Petit Sapiens 30

NÚMERO 30
3,95
€
JAUME IEl Conqueridor
JAUME IEl Conqueridor

TALLER D’OUS DE PASQUA DE L’ILLA
Obrim la passarel·la d’ous de Pasqua de L’illa. Per participar-hi, truca al 93 444 00 00 per reservar plaça
i vine amb els teus fills a decorar un ou de xocolata del 4 a l’11 d’abril. Hi podran participar amb l’ajuda dels
professionals de Chocolat Factory i endur-se a casa l’ou més top d’aquesta Pasqua.

ALERTA, MESTRETITES ENACCIÓ!
En aquest número hi trobareu algunes
paraules subratllades en groc
fosforescent. Com que són una
mica difícils, i persi de cas
no les coneixeu, a la pàgina 49
les trobareu explicades. Bona lectura!
LAPRIMERACIUTATDE LAHISTÒRIA
Fa9.500anys es van posar els primers maons de fang de la ciutat més antiga
que han trobat mai els arqueòlegs. EsdiuÇatalhöyük i és a Turquia, ben a prop de la
zona on els humans vam aprendre primer a conrear la terra i a domesticar els animals!
JAUME I
ELCONQUERIDOR
Des de ben petit, aquest rei
medieval ho va tenir ben difícil.
Es podria haver desanimat, però ell
noesvarendirmai, i amb coratge
i determinació va aconseguir moltes
fites impressionants. De jovenet
va esdevenir un gran cabdill guerrer,
i al capdavant d’un gran exèrcit
vaconquerirMallorcaiValència
als musulmans. Per això avui en
aquelles terres també parlen català!
En aquest número
hi trobareu...
L’ANIMALMÉS
DORMILEGADELMÓN
Viatgem a Austràlia per conèixer
elscostumsdelscoales, uns
marsupials adorables que corren el
perill de quedar-se sense casa!
Edita
Editor: Jordi Creus.
Director: Àlex Novials.
Directora d’art: Natalia Mazzarella.
Il·lustradors. Jaume I: Mónica García. Çatalhöyük:
Pau Valls. Extraterrestres: Pol Cunyat.
Còmics. Hora Zero: Sebastià Roig (guió) i Toni
Benages (dibuix). Bú iAg: Trepax. Oglala: Jordi Sunyer
(il·lustració) i Oriol Canosa (guió), traducció a
l’anglès d’Efrén del Valle.
Correcció lingüística: Elisabet Kamal.
Coordinadora de publicitat: Ester Rius.
Disseny de publicitat: Montserrat Planas.
Redacció, administració i publicitat:
Premià, 15, 2a planta, 08014 Barcelona.
Tel. 93 634 76 95. petitsapiens@som.cat
Subscripcions i distribució:
Marta Serra. subscripcions@som.cat
Tel. 902 15 10 50.
Impressió: Jomagar. Distribució:
Sade. Tel. 902 33 83 10. Sector B, c/B, 2.
Pol. Ind. Zona Franca 08040 Barcelona.
Dipòsit legal: B-15520-2016
ISSN: 2462-5795
Petit SÀPIENS
Número 30. ABRIL DEL 2020
Reservats tots els drets. Aquesta publicació no pot ésser reproduïda ni totalment ni parcialment sense consentiment del propietari. Tampoc no pot ésser transmesa per cap mitjà o mètode, ja sigui electrònic, mecànic o d’altre tipus.
La participació en els nostres sortejos és voluntària: les dades personals que ens faciliti passaran a formar part del nostre fitxer de clients i amics de Sàpiens SCCL. La finalitat del fitxer és el subministrament d’informació comercial i de continguts dels
nostres productes. Si vostè desitja accedir, rectificar o cancel·lar les seves dades en tot allò referent a la Llei orgànica 15/1999, de 13 de desembre, de protecció de dades de caràcter personal, s’ha d’adreçar per carta certificada al responsable del fitxer:
Sàpiens SCCL. Departament d’Atenció al Client (carrer Premià, 15, 08014, Barcelona).
Amb el suport de:
Consell Rector: Jordi Creus (president), Roser
Sebastià (vicepresidenta), Gerard Birbe, Montse
Eras, Joan Carles Girbés, Maika Pascual, Francesc
Mitjavila, Myriam Soteras, Clàudia Pujol i Marc Roma.
Director General: Oriol Soler.
Gerent: Antonio Medina.
Petit Sàpiens forma part de:
36
4
24
ESTEM SOLS
AL’UNIVERS?
Els científics pensen
que és molt probable
que hi hagi vidaen
altresraconsdela
galàxia, i per això envien
naus amb missatges
cap a l’espai!
30
UN DRAC
QUE NOTOCAEl rei Jaume sovint se’lrepresenta amb un casc que téun drac alat al capdamunt, com a la
nostra portada. El casc existeix, però
el primer que el va fer servir va ser el
seu rebesnet, Pere III el Cerimoniós.
L’errada és molt antiga, ja que provéd’una obra del 1515. Des dellavors, Jaume I i el drac fanparella sempre en quadresi monuments!

IL·LUSTRACIONS DE MÓNICA GARCÍA
Sócelmonarcacatalàquevatenirelregnatmésllarg,iespotdir
quenovaigperdreeltemps.Enplenaedatmitjanaiacopd’espasa,
vaigaconseguirarrabassarMallorcaiValènciaalsmusulmans.
Ambraóemvaigguanyarunsobrenomtanimponent!
JAUME I
El Conqueridor
GUERRER
DEMIDAXXL
Per l’època que li va tocar viure,
el rei Jaume era extraordinàriament alt:
feiaun pam més que la resta! Penseu que en
aquell temps la majoria de gent passava gana,
però ell menjava bé i feia molt d’exercici. Era
un home musculós i ben plantat. A més, era
força valent, i a les batalles sempre animava
els seus homes. Una vegada, els enemics li
van disparar una fletxa i elvan ferir al cap.
Però com que no volia que els seus
soldats es desanimessin, se lava
arrencar tot sol sense baixar
del cavall!
H
ola, amics! Em dicJaume i us
convido a ferunviatge en el
temps perconèixerles meves
aventures. Us aviso, haurem d’anar
força enrere... perquè vaignéixerfa
812anys!Però no us penseu que pel
fet de serrei hovaig tenirtot molt fàcil,
eh? Més aviatva sera l’inrevés: quan
eraunbebèjateniaenemics! Una
vegada dormia tan tranquil al bressol,
i a algú se liva acudirllançar-me una
pedra ben grossa des d’un forat que hi
havia al sostre de la cambra. Emvaig
salvarpelspèls, perquè, si l’haguessin
encertat, hauria quedat ben esclafat!
UNS PARES PODEROSOS
Però no ens avancem i comencem pel
principi.Vaig néixerel 2 defebrerdel
1208, a Montpeller. Ma mare, que es deia
Maria, era senyorad’aquestaciutat,
que avui és a França, però que aleshores
era una baronia occitana. El meu pare
es deia Pere, de sobrenom elCatòlic. Com
areid’AragóicomtedeBarcelona, era
un guerrerque no s’estava mai quiet.
BON GUERRER, MALMARIT
Mireu si li agradava combatre, que
lluitava alhora contraelsmusulmans
icontraelcomtedeTolosa, que era
cristià, però que tambévolia controlar
Occitània. De fet, peraixò el pare s’havia
casat amb la mare: pertenirla seva
ciutat, com si fos una peça d’escacs!
Perònol’estimava, i de fet ni tan sols
s’hi acostava. Diuen que, perquè jo
pogués néixer, elvan haverd’enganyar.
El pare es pensava que, en lloc de la
mare, jeiaambunaaltradona, molt
bonica. Sort que la cambra era ben
fosca, que, si no, tururutJaume!
UNAXICOTAPERALNEN
Ben aviat, el pare també emva fer
servira mi comunapeçad’escacs
en els seus plans polítics.Jo encara no
tenia ni tres anys i ell jaembuscava
unadona percasar-m’hi i ampliarels
seus dominis!Va decidirunir-me amb
la filla del seu granenemic, Simó de
Montfort, un noble francès encara
més guerrerque ell... Déu n’hi do!

