Optimizacio de la cadena logistica mf1005 3

1
CP3 ORGANITZACIÓ I GESTIÓ DE MAGATZEMS
MF1005_3 OPTIMITZACIÓ DE LA CADENA
LOGÍSTICA
18/FOAP/413/01554724/010
PROFESSOR: Manel Baxerias

2
1. Fases i operacions a la cadena logística.
2. Logística inversa.
3. Optimització i costos logístics.
4. Xarxes de distribució.
5. Gestió de imprevistos i incidències a la cadena logística.
6. Aplicacions informàtiques d'informació, comunicació i
cadena de subministrament.

3
1. Fases i operacions a la cadena logística.

4
1.1. La cadena de subministrament: fases i activitats associades.
1.2. Fluxos en la cadena de subministrament:
1.3. El flux d'informació: en temps real, fiable, segur, fàcil
d'interpretar i manejar.
1.4. Flux de materials: segur, eficaç i amb qualitat. Diagrama de
fluxos inter-connexionats.
1.5. Cadena logística:
1.6. Logística i qualitat.
1.7. Gestió de la cadena logística:
1.8. El flux d'informació.

5
Quan s'adquireix un producte no és conscient de tot el procés que ha passat
perquè aquest element pugui ser subministrat en aquestes condicions i en
aquest punt concret. Pot passar que el producte tingui caràcter local però
també, gràcies a la globalització i a les comunicacions, que vingui des d'un
altre punt del planeta.
La logística fa possible portar productes des de qualsevol lloc en termes
d'eficiència. Per a això, s'ha de generar una estructura en forma de cadena de
subministrament on intervenen diferents actors, gràcies a ells es té a l'abast
qualsevol producte.
Introducció

6
1.1. La cadena de subministrament:
fases i activitats associades
El pas previ a l'adquisició d'un producte és el subministrament d'aquest fins que arriba
al lloc de distribució. Aquest procés està determinat per la cadena de subministrament,
que es defineix com el conjunt de processos necessaris per satisfer la demanda des del
subministrament de matèries primeres, productes semi-elaborats i acabats, des del seu
origen fins al seu destí en centres de transformació i / o distribució.
El temps que transcorre des que les matèries primeres o els productes semi-elaborats
o acabats surten fins a acabar al punt de destinació està determinat pels actors que
intervenen en l'operació, les seves relacions i els elements organitzatius del procés.

7
1.1.1. Actors: proveïdors, empresa, clients,
empreses de transport, magatzems en
trànsit, centrals de compra i distribució
Per entendre bé la cadena de subministrament és necessari definir els actors que
poden intervenir en el procés, ja que no necessàriament, en totes les relacions de
subministrament, apareixen tots.
PROVEÏDORS
Són els actors que inicien el procés enviant matèries primeres, productes semi-
elaborats o acabats. Constitueixen la base de qualsevol procés de aprovisionament
encara que es poden situar a diferents nivells. Això és així perquè en una mateixa
cadena de subministrament poden aparèixer diversos proveïdors.
A continuació, s'exposen dos exemples de cadenes de subministrament. A la primera
d'elles el recol·lector és proveïdor directe del punt de venda.
.
Recol·lector
de fruites
.
Empresa de
transport
.
Distribuïdor

8
En el segon apareix un procés industrial amb dos proveïdors, un matèries primeres i un
altre de productes acabats que es corresponen amb el recol·lector i la fàbrica
respectivament.
.
Recol·lector
de fruites
.Empresa de
transport
.
Fàbrica
.
Empresa de
transport
.
Distribució
EMPRESA
Amb caràcter general, a la cadena de subministrament, l'empresa és l'ens que rep les
matèries primeres, els productes semi-elaborats o acabats. De -manera seqüencial hi
ha tres tipus d'empresa:
Empresa productora que rep matèries primeres i les transforma en productes semi-
elaborats o acabats. Els semi-elaborats encara han de seguir en el procés de fabricació
fins arribar al consumidor final.
Empresa productora que rep productes semi-elaborats per elaborar productes acabats.
Els productes aquí elaborats passen directament a distribució fins arribar al
consumidor final.
Empresa distribuïdora que rep productes acabats llestos per a la venda.

9
.
Recol·lector
de fruites
.
Empresa de
transport
.
Distribuïdor
.
Consumidor
final
CLIENTS
Amb caràcter general i dins de la cadena de subministrament, els clients solen ser els
consumidors finals. Però igual que amb els proveïdors, quan la cadena presenta
diferents nivells, poden existir diverses empreses que subministrin a altres alguns
components i que apareguin així diversos clients en la mateixa cadena.
Seguint amb els diagrames anteriors, el consumidor final actua com client, però també
ho és el distribuïdor que és client del recol·lector.
EMPRESES DE TRANSPORT
Les empreses de transport s'encarreguen del moviment físic del producte entre
qualsevol dels actors del procés logístic, és a dir, l'empresa de transport pot operar
entre distribuïdors i consumidors finals o entre productors i els seus proveïdors de
matèries primeres o productes acabats.

10
Hi ha diversos tipus de transport: per carretera, ferroviari, marítim, aeri i inter-modal.
TRANSPORT PER CARRETERA
És el més versàtil, ja que pot arribar a qualsevol lloc, de fet és un complement habitual
dels altres tipus de transport. Hi ha tres tipus fonamentals segons el seu disseny: el
camió rígid, l'articulat i el tren de carretera. Així mateix, es poden condicionar per a la
càrrega que porten.
Hi camions cisterna, camions congeladors, frigorífics, amb gàbia per a animals, tipus
grua per portar altres vehicles, etc.

11
TRANSPORT PER FERROCARRIL
S'utilitza per mobilitzar grans volums i és un dels més utilitzats a nivell nacional, o
internacional quan el transport marítim no és factible. Igual que en el transport per
carretera, els vagons poden adaptar-se a la càrrega. Així, hi ha vagons cisterna,
portacontenidors, congeladors, frigorífics, etc.
TRANSPORT MARÍTIM
És el mitjà de transport més utilitzat a nivell internacional i és un dels que presenta
costos més baixos, sempre que es realitzi a gran escala. El més usual és contractar
línies regulars on diversos clients utilitzin el mateix mitjà i comparteixin espai. Hi ha
diversos tipus: vaixell portacontenidors, vaixell de càrrega general, vaixell tanc i vaixell
de transbord rodat, destinat a la càrrega de vehicles.

12
TRANSPORT AERI
És el mitjà ideal per a transport d'urgència i productes peribles causa de la seva
rapidesa. L'inconvenient que presenta és el seu preu, que sol ser elevat, i té algunes
limitacions en la mida de la càrrega.
Hi avions destinats exclusivament al transport de càrregues i altres que combinen
càrrega amb passatgers en vols comercials.
TRANSPORT MULTIMODAL
El transport multimodal consisteix a combinar diversos dels
mitjans anteriors per a una sola càrrega que no arriba a
manipular en els canvis, és a dir, es diposita en contenidors
que van passant d'un transport a un altre. Les combinacions
poden ser diverses segons les necessitats, el tipus de
càrrega i la disponibilitat de mitjans. Es poden utilitzar
camió-vaixell, vaixell-tren-camió, avió-camió, etc.

13
Els avantatges d'aquest tipus de transport són les següents:
• Com que és una combinació de diversos tipus, s'arriba a qualsevol lloc.
• Se suprimeix la necessitat d'emmagatzematge transitori, ja que es passa d'un tipus
de transport a un altre immediatament, el material esta en un Cross docking
continu.
• Es redueix el risc de danys a la càrrega al transportar-se en contenidors tancats.
• Es minimitzen els temps de descans totals per càrrega dels transportistes, ja que
cada un d'ells està en possessió de la càrrega durant menys temps.

14
MAGATZEMS EN TRÀNSIT
Amb caràcter general, els magatzems de trànsit són llocs de emmagatzematge
transitori fins reubicar les mercaderies en altres magatzems de distribució o punts de
venda. Estan ubicats en zones estratègiques properes a vies ràpides i de fàcil accés.
S'utilitzen per estalviar costos de distribució.
Amb caràcter específic, els magatzems en trànsit s'engloben dins de la categoria de
magatzems segons la seva funció logística, on hi ha tres modalitats:
• Magatzem central. Està situat a prop de centres de fabricació i des allà es
distribueixen les mercaderies necessàries per zones i altres centres de distribució o
punts de venda.
• Magatzem de trànsit. És un pas intermedi entre el magatzem central i el regional.
S'utilitza quan la zona corresponent al magatzem regional és molt àmplia i els
trajectes des del magatzem central fins al regional impliquen més d'una jornada.
• Magatzem regional. Són els encarregats de subministrar directament a els
magatzems dels clients, ja que estan situats a prop. solen ser d'una mida inferior als
anteriors a causa del seu caràcter local.

15
CENTRALS DE COMPRA I DISTRIBUCIÓ
No són llocs d'emmagatzematge pròpiament dits, sinó llocs de recepció de mercaderies
per a la seva preparació i enviament a clients. Aquest tipus de lloc de trànsit neix sota la
filosofia del Cross Docking.
Els beneficis d'aplicar el Cross-Docking són els següents:
• Es minimitzen els temps i costos d'emmagatzematge.
• Es redueixen els temps de lliurament al client.
• Permet personalitzar comandes amb productes de diferents proveïdors en el mateix
transport, de manera que s'abarateixen costos.

16
RELACIONS I SINÈRGIES
El factor determinant de la creació de la cadena de subministrament és la necessitat de
proveïment, producció i consum de productes. Sense això, la cadena de subministrament
no pot ni ha de desenvolupar-aïlladament, hi ha sinergies entre diferents cadenes i
diferents actors de una mateixa cadena. Es produeixen relacions entre ells que fan que la
cadena sigui possible i eficient. Amb això s'obtenen acords més avantatjosos, s'abarateixen
costos i cada membre de la cadena pot dedicar-se a la activitat que millor satisfà les seves
necessitats i la que li aporta un major benefici, això s'aconsegueix amb l'especialització en
cadascuna de les etapes.
Com a model d'aquesta xarxa de sinergies pot observar-se la recol·lecció de qualsevol
producte agrícola, per exemple olives. L'agricultor les recull i les subministra, a través de
mitjans de transports propis o aliens, a la fàbrica de oli on es sotmeten a un procés de
transformació per obtenir el oli d'oliva. Aquest és venut a granel a diferents envasadores
que al seu torn el transfereixen a distribuïdores que comercialitzen l'oli envasat i llest
per al consum.
Aquest procés no podria realitzar-se sense la cadena de subministrament en la qual
intervenen els actors vistos anteriorment, on cadascú aporta el seu treball al procés per
arribar al producte final. En cap cas seria factible que el

17
Aquest procés no podria realitzar-se sense la cadena de subministrament en la qual
intervenen els actors vistos anteriorment, on cadascú aporta el seu treball al procés per
arribar al producte final. En cap cas seria factible que el mateix individu realitza totes les
fases de la cadena, al menys, no des d'un punt de vista empresarial i a gran escala.
ELEMENTS ORGANITZATIUS, MATERIALS, TECNOLÒGICS I INFORMÀTICS
La cadena de subministrament utilitza elements organitzatius, materials, tecnològics i
informàtics per al seu funcionament.
Els elements organitzatius fan possible coordinar el canal de aprovisionament amb el canal
de distribució, és a dir, d'una banda es transporten les matèries primeres dels seus llocs
d'origen als centres de transformació. Un cop a les fàbriques, les matèries primeres es
transformen en productes acabats que són distribuïts als consumidors finals.
Els elements materials són l'origen de la cadena de subministrament, si aquests no
existeixen, el procés logístic no seria necessari. La logística sorgeix de la necessitat de
mobilitzar elements materials (matèries primeres, productes semi-elaborats i acabats).

