1.-La formació deblocs
2.-Alemanya: desnazificació
3.-OTAN i el Pacte deVarsovia
4.- La reconstrucció econòmica
d’Europa: P. Marshall i Comencon
5.-Guerra Freda
23/05/16
4.
5.-Guerra Freda:
Guerra deCorea
Guerra delVietnam
Revolució Cubana
Cacera de Bruixes
Moviment negre
Moviment Hippy:Woodstock
Maig del 68
Primavera de Praga
Xile, Allende i cop d’estat de Pinochet
La revolución de los claveles
La Guerra de les galàxies
23/05/16
La formació deblocs
El sistema de relacions
internacionals que es donà al món
després de la II Guerra Mundial
Enfrontament entre les dues
superpotències vencedores: els
EUA (capitalista) i l’URSS
(comunista).
7.
Cadascuna d’elles representavauna
concepció política, econòmica i social
del món, oposada i irreconciliable amb
l’altra.
Cadascuna volia assegurar-se aliats i
zones d’influència al món i consolidar el
seu model social, econòmic i polític.
“Pasaremos a laHistoria como los mayores
estadistas de todos los tiempos, o como los
mayores criminales” Joseph Goebbels
“Hay que enseñar al pueblo alemán su
responsabilidad por la guerra, y durante
mucho tiempo deberían tener solo sopa para
desayunar, sopa para comer y sopa para
cenar” Franklin D. Roosevelt
Davant la porde la situació econòmica i social
d’Europa, EEUU va dissenyar un plà polític i
ecònomic per aturar l’expansió soviètica.
PLÀ MARSHALL
CREACIÓ DE L’OTAN
30.
ORGANITZACIÓ DELTRACTAT
DE L’ATLÀNTICNORD
Funfada a Washington 1949
Objectiu: autodefensa col.lectiva en cas d’una
guerra a Europa
Canadà, Dinamarca, Bèlgica, EEUU, França,
Gran Bretanya, Islàndia, Itàlia, Luxemburg,
Noruega, PPBB, Portugal.
1951: Grècia, Turquia.
1954: RFD
31.
PACTE DEVARSÒVIA
Creada al1955 com a resposta de l’OTAN
Objectiu: intervenció militar a Europa en cas de
conflicte
Albània, Bulgària, Hongria, Polònia, RDA,
Romania, Txecoslovàquia i URSS
Tractats amb : Xina Popular, Afganistan i
Filàndia.
33.
2. La reconstruccióeconòmica
d’Europa
EEU
U
La guerra va
rellançar
l’economia
EEUU:
PRIMERA
POTÈNCIA
MUNDIAL
BANC
MUNDIAL:
funció inicial “ajudar
a les víctimes de la
guerra”
FMI: objectiu
promoure la
cooperació
monetària
intercional i facilitar
el creixement
equilibrat
1944
34.
2.1 Una europaen ruïnes
EUROPA
Surt
debilitada
de la guerra
Cau la
producció
industrial
Materialment està
destrossada
Agitació social
Milions de
morts i ferits
European Recovery Program
Ésuna injecció de capital
nord-americà per
reconstruir les economies
europees de mercat.
Acceptat per 16 països
d’Europa (acords
bilaterals) entre EEUU i
cada país.
Es van destinar a
infraestructures:
transports, instal.lacions i
38.
2/3 parts vananar a parar:
Anglaterra
França
Itàlia
RFA
39.
EEUU aconseguia:
Evitavencrisi de sobreproducció
Asseguraven mercats de productes nord-
americans
Evitaven quedar-se al marge de mercats entre
Europa-antigues colònies
Evitaven l’hegemonia de l’URSS a Europa
El mercat mundial quedaria controlat pels
interessos dels EEUU
42.
COMECON
1949: L’URSS coma resposta crea el Consell
d’Assitència Econòmica Mútua) per
potenciar la integració econòmica dels
països socialistes.
