Tema6.castella

6,409 views

Published on

Published in: Education
0 Comments
1 Like
Statistics
Notes
  • Be the first to comment

No Downloads
Views
Total views
6,409
On SlideShare
0
From Embeds
0
Number of Embeds
4,157
Actions
Shares
0
Downloads
0
Comments
0
Likes
1
Embeds 0
No embeds

No notes for slide

Tema6.castella

  1. 1. Tema 6 Orígens i expansió de la Corona de Castella Pelagi Reis Catòlics
  2. 2. 1. L'origen dels regnes cantàbrics Els musulmans que arriben a la península ibèrica l’any 711 no va arribar a controlar la zona de la Serralada Cantàbrica, habitada per càntabres i àsturs
  3. 3. 1.1 El Regne d’Astúries <ul><li>Va ser un territori no controlat pels musulmans on es van refugiar alguns nobles visigots </li></ul><ul><li>Un noble anomenat Pelagi va guanyar per primer cop els musulmans prop de Covadonga (722)  Inici de la conquesta dels territoris de l’Al-Andalus </li></ul><ul><li>Els successors de Pelagi, Alfons I i II van crear un regne independent al voltant d’Oviedo perque va deixar de pagar tributs a l’emirat de Còrdo va </li></ul><ul><li>Aquest regne es va expandir cap a l’oest i s’expandirà cap a l’oest </li></ul>
  4. 4. 1.1 El Regne de Lleó 2a meitat s.IX  La debilitat dels emirs cordovesos fa que s’ocupin els territoris des de la Serralada Cantàbrica fins al riu Duero Repoblament dels nous territoris amb Càntabres Gallecs Bascos Mossàrabs fugits de l’Al-Andalus Per controlar les noves terres i els pagesos repobladors es trasllada la capital a Lléo REGNE DE LLEÓ Califat de Còrdova s.X  Increment del poder militar i organització d’expedicions militars dels musulmans Les ràtzies d’Almansor van saquejar i destruir moltes ciutats lleoneses Així es va frenar l’expansió lleonesa i inicia una defensa i protecció del seu territori
  5. 5. Regne de Lleó segle X
  6. 6. 1.3 La formació del Regne de Castella Origen Castella era una zona poc poblada i molt exposada als atacs musulmans Per això Alfons III construeix molts castells . També funda la ciutat de Burgos El comte Fernán González es va independitzar de Lleó i va transmetre el comtat de Castella al seu fill Aquesta zona rebrà el nom de Comtat de Castella i era governada per comtes
  7. 7. 1.3 Els primers repoblaments Es van produir a la vall del Duero a mitjans del segle IX <ul><li>Es van formar comunitats de pagesos lliures : </li></ul><ul><li>Tenien petites parcel·les de terra ( alous ) </li></ul><ul><li>Vivien en petites cases aïllades, però properes entre elles, formant viles </li></ul><ul><li>Els habitants de les viles es reunien en un consell per tractar temes col·lectius (guaret, pastures, aprofitament boscos, molí,...) </li></ul>Origen dels repobladors Cristians àsturs i cantàbrics , però també mossàrabs que cercaven els beneficis que donaven els reis cristians ( llibertat personal, exempció d’impostos i de prestacions militars, permís de comerç )
  8. 8. 2. L‘expansió territorial dels segles XI i XII <ul><li>Es produeix un nou impuls al procés repoblador per 2 motius: </li></ul><ul><li>La unió de Castella i Lleó amb Ferran I de Castella </li></ul><ul><li>La descomposició del Califat de Còrdova </li></ul><ul><li>El fet que els musulmans paguessin impostos (pàries) als reis cristians per mantenir la pau permet: </li></ul><ul><li>Fer exèrcits més nombrosos </li></ul><ul><li>Tenir més armaments </li></ul><ul><li>Construir més castells </li></ul>
  9. 9. 2.1 La conquesta de la vall del Tajo Ferran I de Castella va ocupar i repoblar els territoris despoblats del sud del Duero i arriba fins a Àvila El seu fill, Alfons VI , va continuar l’expansió i ocupa Toledo  la frontera queda més enllà del Tajo i es repoblen les terres situades al nord d’aquest riu
