presentació sobre l'evolució de la ciutat d'Alacant

1. LA CIUTAT D’ALACANT
Gràcia Jiménez

2. El mar i la cadena
muntanyosa
costanera que
formen el Mont de
Benacantil i la
Serra Grossa, junt
a d’altres
formacions
menors como el
Tossal, la
Muntanyeta i
l’altiplà de
Benalua, han
donat forma a la
ciutat d’Alacant. Gràcia Jiménez

3. Gràcia Jiménez

4. Històricament, la ciutat té diferents focus
arqueològics que marquen els seus origens:
ibèrics, iberoromans i restes superficials d’una
ciutat romana imperial fins al segle III.
Jaciment
arqueològic de
Lucentum
Gràcia Jiménez

5. Però la ciutat actual té el seu inici en les
faldes del Benacantil, i a l’empar del seu castell
es van assentar els pobladors musulmans.
Barri de la Santa Creu
Gràcia Jiménez

6. La ciutat medieval degué ocupar les parts més
elevades de la muntanya, tenia una muralla que es
va conservar fins el segle XIX. Comptava amb un
centre religiós, una mesquita que a principis del
segle XIV seria transformada en l’actual església de
Santa Maria, d’estil gòtic molt desfigurat per obres
posteriors. La ciutat vella creix pels barris alts
(Santa Creu, Sant Roc, El Pont i la Vila Vella)
Gràcia Jiménez

7. Entrada a la ciutat pel carrer
Major i antic escut de la ciutat
Gràcia Jiménez

8. POTS IDENTIFICAR AQUESTS EDIFICIS? Gràcia Jiménez

9. Durant el segle XVI la ciutat descendeix cap el mar
on es troben els terrenys més plans.
El primer creixement planificat es materialitza
entorn a l’església de Sant Nicolau de Bari
(construïda entre 1616 i 1662) ; amb carrers tan
tradicionals com el de Llauradors i el carrer Major.
Gràcia Jiménez

10. Les muralles
descendien des del
castell a la ciutat
vorejant el barri de
Santa Creu, la Rambla,
el carrer Altamira, el
carrer Gravina i el
Paseíto Ramiro, des
d’on el mur tornava a
ascendir cap a la
fortalesa, amb la qual
cosa es tancava el
sistema defensiu.
http://www.alicantevivo.org/2008/01/las-
murallas-de-alicante-1.html
Gràcia Jiménez

11. El traçat dels
carrers del
segle XVI és
ortogonal. El
plànol és en
quadrícula,
amb amplàries
regulars, i es
formen illes
quadrangulars
de dimensions
semblants
entre si.
http://ccsocials.blogspot.com.es/2008/09/13-el-poblament-urb-les-ciutats.htmlGràcia Jiménez

12. Gravat del segle XVIII
Gràcia Jiménez

13. Fóra vila murada, a l’oest, creixeria el raval de Sant Francesc.
Allí es troba la plaça de Gabriel Miró, abans anomenada plaça de les Barques
per arribar fins allí la línia de costa. En ella estava l’antiga Casa del Rei,o Alfolí de
la Sal, edifici del segle XVI destinat a magatzem de sal, que més tard fou presó,i
finalment enderrocat a les darreries del segle XIX; sobre el seu solar s’edificaria
en 1916 l’actual casa de Correus i Telègrafs.
Gràcia Jiménez

14. Durant el segle XVIII, es
va fer una nova muralla
que albergava el barri de
Sant Francesc. Fou
ampliada en el s.XIX,
permetent la formació del
Barri Nou, base de la
ciutat neoclàssica, i que
albergaria a la població del
barri de Sant Anton que
fou enderrocat en la guerra
de la Independència.
Gràcia Jiménez

15. Hospital del Rei
Casa de la Misericòrdia
Al nord del casc urbà, al voltant de
la muralla naix el raval de Sant
Anton. Entre els edificis notables
destaca l’Hospital del Rei, que en
l’actualitat és la comandància de la
Guardia Civil; també hi trobem la
casa de la Misericòrdia, construïda
en el segle XVIII i transformada des
de 1801 en Fàbrica de Tabacs i,
actualment, en centre cultural (Las
Cigarreras)
Gràcia Jiménez

16. Durant el segle XVIII, es va fer una nova muralla
que albergara el barri de Sant Francesc. Fou
ampliada en el XIX, permetent la formació del Barri
Nou, base de la ciutat neoclàssica, que acolliria a la
població del barri de Sant Anton, enderrocat en la
guerra de la Independència.
Gràcia Jiménez

17. En el segle XIX es feren els
primers passejos públics com el
de la Rambla, també
s’instal·laren fonts i es feren nous
edificis públics com la Plaça de
Bous i el Teatre Principal.
Gràcia Jiménez

18. Segur que coneixeu aquests edificis!Gràcia Jiménez

19. A meitat del segle XIX es
produiria una transformació
importantíssima: la
construcció de l’Estació del
ferrocarril de Madrid, que
arribaria per primera vegada
en 1858, augmentant així la
importància del port.
Gràcia Jiménez

