T1 es 2015

T1. Perspectives sociològiques:
models d’anàlisi
ESTRUCTURA SOCIAL I EDUCACIÓ

2
La educació al mon actual
La educació = activitat bàsica en les societats actuals:
Transmissió de cultura ► reproducció i progrés social
 Rellevància econòmica (€ i Capital Humà).
 Rellevància política (prioritat per a tots els partits però no
de la mateixa forma).
 Rellevància creixent a la vida de les persones (temps).
 Diversificació (ocupacional, majors, reciclatge)
 Cap a una societat encara més del coneixement i de la
informació.

4
El terme sociologia (1)
Tant A. Quételet (1796-1874, Bèlgica) com Saint-Simon
(1760-1825, França) parlaven de física social
en tant que A. Compte (1798-1857, França) va introduir el
terme sociologia

5
El terme sociologia (2)
Del llatí:
socius
«soci» «company» «semblant»
i del grec:
logos
«discurs» «raó»
=
Sociologia

6
Què és sociologia? (1)
La sociologia es una de les ciències socials que es dedica a
l’estudi empíric i teòric de la conducta social, de les
formacions socials i dels processos socials.
Es pot considerar una ciència fonamental per que el seu
objecte d’investigació es el conjunt de la convivència
humana, i no tan sols algú dels seus aspectes o àmbits
com ara la política o l’economia.

7
Segons l’orientació ideològica, científica i metodològica i tal
com es plantegen els problemes i es delimita l’objecte, la
sociologia pot ser entesa i definida com:

8
 Ciència objectiva, no normativa, axiològicament neutra,
merament empírica, (ciència experimental).
 Especialitat científica teòrico-sistèmica.
 Ciència reflexiva, orientada a la solució de problemes i que
actua sobre la societat de forma crítica i alliberadora,
(ciència emancipadora).
 Ciència revolucionaria, de la planificació i de l’ordenació.
 Ciència de la conducta social o de la acció social.
 Ciència de les estructures y processos socials.
 Teoria de la societat o disciplina de caràcter històric.

9
(la més estesa)
Ciència empírica orientada a la investigació, axiològicament lo
més neutra possible, basada en la interacció constant entre lo
empíric i lo metodològic. (no hem d’oblidar que som part
implicada).
La sociologia es per tant coneixement científic, es deixar els
llocs comuns i els prejudicis per tractar d’anar un poc mes
lluny de la ignorància i les opinions amb la finalitat de
produir un saber objectiu de la realitat i desemmascarar la
societat que no és mes que «un gran complex de relacions
humanes».

10
De què és preocupa? (1)
Els principals problemes per a la sociologia:
1. Com és possible l’ordre social?
2. El problema de la desigualtat social.
3. El canvi social (esp. com a predicció)
4. L’explicació de la conducta o acció social.
(1-3 macrosociologia; 4 microsociologia)

11
A l’àmbit que ens pertoca, tracta qüestions molt rellevants per a
tota la societat perquè afecten les dinàmiques socials però,
particularment, al professorat, alumnat, famílies i polítics.
 Relació entre educació i igualtat social: com afecta a la
mobilitat social?
 Relació entre educació i treball: es de veres que es
necessiten més qualificacions?
 Escola i formació d’identitats: currículum ocult vs. funció
emancipadora.
 Dialèctica entre els actors (subjecte) i l’estructura.

12
I d’altres:
 Xarxa publica vs. xarxa privada.
 Violència a les escoles.
 Les constants reformes educatives.
 Finalitats i possibilitats del sistema educatiu per atendre les
demandes socials.
 Quin tipus de coneixement ha de transmetre?
 Quina relació hi ha entre formació adquirida i ocupació?
 Com son i/o han de ser els professors?
 Quin tipus d’escola necessita la societat?

13
Com s’articula?
Sociologia general (historia, conceptes bàsics, hipòtesis generals
i teories sociològiques).
Sociologies especials (de la família, de la economia, de l’art, de
l’educació, ...).
Investigació social empírica (testen les hipòtesis i teories de la
sociologia general, de l’especial o d’altres C.S.).
Sociologia pràctica o aplicada (a la vida quotidiana, educació,
àmbit laboral i professional, responsabilitat moral i social
dels sociòlegs, etc.

14
Amb qui es relaciona?
Particularment en les altres ciències socials:
Antropologia cultural, psicologia social, ciències
polítiques, pedagogia, economia, dret ...
Conseqüentment, la multidisciplinarietat és essencial per a
la sociologia (cooperació però també
retroalimentació).

