SlideShare a Scribd company logo
1 of 20
Download to read offline
TEMES 12 I 13
EL MÓN GREC CLÀSSIC.
EL MÓN GREC
La civilització grega va sorgir al voltant del mar Egeu, a la península dels Balcans,
les costes d’Àsia menor i les illes de l’Egeu i el Jònic.
La civilització grega està fortament influïda pel medi físic, per això en cada vall i cada
illa van haver ciutats que formaven un estat independent.
L’Hèl·lade era el territori comprés per totes les ciutats gregues que tenien en comú
una cultura, una llengua i uns mateixos déus.
Podem dividir l’història de Grècia en tres èpoques:
● Arcaica (segles IX al VI a.C.)
● Clàssica (segles V i IV a.C.)
● Hel·lenística (segles III al I a.C.)
EL MÓN GREC
L’ÈPOCA ARCAICA: LES POLIS
A l’època arcaica els grecs es van agrupar en polis que eren ciutats amb un
govern, lleis i exèrcit propi. Per això també se les anomena ciutats-estat.
Les polis en un primer govern eren governades per reis (monarquia), però poc a
poc el poder va passar a mans de la minoria privilegiada autoanomenada aristoi,
d’ací que l’anomenem aristocràcia. Esparta n’és el millor exemple.
En algunes polis la major part de la gent participava en el seu govern; es feien
assemblees que prenien decisions, feien lleis i elegien els governants. Esta forma
de govern s’anomena democràcia i Atenes n’és el millor exemple.
POLIS GRIEGA
L’ÈPOCA ARCAICA: L’EXPANSIÓ GREGA
Entre els segles VIII i VI a.C. la població va crèixer més que els aliments i els grecs
es van vore obligats a emigrar. Van crear així colònies al llarg de les costes de la
mar. Primer prop de Grècia i cada vegada més lluny.
Una primera onada (750-650 aC.) van emigrar cap a l’oest al sud d’Itàlia i al voltant
de Marsella.
Una segona onada (650 aC. endavant) van emigrar cap a l’est, al voltant de la mar
Negra.
Les colònies se situaven en terres fèrtils pròximes a la costa. Mantenien els déus,
lleis i costums de la polis d’origen (metropolis) però eren ciutats independents.
ALEXANDRE EL GRAN
Alexandre era el fill del rei de Macedònia. Va ser preparat des de menut per
governar i va tindre una educació molt completa: equitació, militar, filosòfica,
geogràfica, … amb l’ajuda dels millors tutors com el filòsof Aristòtil.
Tenia només 20 anys quan es va convertir en rei i va iniciar la conquesta de l’
imperi persa. Després de la conquesta Alexandre va fusionar les cultures grega i
persa, així va nàixer l’hel·lenisme.
Va morir el 323 aC amb només 33 anys quan projectava la conquesta d’Aràbia.
ALEXANDRE EL GRAN
L’HEL·LENISME
Als territoris conquerits Alexandre va fundar nombroses ciutats anomenades
Alexandria. Les va poblar amb grecs i el grec es va convertir en la llengua oficial i
culta i es va estendre la cultura l’art grec.
Quan Alexandre va morir els seus generals es van dividir el seu imperi i van crear
regnes dirigits pels grecs.
Resultat de la fusió dels grecs i els pobles d’orient va sorgir l’hel·lenisme.
HEL·LENISME
UNA SOCIETAT DESIGUAL
La societat grega estava dividida en:
● Ciutadans: participaven de la vida política i tenien tots els drets i obligacions.
Formaven part de l’exèrcit, … però solien ser una minoria.
● No ciutadans: no participaven en política ni tenien tots els drets.
○ Estrangers: eren lliures, pagaven impostos i podien formar part de l’exèrcit, però no podien
tindre terres ni cases. Solien ser comerciants i artesans.
○ Esclaus: no eren lliures sinó que pertanyien a una altra persona.
○ Dones: podien ser lliures o esclaves però no tenien drets i depenien sempre d’un home.
LA VIDA QUOTIDIANA
Alimentació: s’alimentaven de cereals, formatge de cabra, ous, olives, fruites,
verdures i peix. La carn era escassa, només per als dies assenyalats o per als
rics.
Vestit: dones i homes es vestien amb llargues túniques de llana o lli. A l’hivern
portaven un mantell. Als peus duien sandàlies de cuir o botes de pell.
Habitatge: les cases eren d’una planta, poc decorades i amb pocs mobles. S’
articulaven al voltant d’un pati central.
SOCIETAT GREGA
LA CULTURA GREGA, BASE DE L’OCCIDENTAL
La cultura grega és molt original i va influir en els pobles posteriors, sobretot en
Roma a través de la qual ha arribat als nostres dies.
Els grecs:
● van ser els primers en buscar una explicació racional al món, inventant la
filosofia i la ciència. Sócrates, Plató o Aristòtil són els tres principals filòsofs
grecs, però també trobem matemàtics com Pitàgores, enginyers com
Arquímedes, historiadors com Heròdot, geògrafs com Ptolomeu, etc.
● van inventar el teatre que coneixem, amb la tragèdia i la comèdia.
● amb els seus déus, mites i estils artístics han inspirat els artistes occidentals
al llarg dels segles.
LA FILOSOFIA GREGA
L’ARQUITECTURA. ELS TEMPLES
Els principals edificis de les ciutats gregues eren els temples.
Els temples s'alçaven sobre una plataforma amb esglaons, voltats de columnes
per totes bandes i a l'interior estava l'habitació del déu (cel·la).
Els arquitectes grecs construïen d'acord amb unes estrictes regles per tal
d'aconseguir la bellesa perfecta, amb harmonia i proporcions correctes.
Hi ha tres tipus de columnes: dòric, jònic i corinti, que es combinaran
posteriorment en els edificis.
TEMPLES GRECS
L’ESCULTURA
La major part de l'escultura grega és religiosa.
Els escultors representaven el cos humà perquè era el seu ideal de bellesa, però
amb unes proporcions harmonioses (ideals).
Els materials més utilitzats eren el bronze i el marbre, encara que també usaven
fusta, terracota, or o ivori. Quasi totes les escultures es pintaven de colors vius
que s'han perdut.
Les escultures gregues han servit de model a tots els artistes posteriors.
ESCULTURA GREGA
LA CERÀMICA
No conservem restes de pintura grega però sí de ceràmica pintada a partir de la
qual podem fer-nos una idea de com fou la pintura.
Podem distingir tres etapes:
● Època arcaica: ceràmica de figures negres sobre fons roig.
● Època clàssica: ceràmica de figures roges sobre fons negre.
● Època hel·lenística: figures de diversos colors sobre fons blanc.

