1. Catalans: Aprenguem
de la gent senzilla!
Feu click per a continuar

2. Diu la llegenda que el rei d'una llunyana comarca
un bon dia va rebre en obsequi dos petits falcons
i els va lliurar al mestre de falconeria per a que els entrenés.

3. Al cap d’alguns mesos, el rei va cridar
el mestre falconer i li va demanar un informe
sobre l’entrenament de les valuoses aus.

4. El mestre el va informar que un
dels falcons responia perfectament
a l’entrenament, però que l’altre no
s’havia mogut de la branca a on el
va deixar des del dia de la seva
arribada.

5. El rei va fer cridar
curanderos i sanadors
perquè veiessin el falcó,
però ningú no va poder
fer volar l'au.
Llavors va decidir
encarregar la missió al
consell de savis de la cort,
però cap d’ells no va
trobar tampoc la manera
de fer volar el falcó ...

6. En un acte de desesperació,
el rei va decidir comunicar al seu poble
que oferiria una sucosa recompensa
a la persona que fes volar el falcó.

7. L'endemà mateix, va veure el falcó volant
àgilment davant de les finestres del seu palau.
El rei,sorprès, va dir a la seva cort:
Porteu-me l'autor d'aquest miracle !
La seva cort, acte seguit, li va presentar un pagès

8. El rei li digué: Per fi, tu has pogut fer volar el falcó.
Digues, com t'ho has fet? Ets mag, potser?

9. Humil, el pagès va respondre al rei:
No, senyor meu, no en soc. Perquè n’hauria de ser?
.
Senzillament, jo només he tallat la branca i... el falcó ha volat.
Simplement s’ha adonat que tenia ales i... ha començat a volar. Això és tot.

10. Les cròniques narren que des d’aleshores
el falcó va volar lliure i sense cap restricció.
El rei se’n va alegrar i gaudia del seu vol ...

11. ... I tu, Catalunya meva,
a on estàs aferrada?
quins prejudicis tens?
què és el que t’impedeix volar?
D’on et ve aquest fals presentiment de
que no et pots deixar anar de la
branca?

12. I tu, amic meu,com a català, que fas?
Romans quiet,pensant que uns altres ja
es manifestaran per tu?
que ja es mouran ells i faran la teva
feina?

13. O be el que seria pitjor encara:
¿Has perdut la teva identitat i les teves
arrels, i t’has deixat assimilar per la tesi
dels que s’han apropiat de la teva terra
com si fos seva?
Per la tesi dels que s’han fet amos del teu
destí, ofeguen la teva veu, es burlen dels
teus sentiments...
Són els que t’han imposat la seva pàtria i
menyspreen la teva,
es queden amb el que tu t’has afanyat,
et fan creure que no tens ales i que et
convé romandre subjecte al seu arbre,
i vius condicionat amb l’absurda creença
de que si et deixes anar de la
branca, pots caure?

14. Vivim immersos en la situàció de “anar
fent”, aferrats a la branca de l’arbre on
estem enganxats, sense pensar que hi ha
vida més enllà i que podem volar
lliurement

15. No sempre estem disposats a
sortir del bosc on estem
presoners i emprendre el camí
de la llum, la vida i la llibertat.

16. Cal que despertem dels malsons i les falses pors
que ens impideixen ser nosaltres mateixos!
Deixem d’aferar-nos a la pròpia branca i correm el
risc de volar més alt!

17. ATREVEIX-TE A VOLAR!
APROFITA-HO,
FES-HO ARA !!!

18. Catalans!
Obrem amb l’encert
i la senzillesa
amb que ho va fer
aquell bon pagès:
TALLEM LA BRANCA!!!
FI
Conte de domini popular
Montatge i presentació d’autor anònim.
Música: André Rieu - Edelweiss
Reedició de format i inserció de fotos de lliure accés a internet