Unió europea

La Unió Europea
1
Lluís Francesc Núñez de Castro i Vallès

1.- LA CONSTRUCCIÓ DE LA UE
2

3
La construcció de la Unió Europea I
La U.E. és un conjunt d’estats europeus que comparteixen
unes institucions i una política comuna en matèria social i
econòmica. La unió va ser exigida per:
• La ruïna econòmica després de la IIª Guerra Mundial.
• El sorgiment de noves potències (EE.UU. i URSS)
• La decadència d’Europa i la superació de les rivalitats
internes.
• La necessitat d’enfortir-se davant les àrees capitalistes i
comunistes.
A) Els inicis de la unitat:
• Creació de l’OECE (Organització Europea de Cooper.
Econ.)per administrar les ajudes del Pla Marshall (1948)
• Creació de la CECA (Comunitat Europea del Carbó i l’Acer)
entre Alemanya, França, Itàlia i el Benelux (1951). Antecesora
de la CEE. Establir un mercat comú de matèries fonamentals del
desenvolupament industrial entre antics enemics (superar les
rivalitats): França i Alemanya. Objectiu: aconseguir la lliure
competència en el mercat del carbó i de l’acer per aconseguir
preus més barats i assegurar-ne el
B) La Comunitat Econòmica Europea:
• L’èxit de la CECA va conduir a l’ampliació del mercat comú a altres
productes.
• Es va signar el Tractat de Roma el 1957, data de fundació de la
Comunitat Econòmica Europea o Mercat Comú Europeu.
• Compromís de lliure circulació de mercaderies, establiment d’una unió
duanera i l’establiment d’una política comuna en matèria pesquera,
agrària, transports, comerç i energia (EURATOM)

4
La Organización Europea para la Cooperación Económica (OECE) fue un
organismo internacional fundado el 16 de abril de 1948 por Portugal, Reino Unido,
Francia, Alemania, Italia, Países Bajos, Bélgica, Luxemburgo, Austria, Dinamarca,
Noruega, Grecia, Suecia, Suiza, Turquía, Irlanda e Islandia, con el objetivo de
administrar las ayudas del Plan Marshall. Su objetivo consistió en facilitar el
comercio, conceder créditos y fomentar la liberalización del capital. Se amplió
cuando ingresó España en 1958 y, con el ingreso en 1961 de EE. UU. y Canadá,
países no europeos, se convirtió en la Organización para la Cooperación y el
Desarrollo Económico (OCDE) fijando su sede en París.
CULTURA

5
La construcció de la Unió Europea II
A) Tractat de Mastrich (1992):
• Revisa el Tractat de Roma i amplia la CEE a qüestions de política
exterior, de defensa i seguretat comuna (PESC)
• Es canvia el nom: Unió Europea.
• Impuls a la unió econòmica amb la creació de l’Euro.
• Impuls al espai Schengen (1995), amb la supressió del control a les
fronteres pels ciutadans comunitaris.
• Impuls al concepte de Ciutadania Europea (dret a circular i residir
lliurement a territori dels estats membres, dret a sufragi al parlament
Europeu i les eleccions municipals de l’estat on es resideix...)
• Creació del Banc Central Europeu.
• Més poder pel Parlament Europeu.
B) Tractat de Lisboa (2007):
• Normes de funcionament d’una U.E. que s’ampliava a 27 membres
• Les normes s’aprovarien no per consens si no per majoria
qualificada: necessari tenir el suport del 55% dels estats membres i
que representin a la vegada el 65% de la població de la U.E.