More Related Content

What's hot

Mesopotàmia. Les primeres civilitzacions.
Mesopotàmia. Les primeres civilitzacions.Mesopotàmia. Les primeres civilitzacions.
Mesopotàmia. Les primeres civilitzacions.professor_errant
 
Edat Antiga
Edat AntigaEdat Antiga
Edat Antigasluna3
 
Medi Social (Edat Antiga)
Medi Social   (Edat Antiga)Medi Social   (Edat Antiga)
Medi Social (Edat Antiga)mdmeva
 
grecia sise turo
grecia sise turogrecia sise turo
grecia sise turopublica
 
L'edat antiga. De l'aparició de l'escriptura a la fi de l'Imperi Romà.
L'edat antiga. De l'aparició de l'escriptura a la fi de l'Imperi Romà.L'edat antiga. De l'aparició de l'escriptura a la fi de l'Imperi Romà.
L'edat antiga. De l'aparició de l'escriptura a la fi de l'Imperi Romà.Joan Picas i Casanovas
 
Edat antiga
Edat antigaEdat antiga
Edat antigavumebat
 
Egipte definitiu
Egipte definitiu Egipte definitiu
Egipte definitiu alfredmata
 
Les civilitzacions fluvials egipte
Les civilitzacions fluvials egipteLes civilitzacions fluvials egipte
Les civilitzacions fluvials egipteaquitawin
 
Déus, deesses i vida d'ultratomba
Déus, deesses i vida d'ultratombaDéus, deesses i vida d'ultratomba
Déus, deesses i vida d'ultratombaRosa Plana Trullols
 
La manera de viure dels grecs
La manera de viure dels grecsLa manera de viure dels grecs
La manera de viure dels grecs2nESO
 
Egipte paula
Egipte paulaEgipte paula
Egipte paulamambla
 
Prehistòria i h. antiga
Prehistòria i h. antigaPrehistòria i h. antiga
Prehistòria i h. antigaJaime P
 
Colonitzacions gregues
Colonitzacions greguesColonitzacions gregues
Colonitzacions greguesXavier Botella
 

What's hot (20)

Mesopotàmia. Les primeres civilitzacions.
Mesopotàmia. Les primeres civilitzacions.Mesopotàmia. Les primeres civilitzacions.
Mesopotàmia. Les primeres civilitzacions.
 
Edat Antiga
Edat AntigaEdat Antiga
Edat Antiga
 
Medi Social (Edat Antiga)
Medi Social   (Edat Antiga)Medi Social   (Edat Antiga)
Medi Social (Edat Antiga)
 
grecia sise turo
grecia sise turogrecia sise turo
grecia sise turo
 
l'edat antiga
l'edat antigal'edat antiga
l'edat antiga
 
L'edat antiga. De l'aparició de l'escriptura a la fi de l'Imperi Romà.
L'edat antiga. De l'aparició de l'escriptura a la fi de l'Imperi Romà.L'edat antiga. De l'aparició de l'escriptura a la fi de l'Imperi Romà.
L'edat antiga. De l'aparició de l'escriptura a la fi de l'Imperi Romà.
 
