1. Sirventès
Desprésde lacançó és el gènere mésestès.S'anomenaaixíperquè se serviade lamelodia
d'una cançó -perraons de temps,d'oportunitatenlasevaapariciói també de comercialitat,és
a dir, perquè fosfàcilmentrecordadapertothomja que la gentconeixialamúsicai nomésli
caliaaprendre lalletra.
El sirventèsésunapoesiamoralitzadora,d'atacpersonal,d'ataco propagandapolítica,de
reprensiódelscostums,etc.Lesvariantsmésimportantssónlessegüents:
1. Sirventèsmoral. Blasmamalscostumsoabusosde determinatsestamentssocials,dóna
preceptesde comportament,criticaladegeneraciódelscostumsdelscavallers.
2. Sirventèspersonal.Estracta d'un atac i una sàtiracontra personesodiadespel trobador..
3. Sirventès polític.El trobadoresconverteix enportaveud'unpaís,unsenyorouna política
que defensaal mateix tempsque atacael país,el senyoro la políticacontrària.
Aquestamodalitatésimportantperconèixerlesactitudsde l'Europaoccidentaldelssegles XIIi
XIII,perexemple:
Les actuacionsd'algunsreisde França i d'Aragó.
La guerrade l'Esglésiai França contra elsalbigesos,ambl'absentisme ointervencióde la
Coronad'Aragó.
Les Croadesd'Orient.Existeixlamodalitatanomenadacansode crozada que té perfinalitat
animarelscristiansa participarenla conquestade Terra Santa,tot creantl'ambientpropici.
4. Sirventèsliterari.Estracta de manifestos,exposicióde gustosliteraris,critiquescontrala
manerade ferde determinattrobador...
Copieuel sirventèsque Guillemde Berguedàféua Ponç de Mataplana. Expliqueu-ne el
contingut i justifiqueulapertinençaal gènere
El vescomtatde Berguedàdepeniadel comtatde Cerdanyai lesprimeresnotíciesque estenen
delsvescomtessóndel segleX.L'any1131 apareix documentatGuillemde Berguedà,pare del
trobador,amb motiude retre homenatge aHug de Mataplana, del qual teniaunfeu;peròno
ésfins1138 que apareix laprimeramenciódel trobador,quanesveulasevafirmainfantil al
costat de la del seupare enun documentoficial.
2. Trop ai estat sotz coa de mouton
que non chantiei de ma dompna Ma Sogra,
de la gensor que anc noiris en terra
bocha e front et huoils clars e rizens
E, fe qu·us dei, midonz, lo pros de Berga,
et acuoil gen e coindej'et alberga.
II
E no.us cuidetz q'ieu m'oblit lo cordon
qe·m det l'autrier de sa gonella groga,
per qe.l maritz et eu·ns mesclem de gerra,
don eu n'ai faitz mains bos envazimens
e mains assautz, don Mos Sogr'es dolens,
e·m cuidet dar l'ostal de Na Ramberga:
mieus fo·l gazains la nuoit, qui.s vol s'i perga.
III
E prec Ihesu q'ira ni mal no.m don,
ni gauch ni ben a·N Cogot de Savoga,
tro qe·ns vejam plan en comb'o o en serra
rengat amdui ab totas nostras gens;
e parr'adoncs cals es lo plus valens
ni cals ferra mieills de sa Schirimberga,
que non es jorns per s'amor non la terga.
IV
Gen li pausiei los corns el capironm
que tota ren pot hom dir mentre·is joga;
et al partir ac tal corneill'esquerra
que tornarai sans e sals e gauzens
a la meillor e que es plus valens;
e per m'amor prec li que non s'esperga,
qu'eu vauc vezer lo rei navar part Lerga.
V
A Mon Sogre trametrai ma chansson,
que par judieu q'iesca de sinagoga;
e porta la·m, qui no·t clau o no·t serra,
tu, Montanier, e non estias lens,
qe riran en cavalliers e sirvens:
tal mil diran que Ihesus lo somerga;
c'usqex dira q'ieu meillur et enderga.
VI
A vos m'autrei, bona dompna de Berga:
vos etz fins aurs, e vostres maritz merga.
I
He estat massa sota cua de moltó
sense cantar de madona ma Sogra,
de la més gentil que mai nodrí en terra
boca i front i ulls clars i riallers
I, per la fe que us dec, mon senyor, la noble de Berga,
i acull gentilment i complau i alberga.
II
I no us imagineu que jo m'oblido del cordó
que em donà l'altre dia de la seva gonella groga,
pel qual el marit i jo ens barrejarem en guerra,
en què jo he fet molt bones escomeses
i molts assalts, pels quals mon Sogre està dolgut,
i s'imagina donar-me l'hostal de Na Ramberga:
meu fou el guany durant la nit, qui vulgui hi perdi.
III
I demano a Jesús que ira i mal no em doni,
ni goig ni bé a En Cogot de Savoga,
fins que ens veurem clarament en coma o en serra
arrenglerats ambdós amb totes nostres gents;
i es palesarà aleshores qui és el més valent
i qui copejarà millor amb sa xirimberga,
perquè no hi ha dia que pel seu amor no l'eixugui.
IV
Gentilment li vaig posar les banyes al caperó,
que tothom pot dir-ho mentre es juga;
i en separar-nos tingué tal cornella esquerra
que tornaré sa i estalvi i joiós
a la millor i que es més valuosa:
i pel meu amor li prego que no es desficiï,
que jo vaig a veure el rei navarrès enllà de Lerga.
V
Al Meu Sogre trametré ma cançó,
que sembla jueu que isca de sinagoga;
i porta-me-la, si ningú no et tanca o et barra el pas,
tu, Montaner. I no siguis lent,
perquè en riuran el cavaller i el servent:
mil d'ells diran que Jesús el submergí;
i cadascú dirà que jo millor m'eleví.
VI
A vós m'atorgo, bona dama de Berga:
vós sou or fi, i vostre marit merga.