Amb l’excusa que emvolia educar,
Simó de Montfortva diral pare que
em dugués al seu castell. Però en
realitat era el seu ostatge!Jo només
tenia tres anys, ivaig haverdeviure
a casa de l’enemic fins els sis, sense
poderveure els pares...
I
mireu quina desgràcia, a la mare ja no la
vaig tornaraveure.Vaviatjara Roma iva
aconseguirque el papa de Roma obligués
en Simó a tornar-mesaiestalvi. Però ella
va morirallà, sense poderveure’m alliberat.
I perpostres, pocs mesos després en Simó
va matarel pare a la batalla de Muret. Quin
desastre! O sigui que quan tenia només sis
anys, havia quedat orfedepareimare...
i era l’hereu de la corona catalanoaragonesa!
UNS MESTRES MOLTESPECIALS
Abans de morir, la mareva decidirque
m’havien d’educarels templers. O sigui que
amb sis anysvaig quedara càrrec d’aquells
guerrers, que erenalhoramonjosiuns
lluitadorsllegendaris i força poderosos.
Emvan durde seguida al castell que tenien
a Montsó, al límit entreAragó i Catalunya.
Aquesta fortalesa era unllocsegur, on
em podien mantenirlluny dels que emvolien
mal, que no eren pocs!Així quevaig créixer
entre guerrers durant tresanys, fins que
envaig complirnou.
CLASSES D’ESGRIMA
Ja us podeu imaginarque novaig tenirgaire
temps perjugar, però dels templersvaig
aprendre tot el que calia saberperesdevenir
unboncavaller. Us ho imagineu, tenirun
castell d’escola i uns monjos guerrers de
professors? Les armes, els cavalls i les caceres
noteniencapsecretperami.Abanda em
van ensenyar gramàtica i retòrica, perquè
un bon rei havia de saberde lletres!També em
vaigfermoltreligiós, i emvanvenirmoltes
ganes de conquerirles terres que controlaven
els musulmans. Ells creien en un altre déu i
jo elsvoliaforagitar. Quina bona ocasió per
posar-me a prova!

COMPANYSDEJOCS...ID’ARMESEl castell de Montsó era un dels més
poderosos de l’orde del Temple a Catalunya,
i és famós per les llegendes que parlen de
les seves galeries subterrànies secretes.
Durant la seva estada, en Jaume va coincidir
amb el seu cosí, l’infant Ramon Berenguer,
comte de Provença. Era una mica més
gran que ell i també s’educava ambels templers per esdevenirun bon cavaller!
EDAT MITJANA 7

I
com que jo no tenia germans, no hi
havia capaltrehereu perocupar
el tron. Emvan dirque calia que
tingués fills ben aviat! Peraixò quan
teniatretzeanysemvancasar amb
l’Elionor, una noia que en tenia dinou.
Ella tambévenia de casa bona, perquè
un príncep s’ha de casaramb una
princesa! L’Elionorerafilladelreide
Castella i neboda del rei d’Anglaterra,
el famós Ricard Corde Lleó.
AMB ESPASAI ESPERONS
Tot seguit emvanarmarcavaller.
Aquesta cerimònia estava reservada
als nobles, i en el meu temps era molt
important. Primercalia passarla nit
envetlla. L’endemà es feia una missa, i
després caliajurarproteccióalaterra
i la fe cristiana.Aleshores t’armaven
amb l’espasa i els esperons.Així ja
estaves preparat peranara la guerra!
Al cap d’un any de la boda vanéixerel
nostrefill, l’infantAlfons.Això sí que
és anarperfeina, eh?Ara la dinastia
estava assegurada!
QUINS NOBLES MÉS PESATS!
Aquells primers temps, els nobles em
veiencomunnen i es pensaven que jo
era un titella. Intentaven manipular-me
peraconseguirel que els interessava,
però la mevavida anteriorm’havia
fetmoltfort, i quan es passaven de
la ratlla els plantava cara. Nova ser
fàcil, perquè aleshores es revoltaven.
Quan tenia quinze anys, n’hiva haver
alguns que fins i tot esvanatrevira
empresonar-me!Vaig haverde pagar-
los percomprarla meva llibertat.
Ajuda a en Jaume a arribar fins la corona!
EDAT MITJANA8
Quan tenia només deu anys, les Corts del meu regne emvan
declararmajord’edat. Encara era un nen, però la corona no podia
estargaire temps sense rei.Ami em semblava que tot anava
molt de pressa, però no hi havia temps perperdre!

AMORIDESAMOREl casament d’en Jaume i l’Elionor
va ser per interès polític, i no pas per
amor. Nou anys després, en Jaume va
demanar al papa de Roma que anul·lés el
matrimoni. Aleshores l’Elionor va entrar
en un convent i es va fer monja. En Jaume
es va tornar a casar, cinc anys més tard,
amb la princesa Violant d’Hongria.
Era una dona de caràcter fort i ell
sovint li demanava consell. Juntsvan tenir quatre fillsi cinc filles.

E
ls primers anys del meu
regnat, estava lligat de mans
i peus. Perprendre decisions
importants havia de convocarles
Corts, unes assemblees que reunien
els nobles principals, els bisbes
que representaven l’Església i els
comerciants rics de les ciutats.Tots
volien dir-hi la seva!
CANVI DE DIRECCIÓ
Quan tenia dissetanys,vaig reunir
les Corts aTortosa. Després de la
derrota del meu pare a Occitània,
pensava que ja no era bona idea lluitar
al nord dels Pirineus. En canvi,volia
seguirlesconquestescapalsud i
enfrontar-me amb els musulmans que
controlaven les terresvalencianes.
NOBLES INDOMABLES
Vaig demanara aquells homes
poderososdinersisoldats per
combatre, i a canvi elsvaig prometre
terres i riqueses.Volia conquerir
Peníscola, que era un castell força
important. Però el setgeva fracassar
perquè els nobles emvan girar
l’esquena i emvan deixarsol. Encara
nocreienprouenmi, i preferien
barallar-se entre ells que amb els
sarraïns! Imagineu-vos, quan tenia
dinou anys encaravaig haverd’aturar
unatercerarevoltadelsnobles...
i aquest cop els encapçalava el meu
oncle Ferran. Quin mala peça, eh?
UNAMICADE PAU
Finalment,va intervenirel papa de
Roma, que sovint feiad’àrbitreen
lesdisputes, i tothom li feia cas.
Vam signarun pacte i perfivaig tenir
els nobles del meu costat. Els meus
somnisdeconquestavan haver
d’esperarencara una mica, però les
grans aventures que sempre havia
somiat estaven a tocar!
Ala Catalunya medieval, els reis manàvem, és clar, però
no era gens fàcil aconseguirque els nobles ens fessin cas!
Ells també tenien poder, i terres, i homes armats que els
obeïen... ivolien fernomés allò que més els convenia.

