1. ELS TROBADORS
- Copieu el sirventès que Guillem de Berguedà féu a Ponç de Mataplana. Expliqueu-ne
el contingut i justifiqueu la pertinença al gènere.
I encara un altre sirventès contra Ponç de Mataplana. En aquesta ocasió, tot
continuant amb els temes de la composició anterior, Berguedà fa referència a una
trobada entre tots dos, de la qual sortí malparat Mataplana, i afegeix al·lusions a la
seva covardia, gasiveria i a les banyes que porta.
I
Amic Marquès, encara no fa gaire
que jo vaig fer de vos cançó graciosa i bona,
mes encara tinc la intenció de fer-ne una altra,
ja que el meu seny m'ho atorga i m'ho consent;
perquè a Sentfores veieren els meus enemics
la vergonya, l'afany i el dany que us vaig fer,
perquè al camp de n'Albert deixàreu l'elm per tribut:
si fóssiu calb tots us haurien vist la tinya.
II
Que jo vaig estar a punt de treure-us d'ambdós arçons
i us vaig empènyer amb la meva llança gascona
que al encorbar-vos, encara que sou fanfarró,
diu que us veié en Guillem de Savassona,
que per les bragues us tingueren per roí
els canonges i els burgesos de Vic.
Amic Marquès, així mala gota us neixi,
si pot ser, tingueu-ne millors per Pasqua.
III
Del torneig no us cal ufanar ni vantar
perquè no valgué tant com Rotllà a Saragossa:
i jo us confesso que no em cal preocupar,
que m'hauríeu mort si la llança no fos esmussada,
perquè clarament em donàreu tal cop sobre el front
que féreu riure en Guillem de Claramunt:
Tots els vostres amics cridaren: Mataplana!,
Fins que es recordaren que teníeu la mà inútil.

2. ELS TROBADORS
IV
Amic Mataplana, si el cop haguéssiu pogut augmentar
haguéssiu mort aquell que els marits fa cornuts,
el cortès amant que les banyes sap fer créixer
i no tem clapit ni crit ni lladruc de gossa,
guerra ni feix, ni barrera ni ni pont,
sinó que està més content que granoteta en font,
la qual sense aigua no podria estar sana
més que jo sense amor un dia de la setmana.
V
Marquès, escrit porto al ferro de ma llança
que home sense fe no pot tenir cura;
i com que això és cert, podeu tenir-li por,
perquè més traidor que vós mai no nasqué;
fins i tot mon Sogre, que del Barcelonès
porta les claus d'enganys i deslleialtats,
comparat amb vós no sap ni la maçola d'una matraca:
perquè tots dos heu estudiat a la mateixa escola.
VI
Ramon de Pau, recita el meu sirventès
a en Nas-de-corn, i no tinguis por,
perquè no hi ha més poruc d'aquí fins a França,
ni més covard, en el meu coneixement;
que cinc anys fa que no donà ni rebé cop
en l'escut d'or on és la dama,
ni en torneig no ribota ni dola,
sinó que té per boig qui malmet les seves armes.
Comença explicant que fa poc va escriure una cançó que parlava d’en Mataplana i que
tenia la intenció de fer-ne més ja que el seu seny li ho consentia i que fa poc l’havia
deixat en ridícul en un torneig davant dels seus enemics i davant dels nobles. Després
en Guillem comenta amb ironia que no dubtava en cap moment que en Mataplana
l’hauria mort, sino fos maldestre amb les mans. L’autor es descriu com un cortès
amant que fa banyuts a molts homes ja que ell no podría viure sense amor.
És un poema musical (cançó) escrit en llengua occitana. L’autor pertany a la classe alta
ja que parla de participacions en tornejos de cavallers. Guillem expressa els seus

3. ELS TROBADORS
sentiments, en aquest cas rebuig envers Ponç de Mataplana, a través de la composició
que posteriorment hauría de ser recitada per un joglar tal i com demana al final del
poema.
- Busqueu informació sobre la vida del trobador Guillem de Cabestany i feu-ne el
resum:
Guillem de Cabestany fou un cavaller de la comarca del Rossellós. Fou un home molt
agradable, i molt famós, cortesia i servei. Ell estava enamorat de Saurimonda, esposa
de Ramon de Castell Rosselló, que era molt noble i ric, dolent, brau, ferotge i orgullós.
Guillem de Cabestany estimava la senyora per amor, i sobre ella cantava i feia les seves
cançons. I la dama, que era jove, gentil, alegre i bella, l'estimava més que res al món.
Això fou dit a Ramon de Castell Rosselló i ell adonant-se que era veritat va fer guardar
l'esposa. I un dia, Ramon de Castell Rosselló va trobar Guillem de Cabestany que
passejava amb poca companyia, i el va matar; li va fer treure el cor del cos i li va fer
tallar el cap; i va fer portar el cor a casa seva, i també el cap.
- Copieu una tençó, busqueu el significat de quatre mots que no entengueu, feu-ne el
comentari i justifiqueu la pertinença al gènere:
I
Bé em plauria, senyor rei,
quan us veiés amb una mica de lleure,
que us plagués dir-me en veritat,
si penseu que la en vostra amor
té una bona dama tan d'honor
com el d'un altre noble cavaller,
i no em tingueu per adversari,
sinó responeu-me amb franquesa!
II
Giraut de Bornelh, si jo mateix
no em defensés amb el meu saber,
bé sé on voldrieu arribar.
Però us tindria per boig,
si us penséssiu que pel meu rang