6

7
La construcció de la Unió Europea III
Procés d’adhesió d’Espanya a la U.E.
• Dictadura Franco: aïllament polític i econòmic d’Espanya durant els anys
40 (endarreriment respecte els altres països europeus) i negativa a
l’adhesió a la CEE per no ser un país democràtic.
• Restabliment de la democràcia el 1978: inici de negociacions: necessitat
de transformar l’economia espanyola a l’economia comunitària en l’àmbit
de la producció agrària i pesquera o acabar amb els monopolis, entre
d’altres.
•El capitalisme espanyol necessitava la incorporació als circuits econòmics
internacionals
• 1986: Espanya ingressa a la CEE.
• Espanya es trobava molt allunyada de la mitjana social i econòmica de la
Europa comunitària
• Els objectius del govern espanyol eren: recuperar la identitat política i
cultural europea per a Espanya i assolir uns nivells de riquesa i benestar
similars als dels altres membres.

8
Fer activitat pàg.312 i 313

9
2.- LES INSTITUCIONS DE LA UE
Les institucions de la U.E. I
Consell Europeu:
• Màxim òrgan de decisió política de la U.E.
• Caps d’Estats o de Govern+ ministres exteriors de cada país
+ president de la Comissió .
• Reunions: 2 vegades per semestre)
• Definir orientacions polítiques i econòmiques generals
•President: Herman Van Rompuy
Consell de la Unió Europea:
• Representa als governs dels estats membres
• Reunió de Ministres segons el tema a tractar.
• Funcions: legisla en comú amb el Parlament Europeu
(Codecisió), i els pressupost.
•Seu a Brussel·les
Comissió Europea:
• Funció executiva
• Controla el compliment dels acords i els tractats
• està compost per: president + comissaris elegits pels estats
membres per un mandat de 4 anys.
• President: Durau Barrosso
• 27 comissaris, un per cada estat membre.
 funcions principals són la gestió de les polítiques
comunitàries: agrícoles, industrials, de telecomunicacions, de
transport, de medi ambient, etc.
Parlament Europeu:
• Elegit per sufragi universal
• Funcions: Legisla, aprova els pressupostos, organitza
comissions, i debat temes concrets
• Controla el Consell de la UE i la Comissió Europea
• Seu a Estrasburg

10
2.- LES INSTITUCIONS DE LA UE
Tribunal de Comptes:
• Comprovar que el pressupost de la U.E. s’executa
correctament (que els ingressos i les despeses de la
UE són legals i clars) i garantir una gestió financera
correcta
Tribunal de Justícia:
• Funció judicial
•Garanteix el respecte, la interpretació i el
compliment de les lleis comunitàries
Les institucions de la U.E. II
Òrgan d’àmbits concrets:
• Consultius: Comitè Econòmic i Social Europeu (sindicats, empresaris, consumidors...)
Comitè de les Regions (autoritats regionals i locals)
• Financers: Banc Central Europeu (política monetària), Banc Europeu d’Inversions (préstecs a llarg termini per a projectes d’inversió
de capital però no concedeix subvencions), i el Fons Europeu d’Inversions (ajuda a les petites i mitjanes empreses)
• Especialitzats: El Defensor del Poble Europeu (investiga denúncies de la ciutadania sobre casos de mala administració de les
institucions)
Fer activitat pàg.315

11
Pàgina 313
Per què els països de l’Europa de l’Est no es comencen
a integrar a la UE fins el 2014?
Perquè no complien els requisits econòmics i polítics
que estableix la UE per ser admesos. Les economies dels
països han de ser de mercat i prou potents per poder
competir a la UE

12
3.- POLÍTIQUES DE LA UE
Polítiques de la U.E I
La U.E. ha impulsat polítiques concretes, tant en l’àmbit econòmic com polític. Algunes de les més
importants han estat: la unificació monetària, la creació d’un espai únic de seguretat, la
política regional, PAC,etc.
La unificació monetària: L’Euro.
• El procés d’integració econòmica va tenir el seu punt culminant
amb la instauració de l’Euro
• Per arribar a la unificació monetària, els estats membres
havien eliminat barreres duaneres, assegurat la lliure circulació
de mercaderies, capitals, serveis i persones.
• Els estats havien de complir un procés de convergència per
incorporar-se a l’Euro:
- Baixa inflació
- Mateixos tipus d’interès als préstecs
- Baix dèficit públic
• 1 de gener de 2002 va entrar en vigor la nova moneda (Regne
Unit i Dinamarca no van voler entrar i van quedar fora de la
eurozona)
• Espanya va patir una forta inflació amb l’entrada de l’euro
• La unificació monetària va facilitar els intercanvis comercials i
aprofundir en la integració econòmica de la U.E.