18
La cadena de subministrament necessita d'una base tecnològica per a la seva funcionament.
Sense ella no seria possible realitzar el procés en termes òptims d'eficiència. La tecnologia
s'aplica a diferents àmbits:
Transport. Sigui quin sigui el tipus de transport utilitzat, tots necessiten una tecnologia dels
desenvolupi.
Mitjans mecànics. Fan possible la manipulació i emmagatzematge de mercaderies. N'hi ha
fixos com els magatzems frigorífics i les cintes transportadores; i mòbils com les transpaletes,
les apiladors, les carretons elevadors, els transelevadors i els vehicles de guiat automàtic
(AGV).

19
Finalment citar el suport informàtic necessari per articular tot el procés. A més del flux de
materials, la cadena de subministrament porta implícita la transferència d'informació que
necessita de suports informàtics per a dur-se a terme. Normalment es gestiona a través d'un
programari especialitzat que fa possible:
• Fer les comandes de clients i a fàbrica.
• Realitzar la recepció de mercaderies a fàbriques i centres logístics.
• Dur a terme la mecanització de rutes per transportistes.
• Gestionar tota la documentació necessària per acreditar els processos en cas
d'incidències.
• Tramitar les devolucions.
• Gestionar l'estoc de productes.

20
flux físic de materials i flux d'informació.
Característiques dels mateixos. Com
s'articulen. Exemple concret d'un procés
d'aprovisionament des que es llança l'ordre de
comanda fins a la seva recepció en magatzem
A la cadena de subministrament es produeixen dos corrents o fluxos de elements, els primers
corresponen als materials que es transfereixen i els segons estan referits als tràmits
administratius necessaris per a registrar i agilitzar totes les fases.
Sense aquest suport administratiu, l'activitat logística no podria desenvolupar-se, les parts no
tindrien clar quins materials necessiten, ja que els seus estocs no estarien actualitzats.
Tampoc s'hauria constància de les recepcions i els enviaments en no estar documentats,
almenys mínimament. El transport tampoc podria organitzar-se sense un suport documental
on s'organitzin transportistes, temps i comandes.

21
Cada vegada que es produeix un moviment físic s'origina un flux de informació en forma de
document, bé en paper o en suport electrònic. És a dir, qualsevol moviment de materials ha
d'estar documentat, ja que aquesta informació és molt valuosa per a les parts que actuen en
el procés i altres departaments com el de comptabilitat, el d'estoc, el de compres i el de
vendes.
Les comandes originen factures de compra útils per calcular i documentar les despeses que
en aquesta partida ha tingut l'empresa. Després de la seva comptabilització es calcula el
benefici per a aquest any.
Amb la informació de les comandes, els responsables d'estoc coneixen què material queda
disponible al seu magatzem, informació útil per fer més comandes a fàbrica.
Els departaments de compres i vendes també documenten les seves operacions a través de
les comandes. D'aquesta manera poden gestionar millor la relació amb els clients, atendre
reclamacions i tenir un registre general de les vendes per tipus de producte. Aquesta
informació serà útil per atendre millor la demanda i establir objectius de venda.

22
1.2.1. Exemple de procés d'aprovisionament
El procés d'aprovisionament té diverses etapes:
1. Realització de la comanda
2. Enviament de la mercaderia
3. Recepció de la mercaderia
4. Registre de la mercaderia
1. REALITZACIÓ DE LA COMANDA
El procés d'aprovisionament es realitza en el moment que s'efectua el demanat. Aquest es
defineix com la petició de compra de materials per part de un client al seu proveïdor.
Hi ha dos tipus bàsics de comandes:
Comanda en ferm: el comprador i el venedor estan d'acord en les condicions que s'han
pactat amb anterioritat i la comanda es tramita automàticament. El document que acredita
aquesta transacció es denomina comanda o nota de comanda.
Comanda condicional: el comprador sol·licita unes condicions específiques al venedor que ha
d'anotar en la petició. el venedor ha de donar resposta al comprador perquè la comanda
s'efectuï. El document que confirma aquesta operació es diu proposta de comanda.

23
Les formes més habituals de comandes són:
a. Nota de comanda: és la forma més habitual quan les parts ja han establert relacions
comercials amb anterioritat. el document ha d'incloure:
1. Identificació del venedor i del comprador.
2. Nombre de comanda.
3. Data d'emissió.
4. Lloc i data de lliurament de la comanda.
5. Descripció de la mercaderia: model, preu unitari i nombre de unitats.
6. Condicions de pagament.
7. Descripció del transport.
8. Agent comercial (si escau).
9. Signatura de la persona autoritzada.
b. Proposta de comanda: es demanen condicions particulars i normalment es realitza a
través d'agents comercials. Les dades a consignar són els mateixos que apareixen a la nota
de comanda. quan el comanda es realitza a través d'aquesta forma, poden aparèixer
altres documents relacionats, com:

24
1. Carta de confirmació de comanda: és emesa pel proveïdor per confirmar que accepta
les condicions de la proposta.
2. Carta d'incidències: s'utilitzen per fer modificacions o anul·lacions en les comandes.
3. Carta de negació de la comanda: és emesa pel proveïdor en cas de no acceptar la
proposta, de no tenir materials suficients per a satisfer la venda o quan ha passat
qualsevol incidència que faci impossible l'entrega.
c. Per telèfon, fax i e-mail: són mitjans més ràpids que els anteriors.
Les dades a incloure són els mateixos.

25
2. ENVIAMENT DE LA MERCADERIA
Quan la mercaderia surt del magatzem del venedor es produeix el registre de dos
documents:
Registre de comandes: serveix com a seguiment intern del material que ha sortit del
magatzem. El realitza sempre el venedor i li serveix per gestionar el seu propi estoc.
Albarà o nota de lliurament: és un document elaborat pel venedor que viatja amb la
mercaderia i que serveix com a justificant de que aquesta s'ha rebut. S'emet amb tres
còpies: una per al client, una altra per al magatzem del venedor i una altra per al
departament de vendes del venedor. Aquest últim necessita l'albarà per emetre
factura.
Es recomana que almenys s'emetin els documents de registre de comandes i els
albarans amb totes les seves còpies. En cas d'haver-hi un error poden acarar totes les
còpies i veure on es va produir l'error.
L'albarà ha d'incloure, com a mínim, les següents dades:
NOMBRE D'ALBARÀ, DADES DEL VENEDOR, DATA, DESCRIPCIÓ DELS PRODUCTES,
SIGNATURA DEL CLIENT, CONDICIONS (si escau)

26
3. RECEPCIÓ DE LA MERCADERIA
Quan la mercaderia és rebuda pel comprador, aquest ha de inspeccionar per assegurar-se
que coincideix amb la comanda. Després de la inspecció física, els documents que s'han de
consultar són:
• Nota de comanda
• Albarà
També cal assegurar-se que la mercaderia no presenta tares. En cas d'imperfeccions, han
de documentar-se en l'albarà de lliurament per després fer les reclamacions oportunes. En
cas que algunes mercaderies estiguin bé i altres defectuoses, no han d'acceptar aquestes
últimes però sí registrar i emmagatzemar les correctes sempre que s'indiqui en el albarà.
Igual que el venedor, el comprador ha de portar un registre de les mercaderies rebudes a
través d'un full de recepció. Aquest document té caràcter intern i inclou, com a mínim, la
següent informació:
NÚM. COMANDA, NÚM. ALBARÀ, DADES DEL VENEDOR, DESCRIPCIÓ DE LA MERCADERIA,
DATA DE LA RECEPCIÓ.

27
4. REGISTRE DE LA MERCADERIA
Un cop rebuda la mercaderia, el comprador procedeix al registre i emmagatzematge dels
materials al seu magatzem. Per a això, ha de codificar els productes, a través d'etiquetes
que són emeses en el mateix magatzem, de manera que després pugui trobar-los.
Hi ha dues formes de codificació:
Codificació no significativa: s'assigna a l'atzar i no ofereix informació específica del
producte. És pròpia de magatzems petits poc mecanitzats.
Codificació significativa: la informació que apareix a l'etiqueta inclou codis que
identifiquen la mercaderia (lloc d'origen, ubicació dins del magatzem, etc.).

28
1.3. El flux d'informació: en temps real, fiable,
segur, fàcil d'interpretar i manejar
Perquè la cadena de subministrament es desenvolupi amb eficiència, el flux de informació
entre venedor i comprador ha de complir unes pautes oportunitat, fiabilitat, seguretat i
facilitat d'interpretació.
La transmissió d'informació s'ha de fer en el temps correcte, és a dir, la documentació de
les transaccions s'ha d'executar en el moment que ocorre la transmissió o el moviment de
materials. Amb això es aconsegueix que no es produeixin errors i que el reflectit en els
quaderns es correspongui amb la realitat.
Perquè els documents siguin fàcils de manejar i interpretar, amb dues parts, venedor i
comprador, han de conèixer i aplicar el mateix sistema de transmissió d'informació.
Un dels sistemes més utilitzats, sobretot en el comerç electrònic, encara que té més
aplicacions, és l'EDI o Intercanvi Electrònic de Dades.
Aquest sistema permet l'intercanvi de documents normalitzats (factures, albarans,
comandes, etc.) entre els sistemes informàtics dels que participen en la relació comercial.
Perquè el sistema EDI sigui efectiu, l'empresa necessita:
Integrar el sistema amb el sistema intern de gestió o ERP que usi la empresa.
Utilitza una xarxa de comunicació eficaç i segura (internet o intranet).

29
1.4. Flux de materials: segur, eficaç i amb
qualitat. Diagrama de fluxos inter-connexionats
Perquè la cadena de subministrament funcioni, el flux de materials ha de ser segur, eficaç i
de qualitat.
La seguretat i l'eficàcia estan relacionades amb el sistema de transport i l'emmagatzematge.
Algunes pautes per aconseguir-ho són:
• La manipulació de les mercaderies, tant en el magatzem del venedor com en el del
comprador, s'ha de fer servir la maquinària òptima per a cada tipus de gènere.
• Es recomana dividir el magatzem en dues zones: una dedicada a estoc i una altra per a
manipulació de càrregues, preparació de comandes i expedició.
• D'aquesta manera s'eviten confusions entre els productes que entren al magatzem i els
que surten.
• Situar les càrregues més pesades i voluminoses prop de la zona de expedició minimitza
els accidents en desplaçaments dins del magatzem i estalvia temps de trasllat.
• Mantenir un sistema adequat d'organització en les prestatgeries per que no es perdi
temps en trobar els productes.
• Un envàs i / o un embalatge defectuós pot ocasionar deterioraments en les mercaderies,
d'aquí la importància de triar-los en funció de les característiques dels productes.