EDAT MITJANA 11
UNREPTEREREL’ALTREJaume I es va haver d’enfrontaramb els nobles revoltats entres
ocasions diferents. No era fàcil, perquè
en aquell temps cada senyor tenia un
exèrcit, i tots volien dominar el Consell
Reial. Però quan en Jaume va superar
tots aquells problemes, va tenir clar què
tocava fer: els pirates musulmans
de Mallorca feien molt la guitzaals vaixells dels comerciantscatalans, i calia aturar-los!

A
questavegadavaig preparar
molt millorl’expedició.Ja
tenia 21 anys i havia après
dels errors anteriors! Primerde tot,
vaigrecaptarunimpostespecial per
tenirdiners a la bossa. Desprésvaig
parlaramb alguns mercaders que
havien estat a l’illa, perferunbonpla
d’atac. Finalment,vaig ferun pacte
amb els nobles: si m’acompanyaven
a la lluita, els donaria unapartdel
botíidelesterres que conqueríssim.
Aquestavegada sí queva funcionar!
Però només amb els senyors catalans,
perquè els aragonesos no envanvoler
sentira parlar. Pitjorpera ells, perquè
aquestavegada, després dels perills,
eltriomfvasertotal!
UNAVICTÒRIARÀPIDA
Vam salparel setembre del 1229 des
de Salou, Cambrils iTarragona. Quan
vam desembarcara Mallorca, ens
vam adonarde seguida que alcamp
debatallaérem molt superiors. Els
musulmans també hovanveure clar,
Elsmusulmanss’havieninstal·latalesBalearsfeia200anys,
ihihaviendesenvolupatunaagriculturamoltrica.Amés,qui
controlavalesilleshoteniamoltfàcilpercomerciarambl’Orient
ielnordd’Àfrica.Mallorcaeraunaconquestamoltllaminera!

ATOTAVELA!L’estol del rei estava format
per més de 150vaixells de totes les
formes i grandàries. Transportaven
15.000 soldats que lluitaven a peu
i 1.500 cavallers amb els seus cavalls.
Devien anar ben justets! Tot i que
un temporal els va apartar de la ruta,
van arribar a Mallorca sans
i estalvis després de dos diesde navegació.
EDAT MITJANA 13
ivan córrera refugiar-sealaseva
capital. Madina Mayurqa tenia unes
bones muralles que la defensaven, i
ensva caldre una mica de paciència.
Vam assetjar laciutat durant tres
mesos i mig, ivam ferservirtota
mena de màquines de guerra.
TOTPERANOSALTRES
L’assalt finalva serl’últimdiade
l’any, el 31 de desembre. Com que els
meus homes estaven farts d’esperar
el botí,van ferunamatançaterrible
entre els habitants de la ciutat. El
saqueig vadurardivuitdies, i ja us
podeu imaginarque hovan robartot!
Vam controlarla resta de l’illa
sense gaires problemes, i els nobles i
jo ensvam repartirelterritoricom
havíem acordat.Aleshores, la majoria
de musulmans de l’illa que no esvan
volerfercristiansvan fugircap a
Menorca o cap aÀfrica, perquè si es
quedaven elsconvertíemenesclaus.
I tot seguitva començarlarepoblació
catalana, amb famílies pageses que
venien de molt lluny a establir-se en
aquelles noves terres.
ACABEM LAFEINA
Quanvanveure el nostre gran èxit, els
sarraïnsdeMenorcaesvanrendir i
van esdevenir vassalls meus. Eivissa
iFormentera lesvan conqueriralguns
nobles amb quivaig ferun contracte
especial. Les Illes ja eren nostres!

Quanvaig fer35 anys ja era un home fort i cepat, i un rei
respectat. Havia arribat el moment d’avançarcap aValència,
un regne musulmà molt més poderós que el de Mallorca. Per
sort, aquestavegada els aragonesos també s’hivan apuntar!
EDAT MITJANA14
L’
imperi sarraí dels almohades
s’havia ensorrat feia un parell
d’anys.Ara el governadorde
Balànsiya es deiaAbu Zaid i volia
mantenir-seindependent. Fins i tot
va provarde fer-se amic dels cristians
perpactaruna treva, cosa que liva
costarbaralles amb els seus nobles.
TOTHOM CAPAVALÈNCIA!
Veient que l’enemic estava dèbil,
vaig decidirque era hora de provar
unatacagranescala.Vam aplegar
cavallers, peons, guerrers templers i
hospitalers... Fins i tot tres bisbesvan
afegir-se a les tropes! La conquesta
va començarlaprimaveradel1233.
Després d’un setge de dos mesos,
la ciutat de Borriana esva rendir.
Havíem guanyat elnorddeValència,
però quedava molta feina perfer.
L’ENEMIC RESISTEIX
Van seguirquatre anys seguits
d’atacs i saquejos. Un moment crític
va serlabatalladelPuig, l’any 1237.
Jo havia marxat a Catalunya a buscar
reforços, i un gran exèrcit musulmàva
provard’agafarelsmeuscavallers
desprevinguts. Però els cristiansvan
resistirambvalentia i elsvan ferfugir.
Els sarraïns esvan quedarsense
esperança i esvantancarrereles
muralles poderoses de la ciutat de
Balànsiya. En poc temps esva omplir
de gent que hi buscava refugi:va
passarde 15.000 habitants a 50.000!
L’ÚLTIMAEMBRANZIDA
Vam començarel setge l’abril del 1238.
Ambtanta guerra, jo ja haviafet 40
anys!Tenia 60.000 guerrers envoltant
la ciutat, i labombardejàvemsense
descans amb les nostres màquines de
guerra. Elstrabuquets eren una mena
de catapultes que permetien llançar
projectilsdepedrade150quilos a
300 metres de distància. En aquella
època eren una arma revolucionària,
ivanfuncionarde primera!

UNTRIOMF
APOTEÒSIC
Els musulmans es van rendir
cinc mesos després, el 28 de setembre
del 1238, a canvi que els cristians els
deixessin marxar i endur-se les seves coses.
El rei Jaume no volia que tornés a passar el
mateix que havia passat al saqueig de
Mallorca i elsva escortar personalment
fins al mar. El 9 d’octubre va entrar
a la ciutat i la mesquita major esva
convertir enuna catedral,
tal com havia promès!

Un cop controlada la ciutat deValència,vam continuarla
conquesta cap al sud. Ensvam aturarjust abans d’entrara
Múrcia. Havia pactat amb el rei de Castella, que estava casat
amb una filla meva, que aquella guerra li pertocava a ell.
F
eia mésde500anys que els
sarraïns ocupaven les terres
que acabàvem de conquerir
amb tant d’esforç. Eren pagesos molt
treballadors i espavilats, i havien
creat unsistemade séquiesiassuts
que permetia regarles terres àrides i
fer-ne hortes on hi creixia de tot!
GRANSAPORTACIONS
Van serells quevan portarl’arròsi
lestaronges, dos dels productes més
importants deValència. Imagineu-
vos, sense els musulmans potserno
s’hauria inventat la paella! La seva
civilització eracultairefinada, i
tenien grans savis i poetes. Però
estaven dividits políticament, i jo me’n
vaig saberaprofitar. Les ciutats i els
castells esvanrendirde mica en
mica, iValència sencerava sernostra!
LAPAU NO ÉS COMPLETA
Molts musulmansvan marxar,
però molts d’altres esvan quedar,
sotmesos als cristians. Podien
practicarlasevareligió i governar-
se amb les seves lleis, però havien de
pagarimpostos, i alguns se sentien
maltractats. Peraixòvaig haver
d’esclafartresrevoltes seguides,
amb penes i treballs! En acabatvaig
ferfora cent mil rebels ivaig repoblar
els territoris amb colons, catalansa
lacosta i aragonesos a l’interior.
BATALLES DE PROPINA
Quan tenia 60anys, encara em
quedaven piles.Volia coronarles
meves gestes amb unacroada per
reconquerirJerusalem als musulmans.
Però una tempesta ensva malbaratar
la flota ivam haverde tornaramb la
cua entre les cames.Javeieu que a la
meva època era molt habitual acabar
agarrotades amb elsveïns! Persort,
jovaig podermorirdevell...

