1. De cara a la reali tat (1946-1959)

2. Cesare Zavattini (1902-1959) Principal teòric i guionista del neorrealisme Va escriure El filme ideal 1942: aconseguí que els productors italians refusessin ”Star System” Va escriure guions per a llargmetratges realistes per a d’altres directors.

3. El Neorrealisme S’inspira en el cinema francès Enllaça amb el realisme revolucionari soviètic Reflexa la sombra socioeconòmica de l’autoritarisme i la guerra. L’estil més autèntic sorgeix durant els últims dies de la guerra Els cineastes surten a grabar al carrer després de la destrucció parcial de Cinecittà durant l’alliberament de Roma.

4. Els ciutadans es converteixen en estrelles. Flexibilitat de l’enfocament, moviment de la càm e ra, utilització de la llum natural, espontaneïtat. El neorrealisme esdevingué víctima de la recuperació econòmica.

5. Luchino Visconti (1906-1976) No segueix el compromís polític dels escrits de Zavattini Brutalitat melodramàtica i l’autoritat psicològica. Distribució no professional, parlen en sicilià, el·laborada “puesta en escena”, moviments de càmara estàtica, muntatje rítmic. Reflexa la seva passió pel teatre i la òpera .

6. Roberto Rossellini Roma, ciudad abierta (1945) Documentalisme superficial. Compromís social Narrativa melodramàtica.

7. André Bazin El neorrealisme no era una postura estètica, sin ó ontològica. Desertà el neorrealisme. Enfocament imparcial e irònic, preses llargues amb teleobjectiu Realitzà docudrames per a les televisions franceses e italianes.

8. Vittorio de Sica (1901-1974) Havia gaudit de fama com a actor. El ladrón de bicicletas (1948) “ Cámara errante” Primers plans facials. Sentimentalisme melodramàtic. Rodà melodrames romàntics i comèdies de tipus eròtic.

9. William Wyler Los mejores años de nuestra vida (1946) Tractava temes de conflicte com: l’alcoholisme, el racisme, la delinqüència juvenil, la corrupció política, el maltractament a les presons, l’estafa en els esports… Semidocumentals rodats en els estudis basats en la concienciació social.

10. Cinema negre Orígens en la pel·lícula El halcón maltés, de Huston (1941). L’estil propi l’establí Wilder amb Perdición (1944). Influències: freudianisme, novel·la detectivesca, expressionisme alemany, fatalisme francès, realisme del cinema de postguerra.

11. El gènere més efectiu va ser el crim melodramàtic Lents d’alta velocitat, fotografies angulars, profunditat de camp… Va ser un cinema contrari a la tradició de Hollywood.

12. Aparició de la televisió 1929: aparició de la National Broadcasting Corporation (NBC) 1939: la NBC emetrà diàriament als EEUU. Una dècada més tard es multiplicaren les televisions a les cases i disminuí en picat l’assistència al cine. Intent frustrat dels estudis en l’intent de reconquistar al públic.

13. Eastmancolor Aparició al 1950. Basat en el procés Agfacolor alemany.

14. Cinerama Primer procés de pantalla gegant. El seu inventor fou Fred Waller al 1939 Utilització de tres càm e res sincronitzades. Imatge sis vegades més gran que la mesura normal sobre una pantalla corba. Esto es cinerama (1952)

15. 3D Reprodueix la profunditat de visió. William Friese-Greene, els germans Lumière. “ Proceso anaglíficos” The Power of Love (1922) A Alemanya e Itàlia produïen aquest tipus de pel·lícules.

16. CinemaScope Des envolupat per la Fox. Comprimia el seu ampli camp d’imatge en un fotograma de 35 mm. La túnica sagrada (1953) Al final de l’any totes les productores a excepció de la Paramount havien pagat la llicència a la Fox.

17. Vista Visi ó n Invenció de la Paramount. Produïa en doble negatiu. Gran acceptació entre exhibidors i públic.

18. John Huston (1906-1987) Havia estat guionista abans de ser director. El halcón maltés (1941)

19. Hitchcock Produí una sèrie de pel·lícules en Vista Visión. Respongué al seu fracàs crític i comercial amb un t hriller clàssic de persecucions, Con la muerte en los talones (1959). Empleà varies sorpreses visuals perfectament calculades en el temps.

20. Marilyn Monroe Va ser una de l e s actri us m é s famoses del moment. És reconeguda a nivell mundial.

21. La ciència ficció En la dècada de l s cinquanta fou reconeguda com a g è ner e cinematogràfic. Temes contempor à n i s. Inicialment especulà amb viatges espaials , les pors cre ixents de la Guerra Fr eda … Christian Nyby inicià els films de cr i atur e s (alienígen e s o mutants monstruosos).

22. Stanley Donen Cantando bajo la lluvia (1952) Varietat d ’ estils de ba l l i el seu ú s p er presentar els personatges i la trama. 1955: costos molt elevats dels musicals , només es produïen els que ten ie n acceptació a Broadway

23. Festivals internacionals de cine 1932: Festival de Venècia. 1946: Festival de Cannes. 1951: Festival de Berlín.

24. Luis Buñuel Va ser creador de documentals de guerra a N o va York. Mesclà el surrealisme, freudianism e , realisme auster. Temes m é s característics: la hipocresia, la inutilitat del catolicisme. Viridia n na (1961) Artista de cine m é s original i sublim.

25. Cine ma franc è s de postguerra Preferència al di àle g sobre el simbolisme visual com a la literatura filmada. Las pel·lícules van ser realitzades p e r artesans comercials i no p e r inspira ts artistes.

26. Vittorio De Sica Sora, Frosinone, 1901 - Neuilly, Francia, 1974. L’ any 1918 va debutar al cinema amb un paper secundari “el proceso de Clemenceau”. L’ any 1939 va debutar com a director a “Rosas Escarlatas” . Amb la pelicul.la “Ladrón de bicicletas” va guanyar l’oscar a millor pelicula de parla no anglesa i va entrar a formar part de l’història del cine mundial.

27. Ladrón de Bicicletas La pel.lícula va ser considerada el millor treball de Vittorio de Sica. Està basada en la novela Ladri di biciclette de Luigi Bartolini. El guió va ser escrit per Cesare Zavattini. La Roma de 1948 es l’escenari de la pel.lícula.