història

1. L’EVOLUCIÓ DEMOGRÀFICA
LES TRANSFORMACIONS DE L’AGRICULTURA
L’ESCLAT DE LA INDÚSTRIA I EL COMERÇ
UNA ECONOMIA CAPITALISTA
EL MOVIMENT OBRER
EL NOU MAPA D’EUROPA

2.  Es manté la taxa de natalitat
 Baixa la taxa de mortalitat
 Augmenta l’esperança de vida de 35 a 50 anys
 Augmenta la dinàmica migratòria
 Interior: de camp a ciutat
 Internacional: en un segle uns 60 milions de persones

3. CAMP
Creixement
vegetatiu
Caiguda de preus
agrícoles
Industrialització
CIUTAT

4.  Gran Bretanya
 Alemanya
 Itàlia
 Espanya
 Països
escandinaus
 Amèrica
 Austràlia
 Nova Zelanda

6.  AUGMENT DE LA PRODUCTIVITAT AGRÍCOLA:
 Maquinària
 Adobs químics
 Rotació de conreus
 Enclosures
 EEUU comença a produir de forma extensiva
 Zones tropicals i equatorials: monocultiu
SOBREPRODUCCIÓ

9.  A partir de 1880 i fins el 1914 comença la II Revolució
Industrial
 NOVES FORMES D’ENERGIA: La màquina de vapor i
el carbó es substituit per l’electricitat, el petroli, l’acer i
el motor d’explosió

10. La caracteritzen els següents trets:
 La utilització de noves fonts d’energia.
 El desenvolupament de nous sectors de producció.
 Canvis en l’organització del treball.
 Noves formes de capital empresarial
 La formació d’un nou mercat d’extensió mundial.

11. 3.1 Noves fonts d’energia
ELECTRICITAT
 Alta tensió (transport del corrent elèctric):
Marcel Deprez

13.  PRIMER POU DE PETROLI
 1889 PENNSILVANIA

14. Motors elèctric entre ells els de metros i tramvies.

15. acústiques (ràdio de Marconi),

16. Làmpada incandescent: Thomas Edison

17. la transmissió de senyals electromagnètiques (telègraf),

18.  Cinema

19.  El Petroli
Va servir de combustible al motor d’explosió i a
l’automoció, que assolirà la seva maduresa amb
H. Ford en el primer terç del segle XX.

20. Nous sectors de la producció
Front a la indústria tèxtil i la siderúrgica, motors de la primera industrialització,
sorgiren nous sectors punters entre 1870 i 1914:
 La Indústria Química
Colorants, explosius (Ex., la dinamita, de Nobel), adobs, medicaments,
fibres artificials (Ex., el naylon), cautxú, etc.

21. La nova siderúrgia
Obté el níquel, l’alumini, etc. El ferro es sotmet a processos de
refinat mitjançant el Convertidor de Bessemer o el (ACER) de
Siemens-Martin, estimulant el desenvolupament de la indústria
d’armaments.

22.  Les indústries alimentàries
Llaunes en conserva esterilitzades (1875),
frigorífics industrials (1878), etc.

23.  Millora de les xarxes de comunicació=
interdependència econòmica
 FERROCARRIL: va afavorir la creació d’un mercat
nacional i va facilitar l’èxode rural i primeres
inversions de bancs i particulars

24.  TRANSPORT MARÍTIM: augmenta el tonatge per
l’utilització d’acer. I aparició de companyies regulars
transatlàntiques.
EUROPA IMPORTA
BLAT I ARRÒS D’ ÀSIA
CARN ALS EEUU I
AUSTRÀLIA I ARGENTINA
PROTROLI DELS EEUU
COURE DE XILE
EUROPA EXPORTA
VESTITS
CARBÓ
PRODUCTES MANUFACTURATS
MÀQUINES

25.  Proteccionisme: política comercial que
defensa els productes autòctons dels
extrangers amb aranzels.
 Lliurecanvisme: doctrina econòmica
que afavoreix la lliure circulació de
productes entre els països.