30
1.4. Flux de materials: segur, eficaç i amb
qualitat. Diagrama de fluxos inter-connexionats
Algunes mercaderies estan sotmeses a condicions especials, on han de superar un control de
qualitat o procedimental. Mentre duri aquest procés d'inspecció, els productes no estaran
disponibles. hi ha dos mètodes:
• Quarantena física: els productes no poden ser emmagatzemats en les mateixes
condicions que les mercaderies estàndard.
• Quarantena informàtica: els productes s'emmagatzemen, però no poden sortir de les
instal·lacions fins que passin la fase de proves.

31
1.5. Cadena logística: objectius. Com
aconseguir-los. Integració d'actors i sinergies a
aconseguir
La cadena de subministrament es defineix com el conjunt de processos necessaris per
satisfer la demanda des del subministrament de matèries primeres, productes semi-
elaborats i acabats, des del seu origen fins al seu destí en centres de transformació i / o
distribució, és a dir, la cadena de subministrament inclou les accions relacionades amb la
recerca de productes, la seva obtenció i la seva transformació.
La logística és la part de la gestió de la cadena de subministrament que controla el flux de
materials i d'informació, amb l'objectiu de satisfer les necessitats de consum, de la forma
més eficient possible. És a dir, la logística és una activitat empresarial que té per objecte
gestionar les activitats de la cadena de subministrament.

32
1.5.1. Avantatges de la integració logística
enfront de tractaments aïllats
Hi ha dos factors determinants en la creació de la cadena logística. El primer d'ells és quan
la necessitat d'un producte està ubicada en un punt molt distant del lloc d'origen o
producció.
El segon és la globalització que ha propiciat un mercat on els consumidors volen
productes manufacturats i originaris de emplaçaments, abans considerats remots, però
que gràcies al desenvolupament logístic, ara són factibles.
Els objectius que es pretenen aconseguir amb la logística són:
• Reduir els costos de transport aprofitant ports compartits al mateix espai-temps.
• Aprofitar sinergies en la distribució de productes de diferents proveïdors i
procedències en el mateix enviament.
• Adquirir productes en les condicions més avantatjoses per estalviar costos en envasos i
embalatges.
• Trobar els millors proveïdors a través de centrals de distribució que permetin reduir
distàncies i costos en transport.
• Reduir els costos de manipulació, intentant que els productes no pateixin tants canvis
de transport.
• Reduir espai i temps en magatzems per abaratir costos de emmagatzematge.

33
1.5.2. El lead-time i el seu control
A la cadena de subministrament es va estudiar el procés d'aprovisionament des que es
llança l'ordre de comanda fins que el producte està en el magatzem. La logística no només
considera els fluxos de materials i informació del procés, també té en compte el temps
que porta realitzar-lo.
El lead time o temps d'espera d'una ordre és l'espai de temps que transcorre des que es
dóna l'ordre de comanda fins que es rep la mercaderia en magatzem.
Aquest període de temps depèn de diversos factors:
• De la capacitat de resposta del proveïdor. Ha de diferenciar-se entre proveïdors i
productes que funcionen amb estocs, on els temps de subministraments són menors, i
aquells en què el material es fabrica per comanda.
• Del temps de preparació de la comanda (envasat i embalat).
• Del mitjà de transport utilitzat.
• De la distància a cobrir.

34
1.5.3. La cadena de valor afegit
Per entendre el concepte de cadena de valor s'ha de conèixer primer el valor del producte
i el valor afegit.
El valor del producte o servei és la suma de les seves característiques. Aquest concepte
comprèn la utilitat d'aquest producte o servei i la necessitat que se satisfà amb la seva
compra.
El valor afegit està format pel conjunt d'atributs que acompanyen el producte, que són
percebuts pel client i pels quals està disposat a pagar.
La cadena de valor és el conjunt d'activitats necessàries per a produir i distribuir el
producte o servei pel qual el client està disposat a pagar.
La gestió logística intenta reduir els costos associats al valor del producte que no aportin
valor afegit o pels quals el client no estigui disposat a pagar. Aquesta tasca es complica
quan apareixen costos que el client no percep, però que són necessaris.
Per exemple, invertir en matèries primeres de qualitat si és percebut pel client, que està
disposat a pagar més si el material és bo. Per contra, els costos del programa informàtic
de gestió logística no són percebuts directament en el producte.

35
1.5.4. El servei al client
Tot i que la gestió logística també inclou funcions de aprovisionament de matèries
primeres i gestió pròpia de magatzems, els seus funcions més transcendentals, des del
punt de vista de la rendibilitat, són aquelles enfocades a les vendes. Es produiran més
vendes quan el servei al client sigui òptim i el client estigui satisfet.
Aquesta característica cobra importància en mercats saturats on els productes, pel que fa
a les seves prestacions, són molt similars. En aquests casos el client va a centrar la seva
atenció en aspectes de la cadena de valor com el termini de lliurament del producte, la
gestió d'incidències i la política de devolucions.
En aquests tres camps actua la gestió logística:
• El client estarà més satisfet quan els terminis de lliurament són curts, però sobretot,
quan el proveïdor compleix amb el termini establert.
• Encara que és desitjable que no es produeixin incidències, aquestes han de ser
previstes. Quan el servei postvenda està ben planificat, les incidències es resolen en el
menor temps i el client està satisfet.
• La facilitat de devolució és un altre factor que aporta valor i que moltes vegades
determina la decisió de compra del producte.

36
1.6. Logística i qualitat
La gestió de la qualitat és un aspecte crucial en la planificació i la gestió de la cadena
logística. La qualitat logística comprèn els processos de la cadena i a més, ha d'assegurar
que els productes i els serveis prestats estan dins d'uns estàndards. És a dir, ha de cobrir
la necessitat de consum d'un producte dins d'uns estàndards de qualitat, buscant la
màxima eficiència.

37
1.6.1. Factors i punts crítics en el procés
logístic des del punt de vista de la qualitat
Alguns dels indicadors de qualitat més habituals en la monitorització d'operacions
logístiques són la relació cost-qualitat, el nivell de satisfacció del client, els temps de
gestió i la logística inversa.
RELACIÓ COST-QUALITAT
En la relació cost-qualitat, la logística busca augmentar la rendibilitat reduint costos en
transport i aprovisionament, però això mai ha de provocar una minva en la qualitat dels
productes. L'empresa ha de establir uns estàndards de qualitat i complir-los, i el
departament de logística ha d'actuar d'acord amb aquests estàndards.
NIVELL DE SATISFACCIÓ DELS CLIENTS
L'opinió dels clients, les seves queixes i suggeriments sempre han estat bones dades per
avaluar la qualitat i actuar en conseqüència, sobretot si les queixes es produeixen, o
repercuteixen d'alguna manera, en alguns dels elements planificats pel departament de
logística.
Alguns dels ràtios de qualitat aplicats a la satisfacció del client són:
Ràtio de nivell de servei = Productes servits/Comandes *100

38
El nivell de servei mesura la proporció de comandes servides pel que fa a les comandes
totals de clients. Un ràtio baix indica que s'estan produint trencaments d'estoc freqüents.
TEMPS DE GESTIÓ
La reducció del temps de gestió és un concepte que apareix en tots dos àmbits, en el de
qualitat i en el de logística, d'aquí la seva importància. des del punt de vista de la qualitat,
el client ha de percebre una millora en el producte si es milloren els temps d'enviament i
lliurament. D'altra banda, la gestió logística serà més eficient si es compleixen millors
temps.
Un índex molt útil per detectar i mesurar anomalies en els temps de execució és la ràtio
de comandes fora de termini, que mesura la proporció de comandes fora de termini pel
que fa al volum global de comandes:
Ràtio de comandes fora de termini = Comanda fora de termini / Comandes totals

39
LOGÍSTICA INVERSA
La logística inversa comprèn els fluxos de matèries primeres, productes semi-elaborats,
acabats i productes acabats des del punt de consum o utilització fins al d'origen, per tal
de ser eliminats o reutilitzats. La logística inversa constitueix una nova cadena de
subministrament que posseeix elements comuns a la cadena de subministrament
estàndard, com són el temps de recollida que ha de ser òptim o la relació cost-qualitat per
al client i l'empresa.
Un altre element propi de la logística inversa és l'impacte mediambiental de les
operacions. Quan aquest és mínim, la qualitat total del producte millora.

40
1.6.2. Mesura de la no-qualitat logística
Qualsevol empresa, atenent la seva planificació logística i productiva, intenta que la venda
de productes i serveis es realitzi amb les mínimes incidències possibles. Així i tot, aquestes
es poden produir, en aquest cas és necessari mesurar quin impacte tenen per a l'empresa
en termes d'imatge i de cost.
La no-qualitat logística es defineix com la gestió de les conseqüències que té per a
l'empresa oferir un producte o servei defectuós o fer una lliurament amb condicions
diferents a les pactades.
Algunes de les actuacions que s'inclouen són:
• Reclamacions de clients.
• Indemnitzacions.
• Processos judicials.
• Deteriorament de la imatge corporativa.
• Disminució de les vendes.
• Disminució de la rendibilitat.
• Pèrdua de confiança per part dels clients.
• Mala publicitat de la companyia.

41
1.6.3. Qualitat preventiva
Les mesures que s'apliquen per evitar la no-qualitat logística són de dos tipus:
Mesures preventives: són les activitats encaminades al control i seguiment del procés
logístic per tal d'evitar incidències. Encara s'evitin majors costos en evitar incidències,
l'aplicació de mesures preventives també té un cost associat.
Mesures d'avaluació: s'encarreguen de comprovar que el producte compleix els estàndards,
és a dir, estan més encaminades a la qualitat (no a la no-qualitat).

42
1.6.4. Mesura del cost de la no qualitat
Els costos conseqüència de les accions de no-qualitat es classifiquen en dos tipus:
Costos tangibles: es calculen fàcilment i de forma objectiva. Comprenen costos
recognoscibles i quantificables en termes monetaris. El cost de personal que atén
reclamacions i les indemnitzacions serien alguns exemples.
Costos intangibles: no es poden aplicar fàcilment, ja que la seva quantificació no és
objectiva. Inclouen la desmotivació dels clients, la falta de credibilitat per part dels clients i
el deteriorament en la imatge corporativa.

43
1.7. Gestió de la cadena logística
La gestió de la cadena logística es realitza des de diferents enfocaments segons el tipus
d'empresa. Així es diferencia la gestió en empreses industrials, comercials i de serveis.
Les empreses industrials compren matèries primeres per tal de transformar-les en productes
i vendre'ls als seus clients.
Les empreses comercials venen productes acabats que han adquirit dels seus proveïdors.
Aquestes empreses no realitzen cap tipus de transformació en els productes, tan sols els
distribueixen.
L'objectiu de les empreses del sector terciari és la prestació de serveis. L'activitat logística
d'aquest tipus d'empreses se centra en l‘ aprovisionament necessari per realitzar l'activitat.
Els processos logístics que ocorren en cadascuna d'elles són diferents. Normalment en les
empreses fabrils, els processos solen ser més llargs que en les comercials. A més, les
empreses comercials solen ser més exhaustives quant al seu emmagatzematge, ja que es
dediquen a distribuir mercaderies, on prima que cada producte estigui en el lloc exacte per
ser subministrat.