Constituir un àrea d’influència econòmica en
funció dels interessos de l’URSS.
UN MÓN DIVIDITEN
BLOCS
(1945-1991)
- EE.UU. primera potència del món
occidental capitalista.
- Model de vida americà emulat a
tots els països capitalistes.
- Europa occidental: Creixement
econòmic i democratització.
- 1973: crisi llarga i profunda per
l’augment dels preus del petroli.
- URSS: també gran creixement.
Rival dels EE.UU.
-
Sistema comunista a tots els
països de l’est d’Europa. Estès
també altres continents.
-
Dècada dels 80 problemes al bloc
soviètic.
-
Gorbatxov inicia reformes que
porten a la crisi del sistema i
desaparició de l’URSS i el
socialisme a Europa de l’Est.
Dècada anys 90: fi política de blocs,
nova etapa històrica.
http://www.historiasiglo20.org/GLOS/index.htm#La%20Guerra%20Fría
46.
4. La guerrafreda i les relacions
internacionals
Guerra freda: període d’enfrontament i tensió
permanent entre les superpotències sorgides
de la IIGM: EEUU i URSS
Les dues potències van practicar la política de
contenció: mantenir el contrari dintre dels
seus límits i evitar-ne l’expansió.
Constant rearmament
L’enfrontament no va ser mai directe sinó per
mitjà de conflictes perifèrics.
47.
LA
FORMACI
Ó DE
BLOCS
1945-1948
•
FORMACIÓ
OTAN I
PACTE
DE
VARSOVI
A
LAGUERRA
FREDA
1947-1962
•
BLOCATGE
BERLÍN
•
GUERRA
DE
COREA
•
GUERRA
DE
VIETNAM
•
CRISI DE
SUEZ
•
MUR DE
BERLIN
•
CRISI DELS
MÍSSILS
A CUBA
LA
COEXISTÈNCI
A PACÍFICA
1962-1979
•
FINAL
EXPERIMIENT
S NUCLEARS
•
CONFERÈNCIA
DE
SEGURETAT I
COOPERACIÓ
•
DESARMAMENT
S NUCLEARS
TORNADA A
LA
GUERRA
FREDA
1979-1991
•
CRISI
AFGANIS
TAN
•
REVOLUCI
Ó
ISLAMIST
A A IRAN
•
INVASIÓ DE
L’ILLA DE
GRENAD
A
•
GUERRA
DE LES
GALÀXIE
S
LA GUERRA DELVIETNAM1945-
1954
COLÒNIA FRANCESA DE INDOXINA:
1945 França reconeix certa autonomia al
Vietnam del Nord i la promesa de fer
eleccions, unificació i referendum.
1946 Les forces comunistes del Vietminh van
proclamar la seva independència (amb el
suport dels soviètics)
L’exèrcit francès tenia el suport d’EEUU
54.
• DERROTA MILITARFRANCESA DE DIEN BIEN PHU 1954
• AMB LA PROMESA DE FER ELECCIONS
• Divisió PARAL.LEL 17
• entre Vietnam del Nord (govern comunista) VIET MINH
• Vietnam del Sud (prooccidental)
1/06/17
55.
GUERRA DELVIETNAM 1957-1973
Eldirigient comunista
del Vietnam del
Nord Ho Chi Minh
va anunciar que
enviaria tropes al
sud per reunificar el
territori
1957 EEUU comença
a enviar tropes i
armament
1961 EL GOVERNCUBÀ ES PROCLAMA PROCOMUNISTA
intent d’invasió de l’illa (CIA, exiliats cubans)
“Badia de Cochinos”
1962 crisi dels míssils
ACORDS DE COOPERACIÓ AMB L’URSS
Míssils soviètics a l’illa de Cuba
provoca
Bloqueig marítim de la marina americana
S’aconsegueix la retirada dels míssils
82.