26.  A partir de 1846 el lliurecanvisme es va implantar a
Anglaterra.
 Altres països van adaptar el lliure canvi fins a la
depessió econòmica que es va iniciar al 1873.

27.  Anglaterra es manté fidel al lliurecanvisme?

28.  Constitució de SA
 Concentració industrial
 Creixement constant i crisis periòdiques

29.  Basat en:
 Propietat:
 Mitjans de producció:
 Objectiu:
 Relacions laborals i assalariats:
 Competència:
 Estat:

32.  El capital és aportat per
moltes persones
 El capital és divideix en
accions (accionistes)
 Rebran beneficis segons el
percentatge de les seves
accions. (dividends)
 Les acciones poden ser
venudes a la borsa de
valors i adquirides per
d’altres persones.
 En cas de pèrdues no
responen amb el seu
patrimoni personal

34. Això va fer proliferar nous bancs.
 Bancs de dipòsits: per guardar diners de particulars
 Bancs de crèdits a llarg termini que van acabar
esdevenint en:
 Bancs de negoci: compren accions i participen en el
control de les companyies.

35. El capitalisme s’imposà com a sistema econòmic
Les empreses es fan molt grans i apareixen:
 Concentració econòmica horitzontal: mateixa branca
de producció
 Concentració vertical: tot els processos d’un mateix
sector sector.

36. explora, refina, distribuiex i ven
Seix Barra, Editorial Destino, Espasa,
MR Ediciones, Temas de Hoy…

37.  TRUST: unió de diverses empreses per crear-ne una de
nova
 CÀRTEL: acords entre empreses per tal de repartir-se
el mercat d’un producte
 HOLDING: compra per part d’una empresa de la
major part de les accions d’altres societats per
controlar-ne la presa de decisions.
 MULTINACIONAL: inversions fora del seus països
d’origen de societats per abaratir transport, mà
d’obra… Siemens, Nestlé

38. FASE EXPANSIVA
 L’activitat
econòmica creix
 Preus pugen
FASE DEPRESSIVA
 Alentiment del
ritme de
producció
 Caiguda de preus
CRISIS DE SOBREPRODUCCIÓ

39.  1870-1895 estancament econòmic
 1895-1914 tendència expansiva
Descoberta de jaciments d’or
Consum de béns

40.  EUROPA: Gran Bretanya, França, Alemanya i Bèlgica
primers països industrialitzats: creixement econòmic

41.  EUROPA MEDITERRÀNIA I CENTRAL: va començar
més tard. Les oligarquies propietàries de la terra
s’oposaven a la industrialització.

42.  EEUU: Després de la Guerra de Secessió (1861-65)
arrencada de la indústria.

43.  JAPÓ: industrialització tardana però ràpida. L’Estat fa
grans inversions a la indústria i ferrocarril. A finals del
segle XIX passa del feudalisme al capitalisme en dues
dècades.

44.  LA RESTA DEL MóN:
Grans extensions de territori per obtenció de matèries
primeres COLÒNIES

45.  Augment de la productivitat
 Disminució temps
 Reducció de costos

46.  Fabricació en cadena
 Divisió del procés de producció en tasques molt
específiques.
 S’elimina els moviments inútils i rendibilitza al màxim
la mà d’obra.
 Control del temps de fabricació
 Els beneficis augmenten a costa dels treballadors

47.  Es baixa el sou base
 Es cobra per peces

49.  Combina fabricació en sèrie, maquinària
especialitzada, salaris més elevats i més treballadors a
les fàbriques.
 Aquest model de producció surt rentable si el producte
es pot vendre a un preu baix.
 CONSUM DE MASES

54. Societat de classes
Igualtat jurídica
Definida per la posició econòmica
Es defineix per

55. Burgesos Proletaris
Gran burgesia (aristocratització)
Petita burgesia (artesans i comerciants)
Classes mitjanes (professions liberals -metges, advocats...)
Valors burgesos Treball, estalvi, propietat, herència
cohesió familiar, defensa de l’ordre establert
Classe dominant (juntament amb l’antiga aristocràcia)
dividida
classificats
Identificats per
Eren la