Edat antiga
Edat antigaEdat antiga
Edat antiga
 
Egipte definitiu
Egipte definitiu Egipte definitiu
Egipte definitiu
 
L’Edat Antiga
L’Edat AntigaL’Edat Antiga
L’Edat Antiga
 
Mesopotamia i
Mesopotamia iMesopotamia i
Mesopotamia i
 
Grecia
GreciaGrecia
Grecia
 
Grecsromans
GrecsromansGrecsromans
Grecsromans
 
Les civilitzacions fluvials egipte
Les civilitzacions fluvials egipteLes civilitzacions fluvials egipte
Les civilitzacions fluvials egipte
 
Déus, deesses i vida d'ultratomba
Déus, deesses i vida d'ultratombaDéus, deesses i vida d'ultratomba
Déus, deesses i vida d'ultratomba
 
Grècia
GrèciaGrècia
Grècia
 
La manera de viure dels grecs
La manera de viure dels grecsLa manera de viure dels grecs
La manera de viure dels grecs
 
Egipte paula
Egipte paulaEgipte paula
Egipte paula
 
Prehistòria i h. antiga
Prehistòria i h. antigaPrehistòria i h. antiga
Prehistòria i h. antiga
 
Els grecs
Els grecsEls grecs
Els grecs
 
Colonitzacions gregues
Colonitzacions greguesColonitzacions gregues
Colonitzacions gregues
 

Viewers also liked

njnbjbjb9na presentación de net beans
njnbjbjb9na presentación de net beansnjnbjbjb9na presentación de net beans
njnbjbjb9na presentación de net beansChiio Reeyees
 
3G drive test procedure (SSV) by Md Joynal Abaden
3G drive test procedure (SSV)  by Md Joynal Abaden3G drive test procedure (SSV)  by Md Joynal Abaden
3G drive test procedure (SSV) by Md Joynal AbadenMd Joynal Abaden
 
Drive test using tems investation 16.1
Drive test using tems investation 16.1Drive test using tems investation 16.1
Drive test using tems investation 16.1Md Joynal Abaden
 
RSCP RSSI EC/NO CQI
RSCP RSSI EC/NO CQIRSCP RSSI EC/NO CQI
RSCP RSSI EC/NO CQIFaraz Husain
 
WCDMA Tems Parameters Investigation and Drive Testing
WCDMA Tems Parameters Investigation and Drive TestingWCDMA Tems Parameters Investigation and Drive Testing
WCDMA Tems Parameters Investigation and Drive TestingS Mohib Naqvi
 
Wcdma Radio Network Planning And Optimization
Wcdma Radio Network Planning And OptimizationWcdma Radio Network Planning And Optimization
Wcdma Radio Network Planning And OptimizationPengpeng Song
 

Viewers also liked (7)

njnbjbjb9na presentación de net beans
njnbjbjb9na presentación de net beansnjnbjbjb9na presentación de net beans
njnbjbjb9na presentación de net beans
 
3G drive test procedure (SSV) by Md Joynal Abaden
3G drive test procedure (SSV)  by Md Joynal Abaden3G drive test procedure (SSV)  by Md Joynal Abaden
3G drive test procedure (SSV) by Md Joynal Abaden
 
Drive test using tems investation 16.1
Drive test using tems investation 16.1Drive test using tems investation 16.1
Drive test using tems investation 16.1
 
TEMS PARAMETERS
TEMS PARAMETERSTEMS PARAMETERS
TEMS PARAMETERS
 
RSCP RSSI EC/NO CQI
RSCP RSSI EC/NO CQIRSCP RSSI EC/NO CQI
RSCP RSSI EC/NO CQI
 
WCDMA Tems Parameters Investigation and Drive Testing
WCDMA Tems Parameters Investigation and Drive TestingWCDMA Tems Parameters Investigation and Drive Testing
WCDMA Tems Parameters Investigation and Drive Testing
 
Wcdma Radio Network Planning And Optimization
Wcdma Radio Network Planning And OptimizationWcdma Radio Network Planning And Optimization
Wcdma Radio Network Planning And Optimization
 

Similar to Temes 12 i 13 el mon grec classic

Grècia. Eduard Riu
Grècia. Eduard RiuGrècia. Eduard Riu
Grècia. Eduard RiuEduard Riu
 
