T 6 espais agraris 2016

ELS ESPAIS DEL SECTOR PRIMARI
2n de batxiller
IES Sant Vicent
Gràcia Jiménez IES Sant Vicent

“L'activitat agrària, a més d'aliments i matèries primeres, produeix
simultàniament altres béns i serveis.
Aquesta nova visió de l'agricultura com a activitat multifuncional
reconeix la contribució real del sector per al benestar de tota la
població.
Efectivament, aquest sector no solament subministra a la societat
aliments i matèries primeres, sinó també tot un conjunt de béns i
serveis públics de caràcter ambiental (suport d'hàbitats, manteniment
de paisatges antropitzats, etc.) i social (contribució a la viabilitat
d'àrees rurals i la protecció del patrimoni cultural), determinant amb
açò el nivell de vida del conjunt de la societat.”
( Text adaptat a partir de José A. Gómez-Limón y
Almudena Gómez-Ramos. Universitat de Valladolid)

introducció

Recorda:
1 àrea equival a 10m x 10m = 100 m2
1 hectàrea = 100 àrees = 10.000 m2
L'agricultura, com a activitat característica el món rural, no ha deixat de
perdre pes econòmic i social a Espanya durant l'últim mig segle. L'any
2014 la contribució del sector agrari al Producte Interior Brut ha sigut
només del 2,5 % i la població activa agrària, que fa trenta anys suposava
el 20 % del total, a penes supera ara el 4’1 % i no deixa de descendir.
Malgrat aquestes dades, l'agricultura espanyola s'ha modernitzat
notablement, amb elevats índexs de mecanització, i ha millorat molt la
seua productivitat, encara que menys que altres sectors productius, d'ací
la seua pèrdua de posició relativa. A més, és l'activitat que utilitza i
gestiona actualment quasi el 90 % de la superfície geogràfica (més de 44
milions d'hectàrees), sent el segon país de la Unió Europea (UE), molt
prop de França, en superfície agrària censada.

El sector primari comprèn l’agricultura, la
ramaderia, la silvicultura i la pesca.
La producció del sector primari es destina al
consum directe o al sector industrial (matèries
primeres)
APORTACIÓ DELS SECTORS
ECONÒMICS AL P.I.B. (2014)
Agricultura 2,5
Indústria 17,5
Construcció 5’6
Serveis 74’4
OCUPACIÓ PER
SECTORS
4,1
13,9
5’9
76,1
AQUESTES DADES VARIEN
NOTABLEMENT SI LES
CONSIDEREM PER
COMARQUES

Año
Agricultura y
pesca
Industria y
energía
Construcción Servicios
1970 11,0 34,0 8,8 46,3
1980 7,0 28,6 7,9 56,5
1990 5,5 25,1 8,8 60,6
2000 4,4 20,9 8,3 66,4
2005 3,1 18,4 11,6 66,8
2009 2,5 15,1 10,7 71,7
2010* 2,7 15,6 10,1 71,6
2010** 2,6 16,1 11,9 69,3
2011 2,7 16,9 11,5 69,0
2012 2,5 17,4 8,6 71,5
2013 2,6 17,5 7,8 72,1
2014 2,5 17,5 5,6 74,4
ESTRUCTURA DEL PIB PER SECTORS ECONÒMICS EN ESPANYA

Año
Agricultura y
pesca
Industria Construcción Servicios
1970 29,3 25,3 8,9 36,5
1980 18,6 27,2 9,3 44,9
1990 11,5 23,7 9,9 55,0
2000 6,6 20,0 11,2 62,3
2005 5,3 17,3 12,4 65,0
2007 4,6 16,0 13,3 66,3
2009 4,2 14,4 9,7 71,7
2010 4,4 14,2 8,5 72,8
2011 4,5 14,2 7,2 74,1
2012 4,6 14,0 6,4 75,0
2013 4,7 13,6 5,8 75,9
2014 4,1 13,9 5,9 76,1
ESTRUCTURA DE L’OCUPACIÓ EN L’ECONOMIA ESPANYOLA