15
Per què la sociologia de l’educació?

16
La sociologia de l’educació (1)
És comú trobar una visió individualista (didàctica i psicològica)
pel que fa tant al professorat (responsabilitats i visió molt
parcel·lades entre les matèries) com a l’alumnat
(intel·ligència, memòria, aptituds, ...).
No es presta atenció a la dimensió social de l’escola, la relació
amb la política, el currículum ocult. El treball docent és un
instrument de transmissió cultural complex que va més
enllà de la didàctica i té els seus orígens en la dinàmica
social global, que es pot fer conscient pel docent i
reconstruïda.
L’escola no es aliena a les contradiccions i lluites dels grups
socials, i quant millor es la nostra comprensió, més
adequat, responsable i ètic serà la nostra resposta.

17
«Praxis» vs «Poiesis» (Aristòteles)
Front a la «Poiesis», la construcció d’alguna cosa (producte o
artefacte) de la qual és té una idea apriorística i que
demana un coneixement tècnic («techne»).
Existeix la «Praxis», que es fer alguna cosa (un bé moralment
valuós o humanament desitjable) de la que no es té una
idea clara del fi, i que demana compromís i reflexió
personal («phronesis» o saviesa pràctica).

18
Actualment la gent considera la pràctica com a poiesis, el que
és simptomàtic de l’abandonament del compromís i
reflexió personal adient a la seua naturalesa
específicament humana, reflexiva i relacional.
A diferència de la techne, la praxis hauria de fer-se
singularitzant l’actuació amb més possibilitats de
racionalitat i adequació a la complexitat de cada situació i
de cada subjecte en cada circumstancia social i històrica.
D’aquesta manera s'entén que la teoria es intrínseca a
qualsevol pràctica humana o social, i per tant a la
sociologia de l’educació.

19
El sistema educatiu a la societat
Societat Història
Estructura de desigualtats
(classe, gènere, ètnia...)
Sistema educatiu
Objectius, pro-cessos,
alumnat, professorat,
currí-culum, model
organitzatiu
Comunitat local, família, barri
Economia
Molel de producció,
Qualificació i tecnologia
Nova org. del treball,
Canvis a l’org. a les
empreses
Mercat de treball
Política
Molel d’Estat, Estat
del benestar
Drets humans i
ciutadania
Partits i administració
Parlament i lleis Cultura
Cultura dominant i alternatives
Valors i mites
Mitjans de comunicació i cultura
de masses, etc.

20
Els professors han de conèixer el marc sistèmic per què en
aquest hi son les claus bàsiques per a comprendre i definir
el treball professional que realitzen en els centres educatius
en els alumnes.
Per descomptat que ha de conèixer psicologia (perquè treballen
amb alumnes) i coneixements científics concrets
(matemàtiques, llengua, geografia, musica, ...) però els
canvis i demandes socials els exigeix mes coneixement i
capacitat de reacció de la que han gaudit fins ara.

21
Però l’escola és una institució social, per això a soles s'entén si
s’entén el que hi ha fora, què hi és i com funciona (Anaya,
1979).
Així, si entenem que la reflexió es essencial a la practica
educativa, en tant que hi es pràctica social, la sociologia de
l’educació ens serà d’utilitat perquè aporta treballs i
reflexions que son referents fonamentals per a:
 Crear una nova visió i cultura de l’escola, que l’obriga a les
demandes socials de igualtat, justícia i democràcia.
(sociologia i pràctica escolar als quadres següents).

22
Coneixement escolar
Model tecnoeficientista dominant
Cultura «universal»
(«ciència») que allibera
l’individu.
Crítica sociològica
Cultura «de classe» que cerca
la «dominació» de l’individu.
(Bourdieu-Passeron,
Bernstein, Baudelot-Establet)
Pràctiques escolars alternatives
Sabers diversos que es
produeixen en el context (en
sentit ample) i que son
necessaris per a la inserció en
ell (per tant es consideren
«sabers bàsics»).
22

23
La institució escolar
Construcció científictècnica,
autònoma o independent i
neutra.
Model de reproducció i
legitimació de la dominació
social capitalista
(Bowles-Gintis,
Baudelot-Establet)
Parteix de la dinàmica cultural
general de la societat i
implicada en la economia, la
política i la vida de la
comunitat (autonomia del
centre i obertura al context).
Cultura viva del centre.
23