Grècia, presentació Noa, Aroa i Josep.
Grècia, presentació Noa, Aroa i Josep.Grècia, presentació Noa, Aroa i Josep.
Grècia, presentació Noa, Aroa i Josep.Armand Vizcarro
 
La història dels grecs
La història dels grecsLa història dels grecs
La història dels grecs2nESO
 
Context històric Art Grècia i Roma
Context històric Art Grècia i RomaContext històric Art Grècia i Roma
Context històric Art Grècia i Romangr1
 
TEMA 11.- El món dels grecs
TEMA 11.- El món dels grecsTEMA 11.- El món dels grecs
TEMA 11.- El món dels grecsfinamorenoo
 
ART CRETOMICÈNIC I PREHEL·LÈNIC
ART CRETOMICÈNIC I PREHEL·LÈNICART CRETOMICÈNIC I PREHEL·LÈNIC
ART CRETOMICÈNIC I PREHEL·LÈNICAssumpció Granero
 
EDAT ANTIGA : Alejandra, Lucía, Nuria, Hanna, Saray.c
EDAT ANTIGA : Alejandra, Lucía, Nuria, Hanna, Saray.cEDAT ANTIGA : Alejandra, Lucía, Nuria, Hanna, Saray.c
EDAT ANTIGA : Alejandra, Lucía, Nuria, Hanna, Saray.cDolors
 
Etapes De La Civilització Grega
Etapes De La Civilització GregaEtapes De La Civilització Grega
Etapes De La Civilització Gregaisthah
 

Similar to Temes 12 i 13 el mon grec classic (20)

Antiga grecia
Antiga greciaAntiga grecia
Antiga grecia
 
El mon grec
El mon grecEl mon grec
El mon grec
 
PRIMER ESO: El mòn grec
PRIMER ESO: El mòn grecPRIMER ESO: El mòn grec
PRIMER ESO: El mòn grec
 
Grècia (nou)
Grècia (nou)Grècia (nou)
Grècia (nou)
 
Grècia. Eduard Riu
Grècia. Eduard RiuGrècia. Eduard Riu
Grècia. Eduard Riu
 
La civilització grega
La civilització gregaLa civilització grega
La civilització grega
 
El mon grec
El mon grecEl mon grec
El mon grec
 
Grècia, presentació Noa, Aroa i Josep.
Grècia, presentació Noa, Aroa i Josep.Grècia, presentació Noa, Aroa i Josep.
Grècia, presentació Noa, Aroa i Josep.
 
La història dels grecs
La història dels grecsLa història dels grecs
La història dels grecs
 
Treballdeconogrecia
TreballdeconogreciaTreballdeconogrecia
Treballdeconogrecia
 
Context històric Art Grècia i Roma
Context històric Art Grècia i RomaContext històric Art Grècia i Roma
Context històric Art Grècia i Roma
 
TEMA 11.- El món dels grecs
TEMA 11.- El món dels grecsTEMA 11.- El món dels grecs
TEMA 11.- El món dels grecs
 
Tema 10 esquema
Tema 10 esquemaTema 10 esquema
Tema 10 esquema
 
Colonitzacions2
Colonitzacions2Colonitzacions2
Colonitzacions2
 
Colonitzacions
ColonitzacionsColonitzacions
Colonitzacions
 
PPT Antiga Grècia.pdf
PPT Antiga Grècia.pdfPPT Antiga Grècia.pdf
PPT Antiga Grècia.pdf
 
Els grecs
Els grecsEls grecs
Els grecs
 
ART CRETOMICÈNIC I PREHEL·LÈNIC
ART CRETOMICÈNIC I PREHEL·LÈNICART CRETOMICÈNIC I PREHEL·LÈNIC
ART CRETOMICÈNIC I PREHEL·LÈNIC
 
EDAT ANTIGA : Alejandra, Lucía, Nuria, Hanna, Saray.c
EDAT ANTIGA : Alejandra, Lucía, Nuria, Hanna, Saray.cEDAT ANTIGA : Alejandra, Lucía, Nuria, Hanna, Saray.c
EDAT ANTIGA : Alejandra, Lucía, Nuria, Hanna, Saray.c
 
Etapes De La Civilització Grega
Etapes De La Civilització GregaEtapes De La Civilització Grega
Etapes De La Civilització Grega
 

More from xgoterris

Geografia humana espanya
Geografia humana espanyaGeografia humana espanya
Geografia humana espanyaxgoterris
 
De Puertomingalvo a Sant Joan de Penyagolosa
De Puertomingalvo a Sant Joan de PenyagolosaDe Puertomingalvo a Sant Joan de Penyagolosa
De Puertomingalvo a Sant Joan de Penyagolosaxgoterris
 