Obtenim del sòldiferents usos: com a
suport de les plantes, per a l'edificació,
carreteres, ubicació de fosses sèptiques,
font de recursos minerals, o de materials
de construcció.
Per altra part, és posseïdor de recursos
geològics, geomorfològics o
paleontològics i és testimoni de l'evolució
del planeta.
A més a més, és receptor d'impactes,
com l'erosió, la contaminació, la
sobreexplotació i l'empobriment de la
seua fertilitat, la degradació biològica, la
compactació i la pèrdua irreversible por
recobriments artificials.
Els usos primaris
que fem del sòl,
són:
•Agraris
•Ramaders
•Forestals

Usos del sòl

DESTAQUEM
Secà herbaci: destacant
cereals com el blat, la
dacsa o l’ordi. Girasol i
lleguminoses, menor
producció.
Vinya: tot i haver
disminuït, ocupa un lloc
destacat en la producció
mundial.
Olivera:
aproximadament un 12%
de la superfície
cultivada. Primer
productor mundial.
Regadiu extensiu:
cereals com la dacsa i
l’ordi, plantes industrials,
girasol, tabac...
Regadiu intensiu: fruites
(cítrics) i hortalisses.

L’ÚS AGRÍCOLA
http://www.ine.es/prensa/np668.pdf
Últim cens agrari realitzat per
l’INE és de 2009:
El nombre d'explotacions agràries censades l'any 2009 es va situar en 989.796,
(disminució del 23,2% respecte a les registrades en l'anterior cens agrari de 1999)
La disminució de la SAU va tenir reflex tant en les terres llaurades (–8,43% de
variació respecte a l'últim cens), com en les terres per a pastures permanents (–10,58%).
Les unitats de treball-any per explotació (UTA mitjana per explotació) van registrar
un increment del 7,3% com a conseqüència del procés de concentració i especialització
de les explotacions que s'ha produït entre 2009 i 1999.
La Superfície Agrícola Utilitzada
(SAU) era en 2013 de 23,033
milions d’hectàrees

Gràcia Jiménez IES Sant
Vicent
AGRICULTURA 2012 2013 avance 2014
Superficie agrícola
utilizada (SAU) (miles
de ha)
23.655 23.033
Tierras labradas (miles
de ha)
17.364 16.981 16.912
Superficie agraria
utilizada de secano
(miles de ha)
13.511 13.441 13.737
Superficie agraria
utilizada de regadío
(miles de ha)
3.853 3.541 3.540
Explotaciones agrícolas
perceptoras de la PAC
(miles)
904,3 891
Cooperativas agrícolas
(número)
3.861 3.844
Facturación media
cooperativas agrícolas
(miles €)
6.170 6.684
Productores, elabor. y
comerc. agricultura
ecológica (nº)
32.724 33.704
Explotaciones
ganadería ecológica
(número)
66.104 5.808
Superficie agraria
utilizada agric.
ecológica (miles ha)
11.757 1.610

L’ÚS RAMADER
Degut a un procés de concentració, el nombre d'explotacions de cada espècie de
bestiar es va reduir entre 2009 i 1999. Els majors descensos es van donar entre les
explotacions de porcins (–61,4%), aus (–59,6%) i equins (–52,4%). Per la seua
banda, el nombre d'explotacions de caprins i bovins va disminuir més d'un 40% i el
d'ovins un 35,6%.
No obstant açò, en el període intercensal es va produir un augment en el nombre
mitjà de caps per explotació en totes les espècies de bestiar. Els majors increments
es van produir en les explotacions de porcins (un 190,7% més de nombre mitjà de
caps), en les avícoles (173,9% més) i en les d'equins (128,1%).
Per espècies, el nombre major de caps va correspondre a les aus, amb quasi 201
milions, seguit dels porcins, amb 24,7 milions, i els ovins, amb 16,6 milions.
Entre els anys 2009 i 1999 el nombre de caps s'ha incrementat en el bestiar porcí
(un 12,3%), avícola (un 10,7%) i equí (un 8,7%). Per contra, s'ha reduït en
el bestiar oví (–20,8%), caprí (–13,3%) i boví (–8,0%).

