Este documento describe una práctica de laboratorio para configurar una red pequeña con dos routers y dos PCs. Se proporciona un espacio de direcciones IP Clase C para dividirlo en subredes y asignar direcciones a las interfaces. El objetivo es configurar los routers y verificar la conectividad entre los dispositivos mediante ping.
Este documento describe una práctica de laboratorio para configurar una red pequeña con dos routers y dos PCs. Se proporciona un espacio de direcciones IP Clase C para dividirlo en subredes y asignar direcciones a las interfaces. El objetivo es configurar los routers y verificar la conectividad entre los dispositivos mediante ping.
Este documento describe una práctica de laboratorio para interpretar una tabla de enrutamiento y recrear una red basada en los resultados del comando show ip route de tres routers. Los objetivos son identificar las direcciones IP de cada router, diseñar un diagrama de topología de red, configurar la red según el diagrama, y verificar la conectividad. El estudiante debe completar seis tareas que incluyen examinar las tablas de enrutamiento, crear un diagrama, configurar la red, configurar RIP, documentar las configuraciones y limpiar los
Austin Santos, conocido artísticamente como Arcángel, es un cantante y actor estadounidense de origen dominicano nacido en 1985 en Nueva York. Se interesó en convertirse en un artista de reggaeton y es popular entre los fanáticos del género en Estados Unidos y Puerto Rico. Algunas de sus canciones más conocidas son "Me prefieres a mi", "Tu con migo", "Flow violento", "Antes solias" y "La diosa de los corazones".
El calentamiento del sistema climático es inequívoco,
como evidencian ya los aumentos observados del promedio
mundial de la temperatura del aire y del océano, el
deshielo
generalizado de nieves y hielos, y el aumento del
promedio
mundial del nivel del mar (Figura RRP.1).
{1.1}
De los doce últimos años (1995-2006), once fi guran entre
los doce más cálidos en los registros instrumentales de la
temperatura de la superfi cie mundial (desde 1850). La tendencia
lineal a 100 años (1906-2005), cifrada en 0,74°C [entre 0,56°C
y 0,92°C]
es superior a la tendencia correspondiente de 0,6ºC
[entre 0,4ºC y 0,8ºC] (1901-2000) indicada en el Tercer
Informe de Evaluación (TIE) (Figura RRP.1). Este aumento
de temperatura está distribuido por todo el planeta y es más
acentuado en las latitudes septentrionales superiores. Las
regiones terrestres se han calentado más aprisa que los océanos
(Figuras RRP.2, RRP.4).
{1.1, 1.2}
1
El aumento de nivel del mar concuerda con este calentamiento
(Figura RRP.1). En promedio, el nivel de los océanos
mundiales
ha aumentado desde 1961 a un promedio de 1,8 [entre
1,3
y 2,3] mm/año, y desde 1993 a 3,1 [entre 2,4 y 3,8] mm/año,
en
parte por efecto de la dilatación térmica y del deshielo de los
glaciares,
de los casquetes de hielo y de los mantos de hielo polares.
No es posible dilucidar hasta qué punto esa mayor rapidez
evidenciada
entre 1993 y 2003 refl
eja
una variación decenal, o
bien
un aumento de la tendencia a largo plazo.
{1.1}
La disminución observada de las extensiones de nieve y de
hielo concuerda también con el calentamiento (Figura RRP.1).
Datos satelitales obtenidos desde 1978 indican que el promedio
anual de la extensión de los hielos marinos árticos ha disminuido
en un 2,7 [entre 2,1 y 3,3] % por decenio, con disminuciones
estivales aun más acentuadas, de 7,4 [entre 5,0 y 9,8] % por
decenio. En promedio, los glaciares de montaña y la cubierta
de nieve han disminuido en ambos hemisferios.
{1.1}
El patio carece de áreas verdes y plantas, lo que lo hace poco atractivo. Plantando árboles y flores se podría embellecer el patio y dotarlo de vegetación para que sea más agradable.
Se encarga de distribuir implementos deportivos nacionales e internacionales de manera individual y al por mayor, dando al cliente ofertas de compra de productos de buena calidad. Contando con una amplia gama de equipo deportivos (zapatos, camisetas balones entre otros.)