D'Alcudia de Veo a Suera
D'Alcudia de Veo a SueraD'Alcudia de Veo a Suera
D'Alcudia de Veo a Sueraxgoterris
 
Geografia economica dEspanya
Geografia economica dEspanyaGeografia economica dEspanya
Geografia economica dEspanyaxgoterris
 
Del desert de les palmes a les marmudelles pel pare bartolo i les santes
Del desert de les palmes a les marmudelles pel pare bartolo i les santesDel desert de les palmes a les marmudelles pel pare bartolo i les santes
Del desert de les palmes a les marmudelles pel pare bartolo i les santesxgoterris
 
Alcossebre a torrenostra.odt
Alcossebre a torrenostra.odtAlcossebre a torrenostra.odt
Alcossebre a torrenostra.odtxgoterris
 
1945 1991 el gran salt endavant
1945 1991 el gran salt endavant1945 1991 el gran salt endavant
1945 1991 el gran salt endavantxgoterris
 
Mola i molins ares
Mola i molins aresMola i molins ares
Mola i molins aresxgoterris
 
Sig per a senderistes
Sig per a senderistesSig per a senderistes
Sig per a senderistesxgoterris
 
Artana la vilavella pel colladet roig
Artana   la vilavella pel colladet roigArtana   la vilavella pel colladet roig
Artana la vilavella pel colladet roigxgoterris
 
Travessant la serra d'Irta per vora mar
Travessant la serra d'Irta per vora marTravessant la serra d'Irta per vora mar
Travessant la serra d'Irta per vora marxgoterris
 
Sant joan a xodos per penyagolosa
Sant joan a xodos per penyagolosaSant joan a xodos per penyagolosa
Sant joan a xodos per penyagolosaxgoterris
 
Tema 9 la prehistòria
Tema 9 la prehistòriaTema 9 la prehistòria
Tema 9 la prehistòriaxgoterris
 
Tema 6 les persones i el medi natural
Tema 6 les persones i el medi naturalTema 6 les persones i el medi natural
Tema 6 les persones i el medi naturalxgoterris
 
Tema 5 els paisatges de la terra
Tema 5 els paisatges de la terraTema 5 els paisatges de la terra
Tema 5 els paisatges de la terraxgoterris
 
Tema 4 el temps i el clima
Tema 4 el temps i el climaTema 4 el temps i el clima
Tema 4 el temps i el climaxgoterris
 
Tema 3 les aigües
Tema 3 les aigüesTema 3 les aigües
Tema 3 les aigüesxgoterris
 
Tema 2 el relleu terrestre
Tema 2  el relleu terrestreTema 2  el relleu terrestre
Tema 2 el relleu terrestrexgoterris
 
Tema 1 la terra i els mapes
Tema 1 la terra i els mapesTema 1 la terra i els mapes
Tema 1 la terra i els mapesxgoterris
 
Fuente de la calzada a alcudia pel pic d'espadà
Fuente de la calzada a alcudia pel pic d'espadàFuente de la calzada a alcudia pel pic d'espadà
Fuente de la calzada a alcudia pel pic d'espadàxgoterris
 

More from xgoterris (20)

Geografia humana espanya
Geografia humana espanyaGeografia humana espanya
Geografia humana espanya
 
De Puertomingalvo a Sant Joan de Penyagolosa
De Puertomingalvo a Sant Joan de PenyagolosaDe Puertomingalvo a Sant Joan de Penyagolosa
De Puertomingalvo a Sant Joan de Penyagolosa
 
D'Alcudia de Veo a Suera
D'Alcudia de Veo a SueraD'Alcudia de Veo a Suera
D'Alcudia de Veo a Suera
 
Geografia economica dEspanya
Geografia economica dEspanyaGeografia economica dEspanya
Geografia economica dEspanya
 
Del desert de les palmes a les marmudelles pel pare bartolo i les santes
Del desert de les palmes a les marmudelles pel pare bartolo i les santesDel desert de les palmes a les marmudelles pel pare bartolo i les santes
Del desert de les palmes a les marmudelles pel pare bartolo i les santes
 
Alcossebre a torrenostra.odt
Alcossebre a torrenostra.odtAlcossebre a torrenostra.odt
Alcossebre a torrenostra.odt
 
1945 1991 el gran salt endavant
1945 1991 el gran salt endavant1945 1991 el gran salt endavant
1945 1991 el gran salt endavant
 
Mola i molins ares
Mola i molins aresMola i molins ares
Mola i molins ares
 
Sig per a senderistes
Sig per a senderistesSig per a senderistes
Sig per a senderistes
 
Artana la vilavella pel colladet roig
Artana   la vilavella pel colladet roigArtana   la vilavella pel colladet roig
Artana la vilavella pel colladet roig
 