56. Societat urbana
Remodelació urbanística
Producte del
Escenari de canvis polítics,
socials, culturals i dels
conflictes socials
Èxode rural

73. l'incendi de la fàbrica Triangle Shirtwaist Company de Nova
York, març de 1911 . Van morir 142 obreres que l'any anterior
havien mantingut una important vaga per demanar millors
condicions laborals.[1]

74.  JORNADES: 14-16 hores
 SALARIS: Molt baixos, només permetia la subsistència.
Es cobrava per jornada treballada o per feina a preu fet.
Mai sabien que cobrarien a final de setmana

75.  CONDICIONS LABORALS: Pèssimes condicions de
treball per augmentar el benefici dels empresaris.
 Cap tipus de protecció: era habitual perdre algun membre amb
la maquinària.
 Patir malalties relacionades amb el treball com la tisi cotonera
 Multes per incomplir normes

76.  TREBALL INFANTIL: Tant a fàbriques com a mines.
Treballaven a partir del 6 o 7 anys. El sou era un 10% del
treball masculí.
 TREBALL FEMENÍ: fàbriques i mines. El sou era un 30 o
40% del masculí.

77.  LEGISLACIÓ LABORAL: no havia cap legislació que
regulés la feina o garantís alguna protecció en cas de
malaltia o accident.
 L’Estat liberal es va desentendre de la problemàtica dels
treballadors.
 No havia vacances pagades, assegurances mèdiques,
subsidis d’atur, pensions per a orfes, vídues i ancians.

80.  ASSOCIACIONS DE TREBALLADORS: estaven
prohibides i reprimides perquè anaven contra la
llibertat d’empresa

81.  Les primeres
organitzacions obreres
eren societats de socors
mutu, en les que els
treballadors cotitzaven i
eren assistits en cas de
malaltia o atur.
 També varen
organitzar vagues.

82.  El 1824 s'aconseguí el dret d'associació a
Anglaterra, on foren derogades lesCombination
Acts, lleis que prohibien l'associacionisme obrer
 1830 es va crear l'Associació Nacional per a la
Protecció del Treball.
 El 1834, la majoria de sindicats britànics es van
agrupar en la Great Trade Union.

83.  LUDISME: (Ned Ludd):
destrucció de màquines
mogudes per vapor

84.  CARTISME: Working
Men’s Association va
elaborar una carta del
Poble (People’s Charter)
Lluitaven per la
democratització de
l’Estat.
 Feien peticions al
Parlament d’Anglaterra
per exigir el Sufragi
universal masculí, sou als
diputats i immunitat
parlamentària

86.  SOCIALISTES UTÒPICS
 El socialisme utòpic propugna models ideals de
societat, basats en la cooperació i la solidaritat.
 França i Anglaterra
 Nova societat sense explotació ni injustícia
 Propietat i mitjans de producció col.lectives
 Totes les persones serien iguals
 El poder estaria en mans del poble
 L’existència de lluita social: van definir els conceptes de
burgesia i proletariat.

87. Charles Fourier i representació d’un Falansteri
– Charles
Fourier va idear
uns falansteris,
on la propietat
era colectiva
Treball lliure
Amor lliure:
sense
matrimoni ni
família
.

88. – Robert Owen va implantar a la seva
fàbrica tèxtil el cooperativisme, la
propietat era de tots els treballadors.