El documento define los términos artefacto, proceso y sistema, y describe la consola Xbox One. La Xbox One constantemente mejora mediante actualizaciones que se descargan en segundo plano mientras el usuario juega. La consola permite iniciar sesión en cualquier Xbox One para acceder al perfil de usuario, juegos guardados y contenido digital desde cualquier dispositivo. El documento también menciona un mapa conceptual sobre la Xbox One y las fuentes de información consultadas.
Martha Chávez defiende su designación para evaluar el seguimiento de las conclusiones y recomendaciones de la Comisión de la Verdad a pesar de haberla criticado anteriormente. Cree que el informe de la Comisión no sirvió para reconciliar porque no es verdadero y que se necesita una nueva comisión. También cuestiona la ideología de la Corte Interamericana de Derechos Humanos y si el Perú debería salirse del sistema interamericano. Defiende que Fujimori respetó los derechos humanos al der
César Hildebrandt escribió una biografía ficticia y despectiva de Martha Chávez. La describe como fea y malvada desde su nacimiento, esperando su oportunidad para ascender al poder. Cuando Mekago Hentorito dio un golpe de estado y se autoproclamó emperador vitalicio, Chávez se enamoró de él y su proyecto autoritario. Pronto se casó con Hentorito y lo apoyó justificando sus crímenes y saqueos, convirtiéndose en un pilar fundamental de su régimen.
Este documento presenta una introducción al lenguaje de programación Visual Basic 6.0. Explica que Visual Basic es un lenguaje visual y basado en objetos que facilita el desarrollo de aplicaciones para Windows. Describe los diferentes tipos de programas y cómo Visual Basic permite crear programas interactivos y orientados a eventos. Además, introduce conceptos clave como formularios, controles, propiedades, eventos, proyectos y el entorno de programación de Visual Basic 6.0.
El Tribunal Constitucional del Perú falló que la masacre de más de 200 reclusos en la prisión El Frontón en 1986 durante el gobierno de Alan García, a pesar de ser una grave violación de derechos humanos, no constituye un crimen de lesa humanidad. La decisión contradice fallos previos de la Corte Interamericana de Derechos Humanos que ordenaron investigar y sancionar a los responsables. La resolución ha generado indignación nacional e internacional por minimizar la gravedad de los hechos.
Maxthon es un navegador web gratuito para Windows que inicialmente se llamó MyIE2 y usaba el motor de renderizado de Internet Explorer, pero a partir de la versión 3 adoptó el motor WebKit. Maxthon ofrece características como navegación por pestañas, bloqueo de anuncios, sincronización de favoritos entre dispositivos, y está disponible en 12 idiomas. Maxthon también tiene versiones para dispositivos móviles que permiten gestos sin botones y sincronización de favoritos entre el escritorio y el teléfono.
El documento presenta información sobre 7 empleados de una empresa incluyendo su nombre, ingreso, años de antigüedad y los regalos que recibirán. Calcula el promedio de ingresos, la suma de los regalos del 50% de los empleados y los ingresos de quienes ganan $1000 o menos. Indica que 3 empleados tienen más de 5 años de antigüedad.
El documento resume un taller sobre los resultados de la Evaluación Censal de Estudiantes en el distrito de Independencia de Lima. La Dra. Liliana Miranda del Ministerio de Educación presentó datos que muestran que muchos estudiantes no alcanzan los aprendizajes esperados en matemáticas y comprensión lectora. Los participantes discutieron las posibles causas de esto y estrategias exitosas. El objetivo fue analizar cómo mejorar los aprendizajes de los estudiantes con la participación de docentes, familias y la comunidad.
Este documento discute el estado actual de la educación en América Latina. Señala que existe inconformidad con lo que los estudiantes aprenden en la escuela y que muchos repiten grados o abandonan la escuela. También identifica deficiencias en el aprendizaje de asignaturas básicas. Atribuye estos problemas a elementos negativos de la enseñanza tradicional y a la falta de vínculos entre la escuela y el entorno real. Finalmente, enfatiza la necesidad de mejorar la calidad de la educación para formar de manera
El emprendimiento se define como la capacidad de identificar oportunidades de negocio viables considerando factores como mercados, economía, sociedad y medio ambiente. Un emprendedor es alguien que lucha por un ideal creando empresas o proyectos para mejorar su calidad de vida. La palabra emprendimiento proviene del francés y se refiere a la capacidad de esforzarse más allá de los recursos disponibles para alcanzar metas u objetivos estableciendo nuevos proyectos o compañías.