44
1.7.1. Aprovisionament i compres
En empreses industrials l'aprovisionament es fa a través de les compres de matèries
primeres que després es transformen en productes acabats o semi-elaborats. Els productes
acabats estan destinats al consumidor final i no necessiten de més transformació. Els
productes semi-elaborats segueixen un altre procés de transformació com a elements de
altres productes.
Les empreses comercials s'aprovisionen dels productes que després van a distribuir i les
empreses de serveis fan apilament dels subministraments necessaris per a prestar el seu
servei.
El procés d'aprovisionament ha de respondre als objectius de producció i vendes. En
concret, cal definir:
• Quantitat d'aprovisionaments que han de comprar-se. Per a això, la companyia ha de
controlar el seu estoc i el seu nivell de vendes. No s'aconsella tenir un nivell d'estoc elevat
o molt baix.

45
• Moment d'aprovisionament. Està relacionat amb el nivell d'estoc i amb la disponibilitat
dels productes.
• Forma de transport de les matèries primeres. S'han d'estudiar els tipus de transport per
trobar el més adequat a la mercaderia.
• Ubicació de les matèries primeres. Sobretot si s'utilitzen diferents magatzems en els quals
s'ubiquen materials diferents en cada un ells.
La funció d'aprovisionament es desdobla al seu torn en compres i gestió d'estocs.
Una bona gestió del departament de compres implica aconseguir matèria prima i
mercaderies de qualitat que influeixin en la qualitat total del producte. Així mateix, el preu
ha de ser adequat, ja que el procés ha de ser eficient. Un altre dels factors que també
s'avalua són les condicions de lliurament i transport. Per tot això, es necessita buscar i
comparar proveïdors i després, negociar per aconseguir les millors condicions.
Hi ha diversos tipus de compres:
• Comanda per punt d'estoc. La comanda es realitza en arribar a un determinat nivell de
productes en magatzem.

46
• Comandes programats. L'empresa coneix les vendes o plans de producció per períodes,
així que planifica les compres per avançat.
• Comandes esporàdics. Es realitzen sense seguir un patró determinat. Són comuns quan
s'està treballant amb un nou proveïdor.
• Comandes especulatius. Són els que es realitzen per aprofitar ofertes o promocions de
proveïdors que ja treballaven amb l'empresa abans o són nous.
La gestió d'estocs permet conèixer quins elements estan disponibles al magatzem. D'aquesta
forma s'aconsegueix que les comandes es satisfacin en el moment adequat i que els plans de
producció es desenvolupin amb normalitat.
Hi ha diversos tipus d'estoc:
• Estoc de seguretat. És el que es preveu per cobrir situacions de demanda extraordinària.
• Estoc zero. És propi d'empreses que utilitzen el mètode just in time on el magatzem té la
quantitat justa de producte. El seu lema és sol·licitar comandes conforme els clients facin
els seus, de manera que el cost d'emmagatzematge sigui mínim.
• Estoc ordinari. És el nivell d'estoc habitual que posseeix l'empresa per atendre les seves
necessitats habituals.
• Estoc màxim. És el nivell d'emmagatzematge màxim del magatzem.

47
1.7.2. Producció, emmagatzematge i
distribució
Les següents fases del procés logístic són la producció, l'emmagatzematge i la distribució.
PRODUCCIÓ
La producció és una fase exclusiva de les empreses productives. Durant aquesta fase es
fabriquen els productes acabats o semi-elaborats. Es realitza en base a un pla de producció
que s'ha de planificar prèviament, ja que han de mobilitzar-se molts actius: materials,
maquinària, recursos humans i organitzatius.
Hi ha diverses formes d'organitzar el sistema productiu; algunes de les més habituals són:
a. Producció contínua: el treball no s'interromp, sempre es produeix el mateix producte.
Aquest mètode utilitza l'alta mecanització com suport.
b. Producció en línia: es caracteritza perquè introdueix productes en línia, als quals se'ls va
afegint processos per transformar-los. En cada fase actua una màquina o un operari que
realitza només aquesta funció. Es produeixen grans lots de productes iguals o molt similars.
c. Producció per lots: es caracteritza perquè els lots són més petits i especialitzats per client.
Són processos que no estan tan mecanitzats, alguns són fins i tot artesanals.
d. Producció per projectes: són processos totalment personalitzats per al client, però que
requereixen d'altes inversions i mecanització.

48
distribució
S'utilitza en la construcció de maquinària per a fàbriques, aviació, navilis i grans
infraestructures.
Independentment del mètode de producció, es distingeixen dues filosofies productives, el
push i el pull. El mètode push pressuposa l'inici de la producció en base a un pla de vendes,
és el mètode més tradicional i suposa nivells d'estoc més alts. Pel contrari, el mètode pull
implica que sigui la comanda del client el que iniciï la fabricació, aquest mètode és l'usat
per la filosofia Just in time, on es fabrica sota comanda de client i es redueixen els índexs
d'estoc al mínim.
EMMAGATZEMATGE
L'emmagatzematge és una conseqüència directa de l'aprovisionament. Quan es produeix el
subministrament de matèries primeres o mercaderies, l'empresa ha col·locar totes les peces
de manera que siguin accessibles. L'ordre en qualsevol sistema d'emmagatzematge és
essencial, ja que el procés comercial i productiu depenen.

49
distribució
DISTRIBUCIÓ
La distribució és l'acció de subministrar les mercaderies o productes semi-elaborats al seu
consumidor. La venda es realitza a través de dos canals:
• El canal més directe està constituït pels agents comercials, on és l'empresa la que ven
directament els seus productes.
• Al canal indirecte intervenen intermediaris que actuen entre el fabricant i el consumidor
final.

50
1.7.3. Les millors pràctiques
Les millors pràctiques en logística van encaminades a analitzar cada fase, de les vistes
anteriorment, des d'un punt de vista estratègic i operatiu.
L'estratègia en la fase d'aprovisionament se centra a aconseguir els millors materials al millor
preu. Per a això, s'ha de fer una anàlisi exhaustiu dels proveïdors disponibles i comparar-los.
La fase de negociació també és molt important, sobretot si es poden aconseguir promocions
o millors preus. Però l'estratègia també ha de ser factible a nivell operatiu, és a dir, si es
troba una matèria primera molt bona, però el seu transport no és viable, s'ha de seguir amb
la recerca de proveïdor.
Una bona gestió de la producció implica començar el procés planificant els objectius de
producció, començant pels plans més generals, continuant amb els plans mestres o de
producció més específica, fins a arribar als plans de materials.

51
1.7.4. Connexió i sinergies a establir amb
clients i proveïdors
El procés logístic implica una diversitat d'actors; en el següent diagrama s'observen diferents
sinergies pel que fa als canals de informació:
Els primers fluxos d'informació apareixen
entre l'empresa i els seus col·laboradors
directes, clients i proveïdors. A través
d'ells es gestionen les queixes, a més del
flux normal d'informació propi de la
cadena de subministrament.
Quan la informació que necessita
l'empresa ha de venir des del pas previ, és
a dir, des del proveïdor de la meva
proveïdor, aquesta informació es
subministra a través del canal on el meu
proveïdor actua com intermediari.
El mateix cas passa amb la informació a
clients.

52
1.8. El flux d'informació
El flux d'informació del procés logístic segueix els mateixos passos i procediments que amb
vist per a la cadena logística. Potser, inclou alguns documents més tècnics que repercuteixen
en l'eficiència i en la rendibilitat de l'empresa, com són les previsions de demanda, les ordres
de fabricació i les factures.

53
1.8.1. Elements que conté
Els següents elements intervenen en el flux d'informació de la cadena logística:
• Dades de clients
• Dades de proveïdors
• Descripcions i especificacions tècniques de productes
• Previsions de demanda
• Ordres de comanda
• Ordres de fabricació
• Inventaris
• Ordres de picking
• Documents d’expedició
• Factures
• Albarans
• Documents de cobrament
• Registres de sortides i entrades
• Document d’incidencies

54
1.8.2. Traçabilitat
La RAE defineix la traçabilitat com la possibilitat d'identificar l'origen i les diferents etapes
d'un procés de producció i distribució de béns de consum.
La traçabilitat està composta pels passos que recorre un producte, des del seu naixement
fins a la seva ubicació en la cadena de subministrament. La logística s'utilitza com a mètode
de traçabilitat del producte.
La traçabilitat ha d'incloure:
• L'origen de les matèries primeres, quan es van rebre i en quin quantitat.
• El lloc i data de producció
• El lloc i forma de distribució.
A més, en cadascuna de les partides, s'han d'incloure els lots exactes per detectar productes
defectuosos dins d'una cadena o dins d'una mateixa lliurament.
La traçabilitat té dues funcions:
Operativitat a nivell intern: serveix com a guia per conèixer el procés de qualsevol unitat
produïda i venuda.
Operativitat en compliment de normativa: els productes alimentaris han d'incloure
informació de traçabilitat al client (lloc d'origen, producció i distribució).

55
1.8.3. Tecnologia i informàtica de suport.
Informació al client
• Sistemes integrats de gestió (ERP): funciona com un sistema integrat i únic on s'agrupen
diversos canals d'informació útils per a la gestió de l'empresa (nivell d'estoc, inventaris,
producció, etc.).
• Tecnologia RFID (identificació per radiofreqüència): sistema de emmagatzematge i
recuperació de dades remot, que utilitza etiquetes per identificar els elements i transmet
les seves característiques a través de ones de ràdio.
• Sistemes S & OP (Sales & Operations Planning): eina útil per planejar vendes i nivells
d'inventari. Aporten informació útil als ERP.
• Sistemes TMS (Transport Management System): aplicació per planejar i optimitzar el
transport, seleccionar el proveïdor adequat, rastreig de mercaderies, optimització de
càrregues i maneig d'estadístiques.
• Sistemes SGA (Sistema de gestió de magatzem): tenen com a objectiu mantenir els
nivells d'inventari correctes i controlar els moviments de mercaderies dins de magatzem.
Pel que fa al maneig d'informació relativa a clients, el sistema més utilitzat és el CRM
(Customer Relationship Management) que gestiona bases amb dades relatives a clients. La
informació que tracta aquest tipus de sistema és gestionat pel departament de màrqueting,
ja que està orientada a la satisfacció del client, la seva fidelització i a l'atenció postvenda

57
2.1. Devolucions i logística inversa.
2.2. Possibles límits a la logística inversa.
2.3. Causes de l'aparició de la logística inversa.
2.4. Política de devolució de productes.
2.5. Logística inversa i legislació:

58
Introducció
La logística inversa té en compte els processos relacionats amb el retorn de productes, el
reciclatge, la reutilització de materials i la eliminació de residus. Igualment, la funció logística
estàndard de la companyia es complementa amb la logística inversa, amb ella es tanca el
cercle de materials i informació. Si ambdós fluxos es gestionen convenientment, l'empresa
pot obtenir un avantatge estratègic afegida.
La gestió convenient de la logística inversa influeix en l'estructura de costos i en la imatge
corporativa, a més de ser una imposició normativa per a certs residus.
S'estudien les devolucions com a processos fonamentals de logística inversa, els límits que
existeixen en la seva gestió i la legislació que afecta la logística inversa.