Totaixòqueusheexplicathovaig
ferescriurealLlibredelsfets,que
reculllescosesmésimportantsque
emvanpassar.Quinavidatanllarga
iplenaquevaigtenir,oi?Penseuque
elmeuregnevadurarcinquanta-
vuitanys,enuntempsenquèviure’n
quarantajaerenmolts!
L
a meva crònica reialva serla primera
de les quatre que esvan escriure a la
Catalunya medieval. Són unesobres
excepcionals, perquè en aquell temps els
llibres solien parlarnomés de fets molt antics.
En canvi, les quatre cròniques expliquen coses
queacabavendepassar feia ben poc! El
Llibredelsfets comença amb el meu naixement
i s’acaba quan em moro, i explica les gestes
més importants quevaig protagonitzar.
UN RETRATFETAMIDA
Ja us podeu pensarque, ja que explicava jo
mateix la història, vaigvolerquedarcom
unheroi. Sobretot en les conquestes de
Mallorca iValència, és clar!Vaig exageraruna
mica els meus èxits i vaigamagaralguns
fracassos. Però tambévaig agrairl’ajuda que
havíem rebut del nostre Déu, satisfet perquè
defensàvem la seva causa. I no emvaig estar
de mostrarelspetitsfetsdelavidadiària
i els pensaments que m’ocupaven la ment.
LES ÚLTIMESVOLUNTATS
Quan tenia 68 anys, emvaig posarmolt
malalt.Aleshores emvaigfermonjo ivaig
voleringressaral monestirde Poblet, però no
vaig tenirtemps d’arribar-hi.Vaig morirel 27
de juliol del 1276 i, segons el que havia decidit
al meu testament, elregneesvadividirentre
els dos únics fills mascles que em quedaven
vius. En Pereva rebre Catalunya,Aragó i
València. I enJaume esva quedarles Balears,
la Cerdanya i les possessions de la Catalunya
del Nord. Molts pensen que això nova ser
bona idea, perquè vadebilitarelregne. Però,
en general, crec quevaig serun bon rei, i la
història emrecordacomelConqueridor.
No està pas malament, eh?

RECORDOQUE...El rei Jaume va dictar la seva vida
a un escrivà, i en va sorgir el Llibre
dels fets. És una obra molt important
i poc freqüent. Penseu que ell i Pere el
Cerimoniós van ser els dos únics reis europeus
medievals que van explicar la seva vida en
primera persona! També és sorprenent que la
crònica s’escrivís en català, perquè aleshores
les llengües de cultura eren el llatí i el
provençal. De fet, el text fa servir un
llenguatgeviu i popular, ple derefranys i d’expressionscol·loquials.
Troba les 7 diferències en aquest retrat de la reina Violant!
EDAT MITJANA 19

LA PRIMERA CIUTAT
J
a sabeu que, a la prehistòria, els
nostres avantpassats es dedicaven
sobretot a caçaranimalssalvatges.
Aleshores vivien en coves o en tendes
desmuntables, perquè es movien sovint, a
la recerca de menjar. Però després va venir
un temps en què van començar a aprendre
a plantarllavorspertenircollites, i a
domesticar animals per cuidar ramats.
D’aquest moment en diem neolític. Va ser
aleshores que vanaparèixerelsprimers
poblats, i ben aviat la primera ciutat!
UNA PILA DE GENT
Els arqueòlegs van descobrir
Çatalhöyük l’any 1958, i des de
llavors els ha donat moltessorpreses.
La ciutat tenia una extensió de 13
hectàrees —o sigui, com divuit camps del
Barça junts!— i en el moment d’esplendor
hi van arribar a conviure10.000persones.
Quina gentada, oi? En aquella comunitat
no hi havia ningú que tingués gaire
més poder que els altres. Cada família
funcionavapelseucompte, sense que
ningú no manés al conjunt.
UN BON LLOC PER VIURE
Tothom feia de tot, i dones i homes vivien
amb igualtat. La ciutat vaserforça
pròspera durant moltes generacions, i els
seus habitants van aprendre cada vegada
a ser més bons pagesos. Segur que els
agradava molt, casa seva! Però la van haver
d’abandonar del tot fa uns 7.700 anys, a
causa d’un granincendi. Curiosament, que
la ciutat es cremés sencera va servir per
conservar el lloc, perquè el foc vacoure
elsmaonsdefang de les parets!
Us heu preguntat mai des de quanvivim en ciutats, els humans?
Doncs, com a mínim, des de fa 9.500 anys!Va seraleshores
que esvan posarels primers maons d’aquesta gran ciutat queveieu
al dibuix. Es diu Çatalhöyük, i les seves restes són aTurquia.

DE LA HISTÒRIA
IL·LUSTRACIONS DE PAU VALLS
PREHISTÒRIA 25
UNACIUTATCOM UN RUSC D’ABELLESAls constructors de Çatalhöyük
se’ls va acudir una idea força curiosa
per estalviar-se parets: van apilonar
les cases unes contra les altres. És
clar, encara no havien inventat els
carrers! Això feia que la gent hagués de
circular per lesteulades. Per passar d’un
habitatge a l’altre, feien servir escales
de mà. I entraven a casa pelteulat, amb una altra escala.Que divertit, no ussembla?

PREHISTÒRIA26
CONSTRUCTORS
MOLT HÀBILS
Les parets eren de tova:
estaven fetes amb maons
de fang i palla assecats al
sol. Als teulats no hi havia
teules. Sobre les bigues de
fusta hi posaven estores de
palla, que aguantaven una
capade fang ben piconada.
No tenien mobles, però sí
estanteries excavades a
les parets, bancs d’obra
per seure-hi i plataformes
unamicaelevades aterra
allà on posaven els jaços
per dormir.
VIDAAL’EXTERIOR. Moltes de les activitats
diàries es feien a lesterrasses, que formaven
un espai obert similar a una plaça. La porta
de la teulada també servia de xemeneia i de
finestra per deixar entrar la llum.
TOT BEN POLIT. Els terres es cobrien amb estores
de pallatrenada i els interiors es mantenien
molt nets. Les parets estaven emblanquinades
amb guix i sovint les decoraven amb pintures
d’animals, escenes de caça i motius geomètrics.
UN ESPAI BEN
APROFITAT
Les cases solien
ser de forma
rectangular, amb
una sola estança
d’uns 20-25 metres
quadrats. Algunes
tenien sales més
petites que servien
de magatzem.
ÀPATSVARIATS
Els habitants de Çatalhöyük
conreaven ordi, blat, pèsols,
cigrons i llenties, i collien els fruits
de pomeres, festucs i ametllers.
També conreaven lli per fer roba,
tenien ramats devaques i ovelles,
i per completar la dieta
caçaven cérvols
i senglars.