Plan de uso de medios y tic san juan de urabásanjuandeuraba
Este documento presenta el plan de gestión de las TIC para la Institución Educativa San Juan de Urabá para el año 2013. Incluye la misión, visión y objetivos de la institución, así como un análisis DAFO de las áreas de gestión. Propone objetivos, líneas estratégicas y acciones para mejorar el uso pedagógico de las TIC, capacitar docentes, crear recursos educativos y mejorar la conectividad. El plan será implementado por un equipo de TIC, supervisado por la rectora,
El documento define el razonamiento abstracto como la capacidad de evaluar problemas lógicos y deducir consecuencias, y la creatividad como la capacidad de crear cosas nuevas y originales para resolver problemas. Luego, describe los componentes de un equipo de trabajo efectivo que incluyen la seriedad, compromiso, ganas, disciplina, creatividad y liderazgo. Finalmente, propone aplicar el programa CMAP-Tool para crear mapas conceptuales sobre creatividad, investigación y marco teórico como parte de un proyecto.
Este documento describe la artritis, una enfermedad que causa inflamación y dolor en las articulaciones. La artritis puede afectar cualquier parte del cuerpo y causar dolor, inflamación, rigidez e incapacidad. Los síntomas incluyen dolor, hinchazón e inflamación en las articulaciones. La osteoartritis y la artritis reumatoide son dos de las formas más comunes. Consultar a un médico ayudará a diagnosticar el tipo de artritis y comenzar el tratamiento para aliviar el dolor y proteger las
(59) El projecte de convivència de centre. Una manera de treballar l'autonomi...CITE 2011
L’escola és un reflex de la societat en la que s’inscriu. Una societat democràtica comporta una escola que visqui i practiqui la democràcia. Els nostres drets, les nostres llibertats i els nostres deures descansen sobre la nostra autonomia i responsabilitat. Una manera de treballar aquests aspectes a l’escola és des del projecte de convivència de centre, on s’han d’incardinar tota la vida del centre educatiu. Educar en valors exigeix conviure amb ells en tots els àmbits de la nostra vida. Educar en valors significa, també, educar la capacitat de valorar. Aquesta capacitat de valorar ens permet ser persones lliures, crítiques, justes i solidàries, conscients de la realitat del nostre entorn més immediat i del context mundial en general, i compromeses amb la humanitat, amb les generacions futures, i amb la sostenibilitat del planeta. D’acord amb aquetes consideracions, el projecte de convivència de centre pot fonamentar-se en els següents tres grans blocs de valors, en els quals hi podem encabir els valors, entesos com les nostres opcions de vida: a) al valor de la persona humana i la seva dignitat; b) el valor de la democràcia i la ciutadania; i c) el valor de la igualtat i la diferència.
1. CONTEXTOS EDUCATIUS
Bloc C: Perspectiva meso i micro de l’educació: el context institucional.
4.CENTRE EDUCATIU I ENTORN
4.1.El centre i el context mediat.
4.2.L’obertura del centre a l’entorn.
4.3.La implicació i participació del centre en l’entorn.
Facultat de Ciències de l’Educació. Curs 2009-2010. Formació Bàsica Compartida.
2. Objectiu general:
• Conèixer i comprendre les possibilitats
i les limitacions de les relacions centre
educatiu – entorn.
4. 4.1.El centre i el context mediat
Sistema
Sistema: conjunt d’elements diversos que estan interrelacionats,
que interactuen i són interdepenents. ( Organismes )
•Formen un tot amb característiques pròpies que sorgeixen de la seva
integració i adquireixen sentit només en relació amb el tot del qual
formen part.
•Tenen una estructura determinada, una forma relativament estable i
predicible de relacions entre els seus elements o parts constitutives.
