Assessorament sobre el TDAH

2. COM ACTUAR QUAN ENS TROBEM DAVANT CONDUCTES IMPULSIVES
A tenir en compte:
No és tant que no vulguin sinó que no poden. Un cop activats no saben parar-se.
Quan li raonem solen penedir-se i es comprometen a no tornar-hi. No menteixen,
fins i tot a ells els sobta recaure-hi!
Si amb la seva conducta aconsegueix el que vol, pot aprendre a manipular a
través d’ella.
La nostra actitud,
Comprendre aquesta manca de control de l’impuls, sense permetre que aquest
no tingui unes conseqüències.
No entrar en raonaments o discussions en el moment d’activació del nen.
Esperar que el nen estigui tranquil per aplicar les conseqüències.
Mantenir-nos serens i tranquils, però alhora contundents i decidits.
No fer judicis negatius sobre el nen sinó sobre la seva actitut. Mostrar que se li
ofereix ajuda per millorar-ho.

3. AQUESTS NENS SOVINT NECESSITEN QUE ELS EXPLIQUEM
EL QUE ELS PASSA I QUE ELS DOTEM D’EINES QUE ELS
PERMETIN PER ELLS MATEIXOS REGULAR, EN LA MESURA
DEL POSSIBLE, LA SEVA IMPULSIVITAT

4. ESTRATÈGIES PER L’AUTOREGULACIÓ
-EL VOLCÀ
-EL SEMÀFOR
-LA RELAXACIÓ
-CANALITZAR L’ENERGIA
-EXERCICIS PER POTENCIAR L’APRENENTATGE.

5. EL VOLCÀ
Útil amb nens que identifiquen la sensació que viuen just abans d’ “explotar”.
L’estratègia consisteix a fer-li visualitzar el procès en forma d’imatges,
comparant-ho amb un volcà. Quan sigui capaç d’entendre que quan es
comença a encendre ha de posar en marxa recursos per aturar-ho, se li
proporcionen estratègies per fer-ho.
Respirar profundament i donar-se autoinstruccions de
tranquilitzar-se.
Separar-se físicament de la situació.
Altres (a través d’algun objecte, relaxació, …) L’important és
que realment l’ajudi a tranquilitzar-se.

6. EL SEMÀFOR
Útil amb nens que no són conscients del seu estat d’activació. És el cas
típic on el cicle de càstigs es fa etern. Pretenem ajudar-lo a adonar-se
quan s’activa i posteriorment donar-li eines per gestionar-ho.
A través del semàfor s’avisa el nen del seu estat d’activació. El nen ha de
tenir molt clar què representa cada color i que el recurs és per ajudar-lo a
evitar ser castigat.
Has perdut el reforç positiu o reps un càstig.
Precaució! Comences a activar-te.
Ho estàs fent bé.
Si el dibuix del semàfor incomoda el nen, perquè sent que el deixa en
evidencia, es pot pactar alguna mena de senyal com un moviment concret,
per exemple.
Es pot utilitzar en gran grup.

7. LA RELAXACIÓ
www.psicodiagnosis.es/areageneral/tecnicas-de-relajacion-para-nios/index.php
CANALITZAR L’ENERGIA
Aquesta activació pot ser útil si es canalitza en forma d’activitats regulades.
Qualsevol tipus d’esport pot ajudar a controlar la impulsivitat i canalitzar
l’energia acumulada pel nen.
EXERCICIS PER A POTENCIAR L’APRENENTATGE
El nen impulsiu no tan sols presentarà problemes en la conducta sino en tasques
que requereixin atenció sostinguda.
Són molt recomanables els exercicis sobre paper del estil: pintat de mandales,
trobar les diferències, laberints,…
També alguns jocs d’ordinador (demora de la resposta=control impulsivitat) o
alguns jocs de taula.

8. TÈCNIQUES DE MODIFICACIÓ DE CONDUCTA A L’AULA
Cada docent ha de valorar en funció de les peculiaritats del seu alumnat quina
tècnica és la més adequada o si cal, adaptar-la.
ECONOMIA DE FITXES
EL PRINCIPI DE PREMACK
ESTRATÈGIES PARADOXALS
PROCEDIMENTS OPERANTS

9. L’ECONOMIA DE FITXES

10. Objectiu: Motivar el nen en l’execució de determinats aprenentatges i en les
conductes positives, controlant o eliminant les disruptives. Cal ser constant, ja
que és possible que no funcioni del tot bé els primers dies i/o setmanes.
Aplicació: Es pot utilitzar tan individualment com pel grup.
Edat: Canviant els reforçadors i el format, es pot utilitzar a tots els nivells.
Punts forts: Tècnica senzilla, fàcil d’entendre pels nens i molt motivant.
Limitacions: Cal escollir bé els reforçadors per a que funcioni bé. Cal assegurar
que s’assoleixin uns primers èxits, per tal que no es desmotivin i desisteixin.
Metodologia: 1.- Conèixer bé el grup per tal de conèixer que necessitem canviar
exactament i amb quin reforçador podem motivar-los.
2.- Definir objectius prioritaris i concretar-los. Ha de ser quelcom
específic. (per exemple: “portar-se bé” / “evitar barallar-se”)
3.- Especificar com s’obtenen i perden els punts, quants calen
per tenir el premi, quin premi tindràn, quan es fa el balanç.
(en nens petits o amb NEE és aconsellable reforç immediat)
4.- Complir amb els terminis acordats per lliurar els reforçadors.

11. EL PRINCIPI DE PREMACK
Sabent quines activitats són les que li agraden més al nen, podem utilitzar-les
per a reforçar la presència d’altres que li són menys agradables.
També podem supeditar el temps dedicat a activitats lúdiques del seu gust al
compromís d’augmentar progresssivament el temps a certes matèries o activitats
que no li agraden tant o en les que presenta problemes.