ELS SANTUARIS.. Entre les cases normals, els arqueòlegs
van localitzar una quarantena d’estances especials. Tot
i que tenen una forma similar a la resta, estan molt més
decorades. Hi ha pintures murals, relleus de figures
humanes i animals, i, sobretot, caps de toro fets amb argila,
però amb banyes de debò! Aquests devien ser els llocs on
la comunitat s’aplegava per fer els rituals religiosos.
RACONS
ÚTILS
Entre les cases
no hi havia
carrers, però
sí que hi havia
patis i espais
oberts comuns,
que es feien
servir per
llençar-hi les
deixalles.
PADE PAGÈS
La majoria
d’habitatges
tenien un foc a
terra per cuinar
i escalfar-se, i
també un forn
per coure el pa.
Aquell va ser un
altre gran invent
dels primers
pagesos!
ELS MORTS,
BENAPROP
Sota tots els
edificis hi van
aparèixer molts
enterraments.
Els cadàvers se
sepultaven al terra
de les habitacions,
amb les cames
plegades i dins
de cistells. En
alguns casos, el
cap se separava i
s’enterrava a part,
o s’utilitzava en
alguns rituals.
POSSESSIONSVALUOSESA les habitacions de lescases s’hi han trobat moltes eines
i objectes, fabricats per uns artesans
molt traçuts. Hi ha puntes de pedra
per a fletxes i llances, maces, punyals
d’obsidiana i de sílex, estatuetes de pedra
i d’argila, miralls d’obsidiana polida —els
més antics que es coneixen!—, teixits,
vaixelles de ceràmica i de fusta, i fins
i tot joies i guarniments. En ladarrera època ja havien aprèsa fer-los de bronze!

Rose BertinDe la misèria
a la glòria
Rose Bertinva
néixerl’any 1747 al
poblet d’Abbeville, a
França. La seva família
era força pobra, però la
fortuna li guardava una
sorpresa. Quan era petita,
una endevina liva llegirel
palmell de la mà... ilivadirque
seriaricaifamosa! Quan tenia
16 anys,va entrard’aprenent al
tallerd’una modista important,
i a 23 anys ja tenia una botiga
al millorbarri de París. No gaire
temps després,va conèixerla
que seria la seva clienta més
important: lareinadeFrança,
MariaAntonieta! La Roseva
esdevenirl’estilista personal de
la monarca. L’endevina ho havia
encertat de ple, no us sembla?
Una moda forçaesbojarrada
Abanda delsvestits, la
seva especialitat eren
els poufs, uns pentinatsmoltelaborats plens de
farciment. La Rose feia
pera la reina uns poufs
exagerats... N'hi havia
que feien gairebéun
metred’alt!Devien
semblarels cabells de la
mare del Bart Simpson,oi? Erenveritables obresd’art i trigava hores a
fer-los. Cada pouftenia
un tema diferent, i es
decoraven amb llaços,
guarniments i fins itotobjectes, comvaixells i
banderes.Així la reina
expressava els seus gustosiopinions—amb la closca!
Una feina de luxe
La Rose es trobava amb la
reina dos cops persetmana
i creava tots elsvestit
que es posava. Esvafer
famosíssima:va serla primera dissenyadorade moda celebrity de la història! Fins i tot arreud’Europa esvenien nines que duien els seus modelets.Però la Rose tenia un caràctermolt fort i era forçaarrogant. Quan lafamalivapujaralcap, molts delsseus adversaris se’n burlaven: li deien laministradelaModa... Segurque no li devia fercap gràcia!
Fugir o perdre el cap
Quanva esclatarla Revolució
Francesa, el poble esva alçari els
noblesvan haverde fugircames
ajudeu-me. La Rosevaviatjara
Anglaterra i Alemanya.Alguns
creuen que feiad’espiaperalareina. Quan
MariaAntonietava serexecutada a la guillotina,
la Roseva muntarun negoci a Londres. Després
va tornara França, però els temps havien canviat
i els seusdissenysestrafolarisja novan ser
mai tan populars com abans...
TEXTIDIBUIXDELEOANTOLINI

Estem sols a
L’UNIVERS?
IL·LUSTRACIONS DE POL CUNYAT
L’espai és tan gran que als científics els sembla
molt probable que hi hagivida en altres planetes.
Peraixò envien missatges a les estrelles,
persi una civilització d’extraterrestres
els rep i ensvolenveniravisitar!
A
la nostra galàxia, la Via Làctia, hi
ha un mínim de 100.000milions
d’estrelles. Quina barbaritat, oi? Us
podeu imaginar 100.000 milions d’alguna
cosa? A sobre, al voltant de cadascuna
d’aquestes estrelles hi ha una pila de
planetes. Els experts estan segurs que n’hi ha
moltíssims que tenen unamidasemblanta
ladelaTerra, i no hi fa ni massa fred, ni massa
calor. Pertant, és possible que hi existeixi vida!
A L’ALTRA PUNTA DEL COSMOS
Els científics calculen que només a la nostra galàxia
hi ha 25.000 milions de llocs on hi podria haver
formesdevidaalienígena. I penseu que, com la
nostra galàxia, n’hi ha bilions més! Per si de cas, els
terrícoles hem enviat missatges a l’espai, a bord
de sondes comlesVoyagerilesPioneer. Es van
enlairarfa gairebé 50 anys i són els trastos que han
arribat més lluny de la nostra història!
TOC TOC, QUE HI HAALGÚ?
Gràcies a la potència creixent dels nostres telescopis
i ordinadors, també busquempossiblessenyals
d’altres formes devida altament evolucionades,
que tinguin tecnologia avançada. L’institut
SETI (sigles en anglès de ‘Recerca
d’Intel·ligència Extraterrestre’) escombra
el cel pertrobarsenyals òptics o de ràdio
—o sigui, que es puguinveure o sentir—
ivol examinarfinsaunmiliód’estrelles
els pròximsvint anys. Quina feinada!

CIÈNCIA 31
CARAM, QUINVIATGE!
La sonda Voyager 1 avança
a una velocitat de 17
quilòmetres per segon. Va
sortir de la Terra fa gairebé
40 anys, i ja és a 21.000
milions de quilòmetres de
distància. Però encara trigarà
40.000 anys a arribar a la
nostra estrella més propera!
LES SONDES PIONEER
duen unes plaques de metall
amb dibuixos esquemàtics
que informen sobre la nostra
espècie i la nostra llar a l’univers,
la Terra. Hi surt la imatge de la
sonda, la d’un home i una dona nus,
un gràfic de línies amb la posició
del Sol, un esquema del sistema
solar i la representació d’una
molècula d’hidrogen.
LES SONDESVOYAGER duen un
missatge més sofisticat i amb més
informació. Està gravat en dos
discos recoberts d’or, que contenen
115 sons i imatges de la diversitat
de la vida i la cultura a la Terra: hi
ha música clàssica, sons de balenes
i d’ocells, persones rient, fotografies
de paisatges i esquemes científics.
L’àlien del nostre dibuix en sosté la
coberta, també daurada, amb uns
diagrames que mostren la manera
com es poden reproduir els discos.
PERÒ FINS ITOT si hi ha
extraterrestres intel·ligents, i si els
arriben els missatges, no sabem si
tindran uns sentits com els nostres,
ni si sabran entendre el que els
volem dir... Quanta incertesa, oi?
MISSATGES DIBUIXATS
PER ALS ÀLIENS!