GANADERÍA 2011 2012 2013
Censo sector bovino
(millones de cabezas)
5,92 5,81 5,69
Censo sector ovino
17,00 16,34 16,12
Censo sector caprino
2,69 2,64 2,61
Censo sector porcino
25,64 25,25 25,49
Producción bovino (peso en
canal miles toneladas)
604 591 581
Producción ovino (peso en
131 122 119
Producción caprino (peso
en canal miles toneladas)
11,1 9,7 8,9
Producción porcino (peso
en canal miles toneladas)
3.469 3.466 3.431
Aves sacrificadas (millones
de aves)
703,7 703,9 685,5
Aves sacrificadas (peso en
1.374 1.384 1.343
Producción total leche
(≈85% vaca) (millones litros)
7.270 7.309 7.404
Producción huevos de
gallina (millones docenas)
1.083 951 982

L’ÚS FORESTAL
la superfície forestal ha augmentat en Espanya un 50%
des de 1970 fins ara, la qual cosa implica que el bosc
passa d'ocupar 12 milions d'hectàrees a 18. Segons el
subdirector de la FAO, Enrique Rojas, aquest increment
es deu “a l'enfonsament del mitjà rural, més que a
polítiques forestals efectives. L'abandó de l'agricultura ha
causat l'expansió natural dels boscos".
L’actual crisi està afectant els
pressupostos, que es redueixen
pràcticament a elements de
contingència com els incendis
forestals i es desenvolupen menys
polítiques actives. De fet, en la
Llei d'Economia Sostenible
apareixien iniciatives interessants
que no van tirar endavant a causa
de les restriccions financeres
actuals. L'avanç descontrolat del
bosc pot accentuar l'augment dels
incendis en els pròxims anys.

Paisatges
agraris

PAISATGES AGRARIS: CAUSES DE LA SEUA DIVERSITAT
FÍSIQUES
Medi natural poc favorable: 2/3 de la superfície
espanyola es troben per sobre dels 500 m i al voltant
del 20 % supera els 1.000 m.
Això repercuteix negativament en el conreu de certs
productes, sobretot els hortícoles, degut a un major
rigor climàtic. A més, en les zones de relleu accidentat
predominen uns sols degradats poc aptes per a
l’agricultura.
L’abundància de precipitacions al nord del país ofereix
un medi més favorable per a la ramaderia gràcies a la
riquesa de pastures naturals i la humitat, que afavoreix
els conreus farratgers.
Al sud i a l’est, amb temperatures més suaus, malgrat
les escasses precipitacions, hi ha millors condicions per
als productes hortícoles, el cicle de maduració dels
quals pot avançar el d’altres espais europeus (productes
primerencs).
Aquest avantatge s’incrementa a les zones que reben
més hores de sol a l’any; no obstant això, en aquests
llocs la dotació d’aigua, tan necessària per a aquests
productes, resulta insuficient. Gràcia Jiménez IES Sant Vicent

Des de l’antiguitat han aparegut tècniques
que han mirat de donar solucions als
problemes o les dificultats que planteja el
medi físic; els esforços s’han incrementat
recentment, a mesura que la rendibilitat
econòmica d’alguns conreus ha augmentat.
De primer va ser el guaret, a les grans
extensions de secà, i posteriorment els
regadius, cada vegada més complexos, o
conreus d’hivernacle i hidropònics.
Igualment, s’intenten pal·liar els problemes
que presenta una topografia accidentada
mitjançant la construcció de terrasses o
bancals. En l’actualitat, en els llocs que
tenen una rendibilitat agrària elevada
(costa oriental i meridional de la
península), els sistemes per solucionar les
diferents mancances del sòl s’han
multiplicat.

