1. CONCEPTES REVOLUCIÓ FRANCESA
Estats Generals
Durant la monarquia francesa, assemblea dels tres estaments (noblesa, clergat i tercer estat) i
de totes les províncies convocada pel rei per obtenir subsidis extraordinaris i assegurar la
unitat al seu entorn. Els electors formulaven prèviament unes peticions (cahiers de doléances)
que lliuraven a llurs representants, però l'assemblea no prenia decisions. El 1789 Lluís XVI, a
proposta de Necker, es van convocar els Estats Generals, amb un nombre més gran de
membres del tercer estat que el dels altres dos estaments junts. Reunits a Versalles (maig del
1789), el tercer estat refusà el vot per estaments i exigí el vot individual. La negativa reial
motivà que el tercer estat es proclamés en Assemblea Nacional i més tard en Constituent.
Quaderns de
queixes
Llistats de peticions o queixes elaborats pels estaments abans de la reunió dels Estats
Generals el 1789. Aquests quaderns reflecteixen perfectament les aspiracions de tots els
grups socials, i, mentre que tots coincideixen en el descontentament respecte a la monarquia
de Lluís XVI, privilegiats i no privilegiats difereixen radicalment en qüestions com ara la
igualtat social o la dissolució del règim senyorial. Els cahiers de doléances reflecteixen
clarament l'estat d'insatisfacció de la societat francesa.
Constitució
Llei fonamental d'un estat que estableix i garanteix els drets i deures dels ciutadans i regula el
sistema de poder, definint els òrgans i llurs formes i funcions, com també el conjunt de
relacions entre ells. Té el caràcter de norma programàtica i correspon a les disposicions de
rang inferior de fer-la operativa i aplicable; la seva promulgació és sempre solemne. Qualsevol
norma legal emanada del poder de l'estat ha d'ajustar-se als principis continguts en la
constitució o no entrar-hi en contradicció.
Sobirania de la
nació
El poder polític recau en el conjunt de la nació i no està sotmès a cap altra força externa. Els
individus que integren una nació deleguen aquest poder que per definició posseeixen i
atorguen als seus representants. El principi de sobirania nacional postula que la legitimitat del
poder emana de la nació i s'expressa mitjançant eleccions periòdiques. Històricament va tenir
una concepció conservadora, en considerar nació només una part dels ciutadans i només
existia el sufragi restringit o censatari.
Jurament del Jeu
de Paume (Joc de
la Pilota)
Jurament que tingué lloc al trinquet (Jeu de Paume) de Versalles, el 20 de juny de 1789, per
part dels diputats del tercer estat i de la clerecia. Mounier, diputat pel Delfinat, proposà que
l'Assemblea jurés que no es dissoldria fins a l'establiment i la consolidació de la Constitució.
Assemblea
Nacional
(dipositària de la
sobirania)
Assemblea Nacional Constituent francesa constituïda el 9 de juliol de 1789, que es transformà
en Assemblea Legislativa el 1791. Entre la tasca legislativa duta a terme per l'Assemblea
Nacional cal destacar la Constitució de 1791 i la promulgació de la Declaració dels Drets de
l'Home i del Ciutadà (1789).
Assemblea
Nacional
Constituent
Assemblea que representa la voluntat de la nació i que s’encarrega de redactar una
constitució.
Pressa de la
Bastilla
El 14 de juliol de 1789, en un dels episodis més destacats de la Revolució Francesa, la Bastilla,
símbol de l'absolutisme reial (era una fortalesa que s'utilitzava com a presó per a reus
il·lustres o aristòcrates), fou assaltada i presa pel poble de París.
Guàrdia Nacional
Organització armada ciutadana sorgida de la Revolució Francesa per a la defensa de la
llibertat i de l'ordre intern.
Gran Por
La Grand Peur. Revolta antisenyorial desencadenada a França als inicis de la revolució,
consistent en l'assalt dels castells i monestirs i la crema dels arxius que contenien la
documentació sobre la percepció dels drets feudals. La causa foren els rumors que, entre el
20 de juliol i el 6 d'agost, es difongueren pel camp francès i que parlaven de la invasió de
tropes estrangeres o de bandits contractats pels nobles per tal de reprimir les revoltes.