de pel·lícula!
EXTRATERRESTRES
Siexisteixunacivilitzaciómésavançadaquelanostra,potserés
amistosa...opotserno!Elsautorsdeciència-ficciós’hanfetuntip
d’inventarformesdevidaalienígenes.Aquíenteniuset:algunes
ensagradariamoltconèixer-les,peròd’altressónbenperilloses!
PLAVALAGUNA
Us agradaria
escoltar una
cantant d’òpera
extraterrestre? A la
pel·lícula El cinquè
element hi surt aquesta
diva de pell blava i cap
allargat com el d’un
pop, del qual pengen
uns tentacles ben
curiosos. Prové d’un
planeta a la constel·lació
de l’Àngel, i té una veu
extraordinàriament
musical que l’ha fet
famosa. També té
telepatia: pot comunicar-
se amb la ment, sense
fer servir el llenguatge ni
cap mena de signe.
MESTRE
YODA.Que
no us enganyi
el seu aspecte! Aquest
petit vellet verd d’orelles
grosses probablement
és el mestre Jedi més
poderós que ha existit
mai. Surt a La guerra de
les galàxies i és un gran
coneixedor de la Força,
l’energia present en tot
l’univers segons aquestes
pel·lícules. En Yoda pot
moure objectes amb
la ment, veure el futur,
curar ferides i fins i tot
controlar altres éssers
amb el pensament. I amb
raó se’l veu vellet: va
viure més de 900 anys!
XENOMORF
Les criatures
que surten
a les pel·lícules de
la sèrie Alien són
un autèntic malson.
Són depredadors que
necessiten alimentar-
se constantment, i en
un tres i no res poden
acabar amb totes les
formes de vida d’un
planeta. Tenen una força
sobrehumana i són molt
àgils i resistents. Fins i
tot poden caminar per
sostres i parets! A més,
la seva cua llarguíssima
acaba en una punta
esmolada que fan servir
com a arma. Quina por!
3
2
1 2 3
1

CINEMA 33
SENYOR
SPOCK
A la sèrie Star
Trek,la nau Enterprise
explora l’univers amb
l’objectiu de trobar
nous mons i conèixer
altres civilitzacions.
A la tripulació destaca
aquest personatge de
mare humana i pare
procedent del planeta
Vulcà. Els vulcanians
tenen les orelles i les
celles punxegudes, però
sobretot es distingeixen
perquè controlen molt
les seves emocions i
intenten guiar-se sempre
per la raó i la lògica.
E.T.
A la pel·lícula E.T.,
l’extraterrestre,
un grup d’alienígenes
visiten el nostre planeta
d’amagat per recollir
mostres de plantes en
un bosc. Però de sobte
apareixen uns humans i
ells marxen corrents amb
la seva nau... oblidant-se
un dels seus companys!
Per sort, un nen l’ajuda
a amagar-se. No sabem
de quin planeta ve, però
l’E.T. pot arronsar i estirar
el coll, i quan fa brillar
la punta del seu dit pot
guarir ferides i fer reviure
flors mortes. Quin poder!
MARCIÀ
A la pel·lícula
Mars Attacks,
una flota de plats
voladors arriben des
de Mart fins al nostre
planeta... i tenen molt
males intencions! Els
marcians són homenets
no gaire alts, amb cara de
calavera i un gran cervell.
Com que no poden
respirar oxigen, a la Terra
han de dur uns cascs
de vidre. Van armats
amb uns fusells de raigs
terribles i els diverteix
molt desintegrar-ho tot.
Per sort, tenen un punt
feble força inesperat...
ELS NA’VI.Surten a la pel·lícula Avatar i viuen a la lluna Pandora.
Tenen un cos força semblant al dels humans, però fan tres metres
d’alt, són quatre vegades més forts que nosaltres i la seva pell és
blava. També tenen una cua molt útil per moure’s pels arbres, i la seva trena
de cabells els permet connectar-se amb animals i plantes! Són caçadors i
recol·lectors experts, però la seva cultura té un gran respecte per l’equilibri
de la natura. Els encanten les històries, els cants i els balls!
6
5
7
4
4
7
5 6

El campió dels dormilegues!
E
ls coales es passen gairebé tota lavida
daltdelsarbres, perquè a terra no
s'hi troben gens còmodes. Com que les
poques hores que estan desperts acostumen
a serde nit, tenenmoltbonaoïda i un nas
excepcionalment sensible, però unavista
poc fina. Són animalssolitaris i només es
relacionen amb altres coales durant un quart
d'hora cada dia. És clar, com que dormen tant!
SEMPRE CONFORTABLES
Els adults fan entre61i85cm i pesen entre
4 i 14 quilos. El seu pelatge és unvestit molt
ben adaptat a toteslesèpoquesdel'any: els
dies freds i humits, els protegeix molt bé de
la pluja i elvent, i durant els dies secs d'estiu
reflecteix els raigs solars i elsaïlladelacalor.
UNS BEBÈS DIMINUTS
Els coales són cosins llunyans d'uns altres
australians famosos: els cangurs. Igual que
ells, també són marsupials.Aixòvol dirque
les cries neixenmoltpocdesenvolupades.
Imagineu-vos, la mare pareix un petit coala
que pesa només mig gram!Aleshores la cria es
traslladaalabossaquelamaretéaldavant
delapanxa, peracabar-se de formar.Allà hi
passa els primers sis mesos ben resguardada,
alimentant-se de llet materna.
Aquest animal adorable nomésviu aAustràlia, i és el més
mandrós del món. Penseu que pot dormirfins avint hores
diàries! Clapartant és la seva manera de conservaral màxim
l'energia. Peraixò si el desperten es posa de molt mal humor!
NATURA36
coalacoala

FOTOS: GETTY IMAGES
EN PERILL!Fa dos-cents anys, hi havia
10 milions de coales, a Austràlia,
però avui només en queden 80.000,
perquè la seva pell anava molt buscada
pels caçadors! Avui són una espècie
protegida, però el problema principal
és la destrucció dels grans boscos
d'eucaliptus, que són l´únic lloc on
poden viure... Els incendis que fa
poc han devastat Austràliaels han afectat molt!
ACOLLDE LAMAMA
Quan tenen sis mesos, els
petits coales comencen a
menjar fulles i creixen molt
més ràpid. Aleshores la
mare els duu agafats
a l'esquena, tot i que les
cries encara busquen
protecció a la bossa
marsupial si senten
algun perill!

E
ls coales només mengen tres
coses:lesfulles,l'escorçaiels
fruitsdel'eucaliptus. I a l'hora
d'alimentar-se són molt exigents!Tot
i que aAustràlia hi ha més de 600
varietats d'aquests arbres, ells
n'aprofiten unes 70. De fet, les
sevespreferidessónnomés
cincosis.Trien les espècies
que tenen més proteïnes, que
són les que els donen més energia.
UNAEVOLUCIÓ SORPRENENT
Les fulles d'eucaliptus sóntòxiques
pera la majoria d'animals, però els
coales s'han adaptat a aquesta dieta
tan exclusiva. El seu fetge produeix
una substància que neutralitza
elverí i les seves dents estan
dissenyades pertrossejarles fulles,
extreure'n la humitat i destruirla fibra
que contenen.Tot això els facilita la
digestió, que és tan duradora com
els seus budells extrallargs: penseu
que sovint triguen100horesa
fer-la!Com que menjareucaliptus
no li aporta gaire energia, el coala
és l'animal mamíferque té
elcervellméspetiten
proporció a la mida del cos.
POC ESPAVILATS
Penseu que en un adult
el cervell noméspesa19
grams i li ocupa poc més de
la meitat del crani! La resta
d'espai està plena d'un líquid
que els serveix de paraxocs si
cauen d'un arbre.Aquest cervell tan
petitó fa que els coales tinguin poca
traçaperadaptar-sealscanvis:
si els posen fulles d'eucaliptus en
un plat al davant, se les miren però
no se les mengen. És clar, ells estan
acostumats a agafar-les de l'arbre!
ATENCIÓ, CONDUCTORS!
Sempre que hi hagi prou arbres,
els coales també viuen en zones
urbanes, ben a prop dels humans.
Aquests senyals avisen de la seva
presència a la vora de la carretera.