•L’estructura és una propietat del sistema referida a les relacions de les
parts que el formen
5. 4.1.El centre i el context mediat
Sistema
Teoria General de Sistemes
Els sistemes Els sistemes poden ser Les funcions d’un
existeixen dins els sistema depenen de la
oberts o tancats. seva estructura.
sistemes.
Intervenen èssers humans o No presenten intercanvi
les seves societats. amb el context.
Són hermètics
Íntima relació amb el
context.
SISTEMA CONTEXT
( Ludwick Bertalanffy)
6. 4.1.El centre i el context mediat
CONTEXT MEDIAT Social
Polític Econòmic
Educatiu
Cultural Altres
Laboral
CONTEXT IMMEDIAT
Escola
Aula Institut
CRP Altres
Llar Inf.
7. 4.1.El centre i el context mediat
Archer, M.
Sistema Escolar
Sistema Educatiu
Xarxa d’organismes, activitats, actors i
Conjunt d’institucions diferenciades. relacions.
Educació formal. Funcions socials – vinculacions
Control de l’Estat. complexes amb la societat.
Parts integrants: relacions múltiples i Subsistema de la societat (influències).
diverses. Ni 100% autònom – NI 100% Depenent.
Característiques del sistema escolar
UNIFICACIÓ SISTEMATISME DIFERENCIACIÓ ESPECIALITZACIÓ
(establiments,organismes Unitat perfectament Canvis interns que responen
Articulació de la seqüència
i activitats diferenciable de la resta de A les demandes que reben
Dels diferents nivells escolars
encarregats educació país) L’estructura social atenció diferenciada
8. 4.1.El centre i el context mediat
ELS CENTRES EDUCATIUS COM A SISTEMA:
•Una organització és un sistema socio-tècnic inclós en la societat (interacció i
influència mútua).
•És un sistema social obert (integrat per individus i grups de treball) que respon a:
estructura desenvolupant
dins un context
determinada activitats
aplicant recursos valors comuns
orientat a la funcions
consecució d’uns òrgans relacions internes
fins i objectius responsabilitats
9. 4.1.El centre i el context mediat
CANVIS QUE REPERCUTEIXEN EN L’EDUCACIÓ
destrucció de la naturalesa, desigualtat estructural,
trencament del dret internacional, domini de grans
multinacionals i transnacionals, ‘més mercat i el menys estat’,
drama de l’immigració i el creixement de la població,
panorama laboral, mitjans de comunicació de masses i
expansió de les tecnologies.
EDUCACIÓ
Cap a la igualtat i la cohesió social…
APORTACIONS DE L’ENTORN AL CENTRE EDUCATIU (CE)
Encomana al Proposa i Enquadra Dota al CE
CE uns exigeix fins i l’activitat del de recursos
alumnes i la objectius a CE en un humas i
seva educació assolir en el marc jurídic materials
i formació procés d’E/A d’obligat
compliment
10. 4.1.El centre i el context mediat
LA NORMATIVA
Pilar del sistema educatiu:
•Participació de la comunitat educativa en la programació de l’ensenyament i la
gestió dels centres educatius.
•Autonomia Organitzativa
LOE (2006): col·laboració entre família i escola; major participació i responsabilitat
d’alumnes i famílies.
LEC (2009): proximitat; administració local – administració educativa; unitats de planificació;
zones educatives; activitats extraescolars; carta de compromís (entorn de convivència i
respecte).
CORRESPONSABILITAT AMB L’EDUCACIÓ
Desenvolupament de l’entorn i la comunitat
(nivell de convivència). DEMOCRÀCIA
Apple i Beane
Centre educatiu com a lloc en transformació i lloc de transformació social (desigulats socials, injustícies,…).
12. 4.2.L’obertura del centre a l’entorn
Promotores de la consciència social
Centres educatius= institucions
Desenvolupadores de valors democràtics
Relacions centre educatiu amb l’entorn: finalitats, objectius, PEC, ideari..