Travessant la serra d'Irta per vora mar
Travessant la serra d'Irta per vora marTravessant la serra d'Irta per vora mar
Travessant la serra d'Irta per vora mar
 
Sant joan a xodos per penyagolosa
Sant joan a xodos per penyagolosaSant joan a xodos per penyagolosa
Sant joan a xodos per penyagolosa
 
Tema 9 la prehistòria
Tema 9 la prehistòriaTema 9 la prehistòria
Tema 9 la prehistòria
 
Tema 6 les persones i el medi natural
Tema 6 les persones i el medi naturalTema 6 les persones i el medi natural
Tema 6 les persones i el medi natural
 
Tema 5 els paisatges de la terra
Tema 5 els paisatges de la terraTema 5 els paisatges de la terra
Tema 5 els paisatges de la terra
 
Tema 4 el temps i el clima
Tema 4 el temps i el climaTema 4 el temps i el clima
Tema 4 el temps i el clima
 
Tema 3 les aigües
Tema 3 les aigüesTema 3 les aigües
Tema 3 les aigües
 
Tema 2 el relleu terrestre
Tema 2  el relleu terrestreTema 2  el relleu terrestre
Tema 2 el relleu terrestre
 
Tema 1 la terra i els mapes
Tema 1 la terra i els mapesTema 1 la terra i els mapes
Tema 1 la terra i els mapes
 
Fuente de la calzada a alcudia pel pic d'espadà
Fuente de la calzada a alcudia pel pic d'espadàFuente de la calzada a alcudia pel pic d'espadà
Fuente de la calzada a alcudia pel pic d'espadà
 

Recently uploaded

4 RATLLES - MAIG 2024 - ESCOLA AMETLLERS
4 RATLLES - MAIG 2024 - ESCOLA AMETLLERS4 RATLLES - MAIG 2024 - ESCOLA AMETLLERS
4 RATLLES - MAIG 2024 - ESCOLA AMETLLERSSuperAdmin9
 
Sílvia_López_Competic3_bloc000002_C8.pdf
Sílvia_López_Competic3_bloc000002_C8.pdfSílvia_López_Competic3_bloc000002_C8.pdf
Sílvia_López_Competic3_bloc000002_C8.pdfsilvialopezle
 
ESCOLA MEDITERRÀNIA revista Sant Jordi 2024__MOSTRA (1).pdf
ESCOLA MEDITERRÀNIA revista Sant Jordi 2024__MOSTRA (1).pdfESCOLA MEDITERRÀNIA revista Sant Jordi 2024__MOSTRA (1).pdf
ESCOLA MEDITERRÀNIA revista Sant Jordi 2024__MOSTRA (1).pdfISMAELALVAREZCABRERA
 
l_absolutisme_a_europa_espanya_i_a_catalunya.pptx
l_absolutisme_a_europa_espanya_i_a_catalunya.pptxl_absolutisme_a_europa_espanya_i_a_catalunya.pptx
l_absolutisme_a_europa_espanya_i_a_catalunya.pptxEDUARDNAVARRODOMENEC
 
Plans Estudi per Especialitats - El Musical
Plans Estudi per Especialitats - El MusicalPlans Estudi per Especialitats - El Musical
Plans Estudi per Especialitats - El Musicalalba444773
 
ESCOLAERNESTLLUCHINFORME_BAREM_RESOLTES_BAREM.pdf
ESCOLAERNESTLLUCHINFORME_BAREM_RESOLTES_BAREM.pdfESCOLAERNESTLLUCHINFORME_BAREM_RESOLTES_BAREM.pdf
ESCOLAERNESTLLUCHINFORME_BAREM_RESOLTES_BAREM.pdfErnest Lluch
 
feedback.pdf55555555555555555555555555555
feedback.pdf55555555555555555555555555555feedback.pdf55555555555555555555555555555
feedback.pdf55555555555555555555555555555twunt
 
transició historia segon de batxiller at
transició historia segon de batxiller attransició historia segon de batxiller at
transició historia segon de batxiller atJuliaBasart1
 
ESCOLA MEDITERRÀNIA revista Sant Jordi 2024__MOSTRA (1).pdf
ESCOLA MEDITERRÀNIA revista Sant Jordi 2024__MOSTRA (1).pdfESCOLA MEDITERRÀNIA revista Sant Jordi 2024__MOSTRA (1).pdf
ESCOLA MEDITERRÀNIA revista Sant Jordi 2024__MOSTRA (1).pdfISMAELALVAREZCABRERA
 
Programa Dansa Ara Garraf Les Roquetes Sa
Programa Dansa Ara Garraf Les Roquetes SaPrograma Dansa Ara Garraf Les Roquetes Sa
Programa Dansa Ara Garraf Les Roquetes SaISMAELALVAREZCABRERA
 