NATURA 39
ESCALADORS
DE PRIMERA
Tot i semblar tan
rodanxons, els coales
són molt forts! Gràcies
a les urpes corbades i
esmoladíssimes que
tenen a mans i peus,
grimpen per les branques
amb molta seguretat i
s'hi poden estar aferrats
durant hores!

L
esvacances són el moment
ideal peraprendrecoses
noves, milloraren tot allò
que més us agrada i practicar
lesvostres activitatsfavorites.
Aquestes estades us permeten
fer-ho d’una manera divertida
i en un entorn diferent de
l’habitual, amb l’oportunitat de
fernous amics i amigues. L’Estiu
ésteu, que enguany celebra el
26èaniversari, és una proposta
de la Direcció General deJoventut
i l’Agència Catalana de la
Joventut del Departament de
Treball,Afers Socials i Famílies de
la Generalitat de Catalunya.
APRENDRE I DIVERTIR-SE
Les colònies s’adrecen a joves
d’entre5i16anys, i us ofereixen
conviure amb companys i amb
monitors durant uns dies.
Alhora, fomenten l’aprenentatge
en diversos àmbits. Són estades
peraprendre, créixeri passar-
s’ho d’allò més bé! Hi ha cinc
temàtiquesdiferents: idiomes,
esports, art, noves tecnologies i
natura. En total, hi ha fins a
14modalitatsdiferents, que
us expliquem amb detall a les
pàgines següents.
DIES BEN FARCITS
Les estades duren entre7i10
dies. Us llevareu a lesvuit i, fins
que sigui hora d’anaral llit, a les
onze de la nit, haureuviscut una
jornada ben plena d’activitats
apassionantsidivertides.
Abanda dels moments dedicats
a la temàtica que hàgiu triat, la
resta del dia es destina a tota
mena d’activitatsdelleure.
Excursions, tallers, gimcanes,
jocs de nit... Quina passada!
MAR O MUNTANYA?
L’oferta es reparteix en 19
establiments dels més de 50
que té la XarxaJove d’Albergs
de Catalunya (Xanascat) pertot
el territori. N’hi ha a la costa i
a l’interior, a la muntanya i a la
plana. I tots es troben en indrets
de gran interèsnatural
icultural.Vinga,va, trieu el
vostre i prepareu la bossa...
l’estiuésvostre!
Tot i que encara queden uns mesos d’escola, segur
que molts ja esteu pensant en les vacances. Oi
que sí? Doncs amb el programa de colònies que us
proposa la Generalitat de Catalunya, ben segur
que trobareu una estada que s’ajusti als vostres
interessos. Esports, idiomes, art, natura, noves
tecnologies... Què us ve més de gust?
L’ESTIU ÉS TEU!
ESTIGUEUALERTA!Les inscripcions comencen
el 18 de març a les dotze del
migdia, amb reserva de plaça
directa, sense sorteig. Afanyeu-
vos, les places són limitades!
Trobareu tots els detallsa la pàgina webxanascat.gencat.cat/estiuesteu
Viu-lo al màxim

COLÒNIES D’ESTIU 43
PetitSàpiens pera:

COLÒNIES D’ESTIU44
1.COLÒNIESD’IDIOMES
Anglès,francès o alemany?
Classes,tallers pràctics i
projectes pensats perfer
una immersió completa en la
llengua quetrieu!
Combinatd’anglèsi
multiesportives. Practiqueu
lavela, la BTTi el caiac, i
milloreu l’anglès ambtres
hores diàries de classe.
Combinatd’anglèsi
astronomia. Descobriu els
secrets de l’univers i apreneu
la llengua anglesa.
2.COLÒNIESD’ESPORTS
En les estadesesportives
podreu perfeccionar
latècnica en l’esport
que escolliu — bàsquet,
futbol i handbol—, amb
entrenaments i partits. En
les estadesmultiesportives
descobrireu i practicareu
diversos esports: bicicleta,
piragüisme, ràfting,tresc,
tiramb arc, escalada, ràpel,
orientació,vela...
Excursionisme.Al cor
de la natura, practicareu
activitats de muntanya
com l’escalada, eltresc o
l’espeleologia. Els primers
dies d’estada, els mòduls
tècnics de mig dia us
proporcionaran les eines
perprogressarde manera
autosuficient. Els últims dies,
el gran repte serà eltresc de
la ruta al cim del Balandrau.
3.COLÒNIESD’ART
Cinema.Usvoleu convertir
en els protagonistes i els
guionistes de lesvostres
pròpies històries? Podreu
passarpercadascun
dels rols d’una producció:
l’elaboració del guió, el
maquillatge, la gravació,
l’edició i el so.Aprendreu
lestècniques bàsiques del
món del cinema i podreu
desenvoluparla creativitat.
Circ.Inicieu-vos en el món
fascinant dels jocs malabars,
els equilibris, les acrobàcies
o el clown. Que comenci
l’espectacle!
Dansaiemocions.
Us agrada ballar?Tant si
no ho heufet gaire com
si sou ballarins avançats,
veniu a practicardiferents
estils: hip-hop, modern,
jazz, contemporani,funky...
i expresseu lesvostres
emocions através de la
dansa creativa!
Teatre.Sivoleu potenciarla
comunicació, la imaginació
i l’expressió corporal
mitjançant els elements de
les arts escèniques, aquesta
proposta és peravosaltres.
PASSAR-S’HO BÉ SENSE CÓRRER CAP RISC!
Els equips professionals de les estades els formen
monitors i directors de lleuretitulats, així com
professionals en l’especialitat corresponent.
Com a mínim hi ha un monitor per cada 8 participants.
Així es reforcen els recursos educatius, la supervisió del
dia a dia i la prevenció i seguretat en les activitats.

Música.Voleutocar
en grup?Veniu a
conviure amb altres
instrumentistes!
Practicareutots junts i
participareu en audicions
diàries perampliarels
coneixements musicals. Si
noteniu cap experiència
prèvia, les colònies Música
idansa us ofereixen
un aprenentatge de
sensibilització musical i
expressió corporal. I si ja
sabeutocaralgun
instrument, podeutriar
entre un ampliventall
d’opcions: música moderna,
tradicionaliclàssica,banda,
big band, grup de pianos i,
fins itot, orquestra!
Veu-Musical.Treballareu
laveu, la dansa i elteatre
de manera molt lúdica i
interactiva.Així podreu
crear, assajari estrenarun
musical únic.
4.COLÒNIESDENOVES
TECNOLOGIES
En unafusió d’enginy i
lleure, en aquestes estades
podreu innovari creara
través de la ciència i les
novestecnologies. Fareu
programes de ràdio,
aprendreu les bases de
la programació dewebs,
llançareu coets amb l’ajuda
de la ciència... i molt més!
5.COLÒNIESDENATURA
Ambtota mena d’activitats
i experiments,viureu la
riquesa de l’entorn natural
a lesvalls del Pirineu, i
entendreulaimportànciade
treballarperla conservació
del medi ambient.
BON PROFIT!Els albergs cuiden molt
l’alimentació saludable basada
en la dieta mediterrània.
I si patiu alguna al·lèrgia
o intolerància alimentària,
el servei d’assessoramentdietètic i nutricionalus oferirà una dietaespecial.