59
2.1. Devolucions i logística inversa
La logística inversa és el "procés de planificació, implantació i control de flux de matèries
primeres, inventari en procés i béns acabats, des un punt d'ús, manufactura o distribució a
un punt de recuperació o disposició adequada.
També es defineix com "el procés de moure béns del seu destí final típic a un altre punt,
amb el propòsit de capturar valor que d'altra manera no estaria disponible, per a la
disposició apropiada dels productes.
La logística inversa en la cadena de subministrament comprèn totes aquelles activitats
relacionades amb el moviment de materials des del consumidor o usuari cap al punt
d'origen o punt de recollida. En concret, tracta la sortida de matèries primeres, productes
acabats, envasos, embalatges i altres residus, des del consumidor fins al productor, on es
reutilitzen o s'eliminen convenientment per crear un procés generador de valor o utilitat,
que sense la logística inversa no passaria.

60
2.1. Devolucions i logística inversa
La logística inversa està enfocada a tres objectius fonamentals:
• Les devolucions: els consumidors i empreses cada vegada valoren més les polítiques de
devolucions de les companyies. I és aquí, on actua la logística inversa. En concret, els
aspectes que aquesta ha de cobrir són la rapidesa i la qualitat del servei.
• La cura al medi ambient: el creixent deteriorament del planeta ha conscienciat més a la
societat sobre l'ús i reutilització de materials, de manera que el desenvolupament
econòmic sigui més sostenible.
• Alternativa econòmica: la reutilització de materials planteja una nova forma productiva,
on es reciclen matèries primeres que es incorporen a nous processos productius.

61
2.1.1. Medi Ambient i logística inversa
La societat està cada vegada més conscienciada amb la cura del medi ambient; una de les
vessants d'aquesta filosofia és el reciclatge i reutilització de materials. D'aquesta manera es
preserven recursos naturals i es redueix la contaminació que provoquen els residus sense
tractament.
L'acció en la cura del medi ambient que propicia el desenvolupament de la logística inversa
es promou des de diversos sectors:
1. Les pròpies empreses comproven com un comportament responsable amb el medi
ambient influeix en la seva imatge corporativa.
2. Els clients demanen productes responsables amb el medi.
3. Els líders d'opinió com les associacions sense ànim de lucre, els grups ecologistes i altres,
influeixen en l'opinió i conscienciació dels col·lectius sobre la importància de la preservació.
4. Les administracions públiques promouen el respecte mediambiental creant i aplicant
polítiques preventives. La seva actuació es realitza a nivell estatal, autonòmic i local.

62
2.1.2. Alternatives possibles a la recuperació
de productes
La recuperació de productes, amb l'objectiu d'incloure materials en nous processos
productius, es pot realitzar de diverses formes. Totes elles formen part de la logística inversa.
Els mètodes de recuperació són:
a. Reutilització: planteja la recuperació del producte per tal de donar-li un nou ús. La seva
aplicació és la que té un menor impacte en el medi ambient, ja que els materials no pateixen
canvis. Es dóna en qualsevol tipus de sector, principalment en mercats de productes usats.
b. Reparació i restauració: suposa augmentar la vida útil del producte fent reparacions. Amb
això, s'aconsegueix no haver d'adquirir nous materials, amb el corresponent estalvi en cost
econòmic i mediambiental.
c. Canibalització: suposa la separació de components d'un producte per a la seva venda o
utilització amb altres fins. És molt habitual en vehicles destinats al desballestament.
d. Reciclatge: el reciclatge implica la transformació de materials amb el objecte de crear
noves matèries primeres. El material reciclat no és apte per a tots els usos que tenia el
material original i no està disponible la tecnologia necessària per a reciclar tots els productes
en termes de viabilitat.
e. Recuperació energètica: amb aquesta opció s'aconsegueix extreure energia de
components que no permeten una altra forma de recuperació.

63
2.1.3. Modificació dels patrons logístics
tradicionals
Encara hi ha empreses que perceben la logística inversa com un procés impost externament,
ja sigui per normativa o per les conseqüències en la seva imatge corporativa.
Perquè la logística inversa sigui considerada un aspecte estratègic de la logística en
particular, i de l'activitat de l'empresa en general, és indispensable que tots els estaments de
la companyia s'impliquin activament. La logística inversa se sol situar sempre en un camp
tècnic, però, és aplicable a altres departaments com:
• El departament financer s'encarrega de subministrar recursos monetaris a l'empresa.
Quan s'estableix un pla de logística inversa, el departament financer ha de trobar el mitjà
més viable per finançar-lo, independentment que no es tracti de l'activitat principal de
l'empresa.
• El departament de vendes s'ha d'implicar en la venda de productes residuals. Per a això,
ha de trobar-se el mercat òptim i les millors tècniques i formes de venda.
• La producció podria adaptar-se per adaptar i incorporar productes reutilitzables, en lloc
d'adquirir sempre productes o matèries externament.
• L'emmagatzematge ha de tenir en compte nous productes (destinats a la reutilització)
que no estaven abans. A diferència dels productes per a venda estàndard, aquests no
tenen predicció de demanda, de manera que es dificulta l'organització de magatzems.

64
2.2. Possibles límits a la logística inversa
A més dels límits creats pel desconeixement del que una bon sistema de logística interna pot
aportar a la companyia, hi ha altres límits, més tècnics, que afecten el desenvolupament
d'aquesta àrea estratègica. Aquests límits estan relacionats amb el disseny del producte en
base al seu reciclatge i la gestió d'envasos i embalatges.

65
2.2.1. Disseny per al reciclatge
Actualment els dissenys de productes estan enfocats a dos objectius. El primer d'ells és la
rendibilitat, la producció no ha d'implicar costos que després no puguin assumir-se per les
vendes. En segon lloc, es troba la cura al medi ambient.
Així les pràctiques, pel que fa al disseny, segueixen les següents pautes:
a. Simplificació de materials: en reduir-la varietat de materials, se simplifiquen els
processos de reciclatge. Un mateix procés, amb la seva respectiva tecnologia i recursos,
és aplicable a diversos productes. Això fa possible el desenvolupament d'empreses
dedicades al reciclatge d'alguns materials, per exemple, plàstic, vidre, etc.
• b. Etiquetatge de materials: identificar la matèria primera del producte és fonamental
perquè la via de reciclatge que segueixi sigui la correcta. Aquest etiquetatge ha d'estar
estandarditzat.
• c. Facilitat de desmuntatge: amb la facilitat de desmuntatge s'aconsegueix que les
empreses, sense necessitat de gran desenvolupament tecnològic, puguin descompondre
productes i destinar algunes parts a nous processos productius. Això implica estalvi en
costos i temps de gestió.

66
2.2.2. Logística inversa de l'envàs i l'embalatge
El disseny d'envasos i embalatges també ha d'estar optimitzat per al procés de logística
inversa. Els envasos i embalatges constitueixen un sector d'activitat propi, en la seva
producció i en el seu retorn.
Perquè es faciliti la logística inversa, els envasos i embalatges han de contenir aquestes
característiques:
• a. Etiquetatge: afavoreix que el consumidor conegui la matèria primera del envàs.
• b. Reciclatge: a l'etiqueta anterior també s'ha d'indicar si el producte és susceptible de
reciclatge.
• c. Reutilització: existeixen envasos i embalatges que permeten la reutilització; un
exemple són les bosses reutilitzables de plàstic, no teixit i ràfia.
• d. Retorn: són envasos que permeten el seu retorn al productor que els torna a utilitzar,
sense realitzar processos de transformació. Els envasos de vidre solien ser retornables,
encara que ara es reciclen.
El reciclatge és la forma més habitual de recuperació dels envasos, ja siguin de cartró, paper
o vidre.

67
2.2.3. Pools de paletes i KLT’s
Els embalatges de fusta com palets mereixen menció a part, per la seva gran utilitat en el
transport. La seva versatilitat fa que es puguin utilitzar per a gairebé qualsevol tipus de
mercaderia. Aquesta universalitat també presenta avantatges en la seva organització i gestió.
Els pool de paletes són empreses de logística inversa dedicades al subministrament de palets
a diferents empreses. També realitzen la reparació, manteniment i reposició de palets
defectuosos.
Els avantatges dels pool davant de la gestió directa de palets per part de les empreses són
diverses:
• Tot just hi ha cost d'emmagatzematge de palets, ja que el pool subministra els palets
necessaris en cada moment.
• Es optimitza l'ús dels palets disponibles. Aquests viatgen per la cadena logística en tot
moment i es reutilitzen on cal.
• S'aprofiten economies d'escala, ja que a major producció i transport, els costos unitaris es
redueixen.
Els KLT són caixes de mesures estàndard, les seves dimensions són
múltiples o submúltiples d'un mòdul patró de 600 × 400 mm actes
per a la seva reutilització com embalatge i reciclables.

68
2.2.4. Les 3 R: reutilització, reciclatge, reducció
Qualsevol societat és generadora de residus, però, a causa d'augment del consum imposat
pel capitalisme, les societats actuals generen encara més residus que qualsevol generació
anterior.
• Reutilització: considera l'ús, en més d'una ocasió,
d'elements com envasos o embalatges.
• Reciclatge: la tendència és usar materials
susceptibles de reciclatge que puguin incorporar-
se a processos productius futurs.
• Reducció: se centra en la minva de materials la
reutilització i reciclatge no sigui factible. Aquests
elements són generadors de dipòsits de residus o
centrals d'incineració que necessiten més recursos
per el seu manteniment. La seva reducció implica
reduccions de costos econòmics i ambientals.
La regla de les tres R considera
tres elements per reduir
l'impacte de els residus en el
medi ambient. Aquestes regles
no només poden ser aplicades
en entorns corporatius, també
s'utilitzen a nivell domèstic i
personal:

69
2.3. Causes de l'aparició de la logística inversa
En aquest apartat es tractaran les devolucions com a part del cicle de vida del producte i la
funció econòmica de la logística inversa i els seus motius.
• Motius orientats a client.
• Motius econòmics.
• Motius mediambientals.
• Motius legislatius.

70
2.3.1. El cicle de vida dels productes,
l'obsolescència i la logística inversa
Des d'un punt de vista logístic, els productes passen des de la fase de producció i la de
distribució fins al consum o ús. Després es produeix l'obsolescència i el producte deixa
d'utilitzar. La logística inversa actua en dos punts principals: abans que el producte es
consumeixi, és a dir, en les devolucions, o després que quedi obsolet.
Obsolescència tecnològica: és la que sorgeix
a conseqüència del desenvolupament de
noves tecnologies capaços de crear
màquines o programes amb millors
prestacions (rapidesa, facilitat d'ús, etc.).
Obsolescència de disseny: és la que ocorre
com a resultat de canvis en modes i gustos.
Obsolescència programada: és la que té lloc
des del disseny del producte. Als productors
els interessa que els consumidors adquireixin
nous models; per això, programen els
aparells per a un nombre determinat d'usos.
Una vegada que s'arriba a aquest nivell,
deixen de funcionar.
Hi ha diferents tipus d'obsolescència:

71
2.3.1. El cicle de vida dels productes,
l'obsolescència i la logística inversa
El cicle de vida del producte és el temps que el producte està en el mercat, des que es
fabrica fins que deixa de vendre.
Durant el cicle ocorren quatre etapes:
Introducció: es correspon amb l'etapa del llançament del producte, que es caracteritza per
grans inversions en desenvolupament i publicitat per donar a conèixer el nou producte. Al
seu torn, les vendes no solen ser molt elevades, ja que el producte encara no és conegut.
Creixement: la inversió realitzada en la primera etapa comença a generar benefici. El nivell
de consumidors augmenta al mateix temps que els nous competidors, que veuen
l'oportunitat de negoci.
Maduresa: les vendes han arribat al seu màxim nivell i es mantenen constants, la demanda
també s'estabilitza. A nivell de costos, aquesta etapa presenta economies d'escala que
redueixen les despeses totals.
Declivi: la demanda disminueix davant l'aparició de productes substituts o canvis en les
tendències.