20. Entre 1854 i 1878,
s’enderroquen les
muralles, s’obrin nous
barris i s’intensifica
l’activitat secundària i
terciària. El barri de Sant
Francesc experimentarà
grans canvis: es reforma la
línia de costa formant el
nou moll, es va desviar el
barranc de Sant Blai,
s’obria el carrer Sant
Ferran i es projectava el
passeig de l’Esplanada
sobre l’antic moll (1867)
Gràcia Jiménez

21. Esplanada d’Alacant
Gràcia Jiménez

22. Barri de Sant Blai
http://alicanteenimagenes.blogspot.com.es/2011/11/calle-san-fernando-
alicante.html
Gràcia Jiménez

23. FINALS DEL S.XIX
En 1897 comença
l’execució del 1r Pla
d’Eixample que
ordenarà el creixement
de la ciutat, segons
projecte de l’arquitecte
José González Altés.
Com a precedent tingué
el barri de Benalua,
projectat en 1883 per
l’arquitecte Guardiola,
separat de la ciutat pel
barranc del mateix nom.
Ací es construiria altra
estació de ferrocarril
coneguda com l’Estació
de Múrcia (1884)
Plano Urbano de Benalúa con indicación de las curvas
de nivel a partir de la cartografía del siglo XVIIIGràcia Jiménez

24. En l’últim terç del segle
XIX, apareixen les primeres
grans edificacions
d’habitatges destinats al
lloguer, com ara el passatge
Amérigo, situat entre els
carrers Major i Altamira
(rehabilitat com a hotel)
Les construccions d’estil
neoclàssic es poden trobar
als carrers Altamira, Major,
Rambla i Castaños, entre
altres.
Gràcia Jiménez

25. Durant el segle XX la
ciutat va tindre una forta
expansió. En els anys 20
s’erigiren importants
edificis destinats a l’ús
públic
Podries identificar
aquests edificis d’Alacant?
Gràcia Jiménez

26. I aquests
altres?
Gràcia Jiménez

27. En la dècada dels 30, es van
construir edificis d’habitatges d’estil
internacional, seguint la influència de
les avantguardes racionalistes
europees. Bona part d’ells foren
projectats per l’arquitecte Miguel
López, destacant els situats en el
carrer Tinent Chápuli, cantó amb la
Rambla i el carrer Bailén, alguns al
passeig de Soto,i també el sanatori del
Perpetuo Socorro.
http://www.via-arquitectura.net/09/09-
132.htm
Quins són
avantguar-
distes?
Gràcia Jiménez

28. Sabries situar aquests edificis?Gràcia Jiménez

29. Després de la guerra civil,
els principals canvis en la
morfologia urbana
començaren a finals dels
anys 50. L’expansió
demogràfica dels 60,
suposaria la formació d’un
nou barri al voltant de
l’antiga carretera
d’Alacant a Madrid,
convertida així en
l’avinguda Maisonnave,
que travessa el plànol
d’aquest eixample de
nord-est a sud-est.Gràcia Jiménez

30. Cruïlla de les avingudes
Maisonnave-Soto-Marvá, anys 60’
Gràcia Jiménez

31. La nova àrea urbana forma un
quadrilàter limitat al nord-est per
l’estació del ferrocarril, al nord
amb l’avinguda Pérez Galdós fins el
passeig del general Marvá i baixant
des d’aquest, de nord a sud, fins al
passeig de Canalejas, on es troba el
seu límit est, i al sud el mar. Ací
trobem l’estació d’autobusos i
alguns edificis per a les delegacions
ministerials franquistes.
Destaca l’escalinata de l’Institut
Jorge Juan.
Gràcia Jiménez

32. Actualment el punt neuràlgic d’aquest “nou centre” s’ubica
al voltant dels edificis del Corte Inglés, que han dotat a la zona
d’un gran dinamisme.
http://carrersdalacant.blogspot.com.es/
Gràcia Jiménez

33. Des de finals del segle XX
i començaments del
segle XXI, assistim a un
“desbordament” del
plànol del casc urbà,
degut a les noves
construccions d’edificis
residencials, seguint l’eix
paral·lel entre les vies del
tren i la carretera
Alacant-Madrid (àrees de
Sant Blai, Florida i Ciutat
d’Asís...) i als voltants de
la Gran Via (Pla-Garbinet,
Joan XXIII, Goteta...)
Gràcia Jiménez

34. I no podem
deixar de banda
l’important
desplaçament de
població cap a les
platges
(Albufereta i
platja de Sant
Joan) o els nuclis
pròxims a la
ciutat (Sant
Vicent, Sant
Joan...)
Gràcia Jiménez

35. El Postiguet, 1930Gràcia Jiménez

36. Gràcia Jiménez
Balnearis de la platja del Postiguet

37. Gràcia Jiménez

38. Gràcia Jiménez