13
Països (17) de la UE que han adoptat l’Euro:
 Alemanya
 Aústria
 Bèlgica
 Xipre
 Eslovaquia
 Eslovenia
 Espanya
 Estonia
 Finlàndia
 França
 Grècia
 Irlanda
 Itàlia
 Luxemburg
 Malta
 Països Baixos
 Portugal
Estats de la UE que no han adoptat l’Euro:
 Bulgaria
 Dinamarca
 Regne Unit
 Suècia
 Hongria
 Letonia
 Lituania,
 Polònia
 República Xeca
 Rumania
.
ATENCIÓ error en el mapa:
Estònia ha adoptat l’euro

14
Polítiques de la U.E II
Unificació social
• Amb el Tractat de Maastricht (1992) es creen
bases de la ciutadania europea: ciutadans de la UE
poden circular i residir a qualsevol lloc del seu
territori sense restriccions.
• Acord de Shengen (1995): fi dels controls
fronterers interns dels estats que fan signar l’acord.
• Actualment es poden creuar sense limitacions les
fronteres internes de 28 països europeus (tots els
països de la UE, excepte Irlanda i UK, i tres que no
són membres: Islàndia, Noruega i Suïssa)
• S’han potenciat les fronteres externes per frenar
l’entrada d’immigració il.legal: sud d’Itàlia, costes
gregues o travessant l’estret de Gibraltar.

15
Polítiques de la U.E III
Política exterior i de seguretat comuna (PESC)
• Objectius:
•defensa dels valors i interessos comuns als Estats
membres.
• independència de la UE.
• increment de la seguretat de la UE i manteniment
de la pau i seguretat mundials, consolidació de la
democràcia i el foment de la cooperació
internacional
• Però, la defensa europea continua en mans de l’OTAN
Catherine Ashton
Javier Solana

16
Polítiques de la U.E IV
La Unió Europea és un conjunt heterogeni d’Estats. L’heterogeneïtat es
manifesta tant en els seus nivells de desenvolupament com en la seva
diversitat cultural.
Política regional europea
Amb l’entrada en vigor del Tractat de la Unió Europea es va fer més urgent la
necessitat de reduir les diferències regionals. Les darreres ampliacions de
la UE han remarcat l’existència de desequilibris entre els nous i els antics
membres.
Per corregir els desequilibris dintre dels països de la UE, actualment existeix
una política econòmica regional, per aquelles regions amb un PIB inferior al
75% de la mitjana de la UE. Aquesta política econòmica es basa en el
desenvolupament dels fons estructurals i els fons de cohesió, partides del
pressupost europeu que es destinen a diferents fins.
fons estructurals: FEDER (Fons Europeu de
Desenvolupament Regional) per infraestructures i
inversions productives, i el FSE (Fons Social
Europeu) finança activitats d’inserció laboral pels
treballadors aturats i en risc d’exclusió social.
fons de cohesió: pels països que no arriben al 90% del
PIB mitjà de la U.E. Finança infraestructures relacionades
amb el medi ambient i els transports.