89. Pierre-Joseph Proudhon i els seus fills
Ancetecent de l’anarquisme,propugana
acabar amb l’Estat però sense violència

90. Louis Blanc
Tallers Nacionals, fàbriques d’autogestió
obrera ( els treballadors es queden els
beneficis del seu treball)
Rebutjava el concepte de lluita de classe.
Durant les revolucions de 1848 va
formar part del govern provisional de
França

91. El socialisme revolucionari
Molt diverses, tot i que amb aspectes comuns:
- Gran influència posterior
- S’ha de donar la revolució
- Volien un nou ordre social sense propietat privada
Marxisme
o
socialisme
científic
Anarquisme
o
socialisme
llibertari

92. El Materialisme Històric
Anàlisi de la societat capitalista
Revolució proletària
Dictadura del proletariat
Societat comunista
Doctrina llibertària
Revolució proletària
Destrucció de l’Estat
Societat comunista

93.  FRIEDRICH ENGELS I KARL MARX

95.  EL CAPITAL
 MANIFEST COMUNISTA

96. Karl Marx
1818-1883

97.  Anàlisi del passat: el MATERIALISME HISTÒRIC
(ciència d’anàlisi de la història ): LA LLUITA DE
CLASSES
 La critica al present: Anàlisi de l’economia capitalista:
PLUSVÀLUA
 Projecte de futur: LA SOCIETAT COMUNISTA
)

98. Defineixen les diverses classes socials
Dominants
i dominades Lluita de classes
Provoca el pas de les etapes històriques
Antagonisme
Dividides en
qualsevol època
ECONOMIA

99.  LA LLUITA DE CLASSES
SOCIETAT
ESCLAVISTA
SOCIETAT FEUDAL SOCIETAT
CAPITALISTA
ESCLAUS-AMOS SERFS-SENYORS BURGESIA-OBRERS

101. Amb el Materialisme Històric podem analitzar la societat
capitalista (Crítica del present)
Economia capitalista
Mode de producció: Capitalisme
Forces de producció: Mitjans de producció (fàbriques, màquines...)
Mà d’obra
Relacions de producció:
Es basa en
Proletariat Capitalista (burgès)
(classe dominada) (classe dominant)explotació
Plusvàlua (benefici del capitalista)
A través de la
Cada vegada és més gran la diferència entre rics i pobres

103.  Apropiació per part del capitalista d’una part dels
guanys que produeixen els obrers.

106.  REVOLUCIÓ OBRERA (AMB EL PARTIT COMUNISTA) PER DESTRUIR
EL CAPITALISME
 DICTADURA DEL PROLETARIAT- PARTIT ÚNIC
Estat obrer-socialitzar la propietat
 SOCIETAT SOCIALISTA: Fase de transició entre capitalismei comunisme,
-es produix per cobrir les necessitats de les persones i no
per guanyar beneficis.
-Els mitjans de producció són col.lectius.
-Planificació de la producció.
 SOCIETAT COMUNISTA
Societat sense classes-desaparació de l’Estat

107.  Els obrers
 Dirigits per un parti t polític
 No serà espontània

108. JO NO SÓC REALMENT LLIURE SI
TOTS ELS HOMES, ELS MEUS
IGUALS, NO SÓN TAMBÉ
REALMENT LLIURES”
Mijail Bakunin

110. Antiautoritarisme: S’OPOSEN A QUALSEVOL TIPUS
D’AUTORITAT FINS I TOT D’UN ESTAT PROLETARI
Autogestió: ELS TREBALLADORS SÓN PROPIETARIS
I TREBALLADORS. LES DECISSIONS SÓN PRESES
PER UN SISTEMA DEMOCRÀCIA DIRECTA
Pedagogia llibertària: L’EDUCACIÓ ES FONAMENTAL
PER LA LLUITA ANTIAUTORITÀRIA. CREAR
INDIVIDUS CRÍTICS I LLIUREPENSADORS.
Desobediència civil: IGNORAR LES LLEIS DE
MANERA PACÍFICA
Igualtat de sexes: ELS HOMES I LES DONES SÓN
IGUALS

111.  LA REVOLUCIÓ NO HA DE SER DIRIGIDA NI
PREPARADA PER PARTITS POLÍTICS
 SORGIRÀ DE MANERA ESPONTÀNIA ENTRE
CAMPEROLS I OBRERS
 SERÀ UNA REVOLUCIÓ SOCIAL
(OBRERS/CAMPEROLS)

