La gran historia de amor desconeguda, del Tirant. La negociació, el amor i un final que es desvela capítuls més avant. Un intens relat de amor.

1. Adaptació feta per, Enrique Ortolà Pons Títul. Lo meu Tirant. Primera part Varoich
@Enrique_opt
6
002. EL CONDE COMUNICA EL SEU VIATJE Y LA RESPUESTADE LA CONDESA.
En la fèrtil, rica i agradableilla d'Anglaterra habitava un cavaller molt valent, noble
de llinage i molt més de virtuts, que, per la seua gran sabiduria i alt ingeni, havia servit
molt de temps en l'art de cavalleria en grandíssim honor. La seua fama triumfava per tot el
mon i li diuen Guillem de Varoich.
Este era un cavaller molt fort qui en la seua viril joventut havia experimentat molt,
en la seua noble persona, l'eixercici de les armes, seguint guerres, tant en mar o en terra, i
havia portades moltes batalles a bon fi. Ell s'havia trobat en set batalles campals, (combat
decisiu a on entren en combattotes les tropes disponibles), on hi havia rei o fill de rei, i per
damuntdedeu mil combatents, i va entrar en cinc combats, en l'espai tancat per tornejos, i
una per una, de totes va obtindre victòria gloriosa.
Quant el virtuós comte ténia l'edat avançada de cinquantacinc anys, mogut per la
divina inspiració, és propassà retirar-se de les armes i d'anaren pelegrinació, i de passar a
la Casa Santa de Jerusalem, on tot cristià deu anar, si li és possible, per fer penitencia i
rectificació de les seues faltes.
I este virtuós comte va voler anar tenint dolor i pesar d'haver pecat ofenent a deu, de les
moltes morts que en la seua joventut havia fetes seguint les guerres i batalles on s'havia
trobat.
I feta la reflexió, per la nit va dir a la comtesa, esposa seua, la seua imminent eixida,
la qualho prenguéen molta impaciència, per molt virtuosa i discreta que ella fora, i per el
molt amor que li tenia; ràpidament la seua pròpia condició femenina, no va poder resistir
el demostrar lo molt agraviada que estava.
Al matí, el comte va fer vindre davant d'ell a tots els seus servidors, (personal al seu
servici), aixina foren hòmens com dònes, i els digué semblants paraules:
- Fills meus i molt fidels servidors, a la majestat divina, (es referix a Deu), li
agrada i vol, que yo en tinga que anar i el meu regrés és incert, (no es segur),
aixina li agrada a Jesucrist, i serà un viage molt perillós, per lo que ara, en este
moment, vull satisfer a cadascú de vosatres lo bon servici m'haveu fet.
I va fer traure una gran caixa de monades, i a cadascú del seus servidors els va
donar molt més de lo que els devia, i tots varen quedar molt contents. Posteriorment va fer
donació a la comtesa de tot lo comtat, i de tots els seus drets, si be és cert que tenia un fill,
este tenia molta poca edat. I havia fet fer un anell d'or, en les armes seues i de la comtesa.
Este anell estava fet de tal manera, que es podia separar pel mig, quedant cada part com
un anell sancer, i la mitat de cada u tenia les seues armes, i quan s'ajustava, es mostraven
totes les armes juntes.

2. Adaptació feta per, Enrique Ortolà Pons Títul. Lo meu Tirant. Primera part Varoich
@Enrique_opt
7
I complint lo dit abans, es girà a la virtuosa comtesa i en cara molt amable, li va dir
semblants paraules.