17
Polítiques de la U.E IV
PPA: paritat de
poder adquisitiu

18
Polítiques de la U.E V
Europa de les regions:
 cada Estat membre ha estructura l’administració del seu territori en
unitats més petites(landers alemanys, comunitats autònomes
espanyoles, regions italianes, departaments francesos, províncies
belgues.....)
Amb la intenció d’harmonitzar la diversitat de divisions territorials, i tractar-
les estadísticament, el 1988 s’estableix la Nomenclatura d’Unitats
Territorials Estadístiques o NUTS.
NUTS 1: regions comunitàries europees:
Les de dimensions més grans.
En el cas espanyol és l’agrupació de CCAA
(hi ha 7 agrupacions de CCAA; EST:
Catalunya, Comunitat Valencianai Illes
Balears
A la UE hi ha 97 NUTS 1
NUTS 2: unitats administratives de base
A Espanya equival a les CCAA
Hi ha 271 NUTS 2
NUTS 3
Divisions territorials de nivell jerarquic
inferior a les regions.
A Espanya equival a les províncies
Hi ha 1.303 NUTS 3
Comitè de les regions
 Creat el 1994, i format per 344 membres
 És un òrgan consultiu de la UE pel que fa a la política
regional, amb l’objectiu d’avançar vers l’equilibri social
entre les regions.
 Vetlla pel complement del principi de subsidarietat.
Treball en 6 comissions, examinant propostes de
cohesió territorial, medi ambient, polítiques socials i
altres, per elaborar dictàments per assessorar a les
institucions de la UE
Principi de subsidiaritat: les competències que
poden assumir amb més eficàcia les
administracions més properes als ciutadans (els
municipis, les comarques o les regions) no són
assumides per les administracions superiors més
allunyades (els estats)

19
Polítiques de la U.E VI
Política agrària comunitària (PAC)
• Augmentar la productivitat
• Assegurar un nivell de vida equitatiu per a la
població rural
• Estabilitzar els mercats
• Garantir l’aprovisionament d’aliments
• Assegurar preus raonables per als consumidors
Altres polítiques comunes:
• PCT (Transports)
• PPC (Pesca)

20
4.- UNIFICACIÓ SOCIAL I POLÍTICA
A Maastricht es va establir la ciutadania europea derivada de la llibertat de circulació i
residència.
 La ciutadania europea reconeix també el dret a participar de les eleccions municipals i
europees en el país de destí.
 També es van aprovar algunes polítiques socials comunes:
1. Millora de condicions d’ocupació i protecció social
2. Cooperació en matèria sanitària
3. Cooperació en matèria d’educació
4. Protecció del patrimoni cultural europeu
5. Desenvolupament d’una xarxa trans-europea de transports i comunicacions
6. Protecció del medi ambient
7. Cooperació per al subdesenvolupament

21
5.- MAGNITUDS ECONÒMIQUES
A) Activitats primàries
• Perd importància (5,7% pobl. activa i 2,7% PIB)
• Sector agrari:
Activitats molt mecanitzades i d’alta tecnologia: productiu i rendible
 Especialització per zones :
 àrea mediterrània: secà (cereals, vinya, olivera) + regadius intensiu (hortofrutícola)
 regions oceàniques: ramaderia per producció de carn, llet i derivats
 interior continental: cereals + ramaderies (carn)
 països nòrdics: recursos forestals
• Domini de la petita propietat (5 Ha.)
• Població activa envellida (1/3 més de 64 anys)
• producció agrícola:
 cereals: 50% al blat i 50% ordi i blat de moro. França i Alemanya
 patata i remolatxa sucrera
 horta: tomàquets, pastanagues i cebes. Espanya i Itàlia.
 fruites: pomes, taronges i préssecs. Espanya i Itàlia.
• Ramaderia dominada pel porcí (més exmplars i produeix més quanitat de carn). Producció lletera
• Sector pesquer en retrocés:
 3 /4 parts de la captura: zona Atlàntic nord-oriental: arengada, amploia (sardinilla) i verat
• Increment de l’aqüicultura (18% de la producció pesquera)
• La agricultura ve determinada per la PAC
Fer activitat pàgina 306 (PESCA)