Recently uploaded (10)

4 RATLLES - MAIG 2024 - ESCOLA AMETLLERS
4 RATLLES - MAIG 2024 - ESCOLA AMETLLERS4 RATLLES - MAIG 2024 - ESCOLA AMETLLERS
4 RATLLES - MAIG 2024 - ESCOLA AMETLLERS
 
Sílvia_López_Competic3_bloc000002_C8.pdf
Sílvia_López_Competic3_bloc000002_C8.pdfSílvia_López_Competic3_bloc000002_C8.pdf
Sílvia_López_Competic3_bloc000002_C8.pdf
 
ESCOLA MEDITERRÀNIA revista Sant Jordi 2024__MOSTRA (1).pdf
ESCOLA MEDITERRÀNIA revista Sant Jordi 2024__MOSTRA (1).pdfESCOLA MEDITERRÀNIA revista Sant Jordi 2024__MOSTRA (1).pdf
ESCOLA MEDITERRÀNIA revista Sant Jordi 2024__MOSTRA (1).pdf
 
l_absolutisme_a_europa_espanya_i_a_catalunya.pptx
l_absolutisme_a_europa_espanya_i_a_catalunya.pptxl_absolutisme_a_europa_espanya_i_a_catalunya.pptx
l_absolutisme_a_europa_espanya_i_a_catalunya.pptx
 
Plans Estudi per Especialitats - El Musical
Plans Estudi per Especialitats - El MusicalPlans Estudi per Especialitats - El Musical
Plans Estudi per Especialitats - El Musical
 
ESCOLAERNESTLLUCHINFORME_BAREM_RESOLTES_BAREM.pdf
ESCOLAERNESTLLUCHINFORME_BAREM_RESOLTES_BAREM.pdfESCOLAERNESTLLUCHINFORME_BAREM_RESOLTES_BAREM.pdf
ESCOLAERNESTLLUCHINFORME_BAREM_RESOLTES_BAREM.pdf
 
feedback.pdf55555555555555555555555555555
feedback.pdf55555555555555555555555555555feedback.pdf55555555555555555555555555555
feedback.pdf55555555555555555555555555555
 
transició historia segon de batxiller at
transició historia segon de batxiller attransició historia segon de batxiller at
transició historia segon de batxiller at
 
ESCOLA MEDITERRÀNIA revista Sant Jordi 2024__MOSTRA (1).pdf
ESCOLA MEDITERRÀNIA revista Sant Jordi 2024__MOSTRA (1).pdfESCOLA MEDITERRÀNIA revista Sant Jordi 2024__MOSTRA (1).pdf
ESCOLA MEDITERRÀNIA revista Sant Jordi 2024__MOSTRA (1).pdf
 
Programa Dansa Ara Garraf Les Roquetes Sa
Programa Dansa Ara Garraf Les Roquetes SaPrograma Dansa Ara Garraf Les Roquetes Sa
Programa Dansa Ara Garraf Les Roquetes Sa
 