24
Selecció escolar
L’escola fa una selecció justa
en funció de les capacitats.
L’escola selecciona en funció
de criteris que estan més prop
d’experiències socials i dels
modes de vida de certs grups
socials, que resulten
privilegiats, sent injust.
Canvis en els sistemes o
mètodes de treball (ple tems,
accelerar) i de avaluació
(nous models, pluralitat de
criteris i procediments...)
Canvi social.
24

25
Alumnat
Ens «abstracte» amb
«disposicions» de base
biològica o «moral».
Producte del context concret
en processos de socialització
en que viuen relacions amb
«altres» y amb realitats
culturals.
Reconeixement de la
experiència social dels
individus, i del valor de tots
ells en una societat
democràtica.
25

26
Aprenentatge escolar
Fenomen abstracte,
principalment «intelectual».
Experiències concretes que té
la persona total
(P. Willis, F. Dubet...).
Escola i vida, escola i context,
rellevància dels «sabers
socialment útils»...
Assumir el currículum ocult.
26

27
Producte a aconseguir
Individu autònom, alliberat de
la ignorància i amb criteris
propis.
Inculcació ideològica i
domesticació.
Desenvolupament personal
integral. Educació
intel·lectual: capacitat de
anàlisis, expressió y crítica;
socialització en valors
democràtics.
Relació pedagògica intensa
(p.e. escoles accelerades).
27

28
Sistemes d’autoritat
Qüestió tècnica i professional.
Relacions de poder i
dominació.
Comunitat escolar.
Valor de la participació
28

29
Professor
«Expert» en un saber i la
seua transmissió.
Agent socialitzador.
«Intel·lectual transformador»
(H. Giroux)
29

30
 El professorat no es tan sols el mediador del saber
acadèmic, també ho és de la vida i la societat. Cada vegada
és mes insuficient en una societat que creix en complexitat
un model d’escola predominantment acadèmic. El professor
ha de conèixer la societat en la que viu i els seus problemes,
cóm és i que hi és.
 L’escola comprensiva va ser la proposta de les
socialdemocràcies, en resposta als anàlisis de la sociologia
crítica, que pretenia evitar la segregació escolar primerenca
de l’alumnat, i mantenir un currículum comú en l’etapa
obligatòria (superar l’escola d'elit). Per avançar, més que
paquets curriculars es necessita un nou disseny.

31
Tema 1: Perspectives sociològiques
Explicar la mirada sociològica crítica sobre l’educació i
la noció de praxis.
Pràctica

32
Alguns conceptes bàsics de la sociologia

34
Biologia i cultura
Hem tenir en compte que el sers humans som animals socials, un
eslavó evolutiu més. L’evolució genètica i la cultural es varen
influenciar mútuament.
El procés d’humanització, la construcció del ser humà a partir de les
relacions socials i el aprenentatge cultural, no es pot entendre
sense considerar el procés d’hominització que comporta:
herència biològica, mutació genètica i selecció natural.
L’adopció de la posició erecta, que alliberà les mans, i el creixement
del cervell que es va quadruplicar (i va permetre el llenguatge
simbòlic) son dos aspectes fonamentals d’aquest procés.
Altres espècies també han adquirit llenguatges rudimentaris i certs
models d’organització.

Bipedalisme [http://atskoolwithmrsjohns.weebly.com/36-human-evolution.html]35

Desenvolupament cerebral [http://atskoolwithmrsjohns.weebly.com/36-human-evolution.html]36

37
Societat i cultura (1)
Per societat entenem la xarxa de relacions socials entre persones.
Per cultura entenem informació que organitza les relacions de les
persones amb el medi natural i amb altres persones, i que
adquirim per experiència o instrucció:
• Creences (cóm son les coses)
• Sentiments i valors (quines coses son desitjables i quines
no)
• Rutines tècniques (cóm comportar-nos amb la natura)
• Normes morals i socials (cóm comportar-nos amb altes
persones)
La cultura humana es caracteritza per la seua acumulació
(llenguatge oral i productes elaborats com ferramentes o
llibres) que els ha permès millorar la seua adaptació i expansió.

