canva per 3r eso materials

1. 3R ESO
benvingutS
Professora: Laia Battestini
Email: lbattestini@ins-europa.net

2. ORGANITZACIÓ DEL CURS
3A
DImarts 10.30H-
11.30H
DIlluns 9.30H-10.30H

3. ORGANITZACIÓ DEL CURS
3b
DIlluns 12H-13H divendres 9.30H -
10.30H

4. ORGANITZACIÓ DEL CURS
3c
DIjous 12H- 13H
Dilluns 13H-14H

5. LLibreta DINA 4 - Pot ser fulls blancs o
quadriculats, com preferiu, però fulls.
Llapis, bolígraf, goma d’esborrar i
subratllador.
Carpeta senzilla per guardar apunts
Ordinador
Agenda
Folres (3) per entregar el dossier
trimestralment
MATERIAL PER DUR A CLASSE CADA DIA

6. què en pensem del
català?

7. QUÈ FAREM AQUEST
CURS
Assolir el coneixement competencial del
català per nivell tant en l’àmbit oral, escrit
com de lectura
Desenvolupar capacitats d’interpretació de
textos en diferents registres i saber
identificar-los
Treballar en l'ortografia i el lèxic
Promocionar l’auto-aprenentatge
Promocionar l’autogestió en pautes d’estudi
Promocionar l’ús del llapis i el paper com a
mètode per retenir i concentrar-se més
Treballarem la comprensió lectora a través
de la literatura

8. Llengua vehicular: CATALÀ
Feina entregada a través de l’ordinador
Dossier: fulls o llibreta.
Activitats, comprensions lectores,
expressions escrites, dictats, reflexions
d'aprenentatge al final de cada unitat.
Presentacions oral
Rúbriques de coavaluació i autoavaluació.
Examen al final de cada unitat 40%
Actitud: interès i participació a l'aula, així
com respecte, assistència i puntualitat.
AVALUACIÓ CONTINUADA

9. Participació activa i actitud 10%
Examen 40%
Entrega dossier. inclou tasques del
dia a dia, apunts, i presentació i
creativitat.
50%
AVALUACIÓ CONTINUADA

10. Durant el curs anirem fent apunts, exercicis a
classe, fitxes de continguts i treballs grupals. Tot
aquest material l'haureu de guardar per fer un
dossier al final de cada unitat. El dossier compta un
40% de la nota. I s’entrega al final de cada
trimestre.
Algunes indicacions pel dossier:
Podeu escollir entregar-lo en el format que
vulgueu: a mà o passat a net a ordinador.
Valoraré la presentació, les faltes, la
portada...
Haureu d'indicar en el títol la unitat didàctica
que toqui, el vostre nom, la data, el grup, i
que no hi faltin activitats.
Sigueu tan originals com vulgueu!
QUANT AL DOSSIER

11. Agafeu un full i escriviu què heu fet aquest estiu en un text
d'entre 50 i 100 paraules.
Abans de començar
la primera unitat

12. Mercè Rodoreda
Viatge a uns
quants
pobles.
Viatges i flors

13. Un cop mort el dictador torna a Catalunya.
En els següents anys escriurà Viatges a uns
quants poblesi que guanyarà el Premi Ciutat
de Barcelona
Mercè Rodoreda va ser filla única d’una
família culta del barri barceloní de Sant
Gervasi de Cassoles. Les flors, ja presents a
la seva infància, van ser una passió constant
a la seva vida. Es va casar i va ser mare ben
jove.
A causa de la seva vinculació cultural amb
el govern de la República es va veure
obligada a exiliar-se, primer a França, i més
tard, a Ginebra.

14. REQUISITS
el text ha de tenir títol
1.
2. ha de tenir descripció de
paisatge
3. ha de contenir una valoració
personal.
4. ha de tenir estructura
4. les anècdotes també són
interessants!
5. Ordeneu la informació
cronològicament
6. penseu un títol atractiu i
escriviu-lo

15. FUNCIONS DEL
FUNCIONS DEL
LLENGUATGE
LLENGUATGE

16. FUNCIONS DEL
FUNCIONS DEL
LLENGUATGE
LLENGUATGE
«el llenguatge és un mètode de comunicar idees, emocions i
desitjos»
En la vida quotidiana, utilitzem el llenguatge verbal amb diverses
finalitats: preguntar, desfogar-nos, passar el temps, expressar el
nostre estat d’ànim… S’anomenen funcions del llenguatge els
diversos propòsits o fins que es volen aconseguir quan s’emet un
enunciat.