12. EL PRINCIPI DE PREMACK
Objectiu: Augmentar els temps d’ocurrència de les conductes positives.
Aplicació: S’aplica individualment. En grup és més difícil ja que és complicat
trobar una activitat que agradi i motivi a tot el grup.
Edat: A qualsevol edat canviant les formes i els reforços.
Punts forts: És una tècnica poc intrusiva en la qual el nen té el control de les
conseqüències.
Limitacions: Cal conèixer molt bé quines són les activitats o conductes més
reforçants.
Metodologia: Acostuma a funcionar molt bé recolzant-se amb algun registre
gràfic, indicant el temps que el nen va guanyant per fer l’activitat que li agrada
o en forma de cost de la resposta (l’incompliment va reduint temps d’un premi
que ja d’entrada té disponible). Cal assegurar petits èxits d’un principi.
El missatge canvia de “si em porto malament em castiguen” a “si ho faig bé puc
beneficiar-me de certs privilegis i passar-m’ho bé”

13. Minuts 1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12 13 14 15 16 17 18 19 20 21 22 23 24 25

14. ESTRATÈGIES PARADOXALS
Objectiu: Útil per trencar conductes disruptives molt consolidades o quan altres
tècniques no han funcionat.
Aplicació: Individual (desobediència, trastorn negativista-desafiant)
Edat: qualsevol, amb els ajustaments q calgui.
Punts forts: Introdueix elements nous que el nen no espera i amb això li trenca
els esquemes acció-reacció habituals.
Limitacions: Poc estructurada. Si s’utilitza malament, pot reforçar la conducta
que intentavem controlar. És contundent el primer cop que s’utilitza però en
següents situacions ja no tant.
Metodologia: Recorre a la sorpresa, a que la resposta que reben és contraria a les
expectatives dels nens i al que s’espera d’ells.
Se li demana que faci just el que està acostumat a fer per cridar l’atenció.

15. PROCEDIMENTS OPERANTS
No es tracta d’una sola tècnica sinó d’un conjunt d’estratègies que es poden
utilitzar per separat o combinades. Alguns procediments són utilitzats per
augmentar una conducta desitjada i altres per reduïr la no desitjada.
Objectiu: Control i correcció de la conducta.
Aplicació: Individual o col·lectiva
Edat: Totes les edats.
Punts forts: Ideal per donar resposta immediata a una conducta que es dona
a l’aula.
Limitacions: Incideix estrictament en la conducta. No té en compte els factors
que la poden estar provocant.
Metodologia: El procediment bàsic és:
-Identificar la conducta objectiu que ha d’augmentar o disminuir.
-Registrar la conducta per tenir una base sobre la qual avaluar s’han
produït millores.
-Escollir el procediment més adequat i programar com es durà a terme.
-Assegurar-se que funciona i es generalitza, sino caldrà canviar de sistema.

16. PROCEDIMENTS PER AUGMENTAR LA CONDUCTA
ÚS DE REFORÇADORS POSITIUS (es pot fer amb l’economia de fitxes)
Un afalac, un petit premi, un informe o nota positiva que portin als pares,…
ÚS DE REFORÇADORS NEGATIUS
Una conseqüència no desitjada que poden evitar si efectua una conducta que
li demanem.

17. PROCEDIMENTS PER REDUÏR LA CONDUCTA
EXTINCIÓ
Esbrinar què està reforçant la conducta objectiu i després eliminar aquest
reforçador.
Si el reforçador és que aconsegueix cridar l’atenció del mestre, s’aplicaria la
RETIRADA D’ATENCIÓ. És tan important retirar-li atenció mentre fa les
conductes no desitjades com donar-li quan fa les que si ho són.
Probabilitat alta d’un augment de la intensitat al principi d’utilitzar la extinció.
Cal tenir-ho present i posar-hi paciència i constància.

18. EL CÀSTIG
Hauria de ser l’últim recurs a utilitzar. Necessari en casos que cursen amb
violència, agressivitat verbal o física, i que es necessita un procediment
immediat i contundent.
Presentació d’un estímul aversiu Retirada d’un reforçador positiu
just després de la conducta just després de la conducta.
Conseqüència negativa. Perdre un element desitjat pel
nen.
Si es fa una comunicació als pares a) Temps fora: retirada física
sobre la mala conducta del nen, tenir del lloc a un altre on no tingui
en compte que no és un càstig eficaç cap estímul.
en casos de families desestructurades.
b) Cost de la resposta: Retirada
d’un estímul que ja tenia.
És preferible recòrrer al càstig retirant un reforç positiu que introduint un d’aversiu.

19. SOBRECORRECCIÓ
No tan sols ha de reparar el que ha provocat, sinó que ha de fer un treball
complementari.
La conducta reparadora ha d’estar relacionada amb la incorrecta.
La correcció s’ha de dur a terme immediatament després de l’episodi disruptiu.

20. Trastorn
Tècnica
TDAH,
impulsivitat
desobediència Negativista-
desafiant
Baixa
motivació
RM, TGD,
TEA
Economia
de fitxes
Recomanada Recomanada
Combinada
amb principi
de Premack
Si hi ha bona
intel·ligencia
es pot aplicar,
sino els costa
entendre punts
bescanviables.
Principi de
Premack
A partir de 8-9
anys, si té
bon nivell
intel·lectual
Recomanada
Combinada
amb
economia de
fitxes
Estratègies
paradoxals
Puntualment,
per una
rebequeria
Puntualment Puntualment
Procediments
operants
Recomanada Recomanada Recomanada Recomanada