lite

1. Guillem de Berguedà

2. Biografia
Guillem de Berguedà (1138 - 1196) és un trobador
català (segle XII), és el fill primogènit dels vescomtes de
Berguedà.
La primera notícia que es té aquest trobador és un
document del 23 d'octubre de 1138 on apareix la seva
signatura al costat de la dels seus pares.
A l'entorn de 1170 escriu una bona part de les seves
poesies. De 1172 data una de les més conegudes
El 26 de juliol de 1196 Guillem de Berguedà va ser
assassinat per un sicari.
Cansoneta leu e plana

3. Obres i composicions
Es conserven 31 poesies de Guillem de
Berguedà, més una d'atribució dubtosa.
Normalment en parlar de les composicions dels
trobadors se solen agrupar -si es pot- en cicles de
cançons a determinades dames. En el cas de
Guillem de Berguedà és impossible fer-ho així,
amb l’amor sí es pot fer però amb l’odi no.
Podem parlar de tres cicles de sirventesos:

4. Cicles dels Sirventesos
1.Contra Pere de Berga Veí seu, amb el qual tingué
problemes pels límits de les terres
2.Contra Arnau de Preixens (bisbe d'Urgell) Guillem
de Berguedà fa servir en aquestes composicions el
vocabulari més cru amb un to casi ironic però també
amb insult directe a n’aquest bisbe violador
3.Contra Ponç de Mataplana els insults dels
sirventesos, centrats majoritàriament en l'aspecte físic
i la suposada homosexualitat del personatge. En la
mort de Mataplana Guillem li va fer un plany dels més
sincers de la poesia dels trobadors.
Altres composicions com cançons, tençons,
partiments.

5. Característiques
TEMA El protagonista vol lluitar per la seva sogra i defensar al rei
ANÀLISI DE LA FORMA Al·literació
ANÀLISI DEL CONTINGUT El farém ara amb detall

6. CANTO PLORANT PLE DE TRISTOR
• Canto plorant, ple de tristor,
• per la dolença que m'ha pres
• havent-se mort el meu Marquès,
• En Ponç, el pros de Mataplana,
• que era desprès, franc i cortès,
• ornat de bons capteniments,
• considerat un dels millors
• que a Sant Martí de Tors mai fos
• fins a tocar la terra plana.
• Molta d'angoixa i de dolor
• ens ha deixat i ben malmès
• el nostre país, puix ja no hi és
• En Ponç, el pros de Mataplana;
• pagans l'han mort, ha estat remès
• per Déu de tots els mancaments,
• tant dels més grossos com menors,
• car són els àngels valedors
• de qui servà llei cristiana.
• Marquès, en tot no vaig sinó
• mentir i errar quan, descortès,
• blasmava tant vostres mercès,
• ja que, d'ençà dels Mataplana,
• no hi ha vassall més compromès,
• digne de més mereixements,
• ni més valent i honrat que vós,
• salvant els vostres rics majors,
• i no us ho dic per fer-ne ufana.
• Marquès, per tant de desamor
• i d'ira que ens havia encès,
• hagués volgut, si a Déu plagués,
• que, abans d'eixir de Mataplana,
• féssim les paus per sempre més;
• ara tinc molts remordiments
• perquè no us vaig prestar socors
• tot defentsant-vos, sense pors,
• de mans de gent tan inhumana.
• Del paradís al lloc millor
• on és el bo del rei francès,
• prop de Rotllà, ha estat admès
• el meu Marquès de Mataplana;
• i el meu joglar de Ripollès
• i el meu Sabata amb altres gents:
• dames de rostre molt formós
• sobre tapits coberts de flors
• i l'Oliver, el de Lausana.

7. Poema “Titot”
Versió catalana de Francesc Ribera
Ara que som al mes que el fred
amb neus i vent ens escomet,
dic traïcions que ha difós
Mon sogre, el fotut vell tinyós;
ja que amb ell no em preval cap dret,
a cops d'espasa faré net
i amb el cavall "matagelós".
I també amb el Totpoderós,
que sap tots els meus drets i pors,
car cap amic favors no em ret
tret de Ma Sogra, si m'ho admet,
noble dama de gest formós,
la més bona entre les millors;
i qui m'ho negui és un ximplet.
que ningú no em toqui el botet
ni un cavaller, ni cinc, ni set
Si gosen dir-me -detractors-
que, bella sogra, no sou vós
la més gentil d'aquest indret;
per la fe que us tinc i em sotmet
m'hi enfrontaré de dos en dos.
Sogra, per vós estic joiós,
humil i franc, gens vanitós.
quan el penó refermo eret
en lluita o en combat estret,
de batallar estic tan frisós
que, als enemics, si un lleó fos
provocaria menys calfred.
Arnaudó, sigues bon genet
i ves a veure el rei de pet.
Joglar, no et mostris temorós,
i ves a dir-li ben veloç
que no em guerregi amb fals retret.
Davant seu defensaré el plet
i allò que diu faré zelós.
Vull a al cort salvar el meu dret
i que el rei jutgi rigorós.
Si algú em diu descregut, pobret,
a sang o mort el repto airós.

8. Anàlisi del poèma
Ara que som al mes que el fred
amb neus i vent ens escomet,
dic traïcions que ha difós
Mon sogre, el fotut vell tinyós;
ja que amb ell no em preval cap dret,
a cops d'espasa faré net
i amb el cavall "matagelós".
I també amb el Totpoderós,
que sap tots els meus drets i pors,
car cap amic favors no em ret
tret de Ma Sogra, si m'ho admet,
noble dama de gest formós,
la més bona entre les millors;
i qui m'ho negui és un ximplet.
Es refereix a l’hivern, fa referencia
al seu sogre i sembla que aquest
protagonista és guerrer
Si la sogra li admet fer aquest gest de
guerra diu que serà la millor de totes i
qui negui això es un ximplet

9. que ningú no em toqui el botet
ni un cavaller, ni cinc, ni set
Si gosen dir-me -detractors-
que, bella sogra, no sou vós
la més gentil d'aquest indret;
per la fe que us tinc i em sotmet
m'hi enfrontaré de dos en dos
Sogra, per vós estic joiós,
humil i franc, gens vanitós.
quan el penó refermo eret
en lluita o en combat estret,
de batallar estic tan frisós
que, als enemics, si un lleó fos
provocaria menys calfred.
No vol que ningú el fagi enfadar i
qui s’atrevesqui a dirli detractors
s’enfrontarà a ell
Ell està dispost a batallar per
la seva sogra (es veu que se
la estima)

10. Arnaudó, sigues bon genet
i ves a veure el rei de pet.
Joglar, no et mostris temorós,
i ves a dir-li ben veloç
que no em guerregi amb fals retret.
Davant seu defensaré el plet
i allò que diu faré zelós.
Vull a al cort salvar el meu dret
i que el rei jutgi rigorós.
Si algú em diu descregut, pobret,
a sang o mort el repto airós.
El protagonista defensarà al rei i
fara cas a tot el que digui
Farà justicia a n’aquella gent
que el trata malament