72
2.3.2. La logística inversa com a font de negoci
La gestió de la logística inversa pot interpretar-se com a font denegoci des de dos punts de
vista.
En primer lloc, per la seva amplitud, la logística inversa constitueix un sector econòmic on
participen empreses dedicades exclusivament a aquesta activitat. Aquestes actuen com a
empreses prestadores de serveis a altres companyies que externalitzen la logística inversa.
L'empresa prestadora de serveis, que s'especialitza en el sector, aconsegueix economies
d'escala impossibles si cadascun dels seus clients realitzés el procés individualment.
Aquestes economies d'escala es tradueixen en la millora de costos de transport i gestió de
mercaderies.
A més, aquestes companyies solen actuar en mercats alternatius, com són els de segona mà,
mercats de peces industrials usades, matèries primeres reciclades, etc.

73
2.3.2. La logística inversa com a font de negoci
En segon lloc, la logística inversa és una eina estratègica que pot aportar avantatges
competitius a la companyia:
• La devolució de productes és una part de l'atenció postvenda, que seu torn, constitueix
un valor afegit al producte, ja que hi ha clients que estan disposats a pagar més si el
servei d'atenció al clients és més satisfactori.
• Si el disseny de productes, envasos i embalatges es fa des del punt de vista de la logística
inversa, aquests tindran cert retorn, bé des el reciclatge o bé des de la reutilització, el que
a llarg termini, redundarà en menys costos de matèries primeres.

74
2.3.3. Punts crítics en la logística inversa
Tot i els avantatges que comporta la gestió de la logística inversa, són moltes les empreses
les que no consideren oportuna la seva aplicació:
• Consideren que les devolucions, tant de productes acabats com de matèries primeres, no
suposen cap despesa, quan en realitat sí que ho constitueixen. Les devolucions impliquen
despeses de personal i administratius causa dels temps de gestió que impliquen.
• Creuen que les devolucions no impliquen canvis en la logística normal de l'empresa. En
incorporar nous elements en els magatzems, aquests s'han de gestionar juntament amb
els materials que ja hi havia, provocant moviments en materials i reorganitzacions.
• Pensen que una vegada que l'empresa ven els seus productes o serveis, no hi ha més
responsabilitat. Realment tots els ens econòmics han d'implementar sistemes que facin
possible la sostenibilitat econòmica i mediambiental.
• No coneixen la influència que la gestió logística pot tenir en la imatge corporativa, ja sigui
negativa o positiva.
• No saben que la logística inversa pot obrir més mercats com són els de productes usats,
els de residus, etc.

75
2.3.4. Avantatges d'incorporar els processos de
logística inversa en la logística directa
La logística inversa tanca el procés de la logística convencional aprofitant les sinergies que
aquesta genera dins de la cadena de aprovisionament.
En el capítol anterior es va estudiar com la logística inclou processos de aprovisionament,
distribució i transport, on es generen fluxos d'informació. Aquests fluxos poden ser utilitzats
per la logística inversa, de manera que es creï un sistema fortament cohesionat on es preveu
qualsevol moviment de materials, ja siguin productes o materials de rebuig.
Els avantatges generades per la cadena de logística doble, inversa i convencional, són dos:
• Sinergies en el transport, ja que es poden usar els mateixos tipus de transport per als dos
fluxos.
• Sinergies en el procés de comunicació originades pel canal doble.

76
2.4. Política de devolució de productes
Les devolucions constitueixen fluxos de materials que van des dels consumidors fins als
productors, és a dir, es produeixen en el sentit invers a la logística tradicional.
Les devolucions de productes poden estar a qualsevol nivell dins de la cadena de
subministrament. Per exemple, poden donar-se entre el fabricant i el seu proveïdor de
matèries primeres o entre el consumidor final i el distribuïdor.
Els motius més habituals de devolució de mercaderies són:
Defectes en els productes: davant productes defectuosos, el fabricant o distribuïdor està
obligat a rebre la devolució.
Clients insatisfets: les polítiques orientades al client tenen com norma acceptar devolucions
per qualsevol causa, sempre que es produeixin en un lapse de temps establert.
Errors en el procés de compra: ocorren quan el producte no és el desitjat (el color no és
adequat, es necessita una altra talla, etc.). Són molt habituals en compres per internet.
L'habitual és que una vegada que es rep el producte retornat, aquest es posi de nou a la
venda, sempre que no tingui desperfectes. En cas de que el producte no es vendible,
apareixen altres canals:
• Mercats alternatius com mercats de segona mà, mercats de productes amb minves, etc.
• Eliminació del producte mitjançant el seu reciclatge, reutilització, abocament o
incineració.

77
2.4.1. El consum: estacionalitat, variació
de la demanda, caducitat del producte,
gestió d'estoc i la seva correlació amb la
logística inversa
Els factors de consum com l'estacionalitat, la variació de la demanda, la caducitat del
producte i la gestió d'estoc afecten la logística inversa i a les devolucions.
L'estacionalitat es produeix quan les vendes d'un producte es realitzen majoritàriament en
una estació de l'any.
Les empreses necessiten habilitar espais per emmagatzemar i / o vendre els productes fora
de temporada. Tenen diverses alternatives que van des guardar directament els productes
per a la temporada alta següent o gestionar la seva venda en altres mercats.
Quan es decideix emmagatzemar el producte, s'incorre en costos de emmagatzematge i
transport fins al centre estacional.
Quan es decideix donar sortida als productes d'altres temporades, es fa a través de diverses
vies:
Outlets: són establiments amb productes d'altres temporades.
Poden ser propis i exclusius d'una sola marca o agrupar diverses firmes en el mateix espai.
Promocions especials: per final de temporada, molt habituals en el sector tèxtil.
Exportacions: quan l'estoc de productes està fora de temporada, es ven en altres àrees
geogràfiques on l'ús si coincideix amb la època de l'any.

78
2.4.1. El consum: estacionalitat, variació
de la demanda, caducitat del producte,
gestió d'estoc i la seva correlació amb la
logística inversa
La data de caducitat influeix en la gestió d'estocs i en les devolucions. Tots els productes,
tant els que ja hi havia al magatzem com els que han estat tornats, s'han d'ordenar de
manera que els de la data més pròxima se situïn més a prop de la sortida. D'aquesta manera
es evita que caduquen dins del magatzem. A més, la sortida amb aquest sistema resulta més
fàcil.
El control informàtic fa més fàcil aquesta tasca i els codis de traçabilitat permeten localitzar
qualsevol lot o ingredient amb les seves dates.
La gestió d'estoc ha de ser òptima quan es reben devolucions. Al calcular els nivells d'estocs
s'han de tenir en compte la mitjana global de devolucions i quant poden incrementar el
magatzem.

79
2.4.2. Acords amb els clients i proveïdors
per a devolucions i retorns
El control de les devolucions és un factor crític en la gestió de la cadena de subministrament.
Els acords entre clients i proveïdors depenen de la seva flexibilitat i grandària.
Les empreses flexibles i grans ofereixen garanties àmplies en les seves devolucions, mentre
que les petites i poc flexibles proposen acords menys avantatjosos. Les companyies amb
flexibilitat i mida moderats procuren acords intermedis.
La flexibilitat està determinada pel grau d'adequació al client; aquestes estratègies solen ser
pròpies de grans empreses, grans magatzems o franquícies. Les seves polítiques més comuns
són:
• Devolució dels diners quan el client no està satisfet.
• Devolució de mercaderies al minorista quan no ha estimat la demanda convenientment.
• Períodes de canvis i devolucions amplis.
Les empreses petites i menys flexibles no solen donar tantes garanties a seus clients en
devolucions. Aquestes impliquen costos addicionals que no poden assumir sense accés a
economies d'escala presents en les grans corporacions. La seva capacitat de negociació amb
proveïdors també és menor i no solen tenir acords tan bons.

80
2.5. Logística inversa i legislació
El tractament d'envasos, l'emmagatzematge i la logística inversa d'alguns productes estan
regulats. En la majoria dels casos les directrius vénen de la Unió Europea, normativa que
després s'adapta cada país membre.
En aquest apartat s'exposen alguns aspectes legislatius referits a envasos, residus, piles,
bateries, vehicles fora d'ús i aparells elèctrics.

81
2.5.1. Envasos i residus
Els envasos i els seus residus han estat pioners en establiment de normativa a causa dels
seus alts nivells de producció.
El 1994 s'elabora la Directiva 94/62 / CE relativa als envasos i residus d'envasos.
Entre les mesures que proposa la llei destaquen:
• La participació de les entitats locals en els sistemes integrats de gestió de residus
d'envasos i envasos usats es portarà a efecte mitjançant la signatura de convenis de
col·laboració entre aquestes i l'entitat a la qual se li assigni la gestió del sistema.
• Es reduirà, almenys el 10% en pes de la totalitat dels residus de envàs generats.
• Els sistemes integrats de gestió es finançaran mitjançant la aportació pels envasadors
d'una quantitat per cada producte envasat posat per primera vegada al mercat nacional.
• El posseïdor final dels residus d'envasos i envasos usats haurà lliurar-los en condicions
adequades de separació per materials a un abocador autoritzat.

82
2.5.2. Piles i bateries
Les piles i bateries són productes regulats per la seva toxicitat mediambiental. La directiva
del consell de 18 de març de 1991, relativa a les piles i als acumuladors que continguin
determinades matèries perilloses (91/157 / CEE), determina l'aproximació de les legislacions
dels Estats membres sobre la valorització i l'eliminació controlada de les piles i dels
acumuladors usats que continguin aquestes substàncies:
• Es prohibeix la comercialització de les piles alcalines de manganès destinades a una
utilització perllongada en condicions extremes.
• També es prohibeixen totes les altres piles alcalines de manganès amb un contingut de
mercuri superior.
• Les bateries han d'acompanyar-se d'informació específica respecte a la recollida selectiva,
el reciclatge i el seu contingut en metalls pesats.
• Els Estats membres han d'establir programes destinats a reduir el contingut de metalls
pesants de les piles i els acumuladors, fomentar la comercialització de piles i acumuladors
que continguin menys quantitat de matèries perilloses i o matèries menys contaminants,
• Reduir de manera progressiva, en les deixalles domèstiques, la quantitat de piles i
acumuladors, promoure la investigació sobre reducció del contingut de matèries.