KHRUIXOV I KENNEDY
Latensió
provocada
reforçarà la
necessitat de
comunicació
directa entre
americans i
russos (telèfon
vermell)
83.
Política anticomunista iconservadora.
La legislació social quedà oblidada.
President Eisenhower
Joseph McCarthy
Cacera de bruixes 1945-1960
Es publica “100coses que ha
de saber sobre els
comunistes”
Es fan llistes negres: entitats,
partits, sindicats,
associacions culturals,
intelectuals, guionistes,
actrius i actors…
Depuració a les universitats,
diaris, funcionaris
(s’acomiaden 7000
Interrogatori Charles Chaplin
Quéquería dar a entender en un
discurso cuando dijo:
“camaradas”
“Exactamente eso. Busque la
palabra en el diccionario. Los
comunistas no tienen la
exclusiva de esa palabra.”
4.2 La distenció1962-1979
URSS: XX Congrés del PCUS (1956)
N. Khruixov Denuncia públicament el stalinisme
Procés de desestalinització
Proposa la coexistència pacífica
No exportar la revolució
Diversos camins al socialisme
EE.UU.
Eisenhower
Petites reformes: Fora govern anticomunistes
radicals, destitueix a McCarthy
J.F. Kennedy
(1960)
92.
KENNEDY NOVA FRONTERA
1960-63
•
lluitacontra la pobresa i la
segregació racial (lleis sobre drets
civils...)
•
progrés científic i tecnològic (arribada
a la Lluna, 1969)
•
foment de la pau (coexistència
pacífica).
93.
Inici període dediàleg entre les dues superpotències. Raons:
- Perill de la imparable cursa d’armaments.
- Descolonització: països no alineats.
- Despeses econòmiques excessives en armament.
Primers acords:
- 1959: Khruixov va a EE.UU. A entrevistar-se amb Eisenhower.
- 1961: Khruixov i Kennedy es troben a Viena.
- 1963: “telèfon vermell”.
Fre de la cursa armamentista:
- 1968: prohibició de determinades proves nuclears
- 1972: Acords SALT (Stategic Arms Limitation Talks)
- 1973: L. Breixnev i R. Nixon tractat sobre prevenció guerra nuclear.
94.
Armstrong, Collins yAldrin, astronautes
de l’Apolo XI, primera nau en arribar a
la Lluna (1969)
Lindon B Johnson continuà part de la
política del seu antecessor.
95.
-
Tecnologia espacial: 1957,primer satèl·lit artificial (Sputnik 1) i 1961, primera
nau tripulada.
Yuri Gagarin primer
astronauta de la història.
Viatjà en la nau Vostok 1Sputnik 1
El moviment negre
Sónun grup molt heterogeni
Integració- Independència
Lluita de classe- No violència
Baptistes- Musulmans
Invisibilitat
22 milions (12%).
Els blancs veuen
els negres com
a estereotips,
no els
coneixen:
VOLEN FER-
SE VISIBLES.
MALCOM X
Rebutjael somni americà
Independència (els guetos són
colònies)
Nació negra islàmica
Grups com els Panteres Negres,
radicalitzaren el moviment.
La protesta juveniles concretà en el moviment hippy: no violència, no
consumisme, llibertat sexual i vida comunitària.
Moviments feministes
rebutgen el sexisme de la
societat i reclamen igualtat
de drets i oportunitats.
“Women's Liberation”
115.
1. Revolució delllenguatge: argot dels negres
2. Llenguatge universal: rock’n’roll
3. Vestimenta: texans
4. Reivindicació del propi cos: sexualitat explícita
5. Feminisme: la dona passa a d’objecte a subjecte
6. Budisme: rebuig a la religió dels pares
7. Drogues: LSD
8. Comunes: trobar un model de vida alternatiu
9. No violència: entre el 1967-1971 hi ha 350.000 desertors
10 trànsfugues diàries que es passen al viet cong al 1970
SENADORS I CONGRESSISTES,ESCOLTEU LA CRIDA
NO US QUEDEU A LA PORTA
NO BARREU EL PAS
A FORA HI HA UNA BATALLA I ÉS BRUTAL
AVIAT SACSEJARÀ LES VOSTRES FINESTRES I FARÀ TREMOLAR LES VOSTRES PARETS
MARES I PARES D’ARREU DEL MÓN
NO CRITIQUEU ALLÒ QUE NO PODEU ENTENDRE.
