Itinerari seguint la mar entre Alcossebre i Torrenostra on es poden observar costes baixes, mitjanes, estanys, serradals, marjals i zones urbanitzades.
1. IES BROCH I LLOP Departament de Geografia i Història
D'ALCOSSEBRE A TORRENOSTRA
PER CALES, MARJALS I SERRADALS.
Distància: 10 km
Desnivell: 10 mts
Dificultat: fàcil
Temps: 3 hores
2. IES BROCH I LLOP Departament de Geografia i Història
Descripció del recorregut:
El recorregut comença al port esportiu de les Fonts. Des d'ací hem de seguir pel camí de
l’Atall que recorre el litoral. Este és el camí que seguien els atalladors, encarregats de
vigilar la costa entre les torres de guaita que vigilaven la mar.
El camí asfaltat disposa d’un pas de vianants pel costat que unit al poc de trànsit ajuda a
circular sense problemes seguint la costa baixa
fins a la platja del Carregador.
Ací cal deixar enrere la urbanització de les Fonts
per arribar a l’antic poblet de pescadors
d’Alcossebre, ara desvirtuat pel creixement
urbanístic desmesurat de les darreres dècades.
El poble se situa davant la platja del Carregador
on antigament carregaven i descarregaven les
barques i on van fer-se les cases dels pescadors
que han donat lloc al poble actual que conserva
poc més que el nom de l'antic poble medieval
abandonat al segle XV.
Per la vora de la mar hi ha un camí entre barrots de fusta que passant pel Roquer de
Martí porta per la vora de la platja de la Romana i la del Moro fins a la Roca del Moro on hi
ha un mirador sobre la costa.
El caminal acaba a les Tres Platges, des d'on continua el camí l'Atall, camí que coincideix
amb la carrerassa o assegador de l'Atall que va seguint la costa cap al sud fins a Orpesa.
Des d’ací cal seguir-lo fins a Cap i Corb.
El camí passa per davant de les Tres Platges que més bé són tres caletes quasi unides,
separades tan sols per roques que entren cap a dins la mar i continua passant per davant
la platja que s'obre davant el campament Jaume I de conselleria. Ací encara queda un
bon tros de pinar a vora mar en una zona que, a partir d'ací, ha escapat parcilament al
desori urbanístic de les dos darreres dècades.
Quan el camí fa una volta a la desembocadura del barranc d'Estopet cal travessar al recte
l'arena retallant este tros. Este és el barranc que naix entre els dos braços que forma la
serra d'Irta a la banda sud
Després del barranc es troba la platja de Manyetes, també anomenada Tropicana pel nom
del càmping que hi ha al davant. Cal travessar-la tota fins que acaba a un alteró de roques
dalt del qual hi ha un vèrtex geodèsic.
Passat el vèrtex es troba la platja del Serradal que, com el seu nom indica, està separada
de la mar per un cordó de grava (o serradal). És per això que esta denominació és tan
freqüent a tota la costa baixa valenciana on el serradal (serrallo, serratella, ...) separa la
mar de les marjals interiors.
Tot seguit hi ha la gola del riu de les Coves o de
Sant Miquel, que forma un con al·luvial que se
n'entra a la mar anomenat d'antic Cap i Corb i que,
pròpiament, rep el nom de Sòl de Riu.
Encara que el riu de les Coves arribe sec, a la gola
es forma un estanyol on sempre hi ha aigua,
vorejat de vegetació palustre. A la dreta del camí
hi ha també l'antiga torre de Cap i Corb, envoltada
d'unes basses semiartificials i reconvertida en
segona residència tot i què conserva l'estructura
antiga de torre de vigilància costanera.
3. IES BROCH I LLOP Departament de Geografia i Història
Un tros més avant el camí passa per la vora de l'ermita de Sant Antoni on van fer carrers
en una urbanització il·legal que ara estan plens de matolls. Ací només trobem uns xicotets
apartaments fets a finals dels 80 hi ha a la vora de les poques cases que s'agrupen al
costat de l’antiga duana/magatzem de sal del segle XVIII reconvertida en discoteca.