- La experiència en demostra que tinc el vostre verdader amor i amable condició,
senyora esposa, per això en fa sentir major dolor del que poguera sentir, i per la
vostra molta virtut yo os ame. Un amor que esta per damunt de tot, molt fort i
excessiu, motiu per el que la meua ànima sent molt gran pena i dolor, quantpense
en la vostra absència, (fet de no estar); pero la gran esperança que tinc me fa
consolar-me, tenint noticia de les vostres virtuoses obres, i estic cert que en amor
i paciència prendreu la meua partida, (eixida), i si Deu vol, el meu viage, gràcies
a les vostres justes pregàries, (demanar humilment a Deu), pronte serà complit i
aumentarà la vostra alegria. Yo vos deixe senyora tot quant tinc, i vos suplique
que tingau per recomanats lo fill, los servidors, 8vassalls, (persona que depenia
d'un senyor), i la casa; i es veu ací una part del anell que yo he fet fer, vos
suplique moltes voltes que ho tingau en el lloc de la meua persona i que el
guardeu fins la meua tornada.
- ¡Oh trista de mi! - digué l'endolorida comtesa - ; ¿I serà veritat, senyor, que us
heu d'anar sense mi? Almenys, feu-me el favor que yo vaja en vos, per a que vos
puga servir, que més me estime la mort que viure sense la vostra senyoria, i si feu
lo contrari, el dia que acabarem els meus últims dies no sentiré major dolor de la
que ara sent; i que tot el meu enteniment desija que sentiu l'extrema pena que el
meu cos dolorit sosté, quantpenseen l'absència vostra. Digau-me senyor, ¿és este
el plaer i satisfacció que yo esperava de la vostra senyoria? ¿Este es el consol
d'amor i fe conjugal que yo tenia en vós? ¡Oh mísera de mi! ¿A on esta la meua
grandíssima esperança, queyo tenia, queper lo restant de la meua vida, la vostra
senyoria, estaria junt a mi ?¿I no ni havia prou en el meu dolorit temps de viuda?
¡Oh trista de mi, que tota la meua esperança veig perduda!Vinga la mort, per que
res no em pot valdre; vinguen trons i llamps i una gran tempesta, per a que tot
això pare al meu senyor, i que no es puga anar de mi.
- ¡Oh comtesa i senyora! Molt be conec que el vostre extremat amor que en teniu
vos, fa passar els llímits de la vostra gran discreció. - digué el comte - i deveu de
considerar que així con Nostre Senyor Deu fa la gràcia, (el favor), al pecador,
que en lo temps de les guerres ha fet molts mals i danys a moltes gents, ¿i que
millor ara que m'heapartatde les gransguerres i batalles, que dediquetot lo meu
temps al servici de Deu i faça penitencia dels meus pecats, que no viure dels
simples negocis?
- Bona cosa seria eixa – digué la comtesa –, pero no veig per que este càliç de
dolor s'ha de beure i és ademés tan amarc per mi, que he estat tan de temps, que
no es podria contar, òrfena de pare i de mare i viuda de marit i senyor viu. I ara
que pensava que la meua sort havia canviat, i que tots el mals passats tindrien
remei, veig els tristes dolors aumentant, per que podré dir que no em queda més
que este miserable fill en penyora de son pare, i la tristor de la mare que s'haurà
de conformar en ell.

3. Adaptació feta per, Enrique Ortolà Pons Títul. Lo meu Tirant. Primera part Varoich
@Enrique_opt
8
Va agarrar al seu fill chicotet per els cabells i els estira i en la ma li donà en la cara
dient-li:
- Mon fill, plora la anada de ton pare i faràs companyia a la trista de ta mare.
I el chiquet menut, que no fea mes de tres mesos que era naixcut, és posa a plorar.
El comte, al va vore plorar a la mare i el fill, va tindre ell molta tristor, i volen-la
consolar no va poder retindre les llàgrimes al vore als seus amors, manifestat aixina el
dolor i compassió quetenia per la mare i el fill, i per bon espai de temps va estar que no va
poder parlar, sino que tots tres ploraven. Quant les dònes i donzelles de la comtesa varen
vore a els tres plorar fins a tal extrem, mogudes de gran compassió se posaren totes a
plorar i a fer granslamentacions, per el molt de amor que li tenien a la comtesa. Les dònes
d'honor de la ciutat, sabent que el comte devia de anar-se, van córrer totes al castell per a
poder despedir-lo; quant foren dins de la cambra, es trobarem que el comte estava
consolant a la comtesa.