ELS VOSTRES FILLS I FILLES SÓN MÉS ENLLÀ DEL VOSTRE CONTROL
EL VOSTRE VELL CAMÍ ENVELLEIX RÀPIDAMENT.
SIS-PLAU, SORTIU-NE DEL NOU
PERQUÈ ELS TEMPS ESTAN CANVIAT
BOB DYLAN, ELS TEMPS ESTAN CANVIANT 1963
.Entren en crisiles organitzacions sindicals i partits. Es possa en
dubte el sistema polític de blocs
Antiautoristarisme: desaparició de la mili obligatòria, igualtat
jurídiques entre homes i dones
Ecologia: rebuig a la competitivitat
S'accepten els canvis en la manera de vestir
Restableix relacions
diplomàtiques ambCuba i
Vietnam
Nacionalitza empreses i
sectors productius
Reforma agrària
Embargament al poble xilè
Vagues d'empresaris
“caceroladas”
Sabotatge instal.lacions
elèctriques
Entrenament de joves
militars xilens al Brasil
“Patria y Libertad”
La democraciacristiana
deixa de donar suport a
Allende”
4.3 El nouclima de guerra freda
1975-1985
Implantació de règims comunistes a Vietman,
Laos i Cambodja
Pèrdua d’imatge internacional d’EEUU per la
retirada de les tropes de Vietnam, el cas
Watergate de Nixon
Augment de la influència de l’URSS al
continent africà:Moçambic, Angola i Etiòpia
Boicot delsEEUU als jocs olímpics de Moscow 1980
23/05/16
150.
URSS dónasuport
a la revolució sandinista a Nicaragua
23/05/16
151.
1983 comença la“Guerra de les
Galàxies”
Esforç econòmic i
tecnològic en matèria
d’armament.
152.
1.Llançament de
míssils soviètics.
2.Elssatèllits
americans detecten
els míssils i disparen
armes làser
3.els raigs làsers
destrueixen els míssils
soviètics
4.alguns míssils
escaparan del làser
5.els míssils que han
escapat del làser són
destruïts des de les
153.
LA PERESTROIKA 1985
Latensió es va reduir quan Mijail Gorbatxov va
accedir a la secretaria general del PC de
l’URSS
Va iniciar tot una sèrie de reformes per
canviar aspectes del sistema soviètic pero
mantenir els principis socialistes de l’URSS
154.
• POLÍTICA INTERIOR:aconseguir noves formes de govern parlamentàries i
democràtiques.
• POLÍTICA EXTERIOR: abandonar l’ús de la força en les relacions amb l’exterior.
Respectar sobirania dels països soviètics.
• ECONOMIA: pujar la producció i estimular l’autonomia d’empreses. Relacions de
lliure mercat.
• COHESIÓ RESPECTANT LES REPÚBLIQUES DE L’URSS
155.
Es va acabaramb la dissolució de l’URSS al
1991
Polònia: es fan eleccions lliures al 1989
Hongria: el PC també accepta eleccions lliures
Txecoslovàquia: mobilització popular pacífica
Caiguda del mur de Berlín per la pressió
ciutadana
LA DESINTEGRACIÓ DEL’URSS
• ECONOMIA: les reformes van provocar la caiguda de la productivitat i pujada de
preus
23/05/16
160.
• POLÍTICA INTERIOR:Gorbatxov impulsa unTRACTAT DE LA UNIÓ.
