feixisme italià

1. El feixisme italià
El camí cap a la Segona Guerra Mundial

2. Índex
2

3. La crisi de les democràcies
El sistema capitalista va sortir de la Gran guerra amb greus
problemes de conversió i adaptació.
La crisi dels primers anys de postguerra i l’amenaça d’una
teòrica revolució social van generar una situació
d’intranquil·litat i una certa por per la supervivència del
capitalisme.
La solució passarà per la substitució del sistema tradicional
de lliure competència per un capitalisme monopolístic
garantit per un règim autoritari.
3

4. La crisi de les democràcies
Els Estats democràtics demostrarien la seva
feblesa en mostrar-se incapaços de trobar
solucions per als grans problemes de l’època
d’entreguerres.
Mentre la burgesia i les classes mitjanes esperaven
un Estat fort que imposés la disciplina i la cohesió
social davant la crisi, una gran part de les classes
baixes van veure en la Revolució una sortida als
seus problemes.
4

5. La crisi de les democràcies.
Emparant-se en la necessitat de frenar la
Revolució, els feixismes van defensar un
nacionalisme agressiu i exaltat, la introducció del
totalitarisme i la dictadura del partit únic com a
solucions.
A més, els feixismes aprofitarien la vocació
internacional del comunisme per proclamar-se
salvadors de la nació davant del “perill bolxevic”,
aconseguint el suport dels sectors socials que
estaven més espantats davant la possibilitat de
l’esclat d’una revolució. 5

6. La crisi de les democràcies.
Vicente Moreno
Cullell, La crisi de
les democràcies i
el triomf dels
totalitarismes en el
período
d’entreguerres,
Ciències socials en
xarxa, 26/01/2011
http://blogs.sapiens.cat/socialsenxarxa/2011
6

7. La crisi de la democràcia a Itàlia
A la Itàlia de 1919 tot indicava que s’estava
ensorrant el règim liberal, desbordat per
l’agitació nacionalista produïda pel rebuig
dels tractats de Versalles que potenciaven el
regne de Iugoslàvia impedint l’expansió
italiana als Balcans. Vicente Moreno Cullell, La
crisi de la democràcia
italiana, Ciències Socials en
xarxa, 21/02/2011
http://blogs.sapiens.cat/socialsenxarxa/2011/02/21/la-c
7

8. La crisi de la democràcia a Itàlia.
D’altra banda, els moviments reivindicatius obrers
i camperols’havien intensificat tant en la indústria
com en l’agricultura entre 1919 i 1920, els “dos
anys rojos”.
La manca d’activitat industrial generava atur, el
deute extern hipotecava els pressupostos, l’alça
dels preus perjudicava amplis sectors socials, al
sud del país els camperols ocupaven terres i les
vagues obreres es multiplicaven a les ciutats del
nord. L’estiu de 1920 la crisi era general.
8

9. El feixisme arriba al poder
El feixisme italià naixia de la necessitat d’una
forta autoritat política i dels agreujats sentiments
nacionalistes dels italians.
Així, tot i que el moviment feixista encara era
molt minoritari els anys 1919-1920, davant la
creixent desconfiança dels italians vers el règim
parlamentari, va aconseguir incrementar els seus
suports socials a les capes més conservadores i
influents de la societat italiana.
9

10. El feixisme arriba al poder
El 1920 va haver-hi una vaga industrial on
els obrers van ocupar les fàbriques.
La sortida negociada al conflicte va evitar
que un moviment exclusivament
reivindicatiu conduís cap a un procés
revolucionari però la por a la revolució va
generalitzar-se, fet que Mussolini, el cap
feixista (el Fascio) va aprofitar.
10

11. El feixisme arriba al poder.
Així, el Fascio es va decantar cap a un
activisme violent que actuava amb ferocitat
contra els moviments vaguistes que eren
acusats d’antiitalians.
Sindicalistes, socialistes i comunistes seran
víctimes de la intimidació feixista.
Les esquadres feixistes van enfrontar-se al
carrer a les organitzacions obreres entre
1920 i 1921.
11

12. El feixisme arriba al poder.
En aquest clima de violència i
inestabilitat política el 27
d’octubre de 1922 es produïa la
Marxa sobre Roma, una acció
de força de Mussolini per
pressionar el rei Víctor Manuel
per formar un govern d’unió
nacional amb un mínim de sis
ministres feixistes en la seva
composició.
12