Quan la comtesa veu entrar a les honrades dònes, esperà que s'assentaren i en
acabant els digué semblants paraules:
- Atenent a la desesperació que produïxen el cor femení el gran desig d'amor, gran
es el fort dolor de esperit meu i els meus injusts grans dolors físics, els quals
tambéus podrien passar a vosatres, dònes d'honor, conegudes. I acompanyant les
meues doloroses llàgrimes i profunts sospirs, vençuts per la meua justa querella,
tinc dolor en la demostració de este sentiment. Aixina a vosatres, dònes casades,
dirigix els meus plors i vos faig vore les meues greus passions, per que els meus
mals els feu vostres, passant el mateix dolor que yo, com si semblant cas al meu,
fora vostre. I aixina passant el dolor que podríeu tindre, vosatres tindreu
compassió del meu, que en passa ara, i en les orelles dels que lligen en el meu
dolor, se sentirà una senyal tan forta pels mals que me esperen, que em van a
tindre compassió, perque la permanència en el hòmens no es troba. ¡Oh mort
cruel!, ¿per qué vens a qui no et vol i fuges dels que el desigen?
Totes aquelles dònes d'honor es llevaren i suplicaren a la comtesa, que fera el favor
de donar espai al seu dolor, i juntament en el comte els consolarien de la millor manera
que podien i ella, començà a dir:
- No es cosa nova per a mi la abundància de llàgrimes, per que esta era la meua
costum, que en los diversos temps i anys que el meu senyor estava en les guerres
de França, per a mi no ni ha hagut dia sense llàgrimes; i segons veig, lo restant
de la meua vida ho hauré de passar en noves lamentacions, i millor fòra per a mi
que passara la meua trista vida dormint, perque no sentiria les cruels penes que
m'atormenten, i com danyada de tal viure, sense cap esperança de consolació

4. Adaptació feta per, Enrique Ortolà Pons Títul. Lo meu Tirant. Primera part Varoich
@Enrique_opt
9
diré: el sants gloriosos van patir martiri per Jesucrist, i yo el vull patir per la
vostra senyoria qui sou mon senyor. I de ara en avant feu tot el que vullgau, per
que la meua fortuna, (sort, destí), no en dona consentiment, per ser vos el meu
marit i senyor. Per això vull que la vostra senyoria sàpia tantde mi, que sense vos
estic en el infern i prop de vós en el paraís.
Acabant la contesa les sues doloroses lamentacions, parla el comte en la següent
forma.
- Gran és la alegria que la meua ànima té de vós, comtesa, per el sò de les darreres
paraules que m'haveu dit ara; i si la majestat divina vol, la meua tornada serà
molt pronte, per aument de la vostra alegria i la salut de la meua ànima. I en
qualsevol lloc que yo siga, la meua ànima serà en vós contínuament.
- ¿Quina consolació puc tindre yo de la vostra ànima sense el cos? – va dir la
comtesa –. Mes be estic segura que per l'amor del fill se'n recordareu alguna
volta de mi, que el amor de llunt es com el fum que el vent s'emporta. ¿Voleu que
us diga més, senyor?, més és el meu dolor, que no es el vostre amor, que si fora
així com la vostra senyoria diu, crec que vos quedaríeu per l'amor que en teniu.
Ademés ¿ De que li val al àrap la 7crisma, (oli usat en el batisme), si no coneix el
seu error?, ¿que val el amor del meu marit, si a mi no en val de res?
- Comtesa, senyora – diguéel comte – , ¿Voleu que pose fi a estes paraules?, per a
mi és obligat anar-me'n, i l'anar o el quedar-me està en la vostra ma.