Declaració dels
Drets de l’Home i
del Ciutadà
(26 d’agost del
1789)
Text votat per l'assemblea constituent francesa el 26 d'agost de 1789. La seva redacció
recollia la influència de la declaració d'independència dels EUA (1776) i del pensament dels
filòsofs del s XVIII. Proclamà la igualtat de tots els homes (article 1), i també els seus drets
naturals i inalienables, que són la llibertat, la propietat, la seguretat i la resistència a l'opressió
(article 2). Declarà la preeminència de la sobirania de la nació, afirmà que la llei havia d'ésser
l'expressió de la voluntat general (article 6), instaurà la llibertat d'opinió, d'impremta i
religiosa, establí la separació de poders i, en el darrer article, insistí en la inviolabilitat del dret
de propietat. Fou utilitzada com a preàmbul de la constitució del 1791 i tingué una gran
influència en tots els moviments posteriors d'alliberament de l'absolutisme.

2. Monarquia
constitucional
Règim polític democràtic en el qual el rei, el cap de l'Estat, regna però no governa, ja que els
seus actes sempre han de ser avalats per la signatura del president del govern o del ministre
que en sigui responsable.
Llei de Le
Chapelier
Prohibició de les vagues i associacions de treballadors (14 juny de 1791)
Desamortització
Acte jurídic pel qual els béns de mà morta tornen a la condició de lliures. Té per finalitat
limitar les possibilitats d'adquisició i de retenció de béns immobles a les persones jurídiques
(eclesiàstiques o civils), en benefici de les particulars o físiques. Es diferencia de
la desvinculació en el fet que aquesta es limita a canviar la natura dels béns fent-los lliures, tot
mantenint i respectant llur titularitat.
Constitució Civil
del Clero
Conjunt de disposicions legislatives de l'Assemblea Constituent de França (1790), sancionades
per Lluís XVI, que regulaven la distribució dels oficis eclesiàstics, els nomenaments i la dotació
del clergat.
Sufragi censatari
Sistema polític en el qual només poden ser electors els homes amb una determinada renda o
amb títols (mestres, llicenciats universitaris, sacerdots...). Exclou les dones i la major part de la
població. És un tipus de sufragi que restringeix el dret de votar segons el nivell d'impostos que
l'individu paga a l'Estat.
Fugida de
Varennes
Nom donat a la temptativa d'evasió de Lluís XVI de França —disfressat de majordom— amb la
família reial (a la nit del 20 al 21 de juny de 1791). Preparada pel comte suec H.Axel de Fersen,
amic de Maria Antonieta, hauria lliurat els reis a l'exèrcit del marquès de Bouillé i, en acabat, a
la protecció d'Àustria. Reconegut per J.-B. Drouet, fill d'un mestre de postes, Lluís XVI fou
tornat a París amb la seva família. La fugida desacredità el rei davant els revolucionaris.
Girondins
Dit dels membres d'un grup polític de la Revolució Francesa que actuà a l'Assemblea
Legislativa i a la Convenció. Els girondins provenien de la burgesia enriquida pels béns
comunals. El nom els venia del fet que tenien diversos diputats del districte de la Gironda.
Llurs caps foren Brissot, Condorcet, Vergniaud, Gensonné i Guadet, entre altres. Feren
perseguir els contrarevolucionaris i votar les lleis contra els emigrats i el clericat refractari
(1791). Formaren un govern efímer, dirigit per Dumouriez (març del 1792), i en formar-se la
Convenció (setembre) constituïren el grup moderat; defensaven la propietat, el lliurecanvisme
i la república il·lustrada i temien el poble de París. Pel novembre foren eclipsats
pels montagnards -radicals-, i la deserció de Dumouriez (abril del 1793) inicià llur caiguda, que
culminà amb llur expulsió de la Convenció (juny) i llur persecució.