A partir d'ací l'asfalt continua cap a dins passant pel Campàs, una gran finca agrícola
explotada encara, just a la vora de la mar i que sortosament sembla que s'ha salvat també
de l'especulació urbanística i la destrucció del territori que han caracteritzat la primera
dècada del segle XXI que de ben segur serà recordada com la més funesta per a la costa
valenciana pels nostres descendents que, ens ho podran tirar en cara amb raó.
Cal seguir per vora mar, pel serradal que separa el Campàs de la mar i on fa pocs anys
encara es podien trobar les ovelles pasturant als rostolls del cereal, just a la voreta de la
mar.
Ací es pot vore clarament com la mar se n'entra i és que bona part de la costa valenciana
és de subducció i ja de forma natural hi ha una important transgressió marina, accentuada
ara per l'augment de la temperatura de la mar i la manca de sediments aportats pels rius
arran la construcció d'embassaments. Això encara es pot vore de forma més clara al Prat i
d'esta regressió només escapen les platges “urbanitzades" on s'han fet esculleres per
mirar de frenar l’erosió que el mateix home ha fet trencant l'equilibri natural.
Deixant enrere el Campàs i passem per la vora del Clot de Tomàs, zona de marjal que
malgrat això no està protegida encara que la urbanització prevista no s'ha construït i amb
molta sort pot ser escaparà a la destrucció del litoral que amb l'excusa del turisme encara
hi ha gent que té en ment.
S’arriba finalment als primers carrers de Torrenostra, el barri marítim de Torreblanca on
van anar fent-se algunes casetes d'estiueig al voltant de la torre de defensa que li dona el
nom. Casetes que van deixar pas als blocs d'apartaments a partir dels anys 80 i que a
primers de segle van doblar la seua extensió tant per la banda de la mar com cap a
l'interior.
Cal passar primer per la vora d'una urbanització
fantasma amb carrers plens de brossa i només
algunes construccions on hi ha un xicotet espai a
manera d'un parc on un gran cartell informa dels
ecosistemes existents, els mateixos que s'han
destruït per a fer-lo i que sí hem pogut observar
abans d'arribar ací.
Des d'ací cal continuar pel llarg passeig marítim de
Torrenostra, passant per la torre que li dona nom,
ofegada per les construccions que s'han alçat
adossades a ella, punt on clou la ruta costanera.
4. IES BROCH I LLOP Departament de Geografia i Història
Llocs d'interés:
Alcossebre:
Alcossebre és un nucli turístic costaner del
municipi d'Alcalà de Xivert amb tres nuclis
diferenciats: les Fonts, Alcossebre i Cap i Corb.
En el litoral s'estenen les grans platges de la
Romana, el Moro, les Fonts, el Carregador, Tres
Platges i Manyetes; en l'àrea de Ribamar hi ha
nombroses cales com cala Mundina i cala
Blanca. Hi ha un port esportiu en el nucli de les
Fonts on els ullals brollen enmig de la platja. Al
nord de la població s'estén el Parc Natural de la
Serra d'Irta. En la rodalia hi ha nombrosos
jaciments arqueològics com el d'El Tossalet.
El 1260, després de la conquesta cristina, els Templers van atorgar la Carta Pobla al nucli
per afavorir el seu poblament. La mesura no tingué èxit, de manera que van atorgar una
segona Carta Pobla l'any 1320, per la qual la població es lligava a la jurisdicció del castell
de Xivert. La incorporació al municipi d'Alcalà de Xivert va tenir lloc l'any 1583. La
proximitat de la mar va facilitar els atacs de pirates berberescs durant el segle XVI i el
segle XVII: per evitar-los es van bastir algunes torres de guaita com la torre d'Ebri (molt
deteriorada) i la torre de Cap i Corb (en molt bon estat).
El poble va restar deshabitat entre els segles XVI i XIX quan va aparèixer un reng de
cases de pescadors, origen del poble actual. No va ser fins als anys 70 i 80 quan l’antic
poble de pescadors va donar pas a les urbanitzacions turístiques actuals.