- Qué més no puc fer – va dir la comtesa –, entrar-me'n en la meua cambra a
plorar la meua trista desventura, (desgràcia).
El comte sentint molt la dolorosa despedida d'ella, la besa moltes voltes, llançant
dels seus ulls moltes llàgrimes, i a totes les atres dames va fer gran despedida i en tant
dolor que no es pot explicar en paraules.
I quant sen va anar, no més va voler portar un sol escuder.
I partint de la seua ciutat de Varoich, s'embarcà en una nau, i va navegar en
pròsper vent, en el transcurs del viage, ell arribà a Aleixandria, sense haver caigut en
perill. I eixint a terra, en bona companyia, va fer camí a Jerusalem, i en arribar a
Jerusalem, el va confessar be i de manera cuidadosa els seus pecats i va rebre en
grandíssima devoció el preciós cos de Jesucrist, i allí va fer oració en molta fervor,
(sentiment, entusiasme), i en moltes llàgrimes, i en gran dolor d'haver pecat ofenent a Deu,
d'on va meréixer obtindre el sant perdó.
I havent visitat tots els atres santuaris que estaven en Jerusalem, va tornar a
Aleixandria, a on es va embarcar en una nau i va passar a Venècia, i en arribar a Venècia
va donar tots els diners que li quedaren a l'escuder, perque l'havia servit be i el coloca en

5. Adaptació feta per, Enrique Ortolà Pons Títul. Lo meu Tirant. Primera part Varoich
@Enrique_opt
10
matrimoni, per a que no es preocupara en tornar a Anglaterra; i va fer córrer la veu per
l'escuder que estava mort, i se les va ingeniar per a que els mercaders que s'escrivien en
Anglaterra digueren com el comte Guillem de Varoich havia mort al tornant-se de la Casa
Santa de Jerusalem.
Sabentla virtuosa comtesa la nova noticia, va tindre gran pena i va fer el més gran
dol de tots, i li feu fer un enterro propi d'un cavaller tan virtuós com era mereixedor.
Després de un temps, el conte se'n torna a la seua pròpia terra tot sol en el cabells llarcs i
blancs fins a les espales, i la barba fins a la cintura tota blanca, i vestit de l'hàbit del
gloriós sant Francesc, vivint de la caritat dels demés; i secretament es posà en una devota
ermita de la Nostra Dona, Senyora Nostra, la qualestava a molta poca distancia de la seua
ciutat de Varoich.
Esta ermita estava en una alta montanya, molt agradable, entre arbres de gran
espessura, i una font de aigua molt clara que corria. Este virtuós comte s'havia retirat en
esta deserta habitació fent soltaria vida per fugir de fer negocis, a fi de que a les seues
deficiències, (faltes), morals el poguera donar més mèrit en la seua penitencia. E insistir en
la seua virtuosa vida, vivint d'almoines. Una volta a la semana el anava a la seua ciutat de
Varoich per demanar caritat. I era desconegut per les gents, al portar tan gran barba i
llarcs cabells, demanava les sues almoines i anava a la virtuosa comtesa, la seua esposa,
per demanar-li caritat; la qual, veent-lo en tan profunda humilitat demanar, li fea donar
molta més caritat que a tots els atres pobres. I aixina passà per algun temps la seua pobra i
miserable vida.

6. Adaptació feta per, Enrique Ortolà Pons Títul. Lo meu Tirant. Primera part Varoich
@Enrique_opt
11
7 Crisma. Mescla d'oli i bàlsem ques'usa per a l'unció (aplicar), en el batisme. L'error de l'àrapés no saber quebatejar-se i ser cristià és lo correcte, per a ells.
8 Vassall. En l'época feudal, persona que depeniad'unsenyor, i es posavaal servici, el qual li donava protecció i la jurisdicció so bre la terra del seu feu, a
canvi d'uns determinats servicis i estava baix la seua autoritat absoluta, no democràtica.