSS (1924 – 1953)
1. Control total i terror estalinista
2. Col.lectivització econòmica: Plans Quinquennals

27. Gener,
el Diumenge Sagnant.
La manifestació pacífica
amb demandes de
reformes polítiques i
millores laborals, és
reprimida durament
Revoltes generals. Creació dels soviets
Soviets:
Juny. consells
sublevació d’obrers en
de la Marina fàbriques i
(Potemkin) ciutats

28.  “Diumenge Sagnant”, antecedent i assaig de les revolucions posteriors
 Brutal repressió policial d’una manifestació pacífica a St. Petesburg.
Causes Derrotes russes en la guerra Dificultats econòmiques =
+ + PROTESTES
anteriors contra Japó (1904-05) derivades de la guerra
Manifestació pacífica a Sant Petersburg, reclamant reformes polítiques i socials
Violenta repressió de l’exèrcit i la policia tsarista: més de 300 morts
Les vagues i protestes de camperols, obrers, estudiants i soldats (Cuirassat Potiòmkin) s’estenen pel país
Durant les protestes es creen soviets per tot el país, que dirigiran la lluita i les revolucions del 1917
El tsar Nicolau II, per frenar les protestes, convoca eleccions a la Duma o parlament (però no tindrà
poder → pseudoconstitucionalisme) i promet llibertats i una reforma agrària que fracassarà.

29.  PRIMERA FASE
Primera Fase Demandes populars Vagues
gener – juny, 1905
9 de gener
"Diumenge Sagnant"
duríssima repressió (Tsar)
provocarà
Revolta total (cuirassat Potemkin, 14 Juny)
Bolxevics (creació dels soviets d’obrers, soldats i camperols)

30.  SEGONA FASE: Demandes populars Vagues
Soviet de Sant Petersburg
Vaga General
greu perill revolucionari
en conseqüència
El tsar Nicolau II publica el Manifest d'Octubre
Accepta fer reformes: Duma
Accepta sufragi universal
ara bé Reformes més aparents que reals
(no parla de la constitució)

31. Després de la Revolució de 1905, certa estabilitat a Rússia
Teòricament, En la pràctica,
Monarquia Parlamentària Tsar continua acaparant el poder
(Duma sense poder efectiu)
La situació econòmica millorà Baixa molt la conflictivitat social
Aquesta situació canvià radicalment amb la Gran Guerra

32. Les derrotes de Rússia provocaren
Grans pèrdues humanes
Dos milions de morts el 1916
4 milions de ferits
Misèria (carestia de vida, preus alts i sous baixos)
Escassetat de productes de primera necessitat
Tancament de fàbriques
Desorganització i corrupció política
(Rasputin)
Aquesta situació provoca
Rasputin
Descontentament social i polític
desprestigi encara major del Tsar

33. ÍNDEX
ÍNDEX
1. Rússia tsarista, un gegant amb peus de fang
2. Revolució de 1905
1. Situació entre 1905 i 1917
3. Revolució Febrer 1917: fase burgesa i governs
provisionals
4. Revolució Octubre 1917: naixement de l’Estat Soviètic.
1. Dinàmica revolucionària (evolució i principals esdeveniments)
5. Guerra Civil, Comunisme de guerra i N.E.P.
6. C.C.C.P Naixement de l’Estat Comunista
7. L’Estalinisme a l’URSS (1924 – 1953)
1. Control total i terror estalinista
2. Col.lectivització econòmica: Plans Quinquennals

39.  LA CAIGUDA DEL TSARISME
Totes les que hem vist a l’apartat 1
L’incompliment de les promeses fetes pel tsar en 1905
CAUSES
Derrotes militars
La població reclama al tsar
L’entrada en la Iª G.M. Gran quantitat de morts
que abandone la guerra
Fam, misèria, fred i morts
Vaga general dels soviets d’obrers de Les vagues i protestes Els soldats recol- El tsar
Petrograd, exigint pau, pa i terra (febrer) s’estenen per tot el país zen les protestes abdica
Es forma un govern provisional liberal presidit per Luow i recolzat per liberals, menxevics i esserites,
prometent llibertats polítiques, reformes socials i eleccions a una assemblea constituent (rev. burgesa)
El nou govern es nega a abandonar la guerra i a El govern té el poder
donar la terra als camperols i les indústries als Divisió
obrers, com demanaven els soviets Els soviets tenen la força
Bolxevics o majoritaris (Lenin, Trotski): partidaris d’una revolució socialista,
sense necessitat d’una fase capitalista o burgesa intermèdia