L'economia s'ha basat en l'activitat agrària i la pesca dels rics caladors del Fang (davant la
costa del prat de Cabanes i Torreblanca). Actualment, l'activitat pesquera comercial ha
desaparegut i el turisme és el motor econòmic de la població. Prop de la carretera que
uneix el nucli amb Alcalà hi ha un baixador del ferrocarril de València a Barcelona, que va
ser clausurat durant els anys 90.
Prop de la població, en un cim que domina l'extrem sud de la serra d'Irta, hi ha l'ermita de
Sant Benet i Santa Llúcia.
Cap i Corb
Capicorb o Cap i Corb és el cap que s'endinsa a
la mar a la desembocadura del riu de les Coves o
de Sant Miquel, i que destaca dins la gran badia
formada entre l'extrem sud de la serra d'Irta i el
cap d'Orpesa. Com a tal apareix a la cartografia
marina des dels portulans medievals. El nom fa
referència també a la partida litoral d'Alcossebre,
actualment pertanyent a Alcalà de Xivert i on es
va bastir al 1427 una torre de guaita que encara
es conserva tot i què reconvertida en vivenda
particular.
Al mateix cap hi ha també una ermita dedicada a Sant Antoni el 1773 per honrar a una
imatge del sant trobada a la platja el 1690. Vora l'ermita hi ha també un antic magatzem
de sal fortificat del segle XVIII actualment reconvertit en una discoteca amb l'afegit d'uns
5. IES BROCH I LLOP Departament de Geografia i Història
més que discutibles merlets.
Tradicionalment deshabitada no serà fins al començament del segle XX quan comencen a
instal·lar-se en casetes i masos dispersos dedicats a una agricultura de secà
complementat amb xicotetes hortetes regades per sènies. Als inicis del segle XXI a
l'empara de l'auge urbanístic es construeixen alguns edificis i urbanitzacions turístiques
que, sortosament, encara no han fet malbé el caràcter rural i tradicional de la contrada.
Torrenostra
A partir de la torre de guaita de Torrenostra, bastida
al segle XVI dins el programa de defensa i guarda de
la costa valenciana davant els atacs dels turcs i
barbarescos. Esta torre, de planta quadrada
rematada amb quatre troneres a les cantoneres, és
l'origen de l'actual Torrenostra. En línia de la torre va
formar-se el reng de cases de Torrenostra, al cordó
litoral que separa la mar de la marjal litoral, bastides
a partir del segle XIX quan ja el perill d'atacs havia
passat. En un primer moment fou un poblat mariner
conformat per cases menudes, de planta baixa i amb
un «seti» o pati al darrere. Ací vivien els pescadors que eixien cada dia a pescar, peix que
venien als pobles veïns i consumien a casa, complementant la dieta amb els productes
d'horta de la marjal.
A finals del segle XIX amb la introducció del gel industrial que permet conservar el peix, i
la construcció del ferrocarril de València a Barcelona, el peix va poder comercialitzar-se a
les ciutats incrementant el nombre de pescadors i les cases del poblat de manera que es
va construir fins i tot una església a la Mare de Déu del Carme (posteriorment
enderrocada i substituïda per l'actual).
No fou però fins la dècada de 1960 que va canviar la seua funció de poblat mariner a lloc
d'estiueig dels torreblanquins, primer, i de gent de fora, més tard. Però no serà fins al
tombant de segle quan realment s'urbanitze el que, fins a eixe moment, només era un tros
de marjal, convertint-se en una típica platja urbanitzada destinada a un turisme estival
que, fora de la temporada turística, és poc més que una ciutat fantasma.
Bibliografia:
● Prades Bel, Juan Emilio «Torrenostra historia» dins Torrenostra.blogspot.es
<http://torrenostra.blogspot.com.es/2013/02/torrenostra-historia.html>
● Diversos autors Mainhardt<https://www.amicsdemainhardt.eu/>
● Giner Moya, Juan Francisco(2007) Historia de AlcocebreEd. Diputació de Castelló