4. ELS TROBADORS
valc menys que un amant vertader!
Així vos podríeu un diner
apreciar més que un marc de plata.
III
Així em salvi Déu, senyor, em sembla
que la dama que aprecia el valor
no actuarà mai per diners
ni del rei ni del emperador
farà el seu enamorat;
això em sembla, ni en té necessitat;
perquè vosaltres, rics homes altius,
no voleu més que el jeure..
IV
Giraut, i no és més bonic,
si el ric sap honrar i respectar
segons que el cor amb el poder
l'ajusta? Quan el té per senyor,
l'aprecia menys pel seu valor,
si dolent no el troba ni superb?
Ja se sol dir el proverbi
que el que val més, el millor pren.
V
Senyor, molt gran mal pren la galanteria,
quan perd la reflexió i la bona esperança;
que molt val abans del jeure
la conducta del lleial galantejador.
Però vosaltres, els rics, com que esteu més elevats,
demaneu el jeure primer,
i la dama té el cor ben lleuger
quan ama aquell que no estima.
VI
Giraut, mai no em vaig considerar massa ric
per conquerir bona dama;
però en retenir el seu amor
poso tota la força i el valor.
Si els rics s'ha convertit en enganyadors

5. ELS TROBADORS
i no estimen tant avui com abans,
no heu de creure el que de mi diuen ela maldients,
que jo estimo les bones lleialment!
VII
Senyor, del meu Solaz de Quer
molt voldria i també d'en Topiner
que estimessin les dames obertament.
VIII
Giraut, molt bé, de l'amor lleuger!
Però a mi no em considereu semblant,
que jo he guanyat cent per un.
Homes altius: Que es té per molt i ho demostra en les seves maneres arrogants o
desdenyoses.
Ho diu quan fa referència a les diferencies socials dels homes rics i els de classe baixa.
Jeure: No sé si fa referència a tenir relacions sexuals o estar en posició horitzontal per
descansar, per dormir.
No sé ben bé a que es refereix, ja que en el text ho utilitza com una característica dels
homes rics de la època.
Superb: Actitud i qualitat d’una persona que es creu superior a les altres per alguna
circumstància i es mostra despectiva envers als altres.
Ens explica que en Giraut no és una persona que es cregui superior a les altres, com
succeïa amb la gent que tenia poder.
Proverbi: Màxima o sentència moral i didàctica, de caire erudit o popular.
En el tençó, l’utilitza com una metàfora on compara el be material amb el tipus de
persona que el pot posseir.

6. ELS TROBADORS
Tot el text al tençó ja que esta dos trobadors defensen la seva classe socials, i si es
necessari ataquen a l’altre classe social.
- Copieu el plany que Guillem de Berguedà féu a Ponç de Mataplana. Expliqueu-ne el
contingut i justifiqueu la pertinença al gènere:
I
Consirós canto, planyo i ploro
pel dolor que m'ha pres i s'ha emparat
del meu cor per la mort de Mon Marquès,
En Ponç, el noble de Mataplana,
que era franc, liberal i cortès
i amb tots els bons capteniments,
i tingut per un dels millors
que hi hagué de S. Martí de Tours
a [Lleida] i la terra plana.
II
Grans angoixes amb greu dolor
ha deixat, i el nostre país
sense consol, car ja no existeix
Ponç el noble de Mataplana:
pagans l'han mort, però Déu se l'ha endut
al seu costat i li serà indulgent
dels pecats, grans i petits,
perquè els àngels li foren testimoni
que mantingué la llei cristiana.
III
Marquès, si vaig dir de vós follies
i mots vilans i mal apresos,
en tot he mentit i errat,
car mai, des de que Déu bastí Mataplana,
no hi hagué vassall que tant valgués
ni que fos tan noble ni tan valent,
ni tan honrat sobre els més elevats,

7. ELS TROBADORS
per molt rics que fossin els vostres avantpassats;
i no ho dic gens per ufana.
IV
Marquès, el vostre desamor
i l'ira que es mesclaren entre nosaltres dos
bé voldria, si a Déu hagués plagut,
que abans que eixíssiu de Mataplana
s'haguessin convertit en completa pau i bona fe;
ja que en tinc el cor entristit i n'estic adolorit
perquè no vaig acudir al vostre auxili;
car la por no m'hauria impedit
ajudar-vos contra la gent enganyosa.
V
Del paradís al millor lloc,
allà on el bon rei de França es troba
prop de Rotllà, sé que l'ànima està
de mon Marquès de Mataplana;
i el meu joglar del Ripollès
i també el meu Sabata junts,
són amb les dames gentils,
sobre una catifa coberta de flors,
al costat d'Olivier de Lausana.
En el plany anterior, Guillem de Berguedà, canta i plora pel dolor de la mort del seu
marquès, el noble Ponç de Mataplana. Descriu a Ponç tal i com era, i del gran dolor
que ha deixat. Diu que estarà al costat de Déu amb altres amics de Guillem ja morts,
com en un paradís, ja que ha estat un bon cristià. També diu que estarà còmode i amb
dames gentils per a una felicitat completa. Expressa el seu desig que el perdoni per
totes les coses dolentes que ha dit sobre ell, diu que havia mentit i s’havia equivocat.
Per acabar, també expressa el desig de que tots els malentesos entre ells dos, se’n
vagin i quedin en pau per sempre.
Clarament és un plany, ja que plora la mort d’un amic i personatge famós. Parla sobre
el dolor produït per la seva mort, prega a Déu per la salvació de l’ànima de Ponç i
també parla sobre el seu llinatge i l’elogia amb diferents virtuts sobre el difunt.
Sembla que en el plany es mostra molta sinceritat i un cert penediment de l’escriptor
pel seu comportament amb ell durant la seva vida.