40. la no solució
de les l’oposició dels Soviets
exigències socials cada
vegada més esteses
repartiment de terres
el final de la guerra canalitza el descontent
entre els camperols
impopularitat

41. Petrograd, juny de 1917. La
Pancarta diu “Fora els 10
Ministres Capitalistes/ Tot el poder
al Soviet dels Treballadors, dels
Soldats, dels Camperols i dels
Diputas/ i als Ministres Socialistes/
Exigim que Nicolás II siga
traslladat a la Fortalesa Peter-
Paul.“
Petrograd, juliol 1917.
Manifestació
immediament després
de que el govern
provissional obrira foc
amb ametralladores

42.  LENIN i LA PREPARACIÓ DE LA GRAN REVOLUCIÓ
Lenin torna de l’exili i publica les “tesis d’abril”, demanant una revolució socialista (abolició de la
propietat privada), l’eixida de la guerra i tot el poder per als soviets
Partidari de fer més reformes, però sense revolució
Protestes per Luov dimiteix i és substituït
tot el país per l’esserita Kerenski Es nega a eixir de la guerra i ajorna les eleccions
S’enfronta amb els soviets i els bolxevics
Intent de colp d’estat del Kerenski necessita l’ajuda dels Es demostra la feblesa del govern
general Kornilov (agost) soviets per a frenar el colp d’estat i el poder dels soviets
Els bolxevics aproven dur a terme la revolució
Els soviets de Petrograd i Moscou la recolzaran
de manera immediata (10 d’octubre)

43. PODER OFICIAL PODER REAL
Govern provisional de la EL El Soviet
Duma, format pels DOBLE de Petrograd i de les
diputats liberals PODER ciutats més importants
(assemblees d’obrers,
camperols, soldats..)
Les negociacions culminen amb la
formació del GOVERN PROVISIONAL
DE LA REPÚBLICA presidit per Lvov i
integrat per liberals (KDT) i un sol
representant dels Soviets (Kerensky)
recolçat en un principi pels
socialistes

44. Les derrotes, el cansament i la misèria provoquen la revolta el febrer de 1917
Manifestacions i vagues
Revolta militar
Provoquen
Abdicació de Nicolau II
El poder passa a la Duma
Es crea un
Govern provisional de la República
Amb el príncep Luov
Rússia és una república democràtica burgesa
Luov deixarà pas a Kerenski (SR)
Reconeix drets i llibertats, es compromet a fer reformes
No atura la guerra ni la misèria
Paral·lelament, a Rússia es multipliquen els soviets

45. El govern burgès no dóna resposta a les reivindicacions populars
El poble vol:
Descontentament popular - Terres
tensió, vagues - Millors condicions de vida
- Sortir de la guerra
Poder legal, del govern provisional
Existeixen dos poders
amb el suport dels SR i menxevics
S’enfronta
Poder real, els soviets controlen el carrer
Assemblees de delegats dels pagesos,
soldats i obrers
amb el suport dels bolxevics

46. Ideologia: marxisme La revolució democràtica i burgesa ha de portar a
la revolució socialista
Concepció del La revolució l’ha de dirigir una organització sòlida,
moviment vanguàrda del proletariat. El Partit bolxevic
revolucionari
L’ha de controlar un partit únic (PCUS) que
Idea de l’Estat
estableixi una dictadura del proletariat
Resultat el règim soviètic (URSS)
El qual haurà d’estendre la revolució a
altres països. (III Internacional)

47. - Pau immediata
- Terra per als camperols
- Fàbriques sota control obrer
- Poder als soviets
- Rebuig al govern provisional
- Col·laboració entre obrers i camperols
Pau, pa i terres
Tot el poder per als soviets

49.  LENIN i LA PREPARACIÓ DE LA GRAN REVOLUCIÓ

50.  LENIN i LA PREPARACIÓ DE LA GRAN REVOLUCIÓ
“El pas del poder als soviets significa, hui, la insurrecció armada: renunciar a la insurrecció armada
equivaldria a renunciar a la consigna principal del bolxevisme: “Tot el poder per als soviets”, i a tot
internacionalisme proletari i revolucionari en general. Però la insurrecció armada és un aspecte especial
de la lluita política sotmès a lleis especials, que han de ser profundament analitzades (...).
Aplicat a Rússia i al mes d’octubre del 1917 vol dir (...) cercar i aïllar Petrograd, apoderar-se de la ciutat
mitjançant un atac combinat de la flota, els obrers i les tropes: una missió que requereix habilitat i triple
audàcia. Formar amb els millors elements obrers destacaments armats de fusells i bombes de mà per
atacar i cercar els centres de l’enemic (escoles militars, centrals de telègrafs i telèfons,...). La consigna
d’aquests elements ha de ser: “Abans morir tots que deixar passar a l’enemic”. El triomf de la revolució
russa i de la revolució mundial depèn de dos o tres dies de lluita.”
Carta de Lenin al Comité Central (8 d’octubre del 1917).