  10. 10. 2.2 La creació de Portugal Alfons VI deixa com a hereus a les seves filles(1109) Urraca hereta Lléo i Castella Teresa hereta el comtat de Portugal El seu fill, Alfons Henriques , es va proclamar rei de Portugal que es declara independent de Lleó
  11. 11. 2.3 L’arribada dels almoràvits Agressivitat dels reis cristians Els monarques de les taifes veuen que ni pagant les pàries poden aturar-los Aleshores demanen ajuda per defensar-se  els ALMORÀVITS (guerrers musulmans del nord d’Àfrica) Entre 1086 i 1109 els almoràvits entren a la Península i aturen l’avanç dels regnes cristians del nord a la fi del segle XI Els cristians conserven Toledo, però perden València que havia guanyat el Cid Campeador el 1092
  12. 12. EL CID CAMPEADOR El seu nom era Rodrigo Diaz de Vivar Era un noble castellà, vassall del rei de Castella i Lleó, Alfons VI La seva situació amb el rei era difícil. Quan s’exiliava, va formar un grup de guerrers comandat per ell Quan va estar al servei rel rei de la taifa de Saragossa, li van posar el sobrenom de Sidi o Cid (Senyor) Després va lluitar contra els almoràvits als qui va conquerir València Pels castellans va representar el model d’heroi guerrer (Cantar del Mio Cid)
  13. 13. Repoblaments comunals 2.4 Els repoblament comunals <ul><li>A partir del segle XI </li></ul><ul><li>-Els nobles i monjos amb castells i monestirs emmurallats s’enforteixen davant els atacs musulmans </li></ul><ul><li>Davant la necessitat de protegir-se, molts pagesos lliures es posen sota la protecció d'un senyor i es converteixen en serfs </li></ul><ul><li>A partir del segle XII </li></ul><ul><li>Es conquereixen territoris molt poblats per musulmans (Toledo, Vall de l’Ebre) i el tipus de repoblament canvia </li></ul><ul><li>S’abandona el repoblament espontani pel comunal (els reis l’organitzen a les ciutats frontereres amb concessió de privilegis i drets ( furs ) als repobladors) </li></ul>
  14. 14. 3. La gran expansió del segle XIII 3.1 La unió de Castella i Lleó S.XII Els regnes de Castella i Lleó s’uneixen i es separen diverses vegades per matrimonis i herències Després de la unió amb Ferran I (1037), els 2 regnes es van tornar a dividir per herències S.XIII Reunificació definitiva de Castella i Lléó amb Ferran III Formació de la Corona de Castella
  15. 15. 3.2 Els almohades i las Navas de Tolosa 2a meitat s.XII INVASIÓ ALMOHADE (Imperi islàmic que substitueixen els almoràvits) Els regnes de Castella i Lleó s’enfrontaran durant molts anys als almohades Finalment són derrotats a la Batalla de Navas de Tolosa (1212)  Coalició de Navarra, Castella i Aragó contra almohades
  16. 16. 3.3 L’avanç cap al sud Victòria cristiana a Navas de Tolosa Els reis cristians avancen cap al sud El regne de Lleó ocupa Extremadura Lleó s’uneix amb Castella, Ferran III com a rei castellà 1230 1230 1249 Es completa la conquesta del regne de Portugal amb l’ocupació de Faro A finals del segle XIII, només quedava un regne musulmà  EL REGNE DE GRANADA
  17. 17. 3.4 La repoblació cap a la vall del Guadalquivir Gran diferència amb les primeres terres conquerides pels cristians Ara s’ocuparan terres molt habitades i amb molta activitat econòmica Característiques terres al sud del Tajo Els musulmans van fugir o van ser expulsats a Granada o al nord d’Àfrica Gran part dels territoris s’entreguen als nobles, clergues i ordes militars en forma de grans latifundis Les terres abandonades es repoblen amb lleonesos, castellans i bascos
  18. 18. 4. El regne de Castella: economia i societat 4.1 El predomini de la ramaderia Producció terres castellanes Cereals Productes exportació Vi i oli Ramaderia ovina Ovelles de raça merina Produeixen llana abundant i d’alta qualitat i es destinava a l’exportació El rei Alfons X el Savi defensarà els interessos dels ramaders nobles castellans davant els agricultors Formació del Honrado Concejo de la Mesta (1273)