38
Societat i cultura (2)
L’estructura d’un grup es la xarxa estable de relacions socials
establertes amb els altres i amb l’entorn tenint en compte la
posició dels actors en una jerarquia definida pel diferent
control dels recursos.
Les posicions o rols s'associen amb expectatives i normes socials
que es determinen culturalment i s’aprenen.
El control dels recursos dona poder als diferents rols en tant que
posseïdors d’atributs institucionals. Els tres tipus de recursos
del poder son:
• Materials: capacitat de disposar de bens o diners que
satisfacin necessitats escasses.
• Organitzatius: capacitat d’organització i de coacció de la
conducta mediant la violència física (da o priva la llibertat).
• Simbòlics: basada en el prestigi, administra l’estima social
(violència simbòlica o de paraula)

39
La socialització
La socialització és el procés pel qual interioritzem creences, normes
i valors socials aprenent a ser part de la societat i realitzar els
nostres rols en ella.
És un procés que dura tota la vida, si bé es més important a la
infància i adolescència perquè desencadena mecanismes
hormonals i neurològics que creen estructures al cervell.
Els humans som molt més plàstics que els altres animals i podem ser
modelats amb més complexitat perquè gran part de les nostres
connexions neuronals son post part.
El patrimoni genètic dels humans és bàsicament idèntic, si be es
troben diferències individuals responsables de diferències
externes i internes entre individus.
Les diferencies entre les persones i entre els entorns multipliquen
les possibilitats de diversitat.

41
La persona social (1)
No experimentem que les nostres conductes com plenament
determinades sinó que les vivim com a capacitat de decisió.
Aquesta capacitat, producte de l’evolució, fa que sentim les
decisions conscients com a pròpies (element valoratiu), però la
socialització influeix aquest procés.
La identitat personal requereix el contacte amb la natura i els grups
humans. Especialment amb els jocs, els xiquets i xiquetes
construeixen el jo conscient, que els permet diferenciar, amb la
comprensió dels diferents rols, a ells mateixa dels demés.
És produeix una mediació, realitzada en la socialització, entre les
capacitats psíquiques de l’individu i els valors, les normes i
pautes de conducta del seu entorn social.

42
La persona social (2)
Els condicionants de l’acció humana:
Estructures (que constrenyen):
 Estructura mental: els hàbits, més o menys fixats
neurològicament de les persones socials.
 Estructura social: jerarquia de les posicions socials
segons el poder associat als diferents rols.
I la agencia individual:
 Agencia: actua fent ús dels margenes de maniobra de
les constriccions internes i externes.

43
Els tipus de societats
Un anàlisis de les societats es pot fer analitzant el conjunt
d’institucions de que disposen per a organitzar els aspectes
bàsics que garanteixen la seua reproducció:
• El mode de producció: conjunt institucions que regulen la
producció i distribució de bens i serveis (subsistència).
• El mode de coacció: conjunt d’institucions que regulen la
presa de decisions que afecten a la col·lectivitat i sancionen
les conductes socials (organització).
• El mode de legitimació: conjunt de discursos
institucionalitzats que ofereixen explicacions del mon
natural i social, que socialitzen i construeixen la identitat de
les persones, legitimen l’ordre social i ofereixen criteris de
valor o de prestigi.

44
Societats segmentades
Descripció
Societats menudes,
organitzades pel parentesc i
nòmades. (paleolítiques,
des de 100.000 anys)
Model de producció
Caçador - recol·lector,
ferramentes senzilles,
mínim excedent.
Model de legitimació
Comunicació simbòlica oral,
rols individuals de tipus
simbòlic (bruixots, mags,...)
Model de coacció
Autoritat associada a l’edat i
al rol familiar i tribal.
44

45
Societats estamentals
Descripció
Estaments endogàmics
coercitius. Sedentarisme
(sorgeix la ciutat).
(10.000-5.000 anys)
Model de producció
Agrícola i ramader (rev.
neolítica). Utilització
d’animals com mitjans de
producció. Apropiació de
l’excedent (jurídic-política)
L'escriptura revoluciona la
transmissió cultural. Religió
organitzada en estaments
especialitzats.
Model de coacció
Apareix l’Estat. Grans
imperis i fragmentació per
desintegració (feudalisme).
45