51. Octubre de
1914 Febrer de 1917 Març-octubre de 1917
1917
Rússia entra Revolució Govern Provisional
Revolució
en la I GM burgesa (Lvov, Kerensky)
proletària
La fi del tsarisme No resolució Revolució de caire
Agreuja la situació socialista dirigida
miserable de la població i establiment de les demandes
per intel.lectuals i
Derrotes militars, d’un règim republicà Oposició dels Soviets obrers
desercions, Resorgeixen Tesis d’Abril Assalt al Palau
víctimes dels soviets Crisi política d’Hivern
Desprestigi del Dualitat de poders Intent de cop Dimissió del
règim tsarista de Kornilov Govern
Provisional
Vagues i manifestacions
Formació d’un
de protesta govern
Repressió revolucionari amb
membres dels
Soviets

53. ÍNDEX
ÍNDEX
1. Rússia tsarista, un gegant amb peus de fang
2. Revolució de 1905
1. Situació entre 1905 i 1917
3. Revolució Febrer 1917: fase burgesa i governs
provisionals
4. Revolució Octubre 1917: naixement de l’Estat Soviètic.
1. Dinàmica revolucionària (evolució i principals esdeveniments)
5. Guerra Civil, Comunisme de guerra i N.E.P.
6. C.C.C.P Naixement de l’Estat Comunista
7. L’Estalinisme a l’URSS (1924 – 1953)
1. Control total i terror estalinista
2. Col.lectivització econòmica: Plans Quinquennals

57. Els soviets controlen l’ordre públic
Sota la influència del partit bolxevic (Lenin)
Provoca un cop d’Estat contra
El govern provisional
Comitè Militar
Revolucionari (Trotski)
Octubre
9, Lenin arriba a Sant Petersburg
10, Comité Central Bolxevic decideix fer insurrecció armada
16, es crea el Comitè Militar Revolucionari (Trotski)
24, Lenin s’instal·la a l’Institut Smalni
seu Soviet de Sant Petersbug i del Comitè Central Bolxevic
25, dia del Segon Congrés dels Soviets
Guàrdia Roja assalta el Palau d’Hivern (seu govern provisional)
Èxit, revolta arreu del país

58. Èxit de la Revolució A l’octubre s’estableix una
Dictadura del proletariat
Govern dels Comissaris del Poble
Lenin, president
Trotski, afers exteriors
Stalin, nacionalitats
Rikov, interior
Comença a legislar
aplicant Tesis d’abril

59. Novembre, 1917 Eleccions a l’Assemblea Constituent
anunciades pel govern provisional
Desfeta bolxevic
9 milions de vots sobre 36
Nova Assemblea és social-revolcionària
intenta refer els decrets d’octubre
intenta controlar els soviets
Lenin reacciona Tanca l’Assemblea
És una institució burgesa que
representa la falsa democràcia burgesa
Comença la democràcia popular, dels soviets
S’instaura un règim de partit únic
Persecució sistemàtica de l’oposició, dissidència
Txeca (policia política)

60.  4.1. Dinàmica revolucionària
Els soviets de Petrograd i Moscou, dirigits pels bolxevics (Lenin i Trotski) comencen la revolució
Els obrers armats, ajudats pels mariners de Kronstadt i la passivitat de l’exèrcit, assalten el palau d’hivern
de Petrograd (25 d’octubre), detenen el govern provisional (excepte Kerenski) i es fan amb el poder
El triomf de la revolució suposa el primer intent de construir una societat igualitària des de
l’Estat (triomf marxista) i influirà en tot el món durant tot el segle XX