Jacobins
Nom que reberen les persones que actuaren durant la Revolució Francesa d'acord amb uns
mateixos principis ideològics que s'orientaven cap al republicanisme radical i la defensa de la
democràcia directa, defensores també d'uns principis ètics i morals de tipus espartà, de
l'antimilitarisme i del centralisme. El nom es deu al fet que els jacobins solien reunir-se a París
en un convent dels dominics anomenat dels Jacobins. Els principals dirigents foren Maximilien
de Robespierre, Louis-Antoine Saint-Just, Jean-Paul Marat i Georges-Jacques Danton.
Sans-culottes
Denominació que rebia la gent de les classes baixes i populars de la ciutat. Els seus principis,
molt radicals, contenien elements propers als plantejaments socialistes de l'època.
Defensaven la idea de la democràcia igualitària i directa i van actuar moltes vegades com a
força de xoc en moments àlgids de la Revolució donant suport alsjacobins. A partir de la
reacció termidoriana foren neutralitzats. Rebien aquest nom perquè solien vestir pantalons a
ratlles en lloc del pantaló curt o culotte característic de les classes benestants de l'Antic Règim
Guerra de La
Vendée
Insurrecció contrarevolucionària que tingué lloc a la regió francesa de Vendée (1793-94). La
causa immediata fou una lleva general, que incidí en el descontentament popular per la venda
dels béns nacionals. El moviment aglutinà camperols, burgesos i aristòcrates reialistes, i fou
atiat pels sermons dels capellans refractaris. Els insurrectes venceren a Châtillon-sur-Sèvres i a
Vihiers, però foren derrotats a Nantes, Graville, Angers, Le Mans i Savenay, i, sotmesos a una
repressió sagnant, s'acolliren a l'amnistia termidoriana
Sufragi universal
masculí
Sistema polític en què el dret de vot s'atorga a tots els ciutadans majors d'edat, sense
distincions. Les dones van continuar excloses fins al segle XX.
El Terror
Període de la Revolució Francesa que va des del setembre del 1793 al juliol del 1794, durant el
qual els jacobins, dirigits per Robespierre, imposaren un règim dictatorial a tot el país, a través
de l'actuació del Comitè de Salvació Pública. Un precedent fou l'anomenat "primer Terror",
pel setembre del 1792, quan es produí una matança indiscriminada de presoners

3. contrarevolucionaris, en un clima d'excitació per la invasió estrangera del territori francès. La
primera onada, per l'octubre del 1793, fou provocada pel perill militar contra la Convenció;
fou el moment de l'execució de Maria Antonieta i de nombrosos girondins. La segona onada
(el Gran Terror), els mesos de juny i juliol del 1794, fou impulsada per Robespierre per tal de
mantenir-se en el poder. El Tribunal Revolucionari de París en fou el gran instrument:
ampliada la seva jurisdicció a tota la República, foren suprimides les garanties de l'acusat i
hom podia dictar només dues menes de sentència: llibertat o mort. El Terror, que es
complementà amb mesures de caire econòmic, finí amb la caiguda de Robespierre i l'inici de
la reacció termidoriana.
Comitè de Salvació
Pública
Òrgan de govern col·lectiu que regí França de l'abril del 1793 al juliol del 1794. L'elecció, per la
Convenció, dels seus membres —primerament 9, i després 12— esdevingué una simple
formalitat, i el Comitè, per sobre l'Assemblea, acabà imposant dictatorialment la voluntat
revolucionària de París a la resta del territori
Directori
Règim de l'estat francès establert per la Constitució de l'any III (setembre del 1795). Aquesta
constitució, que donà nom al període de la història de França comprès entre el 26 d'ocubre de
1795 (4 de brumari de l'any IV) i el 9 de novembre de 1799 (18 de brumari de l'any VIII) i creà
una república dirigida per la burgesia de negocis, més moderada que la del 1789.
Consolat
Règim polític de la darrera etapa de la Revolució Francesa (10 de novembre de 1799 — 18 de
maig de 1804), nascut del cop d'estat del 18 de brumari de l'any VIII (9 de novembre de 1799)
de Napoleó Bonaparte contra el Directori. Fou patrocinat per Sieyès, amb l'objectiu d'establir
un govern fort que garantís les conquestes burgeses de la Revolució, enfront de l'antic règim i
del jacobinisme i el moviment popular.