Destinataris
Dimensió democràtica
Dignitat,drets humans,llibertats fonamentals,cultura de ñla pau,…
Dimensió intercultural Dimensió social
Tolerància,pau, identitat, diàleg, diversitat Drets i deures socials,esperit de comunitat
CIUTADANIA
Dimensió ambiental Dimensió paritària
Respecte amb l’ecosistema No discriminació de gènere
13. 4.2.L’obertura del centre a l’entorn
El centre educatiu s’ha de comprometre amb…
Respecte i foment dels valors col·lectius
(col·laboració, cultura del diàleg, solidaritat,…)
Vinculat a
Drets col·lectius Drets individuals ( intimitat, llibertat,…
Autodeterminació, respecte a la cultura pròpia
Formació de la
Obert a tot l’alumnat.
ciutadania Integrant la diversitat sociocultural.
Integrant les diferències individuals.
Socialització integradora.
Promoure un projecte cultural comunitari…
Emprant els recursos
Contemplant Impulsant educatius de l’entorn. Altres.
l’entorn. propostes de (Obertura)
coordinació amb
els serveis de la
comunitat.
14. 4.2.L’obertura del centre a l’entorn
El municipi: entorn proper que aplega als centres educatius…
Agent educatiu Font d’aprenentatge Convivència Nivell de participació
Espai de gestió Proximitat Col·laboració
• Promoció i desenvolupament d’activitats complementàries a l’oferta educativa habitual.
• Implementació de campanyes, plans, programes i projectes en relació a eixos transversals.
• Transició – Inserció socio – educativa – laboral.
•Altres
15. 4.2.L’obertura del centre a l’entorn
Estructura pedagògica (centres Conjunt d’esdeveniments
educatius). educatius (ocasionals però
planificats).
Xarxa d’equipaments, recursos, Municipi Educatiu
mitjans i institucions ciutadanes Espais, trobades, experiències i
que generen educació. vivències educatives (no
planificades pedagògicament).
Ciutats Educadores
Mapa
Projectes Ciutat
Educatiu
Educatius dels Altres
Del
de Ciutat Infants
Municipi
Globalitat Integració Contextualització i transferibilitat Transversalitat
Formativitat cívica Interdepartamentalitat Participació Compensació
16. 4.2.L’obertura del centre a l’entorn
Garantir el dret de la societat civil a una educació de qualitat.
Reforçar el sentiment de pertinença i identitat de la ciutadania.
Col·laborar en campanyes, plans, programes i projectes de
conscienciació.
Obrir les portes a la comunitat, trencant els murs.
Compromís amb iniciatives socials, populars i culturals.
CENTRE
MUNICIPI
EDUCATIU ENTORN - COMUNITAT
Sensibilització vers les problemàtiques educatives.
Reforçar la tasca dels centres i proporcionar recursos.
Promoure col·laboracions interinstitucionals.
Coordinar els esforços educatius que genera el municipi.
17. 4.2.L’obertura del centre a l’entorn
COL·LABORACIÓ
Estratègia per al desenvolupament col·lectiu i professional.
Externa / Interna.
Canvi permanent
Col·legialitat.Treball en equip. Solidaritat. Compromís. Respecte a
l’autonomia. Coordinació. Interdependència. Reflexió. Debat. Negociació. …
Centres Educatius: oberts, flexibles i participatius.
Concepció de la realitat, de l’entorn, valors educatius assumits i prioritats establertes.
Col·laboració entre institucions: Múltiples i Possibles.
Associació de centres educatius sota un mateix paraigua organitzatiu (Ikastolas, CEPEC,…).
Agrupacions de centres en zones rurals. Associacions de centres de formació de persones adultes,
centres d’oci, xarxes de colònies escolars, etc. Xarxes de Centres. Projectes Educatius de Ciutat.
Plans Educatius d’Entorn. Jornades d’intercanvi d’experiències. Altres.
18. 4.2.L’obertura del centre a l’entorn
Col·laboracions fonamentades en:
Llibertat d’acció. Participació en polítiques conjuntes.
Respecte a les decisions de cada institució. Processos i resultats.
Igualtat de tracte. Respecte a la diferència.
Lleialtat i compromís en els termes de la col·laboració. Complementarietat.
Col·laboració entre institucions educatives: graus.