112.  Societat sense classes
 Societat sense autoritat (NI DÉU, NI AMO,
NI ESTAT)
 Desaparació de la propietat privada
 ES SUBSTITUIRÀ PER COOPERATIVES DE
PRODUCCIÓ I CONSUM

113. SEGLE XIX, moviment molt fort a
l’EUROPA MEDITERRÀNIA I RÚSSIA
Kropotkin
Acció col·lectiva-
comunitat de béns
Sistema econòmic
Enrico Malatesta
Atemptats terroristes
Bakuninista- llibertats individus
Pràctica sindical i revolucionària
Major presència entre els obrers.
A finals de segle pren força la
PROPAGANDA PEL FET
Peter Kropotkin
1842-1921
Enrico
Malatesta
1853-1932

115.  1862 EXPOSICIÓ INDUSTRIAL UNIVERSAL A LONDRES
El govern francès autoritza que una delegació obrera la visités
S’estableixen contactes entre obrers francesos i
britànics:
AIT
Comité format per anglesos, alemanys,
francesos, italians, suïssos i polonesos

116.  Marx redacta els estatuts
 Es van crear seccions locals autònomes de AIT per tota
Europa
 ELEMENTS CENTRALS:
 L’emancipació de la classe obrera l’havien de fer els
mateixos obrers
 La classe obrera havia de participar en la lluita política
Jornada de 8h/dia
No al treball infantil
Millora treball dones

117. Primera
Internacional
-1864-1876-
Llibertaris,
antiautoritaris
Contraris a l’acció política i
a un Estat obrer
Defensen l’autonomia
de les seccions enfront
del Consell General
Anomenats autoritaris
Acció política i creació d’un
Estat obrer
Consideraven l’anarquisme
una ideologia individualista
i ingènua
Expulsió dels anarquistes (Congrés de la Haia, 1872)
i el trasllat de l’ AIT als EE.UU. (dissolució el 1876)
Consell General fort

118. El Primer de Maig (Jornada reivindicativa)
“La Internacional” (Himne obrer)
La lluita per la jornada laboral per les 8 hores
Dia Internacional de la dona treballadora
- El revisionisme (Reforma o Revolució?)
- L’imperialisme i la qüestió colonial
- El militarisme
Símbols
Els grans
debats
Va tenir una gran repercussió
On el parlamentarisme
era ineficaç es van
inclinar pel radicalisme
(Rússia i Espanya)

119. ¡Arriba, parias de la Tierra!
¡En pie, famélica legión!
Los proletarios gritan guerra
hasta el fin de la opresión.
Borrad rastros del pasado
Arriba esclavos todos en pie
El mundo va a cambiar de base.
Los nada de hoy todo han de ser.
Agrupémonos todos,
en la lucha final.
El género humano
es la internacional. (Bis)
Amunt els damnats de la terra,
amunt els qui pateixen fam,
la força pel dret és vençuda,
s'acosta el bell temps de la pau.
Del passat destruïm misèries,
esclaus aixequeu vostres cors,
la terra serà tota nostra,
no hem estat res i ho serem tot.
És la lluita final,
unim-nos i demà
la internacional
serà el gènere humà. (bis)

120. Neixen a partir de 1880
Són obrers i revolucionaris
Participen de la lluita electoral i parlamentària
Són d’ideologia revolucionària i de pràctica reformista
Els més importants:
-Partit Socialdemòcrata Alemany (1875) amb Kautsky
-Partit Socialista Francès amb Jean Jaurès (1901)
-Partit Laborista anglès (1900)
-PSOE amb Pablo Iglesias (1879)
Pablo Iglesias
Jean Jaurès

121. Neix a París el 1889
PER INICIATIVA DEL PARTIT SOCIALISTA ALEMANY
-Està formada per una agrupació de partits polítics
de caire socialista
-Els anarquistes no hi són acceptats
-Acceptaven la legalitat democràtica
Característiques
-Es respecta l’autonomia dels partits
-Es celebren congressos cada 3 anys (debatre)
-Es crea el Bureau Socialista Internacional
-Brussel·les
-Amb delegats de cada partit
-Per assegurar continuïtat entre congressos
Organització
http://www.xtec.net/~aguiu1/socials/lainternacional.htm