HUMANES
Població activa agrària envellida
La modernització de l’agricultura i el desenvolupament industrial en algunes
regions, propiciaren un important èxode rural interior i cap Europa, causant
del despoblament de moltes àrees i de l’envelliment gradual de la població
agrícola.
Dels 4,7 milions d’actius agraris en 1940, es va passar a 1,3 milions el 1994.
L’any 1994 els majors de cinquanta anys superaven el 38 %; i en l’extrem
oposat, els actius agraris menors de 20 anys eren no arribaven al 4% el 1994.
Aquest procés no sembla que haja acabat.

Propietat repartida de manera desigual
L’estructura de la propietat agrària s’ha
anat constituint al llarg del temps. Hi va
tenir un paper important la repoblació
medieval, que va donar lloc a diferents
formes de repartiment de les terres
conquerides als musulmans.
Això explicaria, junt a factors relacionats
amb el tipus de cultius, l’escassetat
d’aigua..., la major o menor parcel·lació i/o
dispersió de la propietat agrària.
Des de finals del segle XIX s’han aplicat
polítiques agràries destinades a modificar
l’estructura de la propietat amb resultats
poc significatius.
HUMANES

TIPUS DE PAISATGES AGRARIS
•ATLÀNTIC
HUMIT
•DE MUNTANYA
•INTERIOR
PENINSULAR
•MEDITERRANI I
SUD-ATLÀNTIC
•CANARI
http://www.slideshare.net/isaacbuzo/los-paisajes-agrarios-de-espaa
En aquesta
presentació
revisaràs els
paisatges agraris
espanyols

Tendències de
l’agricultura
actual

1.LA GLOBALITZACIÓ
Des del final de la II Guerra Mundial fins a mitjan anys setanta, el sistema
capitalista de mercat estava centrat en la dimensió estatal i estretament regulat.
Particularment les agricultures, creixentment integrades per la agroindustria,
estaven fortament protegides pels estats.
A partir d'aquesta època el model evoluciona cap a unes economies nacionals
cada vegada més obertes, amb les grans empreses transnacionals (financeres i
productives) lliures de regulacions públiques, com els agents decisoris
principals, que integren els diversos països en xarxes unitàries de decisió
empresarial.
2.LA COMPETÈNCIA
Un dels aspectes clau d'aquesta
reestructuració és que tothom competeix
amb tothom. Actualment es produeix a
nivell mundial i per al consum en mercats
mundials. I els àmbits que semblen més
remots es veuen afectats per aquesta
dinàmica.
LES GRANS TENDÈNCIES DE L’AGRICULTURA ACTUAL

3. INTERNACIONALITZACIÓ DE
LA PRODUCCIÓ.
Cada vegada més la producció
agrària es converteix en la
producció de matèries primeres
per a la agro-industria, que
elabora productes de consum
per als
mercats mundials. La producció
es presenta «descomposta» en
les seues diverses parts per a
donar lloc a un producte de
consum final «integrat» (made
in the world) format per la
conjunció de diferents elements
que es converteixen en un
producte únic de consum.
4. AGRICULTURA INTENSIVA.
La línia dominant sembla ser la de la continuació
del model d'agricultura intensiva de la
postguerra: augment del volum produït,
estandardització dels productes, especialització,
tecnologies dures i concentració de la producció
en grans explotacions per a la producció a costos
decreixents per a la indústria agroalimentària que
produeix per als mercats urbans. Tot açò no ja a
nivell d'estats sinó mundial.

5. DESREGULACIÓ.
La regulació i els suports públics dels
estats van disminuint i els mercats i
sistemes productius estan cada vegada
més liberalitzats. Açò porta al fet que
l'agricultura depenga cada vegada més
exclusivament de les decisions de les
empreses agroalimentàries i al fet que
només els productors més forts puguen
mantenir la seua activitat agrària,
plantejant-se grans dificultats per a la
supervivència dels més febles.