83
2.5.3. Neumàtics fora d'ús (PFU)
Els neumàtics usats són residus difícils d'eliminar per la seva alta resistència. La seva
eliminació es duia a terme mitjançant incineració, però aquesta resulta molt contaminant.
La directiva 1999/31 / CE del Consell, de 26 d'abril de 1999.
La normativa estableix les següents obligacions:
• S'estableix que els productors de neumàtics han d'elaborar i remetre a la comunitat
autònoma, en què duguin a terme la seva activitat, un pla empresarial de prevenció de
neumàtics fora d'ús per minimitzar les afeccions al medi ambient que inclourà, almenys,
la identificació dels mecanismes aplicables per allargar la vida útil de seus productes i
facilitar la reutilització, el reciclatge i altres formes de valorització dels neumàtics fora
d'ús.
• Els plans empresarials de prevenció hauran de renovar cada quatre anys.
• Els plans empresarials de prevenció de neumàtics fora d'ús poden elaborar-se a través
dels sistemes integrats de gestió que hauran de garantir la recollida dels neumàtics fora
d'ús i la seva correcta gestió.
• L'emmagatzematge de neumàtics fora d'ús es durà a terme en condicions de seguretat i
salubritat adequades.
• Queda prohibit l'abandonament, abocament o eliminació incontrolada de pneumàtics
fora d'ús en tot el territori nacional.

84
2.5.4. Vehicles fora d'ús (VFU)
Els vehicles de motor que han arribat al final de la seva vida útil generen milions de tones de
residus. Per reduir les conseqüències sobre el medi ambient, assegurar una millor
reutilització de les matèries primeres i optimar la conservació de l'energia.
Algunes de les seves clàusules més importants estableixen:
• Els fabricants s'han d'assegurar que els nous vehicles són reutilitzables o reciclables fins a
un mínim del 85% del pes per vehicle o reutilitzables o valoritzables fins a un mínim del
95% del pes per vehicle.
• Hi substàncies prohibides en la seva fabricació (plom, mercuri, cadmi i crom hexavalent).
• Els fabricants, importadors i distribuïdors han de facilitar sistemes que ajudin a la
recollida dels VFU.
• Els propietaris de VFU destinats al tractament de residus reben un certificat de
destrucció. Aquest és necessari per donar de baixa a l‘ vehicle.
• Els fabricants corren amb la totalitat o una part significativa dels costos derivats del
lliurament a un centre de tractament de residus.
• Els centres de tractament de residus han de sol·licitar un permís o registrar-se davant les
autoritats competents.

85
2.5.5. Residus d'aparells electrònics i elèctrics
Els residus d'aparells elèctrics i electrònics (RAEE) estan regulats per normativa europea
causa de la seva perillositat i el seu ús massiu. Les mesures estan encaminades a reduir els
residus, reutilitzar materials, reciclar i re valoritzar els residus.
• L'usuari està obligat al lliurament del RAEE a les instal·lacions o punts de recollida de les
Entitats Locals, dels distribuïdors o de els gestors de residus.
• Els productors d'AEE són responsables de finançar la recollida separada, el transport i el
tractament respectuós amb el medi ambient dels aparells.
• Els productors d'AEE, dels seus materials i dels seus components hauran de dissenyar i
produir els seus aparells de manera que es prolongui en el possible la seva vida útil,
facilitant, entre altres coses, la seva reutilització, desmuntatge i reparació.
• Els productors marcaran amb un símbol tots els productes, amb el objectiu d'augmentar
al màxim la recollida dels aparells correctament separats.
• Els productors d'AEE proporcionaran la informació necessària per la correcta reparació i
reutilització dels seus productes, així com per a la correcta preparació per a la reutilització
i gestió dels residus de seus aparells.

86
2.5.6. Olis i abocaments industrials líquids
La utilització d'olis industrials o lubricants en equipaments com maquinària industrial,
vehicles o sistemes hidràulics de transmissió porten aparellada la generació d'olis usats i fa,
per tant, necessari establir mesures per reduir al mínim possible la producció d'aquests
residus perillosos i fomentar que els que es generin garanteixin un major grau de protecció
del medi ambient i de la salut de les persones.
Algunes de les seves clàusules son:
• Definició d'oli usat: tots els olis minerals o sintètics, industrials o de lubricació que hagin
deixat de ser aptes per a l'ús originalment previst, com els olis usats de motors de
• combustió i els olis de caixes de canvis, els olis lubricants, els olis per a turbines i els olis
hidràulics.
• Definició de residu industrial: residus resultants dels processos de fabricació, de
transformació, d'utilització, de consum, de neteja o de manteniment generats per
l'activitat industrial, excloses les emissions a l'atmosfera.
• S'estableix que les autoritats competents han d'adoptar les mesures necessàries per
assegurar que la gestió dels residus es realitzi sense posar en perill la salut humana i
sense fer mal al medi ambient.

87
2.5.6. Olis i abocaments industrials líquids
• El desenvolupament de les polítiques i de la legislació en matèria de prevenció i gestió de
residus, han d'aplicar per aconseguir el millor resultat ambiental global, la jerarquia de
residus pel següent ordre de prioritat: prevenció, reutilització, reciclatge, revaloració
• (Fins i tot energètica) i eliminació.
• El Ministeri d'Agricultura i Pesca, Alimentació i Medi Ambient en col·laboració amb les
comunitats autònomes, i si fos necessari amb altres estats membres, prendrà les mesures
adequades per establir una xarxa integrada d'instal·lacions d'eliminació de residus i
d'instal·lacions per a la valorització de residus domèstics barrejats.
• Els costos relatius a la gestió dels residus hauran de córrer a càrrec del productor inicial
de residus, del posseïdor actual o del anterior posseïdor de residus.
• Les aigües procedents de processos industrials contenen contaminants específics que
s'han de considerar per aplicar els mètodes eficaços per a la seva depuració.

88
3. Optimització i costos logístics

89
3.1. Característiques del cost logístic: variabilitat.
3.2. Sistema tradicional i sistema ABC de costos.
3.3. Mesura del cost logístic i el seu impacte :
3.4. Estratègia i costos logístics.
3.5. Mesures per optimitzar el cost logístic en les diverses àrees:
3.6. Quadre de control de costos.
3.7. Exemple pràctic de càlcul del cost logístic:

90
3.1. Característiques del cost logístic: variabilitat
El cost logístic se situa dins de l'estructura de costos generals de la empresa. La gestió de
costos es porta a terme pel departament de comptabilitat interna que es diferencia de la
comptabilitat externa o analítica.
La comptabilitat externa segueix els estàndards imposats pel Pla General Comptable i és
d'obligat compliment. La seva tasca se centra en subministrar informació referent a la
viabilitat de l'empresa, necessària per a la presa de decisions. Aquesta informació es
transfereix a agents interns com responsables o directius, i externs com a accionistes, clients,
proveïdors o Administracions Públiques.
La comptabilitat de costos, també anomenada interna o analítica, també és portadora
d'informació per a la presa de decisions, però sols es subministra internament.
Un cop determinat el camp d'actuació de la comptabilitat de costos, cal definir el cost
logístic. Aquest es concreta en els costos assumits des que es produeix el producte fins que
es subministra al consumidor.
A diferència d'altres costos productius que poden ser fixos, el cost logístic es caracteritza per
la seva variabilitat. És a dir, depenent del seu disponibilitat i el seu temps de transport, el
cost pot variar.

91
3.1.1. Components del cost logístic; estoc,
emmagatzematge, picking, envàs i embalatge,
transport
Abans de definir els components del cost logístic és convenient diferenciar el cost d'altres
conceptes relacionats com la despesa i el pagament:
• El cost es defineix com el valor monetari de realització de activitats necessàries per
obtenir el producte. És un terme propi de la comptabilitat interna o de costos.
• La despesa fa referència a l'adquisició de béns i serveis necessaris per a l'activitat de
l'empresa. És un concepte propi de la comptabilitat externa o financera.
• El pagament és la transferència física de recursos monetaris que passa després una
despesa.
En alguns casos el cost, la despesa i el pagament coincideixen en el mateix concepte i
quantitat. Per exemple, la despesa en electricitat també es considera per la comptabilitat
interna i requereix d'un pagament al proveïdor per satisfer-lo.
En altres casos, els conceptes i les quanties no coincideixen. Per exemple, el concepte
d'amortització sol ser un cost d'una quantia més gran que el despesa que genera. Així
mateix, no genera un pagament, ja que és un concepte abstracte.

92
transport
El cost logístic es compon de diversos subcostos que són el cost de estoc, el cost
d'emmagatzematge, el cost de picking, el cost d'envàs i embalatge i el cost de transport.
COST D'ESTOC
El cost d'estoc fa referència al cost en què incorre l'empresa per tenir un estoc de productes.
Es considera que aquests productes estan immobilitzats i que, en cas de no tenir-los, la seva
quantia podria estar invertida en altres conceptes que aportarien rendibilitat. Per defecte, el
cost d'estoc es determina per l'interès anual dels diners aplicat a la valoració de les
mercaderies en magatzem. Algunes empreses consideren el tipus d'interès mitjà que
obtenen en les seves inversions.
COST D'EMMAGATZEMATGE
El cost d'emmagatzematge inclou partides pròpies de l'emmagatzematge físic de productes.
Les més habituals són:

93
transport
• Lloguer: preu del lloguer que va en funció dels metres i la situació geogràfica.
• Amortització: és el valor d'amortització del magatzem si aquest és a propietat.
• Reparació i conservació: despeses derivades del manteniment i condicionament del
magatzem. L'empresa, segons la seva naturalesa i necessitats, pot imputar el cost de
emmagatzematge per quilo o per unitats de producte.
Si es coneix la relació que hi ha entre el pes dels productes i el que ocupen es pot aplicar la
fórmula següent:

94
transport
COST DE PICKING
El picking és el conjunt de processos destinats a extreure i disposar els productes sol·licitats
pels clients dins del magatzem. Els costos que es deriven en aquesta partida són:
• Cost d'amortització de la maquinària (si és en propietat).
• Cost de llogar de la maquinària.
• Manteniment de maquinària.
COST D'ENVÀS I EMBALATGE
Els costos d'envasos i embalatges estan constituïts pel preu final que ofereix el proveïdor per
a aquests productes. Aquest cost no implica grans càlculs, s'aplica directament per unitat de
producte.
A major nombre d'envasos i embalatges, el preu unitari sol ser més baix. Si s'emmagatzemen
moltes unitats, els costos d'emmagatzematge d'envasos i embalatges també augmenten.

95
transport
COST DE TRANSPORT
Els costos de transport es deriven del trasllat de les mercaderies des qualsevol punt de la
cadena logística. Les partides que inclouen són:
• Amortització de vehicles propis
• Subcontractació de serveis de transport externs
• Combustible
• Peatges
• Costos d'aparcament
• Assegurances

96
3.1.2. Costos directes i indirectes
Existeixen diverses classificacions dels costos; una de les més utilitzades és la qual classifica
els costos segons la seva assignació. Estableix dos tipus de cost: els directes i els indirectes.
• Els costos directes són els que es poden imputar clarament a la activitat o producte de
l'empresa. La seva assignació no requereix l'aplicació de mètodes de repartiment
subjectius. Com a exemples, hi ha els relacionats amb la mà d'obra directa o la matèria
primera.
• Els costos indirectes són aquells que no es poden imputar clarament a una única activitat
o producte. El seu repartiment requereix la realització de certs càlculs. Entre els costos
indirectes més comuns destaquen les despeses en personal indirecte, les despeses de
neteja i els subministraments.