61. Abolició de les grans propietats privades, que passen a mans dels soviets de camperols
Primeres Els obrers passen a controlar les fàbriques a través de les seues institucions
mesures Nacionalització de la banca
Lenin i els bolxevics controlen el poder a través del Consell de Comissaris del Poble
Decret de nacionalitats: igualtat, sobirania i autodeterminació de tots els pobles de Rússia
Negociar la pau amb Alemanya: pau de Brest-Litovsk (1918) → grans pèrdues territorials
Les eleccions de novembre Trotski, al front de la Guàrdia Roja, dissol l’Assemblea Constituent en
les guanyen els eserites la primera sessió → dictadura del proletariat bolxevic
Problemes que ha d’afrontar el govern: ser acceptat per tots (oposició clandestina), adaptar el marxisme
a un país endarrerit, negociar la pau amb pèrdues territorials, organitzar una economia desfeta i, sobretot,
superar la guerra civil que va a esclatar, amb intervenció de potències estrangeres

62.  4.2. ACTIVACIÓ DE LA MAQUINÀRIA SOVIÈTICA: CANVIS PROFUNDS
- Expropiar la terra a Nobles, esclesiàstics i el tsar i
repartir-les als soviets de camperols (gestió obrera)
- nacionalitzar la propietat de tots els bancs
Alguns russos
- Traspassar la gestió de les empreses s’oposen I
als soviets d’obrers (gestió obrera) esclata una
GUERRA CIVIL
- Signar la pau amb Alemanya que guanya
- Canviar el nom i forma de l’Estat:
L‘Exèrcit Roig.
URSS, república federal
- Establir la dictadura del Partit Comunista.

63. Decrets d’Octubre
Decret sobre la Pau.
Es negocia la pau de Brest-Litovsk (març, 1918)
Decret sobre la Terra.
Expropiar als terratinents i entregar-la als pagesos i comitès agraris
(la terra però, és propietat de l’Estat)
Decret sobre els deutes de l’Estat.
No es reconeixen els deutes de l’estat tsarista ni del govern provisional.
Decret sobre les nacionalitats.
Es proclama el dret a l’autodeterminació.
Decrets econòmics.
Nacionalització de les fàbriques de més de cinc treballadors, del comerç exterior i
de la banca.

64.  4.2. ACTIVACIÓ DE LA MAQUINÀRIA SOVIÈTICA: CANVIS PROFUNDS

65.  4.2. ACTIVACIÓ DE LA MAQUINÀRIA SOVIÈTICA: CANVIS PROFUNDS

66. ÍNDEX
ÍNDEX
1. Rússia tsarista, un gegant amb peus de fang
2. Revolució de 1905
1. Situació entre 1905 i 1917
3. Revolució Febrer 1917: fase burgesa i governs
provisionals
4. Revolució Octubre 1917: naixement de l’Estat Soviètic.
1. Dinàmica revolucionària (evolució i principals esdeveniments)
5. Guerra Civil, Comunisme de guerra i N.E.P.
6. C.C.C.P Naixement de l’Estat Comunista
7. L’Estalinisme a l’URSS (1924 – 1953)
1. Control total i terror estalinista
2. Col.lectivització econòmica: Plans Quinquennals

68. La firma del tratat de Brest-Litovsk Pel contrari, s’inicià una guerra civil
amb Alemanya en 1918 no portà la amb implicacions internacionals
pau a Rússia.
• Els anteriors aliats de
Rússia (britànics, • Creació de l’exèrcit
francesos, roig per fer-los front
estadounidencs) • Obtingueren la
contraris a les mesures
dels bolxevics, victòria en 1921
ocuparen part del
territori rus i
recolçaren els
contrarevolucionaris
(exèrcit blanc,
organitzat pels
generals tsaristes) que
no obtingueren l’ajut
dels camperols

69. Unió dels contrarevolucionaris en l’Exèrcit Blanc: tsaristes, propietaris, liberals, eserites,...
CAUSES Descontent per les pèrdues de territoris i recursos en la pau de Brest-Litovsk
Intervenció de països estrangers per l’eixida de Rússia de la Iª G.M. i el perill de “contagi
revolucionari”: Gran Bretanya, Estats Units, França, Japó, Polònia i Txecoslovàquia.
El recolzament popular, la formació d’un Exèrcit Roig ben preparat i comandat per Trotski i la major
unió i concentració de les seues tropes donen la victòria als bolxevics després de tres anys de lluita
Persecució de l’oposició política (tribunals especials)
La guerra
suposa:
El comunisme de guerra com a política econòmica

70.  4.3. GUERRA CIVIL RUSSA [1918-1921]

72.  4.3. GUERRA CIVIL RUSSA [1918-1921]

