1. LES FUNCIONS DE
L’ESCOLA
Carles Monclús

2. Quin és el paper
de l’escola? o
quin hauria de
ser.

3. UN PRIMER ENFOCAMENT
L’escola com a preservadora i
transmissora de l’herència cultural
per herència cultural s’entenen el principis
enunciats en les grans obres i a la tradició clàssica
fonamentalment parlem de continguts
corresponents a habilitats i disciplines bàsiques.
els costums i l’ètica són cosa de la família
l’adaptació social tampoc és cosa de l’escola

4. UN SEGON ENFOCAMENT
L’escola com a ferramenta per al
desenvolupament de l’individu
coloca al xiquet en el centre de la
activitat educativa i
li permet desenvolupar la seua
personalitat
l’escola com a compensadora de
les desigualtats d’origen

5. UN TERCER ENFOCAMENT
L’escola com a ferramenta per a la
transformació de la cultura
l’escola ha d’educar l’individu per a
participar a la societat
com que l’escola i la societat estan en un canvi
constant, l’escola ha de tenir un paper actiu i
constructiu
l’educació és una tasca sempre
carregada de valors

6. L’escola com a ferramenta per a la
transformació de la cultura
l’escola té una funció social
l’escola ha de respondre a les
necessitats de la societat
l’escola ha de tenir una orientació
crítica

7. L’escola com a ferramenta per a la
transformació de la cultura
L’educació com a reconstrucció
L’educació ha de transformar la societat, ha
de transformar el mateix ordre social

8. Què fa l’escola?
Què és l’escola?

9. En 1.548, las Cortes de Valladolid informaban al rey, quien
inmediatamente daría orden de apoyar la empresa,:
“de que en estos reinos de seis años a esta parte, personas
piadosas han dado orden que haya colegios de niños y niñas,
deseando poner remedio a la gran perdición que de vagabundos
huérfanos y niños desamparados había, (...) porque es cierto
que en remediar estos niños perdidos se pone estorbo a
latrocinios, delitos graves, y enormes, que por criarse libres y
sin dueño, se recrecen, porque habiéndose criado en libertad de
necesidad han de ser cuando grandes gente indomable,
destructora del bien público, corrompedora de las buenas
costumbres e inquistadora de las gentes y pueblos. (Varela,
1983: 240)”

10. (...) A menudo los ciudadanos ofuscados por
viles facinerosos se levantan contra las leyes;
entonces la justicia y la humanidad os gritan
que empleeis la sola arma de la razón para
recordarles sus deberes; ¿por qué, entonces, no
desear que una instrucción bien dirigida les
vuelva por adelantado más difíciles de seducir,
más dispuestos a ceder a la voz de la verdad?
(Condorcet, 1847b: 447)

11. Esto fue lo que, al otro lado del Atlántico, se encontraron Horace Mann y George Boutwell
cuando, en 1.841 y 1.859, interrogaron a los empresarios sobre el valor de la educación de
los trabajadores.
Uno contestó que el conocimiento era secundario para la moralidad, y que
los trabajadores educados mostraban "un comportamiento más ordenado y
respetuoso". En los conflictos laborales, escribió el mismo capitalista
avisado, "siempre me he dirigido a los más inteligentes, mejor educados y
más morales en busca de apoyo". Huelga decir que era "el ignorante y el
ineducado (...) el más turbulento y problemático", que actuaba "bajo el
impulso de la excitación de la pasión y la envidia". La asociación de
virtudes era significativa: se igualaban educación, moralidad y docilidad.
Si queda alguna duda a este respecto, considérense las palabras de otro
patrono, que alababa la "diligencia y (...) el sometimiento voluntario" de
los educados, quienes, ganándose la confianza de sus colegas, ejercían
"una influencia conservadora" en momentos de problemas laborales, una
influencia "de gran valor pecuniario y moral". La escuela primaria
formaba hombres de empresa. (Katz, 1971: 33)

12. “Concebuda l’escola com una institució
específicament configurada per
desenvolupar els procés de
SOCIALITZACIÓ de les noves
generacions, la seua funció apareix
netament conservadora: garantir la
reproducció social i cultural com
requisit per a la supervivència mateixa
de la societat.” A. Pérez

13. L’escola pels seus continguts, les seues formes i els
seus sistemes d’organització va induint paulatina però
progressivament a l’alumnat les idees, coneixements,
representacions, disposicions i modes de conducta que
requereix la societat adulta. D’aquesta manera,
contribueix decisivament a la interiorització de les
idees, valors i normes de la comunitat, de manera que
mitjançant aquest procés de socialització prolongat, la
societat industrial puga substituir els mecanismes de
control extern de la conducta per disposicions més o
menys assumides d’autocontrol.