17. MODALITATS I FUNCIONS
MODALITATS I FUNCIONS
AFIRMATIVA O
REFERENCIAL
PREGUNTA
O
INTERROGATIVA
ORDRE
O
EXHORTATIVA
O APEL·LATIVA
EXCLAMATIVA
O EXPRESSIVA
Quan parlem o escrivim, no tan sols expressem idees o fets, sinó també l’actitud i la intenció amb què ens comuniquem.

18. FUNCIONS DEL LLENGUATGE
FUNCIONS DEL LLENGUATGE
L’ENTONACIÓ
(ASCENDENT,
DESCENDENT) EN
LA PARLA ORAL
ELS SIGNES DE
PUNTUACIÓ EN
L’ESCRIPTURA
EL MODE VERBAL
(INDICATIU,
SUBJUNTIU,
IMPERATIU)
DETERMINATS
MOTS (ADVERBIS
D’AFIRMACIÓ O
NEGACIÓ,
PRONOMS
INTERROGATIUS)
La modalitat s’expressa per mitjans diversos:

20. EXERCICIS
EXERCICIS
CLASSIFICA ELS SITAGMES NOMINALS SEGÜENTS EN LES MODALITATS QUE HEM
VIST
1.
A) EL FOC AMENAÇA LA SERRA D'ESPADÀ.
B) QUE VENEN ELS ENEMICS!
C) QUÈ FEM AMB EL CONSELL ESTUDIANTIL?
D) QUANTS AMICS HA PERDUT PER HAVER GUANYAT AQUEST PREMI!
E) FORÇA BARÇA!
F) A LA VILA HI HA UN MUSEU DE JOGUINES.
G) NO COMPREU MÉS PAPER!
H) BUSQUEN OR AL CANIGÓ.
I) MOR GUILLEM EFAK.
J) VINE AL MERCAT, REINA!

26. PARAULES DERIVADES
PARAULES DERIVADES
Definició:
La derivació és un procés de formació de mots nous a partir d’un
lexema (també dit lexema o arrel), generalment afegint-hi afixos:
mar + í→ marí
mar + ejar→ marejar
Els mots formats pel mecanisme de la derivació s’anomenen derivats.
El lexema (o arrel) és l’element significatiu, comú als mots d’una mateixa
família lèxica, que resta d’una paraula quan se’n separen els afixos (prefixos i
sufixos)

27. Classes d’afixos
Tenint en compte la posició de l’afix respecte de l’arrel,
classifiquem els afixos derivatius en:
prefixos i sufixos
Si la partícula de derivació va al davant del primitiu, en diem
prefix: descontrol.
Si la partícula de derivació va al darrere del primitiu, en diem sufix:
controlar.
Per formar els derivats, afegim partícules al mot primitiu.

29. Practiquem!
Obrim el Classroom

30. Famílies de paraules
És el conjunt de paraules formades per derivació d’un lexema o arrel
comuna.
Modificacions en l'arrel
El fet de col·locar un sufix després de l’arrel per formar una paraula derivada
sovint comporta modificacions de diversa mena en el punt de contacte.

32. Canvis de categoria
Nom derivat de verb: enyorança (d’enyorar), enterrament
(d’enterrar)…
Nom derivat d’adjectiu: blavor (de blau), saviesa (de savi)…
Adjectiu derivat de nom: boirós (de boira), estiuenc (d’estiu)…
Adjectiu derivat de verb: suador (de suar), xerraire (de xerrar)…
Verb derivat de nom: arrelar (d’arrel), moblar (de moble)…
En molts casos la formació de nous mots per derivació comporta
una categories lèxiques diferent:

33. Practiquem!
Obrim el Classroom

34. Fem un Kahoot de repàs dels dos últims apartats

35. Espai per a dubtes sobre l'examen!