73. Lenin imposa el règim soviètic
La pau amb els alemanys (Brest-Litovsk)
Els decrets sobre la terra
L’abolició de l’Assemblea (Duma)
Provoca una reacció antisoviètica
Guerra civil (1918-1921
Exèrcit Roig (dirigit per Trotski)
Contra comunistes
Exèrcits Blancs
Burgesia
Tsaristes
Liberals
Anticomunistes
Ajuda internacional

74. 5. Guerra Civil Russa (1918-1921)

75. Lenin aplica el “Comunisme de Guerra”
Nacionalització indústria
Socialització agrària
- Camperols paguen en espècie
- Les collites es venen a l’Estat
- Es fixen preus màxims
Disciplina laboral duríssima
Trotski Creació de l’Exèrcit Roig

78. És un intent de l’Estat de controlar tota l’economia en mig d’una situació de guerra que el farà fracassar
Nacionalització de les indústries de més de 20 treballadors, gestionades pels obrers
Nacionalització del comerç i la banca
Control de l’agricultura: col·lectivitzacions i control i distribució de la producció per part
MESURES
de l’Estat, a qual se li han de vendre les collites a un preu fixat
Eliminació parcial de la moneda i supressió del dret d’herència
Treball obligatori per a tots, augment de la jornada, limitació dels drets sindicals,
mobilització militar dels obrers, control de l’absentisme,...
Valoració negativa: s’imposa per la força, descendeixen les produccions (guerra),
pugen els preus, torna la fam i s’enfonsa el comerç → descontent
Protestes i revoltes contra el comunisme de guerra (mariners de Kronstadt)
Lenin canvia la política econòmica en acabar la
guerra (1921) → comença la NEP

79.  COMUNISME DE GUERRA (FAM, MORT i DICTADURA PROLETÀRIA)

81. Durant la guerra civil, Comunisme de Guerra
Greus problemes econòmics
El país arruïnat per Gran Guerra i Guerra Civil
Lenin Cal recuperar l’economia del país,
la instauració del comunisme fou massa ràpida
NEP Pas enrere, cert compromís amb el capitalisme,
fase transitòria per estimular la producció
Estat manté el control econòmic i la propietat de les indústries bàsiques
Es permeten el comerç i els beneficis privats

83. NEP Camperols usdefruit de les terres
poden vendre terres i excedents
(1921-1927) paguen impostos en metàl·lic
Indústria la bàsica resta en mans de l’Estat
desnacionalització d’empreses de menys de 20 obrers
propietat privada
millores laborals
Banca, comerç exterior resten en mans de l’Estat
Millora importantíssima de l’economia a tots els nivells
La producció agrícola i industrial es multipliquen
tornen als nivells prebèl·lics
També alguns problemes,
- augment dels preus
- augment de les diferències socials

84. ÍNDEX
ÍNDEX
1. Rússia tsarista, un gegant amb peus de fang
2. Revolució de 1905
1. Situació entre 1905 i 1917
3. Revolució Febrer 1917: fase burgesa i governs
provisionals
4. Revolució Octubre 1917: naixement de l’Estat Soviètic.
1. Dinàmica revolucionària (evolució i principals esdeveniments)
5. Guerra Civil, Comunisme de guerra i N.E.P.
6. C.C.C.P Naixement de l’Estat Comunista
7. L’Estalinisme a l’URSS (1924 – 1953)
1. Control total i terror estalinista
2. Col.lectivització econòmica: Plans Quinquennals

86. Poder centralitzat
Dictadura del en el Partit Comunista
Constitució del 1918
proletariat (PCUS)
(partit únic)
Formació de la URSS en 1922
Estructura
Constitució de 1924
LA URSS Federal
amb dues cambres
Nova Política Econòmica (NEP) 1921-1927
La mort de Lenin va obrir el debat sobre la successió i
el caràcter de la revolució socialista
posicions
enfrontades
entre Trostki
i Stalin

87. 6. CCCP Naixement de l’Estat Comunista

88. 6. CCCP Naixement de l’Estat Comunista
Victòria en la Guerra Civil,
va possibilitar la creació de l’URSS
1922, Congrés dels Soviets
Creació de la Unió de Repúbliques Socialistes Soviètiques
Basada en els soviets
Soviets
- Triats cada 4 anys
- Estructura piramidal:
Local, Regional, República, Suprem
l’URSS serà un règim de partit únic, PCUS

89. 6. CCCP Naixement de l’Estat Comunista
Estructura federal 15 Repúbliques federals
1924, Constitució
Òrgans de poder
Soviet Suprem, delegats dels soviets de les repúbliques
- Soviet de la Unió
- Soviet de les Nacionalitats
Presidium,
- Escollit pel Soviet Suprem
- Funciona quan no es reuneix el Soviet Suprem
- Comitè executiu
- President és el cap de l’Estat
Consell de Comissaris del Poble
- Triats pel Comitè Central del PCUS
- President és com un primer ministre
Cort Suprema de Justícia