122. 1916 CRISI DEFINITIVA DE LA II AIT
Els pacifistes creuen que no s’ha de lluitar en una guerra
burgesa i, un cop ha esclatat, s’ha de buscar la pau.
Els revolucionaris creuen que cal aprofitar-la per fer la
revolució (Lenin, Rosa Luxemburg).
A la pràctica, la guerra acaba amb la
internacional: Deliri patriòtic, els
obrers lluiten al costat dels seus
governs i burgesos

123. Eduard Bernstein
Revisava les teories de Marx i
plantejava el dilema de la
“revolució” o la “reforma”
lenta i pacífica per arribar al
socialisme.
En contra
d’aquestes
teories
Els defensors de la
revolució social
Rosa Luxemburg (Alemanya)
Lenin (Rússia)
Evolucionaran cap els partits
socialdemòcrates
Crearan els partits
comunistes
EL REVISIONISME

124.  Corrents liberals i nacionalistes van fer possible
l’unificació d’Itàlia i Alemanya

125.  Itàlia abans
segle XIX
Dividida en
estats sobirans
 Congrés de Viena
S’engrandeix el Piamont
El Regne
llombardovèneto
s’annexiona a Âustria

126.  El Piamont amb constitució liberal lidera l’unificació
França recolza aquesta opció en contra dels interessos
d’Àustria.
COMTE DE CAVOUR
REI VICTOR MANUEL

127. 1860 Aconsegueix
l’unificació amb els estats de
PARMA, MÒDENA I
TOSCANA amb el suport de
França (Napoleó III) a canvi
de cedir-li NIÇA I SAVOIA

128.  El revolucionari Giuseppe Garibaldi ocupa SICÍLIA I
NÀPOLS

129.  ESTATS PONTIFICIS
(protegits per França)
Aprofitant la guerra francoprussiana
França retira les seves tropes de Roma
i els italians ocupen la ciutat al 1870
Ofereixen al papa PIUS IX
una llei de garanties que
papa rebutja. Fins al 1929 no
s’arriba a un acord

130.  Segle XIX: les terres de parla Alemanya era un
conglomerat d’estats en el qual en destacaven dos
IMPERI AUSTRÍAC REGNE DE PRÚSSIA
El problema principal era la rivalitat entre les dues potències
germàniques.
L’ESTAT NACIONAL ES PODIA FER AMB LA PARTICIPACIÓ
D’ÀUSTRIA (GRAN ALEMANYA) O SENSE ( PETITA ALEMANYA)

132.  NAPOLEÓ DISSOL EL SACRE IMPERI ROMANO-
GERMÀNIC 1805 I CREA LA CONFEDERACIÓ DEL
RIN
 Aquesta invasió va fer revifar el nacionalisme alemany
 Els seus orígens els van trobar al passat medieval,
mites tradicionals, folklore i llengua
 1815 S’ABOLEIX LA CONFEDERACIÓ DEL RIN I ES
SUBSTITUEIX PER LA CONFEDERACIÓ
GERMÀNICA

134.  1834 ES CREA EL ZOLLVEREIN: unió aduanera entre
gairebé tots els estats alemanys menys Àustria.
 1862 El rei de Prússia crida Otto von Bismarck perquè
encapçalés el seu govern. Va impulsar
 Neutralitat de Rússia en cas de guerra amb
Àustria
 Modernització de l’exèrcit
 Guerra amb Àustria
 Guerra francoprussiana
 1871 proclama el II Reich i el rei de Prússia rep el
títol d’emperador (s’unifiquen tots els estats de
parla alemanya menys Àustria)

136.  Àustria: vençuda per Prússia reconeix Hongria com a
regne propi dins de l’Imperi i es transforma amb
L’IMPERI AUSTROHONGARÈS (fins 1918)