46
Societats classistes
Descripció
Increment divisió del treball,
alta especialització
individual i institucional.
Classes més obertes sense
coerció. (400-200 anys)
Model de producció
Industrial, nous fonts
d'energia. Excedent
apropiat pel mercat
(Capitalista) / per l’Estat
(Estatista).
La tradició perd pes front la ciència,
l’impremta, l’escola. Separació
Església - Estat, multiplicitat de
valors, individualisme (Pluralistes) /
Propaganda i imposició coercitiva
de valors i normes (Uniformistes)
Model de coerció
Per l’Estat i les institucions
especialitzades. Drets indiv.,
llibertats polítiques i sufragi
(Democràcies) / no sufragi i
llibertats limitades (Autoritaries)
46

47
Societats de xarxes
Descripció
Flexibilitat, virtualitat, xarxes
d’informació, individualització.
L’organització classista més
complexa i fragmentada.
(15 anys)
Model de producció
Organització en xarxes
virtuals del coneixement.
Globalització i necessitats de
noves regulacions.
La informàtica i Internet
revolucionen la comunicació.
Fragmentació i concentració
de la difusió cultural. Confusió
entre virtual i real.
Model de coerció
Pèrdua del Estat front a les
supra estatals
especialitzades. Dificultats per
al exercici de la democràcia.
47

48
La estructura social
La població a la nostra societat es distribueix d’acord amb unes
fractures socials associades a diferent nivells de poder
(econòmic, polític o simbòlic). Sent les principals el gènere
(origen a la família, abans no és considerava), l'ètnia
(diferencies en desenvolupament i immigració) i la classe
(distribució dels recursos).
La cooperació es dona més fàcilment si es dona igualtat de rol i ha
provocat històricament accions defensives i de dominació entre
rols (feminisme, revolucions FR o RU) per tal d’alterar el mode
de producció, de coacció o de legitimació.
També individualment es traca d'ascendir i millorar la posició a
l’estructura mitjançant canvis als seus rols (com ara la
professió, el nivell d’estudis, etc).

49
Diferències i desigualtats de gènere
Homes i dones son diferents en quant a configuració biològica en
termes de sexe, això afecta particularment als comportaments
reproductius però no únicament.
Amés amés, en diferents societats presenten diferencies particulars
en altres aspectes perquè el seu rol té associat (per
socialització) normes de comportament no necessaris per a la
reproducció, això es el que denominem gènere.
Les diferencies es transformen en desigualtats quan els rols (masculí
i femení) en tenen associats diferents nivells de poder, i la
majoria s’originen en el model patriarcal que té antecedents en
l’evolució dels humans per eficàcia reproductiva, però que es
consolida i reforça a les societats estamentals.

52
Diferències i desigualtats entre ètnies
Les diferencies entre els humans son causa dels processos
adaptatius derivats de les successives emigracions que els han
afectat tant genètica com lingüísticament.
Les discriminacions racials han pres el fenotip com a justificació de
les desigualtats però l’estudi del genotip mostra que son
delimitacions sense base científica.
Per a la sociologia parlar de grups ètnics es sinònim de grups que
son percebuts, per ells mateixos o pels altres, amb unes
característiques que els diferencien de la resta. A les
diferències de llengua, creences, mites o institucions que han
desenvolupat històricament, en els temps moderns s’han
desenvolupat altres mitologies amb finalitats legitimadores
sense fonamentació biològica.

55
Factors dels conflictes ètnics
 Les desigualtats de classe solen anar juntes amb les diferencies
ètniques, problemes legals i manca de drets.
 Els prejudicis vinculats a la socialització.
 El mecanisme psicològic del ‘boc expiatori’.
 La pròpia identitat i tradició cultural de les minories y les
dificultats de participació pels seus estereotips i costums.
 Propensió al altruisme familiar, mecanisme heretat per eficàcia
biològica dels grups familiars o tribals més cohesius.
Així, les diferències ètniques és fan desigualtats de poder social tant
en el camp econòmic (salaris, vivenda), polític (drets, voto) com
en el simbòlic (estudis, prestigi), produint conflictes de
integració socials (segmentació i segregació, com a les classes) i
individuals.

56
Diferències i desigualtats de classe (1)
Al paleolític les diferencies d’autoritat estaven associades a l’edat i al
sexe. Poc després sorgien els líders simbòlics (curanderos,
mags) als quals se’ls atribueix prestigi.
La revolució neolítica incrementa la producció i possibilita la
propietat individual i el sorgiment de líders econòmics.
Amb la complexitat els líders simbòlics (religiosos) i els econòmics
(guerrers) s‘ajunten i s’imposen fent ús de la violència.
El sistema d’estaments o castes es molt estable (poca o nul·la
mobilitat) i es fonamenta en una triada: guerrers i sacerdots
(dirigint la societat) i treballadors agricultors i artesans
(mantenint el sistema).

