1. 9. Democràcies i
totalitarismes
(1918-1939)
H.M.C. 1

2. 1. La crisi de les democràcies liberals
• Les conseqüències de la Primera Guerra Mundial
• Vencedors: sistemes polítics de caire liberal
parlamentari
• Dècada dels anys 20: situació econòmica difícil
• Inflació altíssima
• Les produccions es van enfonsar
• Augment de l’atur
• Crisi social: vagues
• Tot això va generar una forta oposició envers les
democràcies
H.M.C. 2

3. 1. La crisi de les democràcies liberals
• Les democràcies davant de la crisi
• Gran Bretanya:
• Situació econòmica greu, ja els anys 20
• 1921: partició d’Irlanda
• Partit Laborista: acció parlamentària
• França:
• Situació crítica ens els anys 30
• Front Popular: gran coalició en el marc
parlamentari
• Suïssa, Bèlgica, Holanda:
• Formació de coalicions governamentals de partits
liberals
• Països nòrdics:
• Paper decisiu la socialdemocràcia
H.M.C. 3

4. 1. La crisi de les democràcies liberals
• El sorgiment de règims autoritaris
• Apareixen dictadures que prometien: restablir
l’ordre, gran nacionalisme, recolçats en grans poders
com l’exèrcit o l’Església
• 1920: Hongria
• 1923-30: Espanya: Primo de Rivera
• 1926: Polònia, Lituània i Portugal
• 1933: Àustria: canceller Dollfuss
• 1934: Letònia i Estònia
• Anys 30: Grècia, Romania i Bulgària
• ITÀLIA: 1922: Partit Nacional Feixista; Mussolini
• ALEMANYA: 1933: Partit Nazi; Hitler
H.M.C. 4

5. Sumari
1. La crisi de les democràcies liberals
2. La Itàlia feixista (1922-1939)
3. La república de Weimar (1918-1933)
4. L’Alemanya nazi (1933-1939)
H.M.C. 5

6. 2. La Itàlia feixista (1922-1939)
• La crisi de la postguerra
• Gran moviment vaguístic (per la pujada del cost de
la vida)
• Ocupació de terres dels gran propietaris
• Moviments reprimits (por a la bolxevització)
• Àmbit polític:
• Forta inestabilitat (1919-22: 5 governs diferents)
• Coalició de partits liberals
• Nacionalisme exaltat:terres irredemptes
H.M.C. 6

7. 2. La Itàlia feixista (1922-1939)
• La formació del partit feixista
• 1919: Mussolini (exmilitant socialista) va fundar els
Fasci Italiani di Combattimento
• 1921: Partido Nazionale Fascista (PNF)
• Programa: defensor propietat privada, fort
nacionalisme, projecte expansionista i militarista
• Bases: obrers descontents, petita burguesia
• Ben vist per: industrials, grans propietaris,...
• Un fre al: socialisme i comunisme
• Ajuda financera: Confindústria
• Esquadres feixistes: actes de violència social
H.M.C. 7

8. 2. La Itàlia feixista (1922-1939)
• La Marxa sobre Roma i l’arribada al poder
• Agost 1922: esquadristes: serveis durant la vaga
• Octubre 1922: Marxa sobre Roma
• Si el govern no controlava, ells marxarien cap a
la capital
• Govern va dimitir, i Victor Manuel III va demanar
a Mussolini constituir un nou executiu
• Lliurament del poder al feixisme: monarquia i exèrcit
• Dictadura feixista: procés de restricció de les
llibertats
• 1924: assassinat del diputat socialista Matteotti
• Mussolini: plens poders, i va silenciar tota la
oposició
H.M.C. 8

9. 2. La Itàlia feixista (1922-1939)
H.M.C. 9

10. 2. La Itàlia feixista (1922-1939)
• Ladictadura feixista
•1925: Mussolini (Il Duce): règim totalitari
•1926: Llei Rocco: prohibició del partits i sindicats
•1928: Gran Consell Feixista
•1929: Cambra dels Fasci i de les Corporacions
•Policia política: OVRA
•Amb l’Església: 1929: Pactes del Laterà
•Remilitarització: campanya per recuperar els
territoris irredempts
• Política expansionista: territoris colonials
H.M.C. 10

11. 2. La Itàlia feixista (1922-1939)
• Un fort dirigisme econòmic
• Gran intervenció estatal
• Proteccionisme a la indústria nacional
• Autarquia econòmica
• 1933: IRI: Institut per a la Reconstrucció Industrial
• Grans obres públiques
• Lligam estret entre el sector privat i l’estatal
(poderosa i reduïda oligarquia)
H.M.C. 11

12. 2. La Itàlia feixista (1922-1939)
• Un control social estricte
• Opera Nazionale Balilla: matricular tots els infants
• Opera Nazionale Dopolavoro: temps lliure
• Educació: mestres (amb camisa negre)
• Religió: Catolicisme: religió oficial
• Nous mitjans de comunicació: ràdio i cinema (amb
una clara finalitat propagandística)
H.M.C. 12