AGENDA46
VIU LA HISTÒRIA! Descobertes per
a tota la família
L'UNIVERSD'UNCREADOR ÚNIC
Segons elpintorsuísPaulKlee, “un dibuix és una línia que
surt a passejar”.Apartird’aquesta frase, la companyiaAddaura
TeatreVisual explora l’obra i la figura d'aquest artista que
tambéva serescultor, músic, titellaire, filòsofi mestre. Ho fa
sense paraules, a través de la dansa, la màgia, la manipulació
d’objectes, els titelles, la tecnologia i el teatre amb llum negra.
Amb música original deVassil Lambrinov, el violinistadelgrup
Blaumut,queactuaendirecte, i un número que homenatja
els quatre gats que el pintorestimava tant.Veniu a gaudir
amb la màgia d'aquest creadorqueva idearun nou llenguatge
expressiu molt poètic, sovint abstracte, ple de signes i símbols,
fletxes, lletres, notes musicals i jeroglífics... Podreuveure Klé,
aquest espectacle fascinant, al SantAndreuTeatre de Barcelona.
28 i 29 de març i 4, 5 i 19 d’abril. www.sat-teatre.cat
L'HORADELCONTEABALAGUER
Durant els tres dies del festivalEncontats, els
contes i les històries fantàstiques prenen els carrers
del centre històric de Balaguer. Podreu escoltar
contes mentre passegeu i impregnar-vos de la
fantasia que durant dos dies inunda la ciutat. Tota
la programació està pensada perfer-vos gaudir de
la literatura! També hi trobareu onzeespectacles
peratoteslesedats, tallers d'il·lustració, un escape
room familiar, activitats, jocs, concursos i paradetes
de llibres i artesania. Aquest any, la inauguració anirà
a càrrec de la dibuixant Pilarín Bayés, que també
signarà llibres. No us ho perdeu!
Del 17 al 19 d'abril. Programa complet d'activitats
a www.balaguer.cat/portal/133/
ELSSECRETSDEGAUDÍ
L'arquitecte català més genialva néixeral Baix Camp, i
la ciutat de Reus li ha dedicat un museu molt especial.
El GaudíCentre té tres plantes plenes d'audiovisuals
sorprenents, enginys interactius i maquetes tàctils.
Podreu observar, tocari escoltarl'obra de Gaudí de
maneres sorprenents, i tot plegat us farà experimentar
ambtotselssentits l'originalitat de les seves
creacions. Descobriu quins elements de la naturavan
inspirar-lo, entreu al seu espai de treball al temple de la
Sagrada Família i admireu com jugava amb l'espai!
Informació i entrades awww.gaudicentre.cat

EP, NO US LES PERDEU!
Quatre novetats que trobareu a lavostra llibreria
Mercè Rodoreda és una
de les autores principals
de les lletres catalanes.
Aquest volum aplega
tots els seus contes
perainfants.
L'autora tenia
una imaginació
desbordant i una
manera molt especial d'explicar històries.
Ens proposa un viatge ple
d'emocions a un univers
naturalimàgic farcit
d'animals i persones, però
també de fades, bruixes i
sirenes. Les il·lustracions són
d'Albert Asensio.
50ESCAPADES
ENFAMÍLIA
Josep Maria Portolès
(Cossetània)
Us agrada sortir a passejar
per la natura? Aquesta
guia us ofereix 50
escapades prop de
Barcelona. Són totes fàcils
iaccessibles, sense gaire esforç físic ni
complicacions d'orientació. Podreu veure salts d'aigua
imponents i arbres monumentals, fer boniques
caminades vora de rius i arribar a
cims d'accés senzill per
contemplar el paisatge. Totes
les rutes s'acompanyen de
consells turístics i
d'indicacionscompletes
per passar un gran dia a
la natura. Som-hi!
En Pau és un noi de tretze
anys que ha de marxar
al'exili durant la Guerra
Civil, i acaba vivint a Mèxic.
És el mateix que li va
passar a l'autora d'aquest
llibre, Teresa Pàmies, que
quan tenia vint anys
va haver de fugir de Catalunya. En Pau ens explica les
seves vivències a través delseu
dietariidelescartesque
escriu a la seva mare, que s'ha
hagut de quedar a Barcelona.
Les il·lustracions que acompanyen
el text són de Natàlia Pàmies, la
neta de l'escriptora.
T'AGRADARIASER
UN...VIKING?
G.Amson-Bradshaw
iT.Akiyama (Librooks)
Saps com sobreviure a
un naufragi? Ets capaç de
brandar una destral de guerra?
Saps com assaltar una ciutat i
comferanarunacatapulta?
Amb aquesta nova sèrie de llibres
divertidíssims, la Júlia, l'Edu i l'Angus us ensenyaran tot
el que us cal saber perviatjar en el temps i convertir-vos
en guerrers i guerreres vikings, o en legionaris i legionàries
de l'antiga Roma.
Els llibres estan plens
d'informaciómolt
curiosa i d'uns
dibuixos que us
faran petar de
riure, segur!
LANOIETADAURADA
IALTRESCONTES
Mercè Rodoreda (La Galera)
AVENTURAMEXICANA
DELNOIPAURISPA
Teresa Pàmies
(La Galera)

OCCITÀNIA(pàgina 4): diferents
comtats medievals que hi havia al
nord dels Pirineus, on es parlava
occità. Finalment, el rei de França
va envairla regió i lava incorporar
als seus dominis.
GRAMÀTICA(pàgina 6): estudi de
com funciona una llengua.
RETÒRICA(pàgina 6): art de
convèncerels altres amb la paraula.
CORTS(pàgina 8): assemblees de
nobles, representants de l'Església i
comerciants rics. Els reis les reunien
perprendre decisions importants
amb l'acord de tothom.
ASSETJAR(pàgina 13):
envoltarun lloc amb
tropes perbloquejar-lo
i aconseguirque es
rendeixi.
VASSALL(pàgina 13):
noble de categoria
inferiorque jura
fidelitat a un noble de
categoria superior.
ALMOHADES(pàgina
14): poble musulmà del
nord d'Àfrica queva
fergrans conquestes
durant més d'un segle,
a l'edat mitjana.
SÉQUIA(pàgina 16):
canal llarg i estret que
condueix aigua cap als
pobles i els camps de
conreu.
ASSUT(pàgina 16):
presa petita feta en un
riu peracumularl'aigua
i fer-la anarcap a una
séquia.
OBSIDIANA(pàgina
27): pedravolcànica
negra, que semblavidre
i que quan es trenca talla molt.
SÍLEX(pàgina 27):varietat de
quars que es pot trencaren làmines
molt tallants.Ala prehistòria se'n
feien moltes menes d'eines.
SONDA(pàgina 30): nau espacial
sensetripulants que s'envia a l'espai
perestudiarl'univers.
LES12PARAULES NOVES
QUE HEM APRÈS
EN AQUEST NÚMERO
Pàgina 19
Pàgina 8
SOLUCIONS
DELS PASSATEMPS

T’imagines una
Caputxeta sense por i una
Rateta sense escaleta?
Natza Farré i Gala Pont tornen a explicar
els contes de tota la vida

Vine a l’espai familiar on
podràs transformar-te
en grumet, fer nusos
mariners, endreçar
la coberta del vaixell
i moltes coses més...
A partir de 4 anys
Accés lliure

Petit Sapiens 30

Recommended

Recommended

More Related Content

Similar to Petit Sapiens 30

Similar to Petit Sapiens 30 (8)

Petit Sapiens 30