1. Tema 2: Tipologia de les
organitzacions educatives
Educació i Contextos Educatius
Tania Salguero García
Grup 41

2. Criteris de classificació. Segons...
 Els objectius
 L’estructura organitzativa Adequació a l’entorn de
 El sistema relacional tots els elements!
 La cultura d’una organització
 La direcció: qui organitza els recursos materials, humans i funcionals
de l’organització.
 La innovació: l’organització ha d’estar oberta als canvis. Petites
innovacions provoquen canvis en les dinàmiques de l’organització.
Es pot innovar: 1) clarificant i consensuant objectius 2) potenciant
estructures més flexibles 3) atenent les necessitats de l’organització i de
les persones 4) establint un model de direcció coherent 5) ordenant
l’activitat d’acord a les exigències del procés organitzatiu i el
compliment de les fases.

3. Classificació organitzacions educatives.
 Diversitatd’organitzacions educativesDificultat
per esquematitzar les diverses alternatives.
 Les taxonomies sobre tipus d’organitzacions són
molt diverses: 1) són instrumentals 2) serveixen per
entendre la realitat 3) no poden explicar la diversitat
d’organitzacions.
 Les diferents classificacions s’han fet amb criteris
més o menys generalitzables.

4. Grups socials.
 Grup primari: grup caracteritzat per l’associació i la
cooperació cara a cara dels seus membres, units per llaços
personals i emocionals.
 Són primaris perquè són fonamentals per a la formació de la
naturalesa social i dels ideals de l’home. Ex: família, grup
d’amics, etc.
Cooley (1909)
 Grup secundari: relacions
fredes, impersonals, racionals, contractuals i formals. Gran
quantitat de membresno permet la proximitat entre ells i
generalment la duració és breu. Ex: un club social, un grup
d’assistència social, etc.
Olmsted (1972)

5. Procés de socialització.
 Socialització: procés que segueix tot individu, des
del seu naixement, en què aprèn i interioritza els
requeriments de la societat on viu. L’individu aprèn a
conviure amb els altres alhora que construeix la seva
personalitat.
 La socialització es produeix gràcies als agents
socials: la família, l’escola, les relacions entre iguals
i els mitjans de comunicació de masses.
 Socialització primària (infància), secundària (camí a
la vida adulta) i terciària (etapa adulta).

6. Característiques organitzacions educatives
d’àmbit informal i formal
Àmbit informal Àmbit formal
 Estudiades per: psicòlegs,  Estudiades per: economistes,
antropòlegs, sociòlegs, etc. mestres, metges, etc.
 Sense estructures establertes.  Fites i finalitats establertes.
 Organitzades a partir de vincles.  Estructures establertes.
 Associades a la socialització  Associades a la socialització
primària. secundària. Grups secundaris.
 Grups primaris (famílies, grups  De caràcter:
d’amics i agrupaments informals). cultural (una coral)
econòmic (un banc)
educatiu (una escola)
sanitari (un hospital)

7. Característiques específiques organitzacions
educatives
 Complexitat de l’entorn (diferents tipus de famílies i
cultures).
 Indefinició d’objectius (a l’escola sí hi ha objectius
específics; a un esplai, no).
 Inmaterialitat dels seus elements (com podem
determinar si una escola és bona o no?No és
avaluable).
 Pluralitat de centres i d’alumnat.
 Escassa autonomia (la política educativa d’un país
marca l’autonomia d’un centre).

8. Característiques específiques organitzacions
educatives (2)
 No hi ha una direcció professional (el director d’un
centre és un mestre. Això té aspectes + o – per a
l’organització del centre).
 Inestabilitat dels recursos (perjudica els projectes
que duen a terme les institucions).

9. Taxonomia o classificació de les Org.Educatives
no formals. (1) [Vernis, 2002]
 Lleure. Ex: un esplai.
 Cultura. Ex: un grup de dansa.
 Comunicació. Ex: una emissora de ràdio local.
 Esports. Ex: un club d’esports del poble.
 Societat.
 Suport social. Ex: la Creu Roja.
 Cooperació. Ex: una ONG.
 Medi ambient: Ex: una població que hagi tingut una aula
de natura.
 Economia social. Ex: un centre cívic.
 Salut. Ex: un centre de dia.

10. Taxonomia o classificació de les Org.Educatives
no formals. (2) [Ferrández y Gairín, 1985]
 Centres de promoció participativa. Ex: activitats
proposades per veïns.
 Centres de formació ocupacional. Ex: cursos de la
INEM.
 Centres d’acció compensatòria (per motius socials).
Ex: alcohòlics anònims.
 Centres d’acció amb minories. Ex: associació gitana
d’un barri.
 Centres d’actuació a distància. Ex: organització EDO
(formació a distància).

11. Taxonomia o classificació de les Org.Educatives
no formals. (3) [Castro, 2008]
 Infància, adolescència, adults, 4ª edat.
 Públic, concertat, privat.
 Educació permanent, oci i
lleure, laboral, especialitzada.
 Local, regional, estatal, internacional.

12. Organitzacions Educatives. Taxonomia Criteris
de regulació i formalització.
 Institucions:
 1) Regulació externa:
normatives, lleis, dependències
jeràrquiques, economia…
 2) Formalització interna: grau en què les
normes, procediments, comunicacions…queden
registrats.