13. Sumari
1. La crisi de les democràcies liberals
2. La Itàlia feixista (1922-1939)
3. La república de Weimar (1918-1933)
4. L’Alemanya nazi (1933-1939)
H.M.C. 13

14. 3. La República de Weimar (1918-1933)
• La feblesa de la República de Weimar
• 1919: aixecament de la Lliga Espartaquista
• 1920: auge de grups nacionalistes radicals; cop
d’Estat
• 1923: “putsch” nacionalista i antidemocràtic de
Hitler a Munic
• Situació econòmica: deutes de guerra, fortes
reparacions
• 1923: França ocupa el territori del Ruhr
• 1929: crisi
• Els partits governamentals (Coalició de Weimar) van
anar perdent suport
H.M.C. 14

15. 3. La República de Weimar (1918-1933)
• La formació del partit nazi
• 1920: Partit Nacionalsocialista dels Treballadors
Alemanys (NSDAP)
• 1921: Adolf Hitler al capdavant del partit
• SA: Seccions d’Assalt: esquadrons paramilitars
• 1923: Putsch de Munic: Hitler detingut i 6 mesos a
la presó
• Mein Kampf: La meva lluita
• Menyspreu democràcia
• Odi al bolxevisme
• Lideratge únic i fort
• Antisemitisme
• Superioritat raça ària
• Forjar un Gran Reich
• Führer; la SS: Grup de Protecció
H.M.C. 15

16. Sumari
1. La crisi de les democràcies liberals
2. La Itàlia feixista (1922-1939)
3. La república de Weimar (1918-1933)
4. L’Alemanya nazi (1933-1939)
H.M.C. 16

17. 4. L’Alemanya nazi (1933-1939)
• L’arribada al poder del nazisme
• Crisi del 1929, polarització política
• 1933: Hitler, canceller en un govern de coalició
• Èxit electoral (196 diputats nazis; 100 comunistes)
suport de:
• Classes mitjanes
• Pagesos arruïnats
• Obrers a l’atur
• Militars i antics combatents
• burguesia
• Hitler: defensor eficaç de l’ordre enfront del
comunisme (segons l’opinió pública alemanya)
H.M.C. 17

18. 4. L’Alemanya nazi (1933-1939)
• El camí cap a la dictadura
• 1933: noves eleccions; persecucions dels “camises
marrons”...
• Incendi del Reichstag: inculpats falsament els
comunistes
• Amb les noves eleccions: Hitler: plens poders
• 1934: amb la mort de Hindenburg: Hitler serà
canceller i president alhora.
H.M.C. 18

19. 4. L’Alemanya nazi (1933-1939)
• La construcció d’un règim totalitari
• Control total de les institucions, la societat i els
individus
• 1934: dissolució de partits i sindicats; supressió de
llibertats individuals
• Únic sindicat: Front del Treball Nacionalsocialista
• Control dels poders: administració, judicatura,
locals... depurats, transferits o suprimits
• Control policial: SS, i la Gestapo (1934, Himmler)
• Control del partit: 1934: Nit dels Ganivets Llargs
H.M.C. 19

20. 4. L’Alemanya nazi (1933-1939)
• Autarquia econòmica i rearmament
• Objectiu principal (Goering): convertir Alemanya en
una gran potència mundial
• Fort dirigisme estatal: aconseguir autarquia
econòmica
• Prioritat a la indústria pesant
• 1939: Alemanya: segona potència industrial del
món, però:
• Salaris baixos, jornades laborals llargues,
anul.lació dels drets sindicals, comerç exterior
palaritzat...
• Reafirmació dels trets del capitalisme alemany
H.M.C. 20

21. 4. L’Alemanya nazi (1933-1939)
• El control ideològic i social
• Ministeri de Cultura i Propaganda (Goebbels)
• Importància a l’educació
• Joventuts Hitlerianes
• Dona: 3 “k”: Kinder, Kirche, Kücke
• L’oposició a la nazificació: repressió brutal
• Adhesió de la població atreta pel projecte de Hitler
H.M.C. 21

22. 4. L’Alemanya nazi (1933-1939)
• La puresa racial
• Raça ària; exclusió de molts altres “tipus”
d’individus
• Antisemitisme alemany
• 1933: boicot als negocis jueus
• 1935: Lleis de Nuremberg
• 1938: els jueus havien de portar un distintiu
• 1938: Nit dels Vidres Trencats
H.M.C. 22

23. 4. L’Alemanya nazi (1933-1939)
• L’expansió territorial
• Una clara vocació expansionista
• Repulses contra el Tractac de Versalles
• Construcció política del Gran Reich alemany
• Conquerir l’”espai vital”: fer front al màxim enemic:
el bolxevisme rus
H.M.C. 23

24. H.M.C. 24

25. H.M.C. 25

26. H.M.C. 26

27. H.M.C. 27

28. H.M.C. 28

29. H.M.C. 29