14. Para ver esta película, debe
disponer de QuickTime™ y de
un descompresor .

15. “en contra del que es suposa, la funció
primera i esencial del sistema
d’ensenyament no és, de cap manera, la
d’ensenyar, conrear, formar, transmetre
això o una altra cosa. La d’ensenyar és una
funció instrumental: constitueix el mitjà a
través del qual l’escola desempenya les
seues funcions centrals. “ LERENA, C.
(1986)Escuela, ideología y clases sociales en
España. Ed.Ariel

16. “Esencialment el sistema d’ensenyament no
s’ha constituït històricament, ni segueix
funcionant, en tant que instància de
transmissió cultural, sinó en tant que
instància per al manteniment de l’ordre
social (via: selecció d’una èlit i legitimació
de la desigualtat social) “ LERENA, C.
(1986)Escuela, ideología y clases sociales en
España. Ed.Ariel

17. “Viure a l’escola, sota les idees de la igualtat
d’oportunitats i la ideologia de la competivitat i
meritocràcia, experiències de diferenciació,
discriminació i classificació, com a conseqüència del
diferent grau de dificultat que té per a cada grup social
l’accés a la cultura acadèmica, és la forma més eficaç de
socialitzar en la desigualtat a les noves generacions.
D’aquesta manera, inclús els més desafavorits
acceptaran i assumiran la legitimitat de les diferències
socials i econòmiques i la mera vigència formal de les
exigències democràtiques de l’esfera política, així com
la rellevància i utilitat de la ideologia de
l’individualisme, la competència i la insolidaritat”
PEREZ, A.

18. Quins mecanismes de socialització utilitza
l’escola
Selecció i organització dels continguts. Què hi ha i què
no hi ha.
Organització de les tasques. Participació de l’alumnat.
Ordenació de l’espai i el temps.
Formes de valoració de la tasca. Sistemes d’avaluació.
Mecanismes de distribució de recompenses.

19. Quins mecanismes de socialització utilitza
l’escola
Modes d’organitzar la participació de l’alumnat en
l’establiment de les normes de convivència.
Clima de les relacions socials presidit per la ideologia
de l’individualisme i la competició o de la
col·laboració i la solidaritat

20. CONTRADICCIONS DEL
PROCÉS DE
SOCIALITZACIÓ
HI HA ESPAIS PER A LA
REVOLTA?

21. CONTRADICCIONS DEL PROCÉS DE
SOCIALITZACIÓ
L’escola és un espai viu d’interaccions.
“L’escola, com en qualsevol institució social solcada
de contradiccions i interessos enfrontats existeixen
espais de relativa autonomia que poden utilitzar-se
per a desequilibrar l’evident tendència a la
reproducció conservadora de l’statu quo”
“Hi a les escoles (..) dones i homes que tracten de modificar les institucions
educatives en què treballen. Per a què aquestes modificacions perduren és necessari
vincular eixos actes amb una sèrie d’anàlisis de les relacions entre l’escolaritat i la
dinàmica de la classe social, raça i sexe que organitza la nostra societat” APPLE
(1989)

22. CONTRADICCIONS DEL PROCÉS DE
SOCIALITZACIÓ
La preparació per al món del treball hui és
contradictòria. Per un costat es segueixen requerint
valors propis del treball asalariat (disciplina,
submissió, estandarització) i a mateix temps es
demanda la capacitat per al treball autònom
(iniciativa, risc, diferenciació)

23. CONTRADICCIONS DEL PROCÉS DE
SOCIALITZACIÓ
Es manifesta una gran contradicció entre una societat
que requereix per al seu funcionament polític i social
la participació activa i responsable de tots els
ciutadans considerats de dret com iguals, i eixa
mateixa societat que a l’esfera econòmica vol una
actitud sumisa i disciplinada de la majoria de la
població.

24. a pesar de la veracitat de
la teoria de la reproducció
L’escola com a institució pateix una
tensió dialèctica entre les tendències que
volen garantir la seua funció
reproductora i les tendències que
impulsen el canvi i reclamen la funció
educadora de l’escola

25. la funció educativa
La funció educativa de l’escola desborda la funció
reproductora en tant es recolza en el coneixement públic per
a provocar coneixement privat en cada un dels i de les
alumnes.
La vinculació ineludible i pròpia de l’escola amb el
coneixement públic exigeix d’ella i dels qui en ella treballen
que identifiquen i desemmascaren el caràcter reproductor
que la pròpia institució, així com els continguts que trasmet
les experiències i relacions que organitza, exerceix sobre
cadascun dels membres dels individus que en ella conviuen.

26. la funció educativa
La funció educativa en aquesta societat ha de
concretar-se en:
Desenvolupament radical de la funció
compensadora
Provocar i facilitar la reconstrucció dels
coneixements, disposicions i pautes de conducta
que el xiquet assimila en la seua vida paral·lela i
anterior a l’escola.

27. LA FUNCIÓ COMPENSADORA
escola comprensiva i comuna
diversitat pedagògica per atendre les diferències
d’origen, les dificultats socials o personals

28. LA RECONSTRUCCIÓ DELS CONEIXEMENTS
Preparar l’alumnat per pensar críticament i actuar
democràticament en una societat no democràtica
Les relacions socials que envolten al xiquet i els
mitjans de comunicació trasmeten informacions,
valors i concepcions ideològiques que
acompleixen una funció més propera a la
reproducció de la ideologia dominant que a la
reelaboració crítica i reflexiva de la mateixa

29. Més que transmetre informació, la funció
educativa de l’escola ha d’orientar-se a provocar
l’organització racional de la informació
fragmentària rebuda i la seua reconstrucció.
això requereix altra forma d’organitzar els
espais ,els temps, les activitats i les relacions
socials a l’aula i al centre

30. “L’escola ha de convertir-se en una comunitat
de vida i l’educació ha de convertir-se en una
contínua reconstrucció de l’experiència.
Comunitat de vida democràtica i
reconstrucció de l’experiència basada en el
diàleg, el contrast i el respecte real a a les
diferències individuals, sobre l’acceptació de
les quals pot assentar-se un enteniment mutu,
l’acord i els projectes solidaris”BERNSTEIN
(1987)