TENDÈNCIES ACTUALS DEL SECTOR AGRARI ESPANYOL
•REDUCCIÓ DEL NOMBRE I CONCENTRACIÓ DE LES
EXPLOTACIONS AGROPECUÀRIES
Procés accelerat des de l’entrada en la Unió Europea, pel qual
s’ha reduït el nº d’explotacions. 1’7 milions d’explotacions,
front a 3 milions en 1962 (entre 1999 i 2005: un 40% de
reducció) Causes: demogràfiques, grandària de les
explotacions (explotació mitjana 23 ha.), costos elevats...
Les explotacions ramaderes també s’han reduït (un 80% entre
1997 i 2007) degut a l’envelliment dels ramaders, la disminució
de la quota làctia (PAC) i l’augment dels costos.
•MODERNITZACI
Ó DE LES
EXPLOTACIONS
Les explotacions
en funcionament
han hagut de fer
front a una
modernització de
la maquinària,
instal·lacions,
majors inversions
en fertilitzants,
plaguicides... (pla
“renove”)

•AUGMENT DE LA SUPERFÍCIE DE REGADIU I MILLORA DE
LES TÈCNIQUES DE REC
A pesar de l’escassetat d’aigua, els regadius han augmentat
degut a la seua major productivitat (multiplica per 6 la del
secà). La superfície de regadiu totalitza a Espanya una mica
més de 3.700.000 ha, és a dir, aproximadament el 7% de la
superfície geogràfica i quasi la cinquena part de la superfície
agrària útil. Malgrat aqueixa reduïda dimensió relativa, la
intensitat productiva de les terres regades i la importància
dels capitals en elles invertits, expliquen que una mica més
del 35 % del Producte Brut Agrícola s'obtinga d'aquestes
terres.
Diversos estudis apunten que la
producció dels aliments que
consumeix una persona al dia
requereix una despesa d’entre
2.000 i 5.000 litres d’aigua,
segons dades aportades per
l’Organització de les Nacions
Unides (ONU)
Les terres de regadiu
consoliden el
poblament, a diferència
del secà que tendeix al
despoblament.
S’han substituït sistemes
de rec obsolets. Però cal
millorar i racionalitzar
més els sistemes per
evitar pèrdues
innecessàries d’aigua
(en alguns llocs del 50%)

•BIOCARBURANTS
El seu desenvolupament ha estat
molt gran en els últims anys.
Tenen l’avantatge que es
produeixen a partir de vegetals,
la qual cosa pot augmentar el seu
preu de mercat (si s’usen
aliments per fer-ho), i també
l’inconvenient de ser
contaminants. Malgrat l'augment
de la demanda de biodièsel, la
producció de la indústria
nacional va baixar en 2011 per
primera vegada en la història,
esfondrant-se quasi un 50% i
situant el ràtio mitjà d'utilització
de la seua capacitat en només el
14%. Una de les causes és la
competència d’Indonèsia i
Argentina.
http://www.bio-oils.com/BIOCARBURANTES_DEFINICION_Y_TIPOS.pdf
Es poden distingir dues
classes de
biocarburants:
Bioetanol: alcohols i els
seus derivats
Biodièsel: olis obtinguts
a partir dels cultius de
llavors oleaginoses, com
ara la colza, la soja i el
gira-sol.

•CULTIUS TRANSGÈNICS
Els organismes transgènics són aquells que han
estat modificats genèticament amb la finalitat
de millorar la seva producció. Entre ells
destaquen el blat de moro, la soja, la patata, el
tomàquet i el cotó. Actualment s'estan fent
estudis amb diferents mamífers com ovelles i
vaques productores de carn i llet, porcs pels
xenotransplanstaments entre d'altres.
Arguments en contra:
Toxicitat i menor qualitat dels
aliments
Poden produir al·lèrgies i
resistència als antibiòtics
Augment de l’ús de químics en
agricultura
Impredictibles conseqüències
genètiques
Alteració del valor nutritiu
Pèrdua de biodiversitat
Arguments a favor:
Resistència a malalties i plagues
Tolerància a herbicides
Resistència a condicions ambientals adverses
Major rendiment o productivitat
Retard en la maduració una vegada collits
Producció ràpida d’antibiòtics
Aliments amb anticossos i vitamines inclosos