22
B) Activitats secundàries
• Sector clau de l’U.E. (25% pobl. activa i 27,8% del PIB)
• Indústries dominants: maquinària, productes metàl·lics, electrònica, química, material transports
• Indústria en decadència: la construcció
• Reptes principals:
 la globalització i canvis tecnològics
 actuacions europees en política industrial són complements de les preses pels estats membres de la UE, i defugen
intervencionisme:
 competitivitat, energia i medi ambient
 drets de la propietat intel.lectual
 recerca i innovació industrial
 accés als mercats
 gestió dels canvis estructurals
• Indústria molt concentrada en certes zones (VEURE MAPA SEGÜENT DIAPO). El contingut de l’activitat 307 es matèria
d’examen.
Fer activitat pàgina 307 (MAPA)

24
C) Activitats terciàries
• L’economia de la UE ha patit un procés de terciarització: sector de major activitat econòmica
(70% del PIB i de la població activa), afavorida per la prioritat de l’Europa comunitària, des de la
seva fundació, de la lliure circulació de persones, mercaderies, serveis i capitals.
• Activitats dominants: serveis a les empreses (jurídics, comptables, estudis de mercat,
seguretat,...), el comerç, els transports i el turisme.
• Comerç:
• principal exportador de mercaderies i serveis del món, amb 20% del total.
• el comerç de béns interior és el mercat més important dels béns produïts a la UE; a
països com la República Txeca, Luxemburg i Eslovàquia va representar el 80% del
total
• principals productes exportats: maquinària, productes químics i farmacèutics, vehicles
i avions, amb destinació a EUA i Rússia.
• Tranpsorts:
 genera el 10% del PIB i feina a 10 milions de persones
 de les mercaderies internes: 44% per carretera, 39% via marítima, 10% ferrocarril i
3% vies navegables interiors.
 persones: 81% carretera (sobretot automòbil), 8% avió i 6% ferrocarril
 UE tracta de solucionar aquests desequilibris amb la política europea de transports
 transport marítim: 80% del comerç de mercaderies entre la UE i la resta del mon.
Pels ports europeus passen 400 milions de passatgers.
 transport aeris: 800 milions de passatgers. El més important: Heathrow; després:
Charles-de-Gaulle (París), Frankfurt i Madrid-Barajas.

25
6.- TRETS SOCIALS I CULTURALS
A) Trets socials
• La U.E. ha incrementat les seves diferències socials
amb la incorporació de nous estats.
• Un dels seus objectius és incrementar la cohesió social
mitjançant projectes com:
• Erasmus o el Pla Bolonya en el terreny educatiu.
• La targeta sanitària en salut.
• Afavorint la mobilitat de la mà d’obra...
B) Trets culturals
• Existeix una gran diversitat cultural: llengües, creació literària, tradicions i
costums, producció de cinema.... . Patrimoni cultural de la UE i cal
mantenir-la, fomentar-la i accessible per a tothom
• 23 llengües són oficial a la U.E.: diversitat lingüística. Prioritats de la UE:
preservació i respecte de les llengües regionals i minoritàries, i ciutadans
aprenguin dos llengües estrangeres, a més de la materna
• La indústria cultural ocupa a més de 7 milions de persones.
• La U.E. promou la protecció de la cultura i les llengües europees i facilita la
mobilitat professional.