Temes 12 i 13 el mon grec classic

  • 1. TEMES 12 I 13 EL MÓN GREC CLÀSSIC.
  • 2. EL MÓN GREC La civilització grega va sorgir al voltant del mar Egeu, a la península dels Balcans, les costes d’Àsia menor i les illes de l’Egeu i el Jònic. La civilització grega està fortament influïda pel medi físic, per això en cada vall i cada illa van haver ciutats que formaven un estat independent. L’Hèl·lade era el territori comprés per totes les ciutats gregues que tenien en comú una cultura, una llengua i uns mateixos déus. Podem dividir l’història de Grècia en tres èpoques: ● Arcaica (segles IX al VI a.C.) ● Clàssica (segles V i IV a.C.) ● Hel·lenística (segles III al I a.C.)
  • 4. L’ÈPOCA ARCAICA: LES POLIS A l’època arcaica els grecs es van agrupar en polis que eren ciutats amb un govern, lleis i exèrcit propi. Per això també se les anomena ciutats-estat. Les polis en un primer govern eren governades per reis (monarquia), però poc a poc el poder va passar a mans de la minoria privilegiada autoanomenada aristoi, d’ací que l’anomenem aristocràcia. Esparta n’és el millor exemple. En algunes polis la major part de la gent participava en el seu govern; es feien assemblees que prenien decisions, feien lleis i elegien els governants. Esta forma de govern s’anomena democràcia i Atenes n’és el millor exemple.
  • 6. L’ÈPOCA ARCAICA: L’EXPANSIÓ GREGA Entre els segles VIII i VI a.C. la població va crèixer més que els aliments i els grecs es van vore obligats a emigrar. Van crear així colònies al llarg de les costes de la mar. Primer prop de Grècia i cada vegada més lluny. Una primera onada (750-650 aC.) van emigrar cap a l’oest al sud d’Itàlia i al voltant de Marsella. Una segona onada (650 aC. endavant) van emigrar cap a l’est, al voltant de la mar Negra. Les colònies se situaven en terres fèrtils pròximes a la costa. Mantenien els déus, lleis i costums de la polis d’origen (metropolis) però eren ciutats independents.
  • 7. ALEXANDRE EL GRAN Alexandre era el fill del rei de Macedònia. Va ser preparat des de menut per governar i va tindre una educació molt completa: equitació, militar, filosòfica, geogràfica, … amb l’ajuda dels millors tutors com el filòsof Aristòtil. Tenia només 20 anys quan es va convertir en rei i va iniciar la conquesta de l’ imperi persa. Després de la conquesta Alexandre va fusionar les cultures grega i persa, així va nàixer l’hel·lenisme. Va morir el 323 aC amb només 33 anys quan projectava la conquesta d’Aràbia.
  • 9. L’HEL·LENISME Als territoris conquerits Alexandre va fundar nombroses ciutats anomenades Alexandria. Les va poblar amb grecs i el grec es va convertir en la llengua oficial i culta i es va estendre la cultura l’art grec. Quan Alexandre va morir els seus generals es van dividir el seu imperi i van crear regnes dirigits pels grecs. Resultat de la fusió dels grecs i els pobles d’orient va sorgir l’hel·lenisme.
  • 11. UNA SOCIETAT DESIGUAL La societat grega estava dividida en: ● Ciutadans: participaven de la vida política i tenien tots els drets i obligacions. Formaven part de l’exèrcit, … però solien ser una minoria. ● No ciutadans: no participaven en política ni tenien tots els drets. ○ Estrangers: eren lliures, pagaven impostos i podien formar part de l’exèrcit, però no podien tindre terres ni cases. Solien ser comerciants i artesans. ○ Esclaus: no eren lliures sinó que pertanyien a una altra persona. ○ Dones: podien ser lliures o esclaves però no tenien drets i depenien sempre d’un home.
  • 12. LA VIDA QUOTIDIANA Alimentació: s’alimentaven de cereals, formatge de cabra, ous, olives, fruites, verdures i peix. La carn era escassa, només per als dies assenyalats o per als rics. Vestit: dones i homes es vestien amb llargues túniques de llana o lli. A l’hivern portaven un mantell. Als peus duien sandàlies de cuir o botes de pell. Habitatge: les cases eren d’una planta, poc decorades i amb pocs mobles. S’ articulaven al voltant d’un pati central.
  • 14. LA CULTURA GREGA, BASE DE L’OCCIDENTAL La cultura grega és molt original i va influir en els pobles posteriors, sobretot en Roma a través de la qual ha arribat als nostres dies. Els grecs: ● van ser els primers en buscar una explicació racional al món, inventant la filosofia i la ciència. Sócrates, Plató o Aristòtil són els tres principals filòsofs grecs, però també trobem matemàtics com Pitàgores, enginyers com Arquímedes, historiadors com Heròdot, geògrafs com Ptolomeu, etc. ● van inventar el teatre que coneixem, amb la tragèdia i la comèdia. ● amb els seus déus, mites i estils artístics han inspirat els artistes occidentals al llarg dels segles.
  • 16. L’ARQUITECTURA. ELS TEMPLES Els principals edificis de les ciutats gregues eren els temples. Els temples s'alçaven sobre una plataforma amb esglaons, voltats de columnes per totes bandes i a l'interior estava l'habitació del déu (cel·la). Els arquitectes grecs construïen d'acord amb unes estrictes regles per tal d'aconseguir la bellesa perfecta, amb harmonia i proporcions correctes. Hi ha tres tipus de columnes: dòric, jònic i corinti, que es combinaran posteriorment en els edificis.
  • 18. L’ESCULTURA La major part de l'escultura grega és religiosa. Els escultors representaven el cos humà perquè era el seu ideal de bellesa, però amb unes proporcions harmonioses (ideals). Els materials més utilitzats eren el bronze i el marbre, encara que també usaven fusta, terracota, or o ivori. Quasi totes les escultures es pintaven de colors vius que s'han perdut. Les escultures gregues han servit de model a tots els artistes posteriors.
  • 20. LA CERÀMICA No conservem restes de pintura grega però sí de ceràmica pintada a partir de la qual podem fer-nos una idea de com fou la pintura. Podem distingir tres etapes: ● Època arcaica: ceràmica de figures negres sobre fons roig. ● Època clàssica: ceràmica de figures roges sobre fons negre. ● Època hel·lenística: figures de diversos colors sobre fons blanc.