58
La crisi del sistema estamental es produeix per els canvis econòmics
(acumulació, progrés tècnic) i les limitacions a la mobilitat de
la burgesia.
El mercat: la nova burgesia s’enriqueix comprant matèries primes,
mitjans de producció i força de treball a preus de mercat,
organitzant i coordinant la producció de mercaderies que ven
al mercat (plusvàlua K. Marx).
Així, les fonts principals de renda al sistema capitalista estan en els
orígens de les classes econòmiques del capitalisme, i son: terra
(aristocràcia terratinent), capital (burgesia) i treball assalariat
(els obrers).
Aquestes classes tendeixen a constituir grups socials i, a partir de la
consciencia dels seus interessos, sorgeix la necessitat de
defensar-los (sindicats i patronals).

Industrial Worker, 1911
(disponible a:
http://en.wikipedia.org/wiki/File:Py
ramid_of_Capitalist_System.png)
Diferènciesi
desigualtatsde classe
59

Life expectancy
at birth by social
class and sex,
1997-99
60

61
Els canvis tecnològics, generats pel propi sistema, ha fomentat la
diversificació dels treballadors manuals, l'increment de les
tasques administratives i la terciarització.
Les funcions de direcció les fan ara assalariats qualificats i els
directius i classes mitjanes-altes participen en el accionariat
d’empreses. Limitant-se els capitalistes al control de les
empreses.
Totes aquestes transformacions han fet més complexa l’estructura
social pel que toca a la distribució dels recursos.

62
La crisi del l’Antic Règim també va suposar canvis a la forma de
poder coercitiu. La democratització de les societats
capitalistes amb la introducció de l’Estat de Dret i el sufragi
universal, aconseguits amb grans lluites socials, va donar pas
a les classes polítiques:
 Membres electes (legislatiu i part del executiu).
 Jerarquies burocràtiques, militars, jurídiques, tècniques o
administratives vinculades amb l’Estat (generalment per
procediments meritocràtics).
 Els ciutadans a partir del dret de sufragi, les capacitats
d’organització i els drets polítics (vaga, expresió, manifestació,
associació).

63
Per últim, el poder simbòlic ha crescut enormement mantenint-se
però la importància del prestigi com a ferramenta de
violència simbòlica. Sent els grups d’estatus:
 Les jerarquies religioses.
 Intel·lectuals i científics.
 Professionals rellevants (metges, advocats, psicòlegs, mestres
o periodistes).
La mercantilització de la vida al capitalisme ha professionalitzat la
majoria dels papers socials. Però, al mateix temps, altres
ciutadans no professionalitzats poden gaudir de prestigi
(ONG’s).

64
El canvi cultural i social
Els canvis culturals: son canvis en les llengües, les creences, els
valors, les rutines tècniques i les normes. Procedeixen de
altres àmbits o son inventats per persones o grups, i son
transmesos per aprenentatge social. S’estabilitzen o
desapareixen.
Els canvis socials: son canvis en els rols, augmenten o
disminueixen, modifiquen les pràctiques i reestructuren la
distribució del poder social. Si es molt significatiu produeix
una nova societat (producció, coerció i legitimació).
Un canvi social pot ser conseqüència d’un canvi cultural.
El motor del canvi normalment és la lluita per augmentar el poder.
L’evolució no és lineal (és imprevisible) però avança cap a la
complexitat i l’autonomia individual.

Bibliografia
Fernández Palomares, F. (2003) El estudio sociológico de la
educación. Fernández Palomares, F. (coord.) Sociología de la
educación. Pearson, Madrid. Pág. 1-34 (Cap. 1)
Masjuan, JM. (2003) ¿Qué es sociología? Algunos conceptos
básicos. Fernández Palomares, F. (coord.) Sociología de la
educación. Pearson, Madrid. Pág. 35-62 (Cap. 2)
Zebra birth in the Ngorongoro Crater in Tanzania:
http://youtu.be/EYYDzjme_VQ
BABIES - Official Trailer :
http://youtu.be/N009QUWUy7I
65

T1 es 2015

Recommended

Recommended

More Related Content

What's hot

What's hot (7)

Similar to T1 es 2015

Similar to T1 es 2015 (20)

More from dagaes

More from dagaes (20)

T1 es 2015