Possibilitar, fomentar i augmentar el
coneixement recíproc.
Establir xarxes de centres
Denunciar situacions educatives
injustes i reivindicar millores i el
compliment de les lleis.
Participar en projectes
comuns.
Compartir recursos.
Cap a l’aprenentage i el desenvolupament organitzacional.
19. 4.2.L’obertura del centre a l’entorn
Àrees de cooperació: Famílies i ciutadania: Propostes per al
Famílies – Centres. camps d’intervenció. treball conjunt:
El centre educatiu com a font de
suport a les famílies per a que Definició i planificació dels Organitzar seminaris conjunts
aquestes pugin complir amb les seves objectius educatius que es entre famílies i professorat sobre
obligacions educatives bàsiques. pretenen assolir. educació.
La família com a font de suport al Publicar butlletins o revistes, en
centre per a que aquest assoleixi una l’àmbit del centre, municipal o
Col·laboració per assolir els territorial, d’informació i difusió
intervenció educativa eficaç.
objectius dins i fora de general, adreçades al conjunt de
Col·laboració de famílies en el centre l’organització. la ciutadania, etc.
per a desenvolupar activitats
complementàries de suport. Incloure, en l’horari dels
Presa de decisions sobre la gestió professionals de l’educació, un
Implicació de les famílies en activitats temps destinat a la participació:
de les institucions i l’ús dels
d’aprenentatge amb els fills/es a casa. reunions amb les famílies, etc.
recursos.
Intervenció de les famílies en la gestió Aprofitar les reunions d’aula per
a través dels diferents òrgans. tal de treballar temes educatius
Recollir el suport de les famílies i amb les famílies.
Connexió de famílies del centre amb
millorar la comunicació amb les
altres institucions socials i comunitats Altres.
institucions.
educatives.
Compartir valors, professionals i socials, amb l’altre; compartir preocupacions comunes; generar compromisos per a generar reptes; canviar actituds personals i
col·lectives; modificar formes de funcionar institucionalment; crear un estil propi; crèixer personal i col·lectivament.
21. 4.3.La participació i la impliació del centre en l’entorn
RAONS (a partir de Mayordomo i altres, 1999).
•Una necessitat d’extensió, definició i aprofundiment dels principis i les
accions de democratització a tots els àmbits de la vida col·lectiva.
•Un sentit de responsabilitat i col·laboració, donat que la participació
comporta un compromís i identificació major amb les metes educatives.
•Un suport a la creativitat i l’esperit crític personal com a font de vitalitat per
al mateix sistema educatiu, permetent un reconciliació entre individus amb
estructures cada cop més racionalitzades de la vida social.
•Un control de l’ús adequat dels recursos educatius, sobretot d’aquells que
es financen amb fons públics.
•Una contribució a l’aprenentatge democràtic i l’adquisició d’un sentit de
comunitat.
22. 4.3.La participació i la impliació del centre en l’entorn
FINS (a partir de Gairín i San Fabian, 2005).
Control: per garantir la presa de decisions i poder exigir resultats en l’avaluació.
Motivació: per tal d’assegurar la identificació i implicació en la consecució dels
fins, augmentant la satisfacció i la moral.
Qualitat: per millorar la qualitat de les decisions, proporcionant informació vital
sobre els processos.
Formació: per desenvolupar destreses i valors administratius.
Innovació: per afavorir la incorporació de canvis i el desenvolupament de nous
programes que millorin l’adaptació als nous problemes.
Eficiència: per prendre decisions amb un cost baix, reduir els conflictes, etc.
23. 4.3.La participació i la impliació del centre en l’entorn
FORMES (a partir de Consell Escolar de Castella La Manxa, 2005).
AVALUANT ACTUACIONS I ACTIVITATS
ACTUANT EN INSTITUCIONS PRENENT DECISIONS
ASSUMINT LA REPRESENTACIÓ D’ALGUN SECTOR
24. 4.3.La participació i la impliació del centre en l’entorn
ELS CONSELLS d’EDUCACIÓ MUNICIPALS
Procurar suficient informació i transparència; consultar prèviament;
negociar posicionaments; considerar i analitzar totes les propostes; no
Què precissen? originar blocs; avaluar resultats; concretar acords i posar-los en
pràctica; donar prioritat als interessos col·lectius; etc.