26
7.- POBLACIÓ I CIUTATS
A) Distribució de la població
• La U.E. te 500 milions d’habitants.
• Alta densitat de població. 120 h/Km2 enfront de 50 de la
mitjana mundial.
• Grans diferències internes: P. Baixos amb 485 h/Km2,
Finlàndia amb 17 h/Km2 .
• Distribució per sexes: 51,19 homes i 48,81 dones
• Població envellida, majors de 65 anys representen el 17% del
total.
B) Creixement natural
• Taxa molt baixa de C.V. (1,2‰, mentre la mitjana mundial és
de 11,2‰)
• Taxes de natalitat molt baixes (10,8‰, la mitjana mundial és de
19,5‰)
• Taxes de fertilitat molt baixes (1,5 fills per dona, la mitjana
mundial és de 2,7)
• Taxes de mortalitat molt baixes (9,6‰ ) i una alta esperança de
vida (79,1 anys, la mitjana mundial és de 67,6 anys)
D) Població urbana
• Alt percentatge de població urbana: 72,6%, superior al mundial
(69,6%)
• Històric èxode rural i industrialització durant el S. XIX, i ciutats
esdevenen grans centres de decisió i poder.
• Dues ciutats entre les més poblades del món: Londres i París
(llocs 24 i 26 respectivament)
• Zona més urbanitzada: Banana blava i creixent la influència de
la xarxa mediterrània (ciutats espanyoles, franceses i italianes)
C) Fluxos migratoris
• Les noves migracions estan contribuint a importants canvis
demogràfics en la U.E.
• Estats amb més nombre d’estrangers residents: Alemanya
(7milions), Espanya (5M), UK (4M), França (3M) i Itàlia (3M)
• Política restrictiva d’arribada d’emigrants.
• La seva procedència és principalment de Europa de l’Est,
Amèrica Llatina, Magreb, Turquia i l’Àfrica Negra.
• Importants conseqüències polítiques i socials: pujada electoral
de l’extrema dreta, zones d’exclusió social, crisi del concepte de
ciutadania europea, etc.
Activitats: les tres de la pàgina 311

27
5.- MAGNITUDS ECONÒMIQUES7.- POBLACIÓ I CIUTATS
La Banana Blava, també coneguda com Megalópolis Europea o Dorsal Europea, és un corredor urbanitzat discontinu situat a Europa
Occidental. S'estén aproximadament des del nord-oest de Anglaterra, al nord, fins a Milà, al sud. La curvatura d'aquest corredor (d'aquí el
nom) abasta ciutats com Manchester, Londres, Brussel·les, Amsterdam, Colònia, Frankfurt del Meno, la Conca del Ruhr, Luxemburg,
Estrasburg, Basilea, Zuric, Milà, Torí ; a inicis del segle XXI també estan incloent-se en tal conurbació l'aglomeració parisenca, Gènova,
Mònaco, Niça . Cobreix una de les majors concentracions d'habitants, diners i indústria del món.
El concepte va ser desenvolupat en 1989 per RECLUS, un grup de geògrafs francesos dirigits per Roger Brunet. Uns 90 milions de
persones viuen en la Banana Blava. El nom li ha estat donat per la imatge que presenta en fotos satèl.lits.

28
8.- UE: PROBLEMES I PERSPECTIVES
Alguns problemes encara presents a la Unió Europea:
1. Existència d’excedents agrícoles i pesquers
2. Deslocalització industrial amb el conseqüent atur
3. Manca de modernització d’alguns sectors industrials i de serveis
4. Diferències de nivell de vida i benestar entre regions
S’ha intentat resoldre aquests problemes amb subvencions i ajuts a empreses i regions
El repte continua essent l’Europa social i política més que no pas l’econòmica.
Queda pendent també resoldre l’entrada de Turquia.
També cal fer front a l’escepticisme de molts ciutadans respecte el projecte europeu, com es demostra amb
l’alta abstenció (56%) en les eleccions al Parlament Europeu, el rebuig d’holandesos i francesos a la
Constitució Europea el 2005, el vot en contra del Tractat de Lisboa (substitució de la Constitució Europea) per
part dels irlandesos el 2008 o les actuals mesures per fer sortir de la crisi a països com Espanya, Portugal,
Grècia o Xipre.
També cal fer front a l’envelliment de la població, aconseguir la modernització econòmica dels països de
l’Est i superar els desequilibris interns.

Unió europea

More Related Content

What's hot

Viewers also liked

Similar to Unió europea

More from Toni Raya

Unió europea