Greenpeace ha editat una guia sobre
transgènics que ens dona bastant
informació:
http://www.greenpeace.org/espana/Global/espana/report/transgenicos/Textos-
listado-5edicion.pdf

•AGRICULTURA ECOLÒGICA
L'agricultura ecològica, es pot definir de
manera senzilla com un compendi de
tècniques agràries que exclou normalment l'ús,
en l'agricultura i ramaderia, de productes
químics de síntesis com a fertilitzants,
plaguicides, antibiòtics, etc., amb l'objectiu de
preservar el medi ambient, mantenir o
augmentar la fertilitat del sòl i proporcionar
aliments amb totes les seues propietats
naturals.
http://www.magrama.gob.es/es/alimentacion/temas/la-agricultura-ecologica/
http://www.magrama.gob.es/es/alimentacion/temas/la-agricultura-
ecologica/INFORME_NACIONAL_2011_190912_tcm7-220494.pdf
Estadística sobre
producció ecològica

•DEPENDÈNCIA DE LA P.A.C. (Política Agrària
Comunitària)
La PAC està sent molt criticada per la seua
incapacitat, malgrat les enormes subvencions
que ha aportat, per a dotar de veritable
autonomia empresarial el sector agrari. De fet
s’ha creat una gran dependència cap a les
subvencions, que, per altra banda han
repercutit més sobre les grans explotacions
agràries que sobre les mitjanes i petites.
•CAPACITAT EXPORTADORA
La capacitat exportadora del sector agrari s’ha
vist minvada per la competència d’altres països
alhora que han augmentat considerablement
les importacions per satisfer el nostre consum
intern (carn, cereals, soia) tradicionalment
limitat a fruites, cafè, cotó, tabac i cacau.
Exportem vins, olis, i productes d’horta i fruites
(cítrics)

RAMADERIA
Del total de la producció agrària espanyola,
quasi un 40 % correspon al sector animal -a la
ramaderia-, que no ha cessat de créixer en els
últims anys, i el 60 % restant, al sector
vegetal.
La cabanya i l'organització dels sistemes
ramaders presenta a Espanya una clara
diversitat regional en funció d'aspectes
agroclimàtics, empresarials i culturals.
En les províncies humides del nord, amb
riques pastures i prats, domina el bestiar boví
d'orientació làctica o mixta, enfront del
predomini del boví extensiu de carn i el porcí
ibèric de les terres adehesades de l'oest i sud-
oest peninsular.
Crida poderosament l'atenció el gran pes de
la ramaderia industrial porcina i avícola, que
situa a Catalunya, i dins d'ella a Lleida, al
capdavant del sector ramader a Espanya.
Sabies que produir
un quilo de blat
requereix 1.500
litres d’aigua,
mentre que per
obtenir un quilo de
carn de boví es
necessiten 15.000
litres?

http://www.ign.es/espmap/fichas_rural_bach/pdf/Rural_Ficha_03.pdf
AQUICULTURA
Dins del sector primari, es troba la pesca.
Espanya ocupa un lloc destacat en el món i en
la UE per volum de captures; el descens
d'aquestes en els últims 20 anys, de més d'1
milió de tones en 1987 a 711.000 en 2006,
s'ha compensat amb la producció procedent
de l'aqüicultura, en la qual Espanya és primer
país productor de la UE. Es tracta d'una
activitat innovadora i industrial, que contrasta
amb els sistemes tradicionals de marisqueo,
per exemple el de la captura del percebe.
http://www.slideshare.net/isaacbuzo/la-
pesca-en-espaa
SECTOR PESQUER EN
ESPANYA
LA PESCA