Què s’ha de fer? Detectar necessitats, analitzar situacions i proposar actuacions.
Quines finalitats?
participació informativa;
participació en l’estudi i debat de diverses problemàtiques vinculades a l’àmbit educatiu;
informació de la gestió de la municipalitat;
coneixement de la situació escolar de la ciutat i l’estudi de possibles solucions;
programació d’activitats educatives i culturals adreçades als infants i joves;
o programació d’activitats adreçades a l’alumnat, professorat i famílies encaminades a la millora
educativa.
25. 4.3.La participació i la impliació del centre en l’entorn
El centre en l’entorn…
Aprofitar les possibilitats del municipi.
Treball col·laboratiu i implicació àmplia.
Cap a l’obertura de les estructures i dels centres.
Intervenir des de la proximitat.
Estratègies diverses: Organització d’activitats obertes al territori.
Participació a xarxes locals formals.
Participació en l’organització de festes i actes del territori.
TREBALL
Intervenció i en la planificació i l’avaluació de polítiques socioeducatives.
EN
Adequació de l’oferta educativa a les necessitats del territori.
XARXA
Ús dels equipaments i dels serveis públics.
Ús que fan els agents externs dels recursos i infarestructures pròpies.
Altres.
26. 4.3.La participació i la impliació del centre en l’entorn
LES XARXES…
Referent: Tipologia: Funcions:
Àmbit Territorial, local,... Debatre sobre qüestions d’interès general.
Textura Radial, nodal,... Elaboració participada de models.
Disseny d’instruments i aportacions per a la
Durada Estable, conjuntures,... capacitació tècnica.
Composició Obertes, tancades,... Aplicació de solucions per economia
d‘escala.
Estructura Centralitzada, descentralitzada
Administrativa Sistemes coordinats de compra i
Conveni, mancomunitat,... subministres.
Sistema jurídic
Compartida, independent,... Formes de relació amb altres xarxes i
Infrastructura nodes.
Educativa, social,... Tecnologia de xarxa telemàtica.
Contingut
... Gestió del coneixement generat.
... ...
27. Bibliografia bàsica de referència:
Muñoz, J. L. (2009). La participación de los municipios en la educación. Editorial
Popular, Madrid.
Altres Referències bibliogràfiques:
Apple, M. W. y Beane, J. A. (Coords.). (1997). Escuelas democráticas. Madrid: Morata.
Epstein, J. L. (1988). School and family connections : Theory, research and implications for intergrating
sociologies of education and family. En Marriage and Family Review. Vol. 15.
Gairín, J. (2000). La colaboración entre centros educativos. En Gairín, J. y Darder, P. Organización y
Gestión de Centros Educativos. Barcelona: Praxis. (pp. 177-202).
Mayordomo, A. (Coord.). (1999). Estudios sobre participación social en la enseñanza. Castelló:
Diputació de Castelló.
Martín, M. y Gairín, J. (Coords.). (2006). La participación en educación: los Consejos Escolares, una
vía de participación. Santiago de Chile: Fundación Creando Futuro.
Santos, M. A. (1997). El crisol de la participación. Estudio etnográfico sobre la participación en
consejos escolares de centro. Madrid: Escuela Española.
Subirats, J. y Albaigés, B. (Coords.). (2006). Educació i comunitat. Reflexions a l’entorn del treball
integrat dels agents educatius. Finestra Oberta 48 (febrer). Barcelona: Fundació Jaume Bofill.
Trilla, J. (1999): La ciudad educadora. De las retóricas a los proyectos. En Cuadernos de Pedagogía, nº
278. (pp. 44-48).
28. CONTEXTOS EDUCATIUS
Bloc C: Perspectiva meso i micro de l’educació: el context institucional.
4.CENTRE EDUCATIU I ENTORN
4.1.El centre i el context mediat.
4.2.L’obertura del centre a l’entorn.
4.3.La implicació i participació del centre en l’entorn.
Facultat de Ciències de l’Educació. Curs 2009-2010. Formació Bàsica Compartida.