13. El feixisme arriba al poder
La Marxa sobre Roma va presentar-se
com una marxa espontània dels militants
feixistes procedents de tota Itàlia, però la
majoria van ser portats en camions fins a les
mateixes portes de la capital.
Semblava que per al monarca un govern
dirigit per Mussolini era l’única alternativa
al vessament de sang i l’anarquia als
carrers.
13

14. El feixisme arriba al poder.
Aquesta mobilització recolzada per sectors
destacats de l’Estat i pel propi monarca va
forçar la dimissió del govern elegit a les
urnes per donar pas a un govern d’unió
nacional encapçalat per Mussolini.
L’acte de força havia tingut efecte i el 29
d’octubre el rei Víctor Manuel III, a través
d’un telegrama, encarregava a Mussolini la
formació del govern.
14

15. El feixisme arriba al poder.
Vicente Moreno Cullell,
La marxa del feixisme
cap el poder, Ciències
Socials en xarxa,
22/02/2011
http://blogs.sapiens.cat/socialsenxarxa/2011/02/22/la-marxa-de
Benito Mussolini
Vegeu biografia en: http://www.youtube.com/watch?v=et-Iq1NMjXc
http://ca.wikipedia.org/wiki/Benito_Mussolini
15

16. Les bases socials del feixisme
Oficials i excombatents desmobilitzats
després de la fi de la Primera Guerra
Mundial, que van tenir una adaptació difícil
a la vida civil de la postguerra.
Joves activistes romàntics molt
impressionats per l’impacte de la Gran
Guerra i que expressaven la seva frustració
per la ineficiència del sistema liberal.
16

17. Les bases socials del feixisme.
La petita burgesia espantada per la
possible expansió del comunisme les
classes mitjanes urbanes i rurals.
Una classe obrera desencantada davant la
crisi. Aquests sectors obrers provenien de
partits radicals d’esquerra i van trobar
atractiu el llenguatge extremista i el
missatge violent que els oferia el feixisme.
17

18. Les bases socials del feixisme.
D’altra banda, els sectors industrials que s’havien
beneficiat de la guerra van tenir problemes de
reconversió en temps de pau. La creixent
conflictivitat social i l’amenaça revolucionària
serien motius d’alarma permanent i la crisi
econòmica dels anys trenta provocaria una caiguda
de la producció i dels beneficis que aprofitaria
Mussolini per rebre el suport de la gran indústria.
Amb el suport dels grans empresaris i els
terratinents el feixisme va poder consolidar la seva
posició en l’Europa d’entreguerres.
18

19. Les bases socials del feixisme.
Vicente Moreno Cullell,
Les bases socials del
feixisme, Ciències socials
en xarxa, 28/01/2011
http://blogs.sapiens.cat/socialsenxarxa/2011/01/2
19

20. La ideologia feixista.
Vicente Moreno Cullell,
La ideología feixista,
Ciències Socials en xarxa,
27/01/2011
http://blogs.sapiens.cat/socialsenxarxa/2011/01/27/la-ideol
20

21. La dictadura de Mussolini
Un cop controlat el parlament amb la desaparició de
l’oposició política, Mussolini va atorgar-se a si mateix
amplis poders a través del desenvolupament de les Lleis
Feixistíssimes.
Sistemàticament, el dictador va anar desmuntant el sistema
democràtic i assumint el control d’Itàlia.
S’establia un nou règim de tipus corporatiu, amb un
sindicalisme obligatori jerarquitzat, la vaga il·legalitzada i
un parlament merament consultiu (Cambra dels Fasci i de
les corporacions).
21

22. La dictadura de Mussolini
El feixisme italià exaltava el sentiment nacionalista tot
invocant les velles grandeses de l’Imperi Romà, van
recuperar-se símbols de l’antiguitat com les senyeres
imperials o l’antiga salutació amb el braç dret alçat i la mà
oberta, senyals d’identitat del feixisme.
Tota una escenografia de masses uniformades i
organitzades formarien part de l’estètica del feixisme.
Mussolini va pretendre exercir un control total sobre la
cultura i els mitjans de comunicació a través del Ministeri
de Propaganda i el Ministeri de Cultura Popular.
22

23. La dictadura de Mussolini
Vicente Moreno Cullell, La
itàlia feixista: la dictadura de
Mussolini, Ciències Socials en
xarxa, 24/02/2011
http://blogs.sapiens.cat/socialsenxarxa/2011/02/24/la-italia-feix
23