97
3.1.3. Cadena de subministrament i
costos logístics associats
La gestió logística és un procés inclòs dins de la cadena de subministrament. Això implica
que hi hagi altres costos associats a la cadena, a més dels costos pròpiament logístics.
A la cadena de subministrament es produeixen dos corrents o fluxos de elements; els
primers corresponen als materials que es transfereixen i els segons inclouen els tràmits
administratius necessaris per a registrar i agilitzar totes les fases.
Els costos logístics només cobreixen una part d'aquest procés, en la resta de tasques
apareixen altres costos addicionals propis de l'intercanvi de materials i informació.
Els costos addicionals són costos:
a. Costos d'aprovisionament: són els propis dels processos necessaris per fer arribar la
mercaderia des del proveïdor. Inclouen la matèria primera, les mercaderies i la mà d'obra
que opera en aquesta fase.

98
3.1.3. Cadena de subministrament i
costos logístics associats
b. Costos de gestió: són els derivats de tasques de planificació i organització de la cadena
logística. Comprenen personal d'oficina, assessors i manteniment d'equips informàtics i
infraestructura administrativa.
c. Costos de distribució: són els ocasionats pel lliurament de productes als consumidors
finals. Com a exemple, hi ha les promocions en punts de venda.
d. Altres costos: s'inclouen tots els costos que no estan adjudicats a cap de les categories
anteriors. Per exemple, costos per errors en mecanització de dades, devolucions de clients o
deteriorament de la imatge corporativa.

99
3.1.4. El malbaratament
El malbaratament es defineix com la despesa excessiva o superflu en productes o activitats
que no aporten cap valor al producte final. Qualsevol economia ha d'evitar el
malbaratament, especialment les empreses en qualsevol de seus departaments.
Existeixen cinc tipus de malbaratament:
• Malbaratament per sobreproducció: implica produir per sobre de la demanda esperada,
la qual cosa ocasiona costos elevats d'emmagatzematge, costos per caducitat,
deterioraments i costos per obsolescència.
• Malbaratament per temps d'espera: es ocasiona per no organitzar bé la producció, de
manera que hi ha personal o maquinària amb temps ociosos o amb sobrecàrrega de
treball. Aquesta última implica fatiga en el treball i errors que poden incórrer en costos.
• Malbaratament per sobre-procesaments: es produeix quan es realitzen tasques sobre el
producte que no aporten valor o aquest és inapreciable. Té el seu origen en una
planificació ineficient.
• Malbaratament per transport: sorgeix a conseqüència de moviments de materials
innecessaris que generen nous temps de treball, costos de personal i possible errors.
• Malbaratament per defectes en la producció: quan la tecnologia utilitzada no és
l'òptima, es generen costos addicionals en la provisió addicional de matèries primeres i
en mà d'obra.

100
3.2. Sistema tradicional i sistema ABC de costos
Les empreses poden aplicar dos sistemes de càlcul de costos: el sistema tradicional o l'ABC
de costos. Tots dos busquen classificar, imputar i gestionar els costos en què incorre
l'empresa per poder prendre les millors decisions.
El sistema tradicional implica imputar una part dels costos als productes i portar un altre
tipus de costos directament a resultats. Aquesta imputació es pot fer per costos parcials o
complets.
El següent esquema mostra la classificació dels mètodes de cost.
Costos
parcials
Costos
directes
Costos
variables
costos
complets
Per seccions
Per activitats
(ABC)
Càlcul de costos

101
3.2. Sistema tradicional i sistema ABC de costos
En els sistemes que utilitzen com a criteri de valoració dels costos directes (Direct costing)
només es tenen en compte els costos que es poden imputar objectivament al producte. La
resta de costos, els costos indirectes, són costos del període.
En els sistemes de costos parcials per costos variables només es tenen en compte els costos
que es creixen o decreixen amb el nivell de producció com les matèries primeres, els
envasos, els embalatges i la mà d'obra, sempre que sigui variable. Igual que el cas anterior,
els costos fixos s'imputen com a costos del període (compte de resultats).
El desenvolupament de noves tecnologies i
la investigació en R + D propicien que hi hagi
més costos indirectes, que s'han d'imputar
d'una forma més racional i eficient del que
el sistema tradicional ho fa. Els sistemes de
costos complets tenen en compte tots els
costos, ja siguin variables o fixos, directes o
indirectes. Especialment, el sistema ABC.

102
3.2.1. El cost logístic d'oportunitat
El cost d'oportunitat representa el valor de l'elecció no executada, és dir, el que la
companyia deixa de percebre per triar una opció que, necessàriament, implica perdre l'altra
alternativa.
A nivell logístic aquest concepte cobra una connotació especial. Es considera cost logístic
d'oportunitat a aquell en què s'incorre quan es deixen de percebre ingressos per vendes, a
conseqüència d'un problema que un adequat sistema de logística podria solucionar.
Alguns de les situacions habituals que ocasionen un cost logístic de oportunitat són:
• Es produeix un trencament d'estoc i no es poden subministrar les mercaderies.
• El client decideix no comprar pels alts temps d'espera en el subministrament.

103
3.2.2. Costos totals i costos unitaris
Com ja s'ha determinat en apartats anteriors, segons el criteri de la variabilitat hi ha dos
tipus de costos: els variables i els fixos. Els costos variables varien en funció de la producció i
els fixos es produeixen independentment del nivell productiu. D'altra banda, si es té en
compte la relació entre el cost i l'activitat, hi ha costos directes i indirectes.
Quan l'empresa estima i aplica costos en la presa de decisions utilitza dos termes, costos
totals i unitaris.
El cost total (CT) està format pels costos directes i indirectes o, si cas, fixos o variables.
CT = CF + CV
CT = CD + CI
On
CF = Cost fix
CV = Cost variable
CD = Cost directe
CI = Cost indirecte
El cost unitari representa els costos totals per unitat de producte:
𝐶𝑜𝑠𝑡 𝑢𝑛𝑖𝑡𝑎𝑟𝑖 =
𝐶𝑜𝑠𝑡
𝑈𝑛𝑖𝑡𝑎𝑡𝑠 𝑝𝑟𝑜𝑑𝑢ï𝑑𝑒𝑠

104
3.2.3. Costos mitjans i costos individualitzats
a nivell de producte i de client
En l'anterior apartat s'estudiaven els conceptes de cost total i cost unitari. La realitat
empresarial és molt diferent, les empreses solen oferir una varietat de productes amb
diferents costos aplicats en la seva producció. És en aquest context on sorgeix el terme de
cost mitjà, que estableix una mitjana de cost entre els diferents productes. Aquesta mitjana
es pot calcular normal o ponderada. Aquesta última té en compte els costos mitjans
individualitzats per producte.
De vegades les empreses necessiten imputar costos per client, és a dir, la producció total, o
bé, certs lots de productes segueixen un sistema de costos especial. Hi ha dos casos que
propicien aquesta imputació de costos:
• Quan s'ofereixen preus especials a un client perquè s'utilitzen matèries primeres o altres
consums específics per a aquest producte.
• Quan s'aplica un sistema de costos per comanda.

105
3.2.4. Utilitat i forma de càlcul
El càlcul de costos dels productes, de manera total i unitàriament, ajuda en la presa de
decisions. D'aquesta manera es poden conèixer què productes o processos resulten
rendibles o no per a l'empresa. La forma de càlcul difereix d'uns mètodes als altres. Els
sistemes de costos complets ofereixen una informació més específica que els sistemes de
costos parcials.
A continuació, s'exposen els sistemes de càlcul de quatre sistemes, dues a costos parcials
(costos directes i costos variables) i dos a costos complets (Costos per seccions i costos per
activitats).
SISTEMES DE COSTOS PARCIALS
Existeixen dues tipologies segons si els costos que s'imputen directament al producte són
costos directes o variables.
Malgrat les diferències en metodologia, els dos sistemes tenen en comú el càlcul dels costos
directes o variables. normalment aquestes tipologies recauen en:
• Costos de matèries primeres: la seva imputació és lògica, tant si es consideren costos
variables o directes. La companyia sol conèixer quantes unitats de matèria primera
necessita per fabricar una unitat.
• Costos de mà d'obra directa: la seva imputació també és lògica en els dos sistemes. Se
solen assignar per hores de treball a cada producte.

106
• Envasos i embalatges.
• Costos de maquinària: la seva imputació es fa per hores màquina directament a cada
producte.
• Costos d'emmagatzematge: sempre que es puguin aplicar unitàriament.
• Costos de transport: sempre que es puguin imputar per unitat.
• Comissions per vendes.
Quant als costos indirectes, destaquen:
• Costos de gestió de la cadena logística.
• Costos administratius.
• Manteniment de maquinària.
• Costos de picking.
• Neteja.
• Costos de màrqueting.
COSTOS DIRECTES
Els costos directes s'apliquen directament als productes, mentre que els costos indirectes, el
consum es realitza en diferents àrees, es fa tenint en compte estimacions d'anys anteriors.
D'aquesta manera, s'aplica un percentatge de costos indirectes i un altre de costos directes,
on la suma de tots dos és el cost total.
𝐶𝑜𝑠𝑡 total =
Cost Costos directes
Tant per un de costos directes

107
COSTOS VARIABLES
El càlcul de costos, en la modalitat parcial per costos variables, s'aplica igual que en el
model anterior. Normalment, els costos directes coincideixen amb els variables, tan sols hi
ha diferències en alguns costos molt específics, com la mà d'obra directa que pot incloure
una part fixa.
El model de costos variables se sol aplicar per decidir la eliminació de productes que no
resultin rendibles. Es consideren rendibles aquells productes que ofereixen un marge positiu
després de imputar els costos variables i abans d'aplicar els fixos o costos del període.
SISTEMES DE COSTOS COMPLETS
El sistema de costos complets inclou els mètodes de cost per seccions i el model ABC o de
costos per activitats.
Costos per seccions
Aquest sistema imputa els costos directes al producte i fa un repartiment dels costos
indirectes per seccions auxiliars o principals. La imputació de costos a les seccions es fa per
unitats d'obra que varien segons la naturalesa del cost i la secció. alguns exemples serien:

108
• La secció de compres, administració i gestió logística es determina per hores de mà
d'obra.
• La secció de producció, per les hores de funcionament de la maquinària que treballa en
aquesta secció.
• El cost d'amortització s'imputa per la ubicació dels elements.
• Els lloguers s'imputen segons els metres de cada secció.
La divisió de les seccions es fa considerant llocs generadors de cost; aquests solen coincidir
amb els departaments, encara que la empresa pot adaptar les seccions de cost a les seves
necessitats.
Costos per activitats (Model ABC)
Segons el mètode ABC, l'activitat és la causa dels costos i els productes són els consumidors
d'activitats.
Per aplicar el sistema ABC s'han de seguir els següents passos:
• Determinar els costos indirectes.
• Dividir les seccions (igual que en el model per seccions).
• Definir les activitats de cada secció.
• Determinar els inductors o causes de cost.
• Assignar el cost de les activitats als productes.

109
A diferència del mètode per seccions, el model ABC considera altres causes addicionals de
cost no relacionades amb el volum, hores de mà d'obra o hores màquina. Alguns dels
inductors són:
• Número d'ordres de fabricació
• Número de màquines
• Número de productes rebuts
• Número d'ordres de picking
• Número de factures
• Número de comandes
• Número de clients

Optimizacio de la cadena logistica mf1005 3

Optimizacio de la cadena logistica mf1005 3

Recommended

Recommended

More Related Content

Featured

Featured (20)

Optimizacio de la cadena logistica mf1005 3