ESPAIS RURALS: PROBLEMES I SOLUCIONS
El principal problema del medi rural està
relacionat amb el relleu generacional i la
permanència de les persones en el territori,
especialment dones, que són les que fan
possible els processos de dinamització i
desenvolupament rural. Sense teixit social, en
territoris buits, deserts demogràfics
masculinitzats, és pràcticament impossible
realitzar projectes relacionats amb la defensa
de la biodiversitat en el món rural.
Com a dada esperançadora, hi ha una lleugera
recuperació que s'inicia a la fi dels 90, amb els
municipis de 2.000 a 5.000 habitants, que fins
i tot en ocasions creixen demogràficament. En
la majoria de les ocasions la causa no és una
taxa de creixement vegetatiu positiva, sinó la
immigració de retornats, prejubilats,
immigrants.
La vida actual en un
entorn rural no té res a
veure amb la d'unes
poques dècades arrere. La
generalització de les
comunicacions, tant de
persones i mercaderies
(mitjançant millors
accessos viaris) com
d'informació (mitjançant
accessos, en aquest cas, a
les tecnologies de la
informació i la
comunicació) han anat
desdibuixant l'aïllament
secular del món rural
respecte de l'urbà..

•Problemes d’infrastructures i
d’equipaments
La justicia suspende el cierre de
urgencias en Castilla-La Mancha
El Tribunal Superior de Justicia de la
región paraliza cautelarmente la
decisión de la Junta, que afecta a 21
municipios.
El Gobierno de Cospedal recurrirá la
decisión.
(El País, 17-01-2013)
ESPAIS RURALS: PROBLEMES I SOLUCIONS
La urbanització, la industrialització, el
desenvolupament de la infraestructura de
transports, l'excés de turisme en alguns llocs, la
proliferació de construccions disperses amb la
consegüent parcel·lació de l'espai i la utilització
a voltes indiscriminada de noves tècniques en
tots els ordres de la vida, inclosa l'agricultura,
constitueixen factors que han deixat i deixaran
profunda petjada en l’agro. En altres zones són
més aviat l'èxode rural, l'abandó i l'erosió de
les terres o la desertificació de regions
senceres arrasades pels incendis els que
conformen la imatge de progressiva degradació
del camp.
Aquests problemes estructurals agraris i
ecològics es plantegen avui dia
dins d'un context general especialment difícil:
nivell de desocupació elevada, creixement
econòmic limitat i importants dèficit
pressupostaris.

Mujeres más invisibles en el mundo rural
(El País, 20-05-2011)
http://elpais.com/diario/2011/05/20/sociedad/1305842401_850215.html

http://www.ine.es/prodyser/pubweb/anuario12/anu12_12agric.pdf
ANUARI ESTADÍSTIC 2012
AGRICULTURA
RAMADERIA
SILVICULTURA
PESCA
ACÍ POTS TROBAR ACTUALITZADES
PER L’INE LES DADES RELATIVES AL
SECTOR PRIMARI A ESPANYA.

http://es.wikipedia.org/wiki/Agricultura_en_Espa%C3%B1a
http://www.ine.es/prensa/np668.pdf
http://www.ambientum.com/boletino/noticias/superficie-forestal-aumentado-un-
50-Espana.asp
http://publicacions.iec.cat/repository/pdf/00000036/00000089.pdf
http://www.ingoserma.com/escenarios.pdf
http://www.ign.es/espmap/bachillerato.htm
ALTRES WEBS CONSULTADES
http://www.fao.org/docrep/004/y3557s/y3557s11.htm

T 6 espais agraris 2016

Recommended

Recommended

More Related Content

What's hot

What's hot (20)

Viewers also liked

Viewers also liked (20)

Similar to T 6 espais agraris 2016

Similar to T 6 espais agraris 2016 (20)

More from graciajt

More from graciajt (20)

Recently uploaded

Recently uploaded (9)

T 6 espais agraris 2016