• Les repúbliques soviètiques intenten la seva independència: LETÒNIA, LITUANIA,
ESTONIA, ARMÈNIA, GEÒRGIA I MOLDÀVIA
23/05/16
3.1 L’edat daurada(1950-1973)
Creixement econòmic constant i fort
EEUU, CEE, JAPÓ
CAUS
ES
Integració dels mercats
Producció industrial d’alt nivell
tècnic
Preus competitius
Augment dels intercanvis
comercials
166.
3.1 L’edat daurada
CONSEQÜÈNCIE
S
Globalitzaciói interdependència
econòmica
Construcció de l’ESTAT DE BENESTAR:
Àmplies cobertures econòmiques de
l’atur, malaltia com sanitat pública
educació obligatòria i gratuïta…
168.
3.2 L’aturada delcreixement 1974-
1991
La fi d’un cicle expansiu del capitalisme:
s’havia incrementat el deute de les empreses i
havien baixat les inversions i caiguda de la
producció
169.
• Crisi delpetroli, en el context de la quarta guerra araboisraeliana
(GUERRA DEL YOM KIPPUR),
23/05/16
1973 L’exèrcit egipci i sirià comencen una ofensiva contra Israel
L’OPEP anuncia
•
una reducció del 5% de
la producció del petroli
•
quadripliquen el preu
del barril fins que Israel
no es retiressin dels
territoris palestins
ocupats
Reunió de l’OPEP en 1973
L’augment del petroliva fer:
-augmentar els preus de tots els productes
-augmentar la inflació
-la demanda va caure
-l’atur es disparà.
172.
Impacte diferent dela crisi:
-
Preu del barril establert en dòlars: pujava al créixer la demanda.
-
Països dependents del petroli augmenten el dèficit comercials.
-
Economies desenvolupades disminueixen les importancions.
-
El comerç internacional cau.
-
Països en desenvolupament: disminueixen les exportacions, creix l’atur
i la inflació.
Recessió econòmica
Va comparar-se amb la dels anys 30, però la gran diferencia va ser la intervenció
dels governs en l’economia.
Gràcies al sistema de protecció públic
a aturats i pensionistes es va
continuar consumint
173.
Sortides de lacrisi
Jimmy Carter (EEUU)
Jacques Chirac (França)
Helmut Schmidt
(Alemanya)
Keynesiana
Incrementar les prestacions socials
Oferta de llocs de treball públics
Va permetre mantenir la demanda
Es va produir inflació
L’atur no va disminur significativament
Fracàs parcial: per la globalització de l’economia i
perquè no va poder incrementar molt més la despesa social
174.
Ronald Reagan (EEUU)
MargaretTatcher (Gran
Bretanya)
Liberal
Retallar les despeses socials
Abaixar els impostos
Abaixar els salaris
Retallar el consum
Controlar els sindicats
Va baixar la inflació
No va reduir l’atur
175.
1979: Nova alçade preus, triplicant l’atur i la
inflació. No es va poder controlar.
Començament dècada del 1980:
Grans canvis en el sistema capitalista.
Revolució tecnològica, sistemes informàtics.
Canvis en els mètodes de producció i
l’estructura de les empreses.
Augment de la liberalització del comerç,
NEOLIBERALISME
APAREIX COM UNAOPCIÓ
SALVADORA
AMB PRETENSIONS CIENTÍFIQUES
ETAPA INEVITABLE
DESREGULARITZACIÓ DE
L'ECONOMIA
RETALLAR EL PAPER DE L'ESTAT
179.
NEOLIBERALISME
OPOSICIÓ A LAREDISTRIBUCIÓ DE
LA RIQUESA
OPOSICIÓ A LA DESPESA SOCIAL
INDIVIDUALISME: AMORAL, PROPI
BENEFICI
LA SOCIETAT NO EXITEIX
L'ESTAT DE BENESTAR ES
PERJUDICIAL PER L'ECONOMIA