90. 6. CCCP Naixement de l’Estat Comunista

91. SM

92. 1924, mort de Lenin i lluita pel poder
Trotski - Stalin
Lenin emmalaltí el 1922, morint el 1924 Conflicte successori
Es designà una troika: Enterrament de Lenin
Kamanev, Zimoviev, Stalin
En realitat la pugna era entre
Trotski i Stalin

93. 1924, mort de Lenin i lluita pel poder
Trotski
Ideòleg brillant, teòric.
Publicà Lliçons d’Octubre
Partidari de la revolució mundial
(impulsada pel Komintern i l’URSS)
Denuncia la burocràcia i la NEP
Demana més pressió sobre els pagesos i el control total de l’economia
Stalin el va perseguir: 1927, deportat; 1929, expulsat; 1940, assassinat
Home d’acció, polític pragmàtic
Partidari de consolidar el socialisme en un únic país
Gran coneixedor de les nacionalitats
Secretari General del partit (1922)
Membre de la Troika
S’imposà a Trotski
Acumulà tot el poder i instaurà una brutal dictadura
Stalin

94. 1924, mort de Lenin i lluita pel poder
Confederació de Repúbliques
CREACIÓ DE LA URSS (1922) (Constitució de 1924)
LENIN (+1924) STANLIN (+1953)
Partit únic (PCUS) que Dictadura personalista
monopolitza el poder de l’estat depuracions
Política econòmica:
NEP (sistema econòmic)
col.lectivització agrària
expansió industrial
Repercussió internacional:
plans quinquenals
creació de la III Internacional (1919)
Onades revolucionàries a Europa
“Socialisme només en un país”

95. ÍNDEX
ÍNDEX
1. Rússia tsarista, un gegant amb peus de fang
2. Revolució de 1905
1. Situació entre 1905 i 1917
3. Revolució Febrer 1917: fase burgesa i governs
provisionals
4. Revolució Octubre 1917: naixement de l’Estat Soviètic.
1. Dinàmica revolucionària (evolució i principals esdeveniments)
5. Guerra Civil, Comunisme de guerra i N.E.P.
6. C.C.C.P Naixement de l’Estat Comunista
7. L’Estalinisme a l’URSS (1924 – 1953)
1. Control total i terror estalinista
2. Col.lectivització econòmica: Plans Quinquennals

97. FUENTE: www.profesionhttp://aprendersociales.blogspot.com/2007/06/alespcm.org

98. 7. Stalin, poder i control total

99. 7. Stalin, poder i control total
L’ascens al poder
1917 Comissari de les Nacionalitats
1922 Secretaria general del partit
1925 Expulsió de Trotski
L’estalinisme polític Dictadura personal
creà un règim totalitari control de tot el poder (Estat, Partit, Exèrcit)
Domini del Partit Comunista sobre l’Estat i la societat
(amb el Politburó, dominat per Stalin)
Socialisme en un sol país
Primer accelerar la industrialització
Culte a la personalitat
Repressió
Purgues polítiques (sobretot 1936-38)

100. 7. Stalin, poder i control total

101. L’estalinisme econòmic
Planificació
Eliminació del NEP, substituïda per
Col·lectivització
Planificació
1928, plans quinquennals
enfortir economia soviètica
autosuficiència
impuls militar
Estructura econòmica
Planificació imperativa (5 anys)
Es basa en
Rebuig a l’autogestió obrera
Autarquia
El sector agrari finançava l’industrial
Indústria pesant
Inicialment, tot un èxit, a la llarga paralitza l’economia soviètic
massa rígida, centralista, excessiva burocràcia... massa indústria pesant,
poca indústria d’ús i consum

102. La indústria s’ha de basar
Col·lectivització
en una agricultura moderna, més
productiva i controlada per l’Estat
Al camp, creació dels
sovkhoz i kolkhoz
Kolkhozos
cooperatives col·lectives
entre 120 i 150 famílies
Sovkhozos
granges estatals
producció especialitzada o investigació
Col·lectivització comportà problemes
- Desordre productiu (massa ràpida), 1932 Gran Fam
- Oposició dels Kulaks (duríssima repressió)
Agricultura sempre fou el taló d’Aquil·les de l’economia soviètica