  19. 19. 4.2 Les rutes de la llana La major part de la llana produïda pels teixidors castellans s’exportava als Països Baixos  sobretot Bruges (on filaven, teixien i confeccionaven) El comerç de Llana es concentrava a Burgos , d'allà al mar Cantàbric per embarcar-lo fins a Flandes Això reactiva el comerç a Castella  amb fires tan importants com la de Medina del Campo
  20. 20. Els encarregats de transportar la llana eren mariners bascos i càntabres que sortien dels ports de la zona Aquests mariners van fundar l’Hermandad de la Marina de Castilla per defensar-se de la competència dels mariners anglesos i francesos
  21. 21. 4.3 El poder de la noblesa Reconquesta Els reis van donar moltes terres als nobles LES GRANS SENYORIES Beneficis exportació de la llana Per la noblesa Per l’alt clergat Es converteixen en els grups socials de Castella més rics i poderosos, a vegades per sobre el rei La noblesa castellana impedeix prosperar les mesures proposades pels reis per afavorir els tallers tèxtils . Prefereixen els beneficis ràpids de l’exportació de la llana Sense el comerç i els tallers, a Castella no es desenvolupa una burgesia per fer de contrapès a la noblesa
  22. 22. 5. Les institucions de govern i la crisi baixmedieval Corona de Castella Un únic Estat , amb unes Corts úniques i una mateixa llei a tot el territori Tot el contrari de la Corona catalanoaragonesa La monarquia El rei tenia més poder Pot declarar la guerra, fer lleis, jutjar,... Els nobles, a causa de la seva riquesa i poder, s’enfrontaran a l’autoritat del monarca a partir del segle XIII Institucions reials Consell Reial Consellers Cúria Tribunal de Justícia Cancelleria Administració Tresoreria Finances 5.1 Institucions
  23. 23. Les Corts Corts de Lleó Les primeres que es van reunir a la península (1188) Unió regnes de Castella i Lleó (s.XIV) Formació de les Corts de Castella i Lleó Corts de Castella i Lleó Només tenia funcions consultives (no podia fer lleis) Així els representants dels nobles i del clergat deixen d’anar a les sessions de les Corts perque no pagaven els impostos que s’aprovaven
  24. 24. Els municipis Tenien una certa autonomia i drets propis Els consells oberts de tota la població es substitueixen per representants d’aquells consells capítols Aquests capítols seran controlats per la noblesa ramadera Corregidor Representant del rei a les ciutats <ul><li>Presidia els capítols </li></ul><ul><li>Controlava que no es prenguessin mides contra la monarquia </li></ul>
  25. 25. 5.2 La crisi a Castella Crisi del segle XIV A Castella no va ser tan intensa com a la Corona d’Aragó <ul><li>Però si van haver problemes: </li></ul><ul><li>Rebel·lions dels nobles </li></ul><ul><li>Guerres civils entre el rei i la noblesa (aquesta vol controlar el rei i mantenir privilegis) </li></ul>
  26. 26. Guerra Civil <ul><li>A mitjans del s.XIV, el rei castellà Pere I vol: </li></ul><ul><li>Imposar el seu poder sobre els nobles </li></ul><ul><li>2. Desenvolupar l’economia de les ciutats </li></ul><ul><li>3. Afavorir els artesans dels tallers tèxtils per evitar que la llana s’exportés als Països Baixos </li></ul>L’alta noblesa i l’Església s’hi van enfrontar al rei i proposen el seu germà Enric com a rei Pere I  recolzat per la burgesia Enric II  recolzat per la noblesa i l’alt clero Victòria de la noblesa i l’alt clergat, Enric es proclamat rei de Castella
  27. 27. La nova dinastia dels Trastàmara <ul><li>Va estar controlada per l’alta noblesa </li></ul><ul><li>Enric II va haver de concedir molts privilegis i riqueses als nobles per haver-lo col·locat al poder </li></ul><ul><li>Joan I encara dona més beneficis ala noblesa per haver-lo ajudat a conquerir Portugal </li></ul><ul><li>Joan II i Enric IV van viure regnats amb molt desordre i rapinya dels nobles </li></ul>

×