1. 14. LA UNIÓ EUROPEA Georgina Teruel Sara Moreso

2. 1. El medi físic d’Europa 1.1. El relleu 1.2. El clima

3. 1.1. El relleu Presenta una manca de grans altituds. Ha afavorit la població, la mobilitat i els intercanvis comercials i culturals Massissos i muntanyes antigues Formades: primària i paleozoica. Successió de muntanyes desgastades perfils suaus i cims aplanats, àmplies valls, rius cabalosos que desemboquen a l’oceà Atlàntic. Muntanyes joves Formades al període terciari. Muntanyes recents, altituds considerables, formes agudes, crestes i pics, situades al sud del continent.

4. 1.1. El relleu Planes La Gran Plana Europea és la més important, està formada pels al·luvions dels rius i per les morenes disposades per antigues glaceres

5. 1.2. El clima En l’atituds mitjanes predominen els climes temperats. Influència marítima comporta que hi hagi temperatures suaus i precipitacions abundants. Tipus de climes: Clima oceànic: temperatures suaus, pluviositat elevada i aire humit de l’Atlàntic. Clima continental: temperatures contrastades, precipitacions escasses.

6. 1.2. El clima Clima mediterrani: temperatures càlides, influència de la massa d’aire subtropical a l’estiu i del Mediterrani a l’hivern. Clima polar: temperatures molt baixes i precipitacions escasses, forma de neu. Clima d’alta muntanya: baixes temperatures.

7. 2. La unió Europea: magnituds econòmiques 2.1. Les activitats primàries 2.2. La indústria i la construcció 2.3. El sector servei

8. 2.1. Les activitats primàries Sector agrari: molt mecanitzat, tècniques modernes, productiu i rendible. Especialització per zones: - Àrea mediterrània: agraris de secà i regadius intensius. - Regions oceàniques: la ramaderia. - Interior continental: explotacions agrícoles i ramaderes. - Països nòrdics: explotació dels recursos forestals.

9. 2.1. Les activitats primàries Producció agrícola: a la Unió Europea el principal conreu són els cereals i el blat. Ramaderia: predomina el bestiar porcí, destaca la producció lletera. Sector pesquer: reducció de la quantitat de captures. Aqüicultura: les espècies principals són els mol·luscs, la truita irisada i el salmó

10. 2.2. La indústria i la construcció Els sectors industrials: valor afegit més elevat i donen feina a un major nombres de persones. Repte principal: la globalització i els canvis tecnològics i defugen qualsevol tipus d’intervencionisme. La construcció: afectada per la crisi econòmica iniciada a l’any 2008.

11. 2.3. El sector serveis Procés de terciarització, les activitats terciàries donen treball a una proporció similar a la població ocupada. El comerç: la UE és el principal exportador de mercaderies i serveis del món. Els intercanvis comercials de béns amb l’exterior es una cinquena part de les importacions i exportacions mundials. Va registrar un dèficit comercial. La maquinària, productes químics i farmacèutics, vehicles i avions, principals productes.

12. 2.3. El sector serveis Els transports: el transports de passatgers predomina el de carretera. El transport marítim l’utilitzen per al comerç de mercaderies. El transport aeri de passatgers arribà a prop dels 800 milions l’any 2007.

13. 3. La Unió Europea: trets socials i culturals 3.1. Trets socials 3.2. Trets culturals

14. 3.1. Trets socials La UE intenta beneficiar els ciutadans amb: Educació: financia programes d’educació Sanitat: assistència mèdica a qualsevol país de la UE. Combat contra les drogues i el tabac. Treball i política social: dret a treballar a qualsevol país de la UE.

15. 3.2. Trets culturals Diversitat cultural Patrimoni cultural de la UE: l’objectiu és mantenir la diversitat cultural. Indústries culturals de la UE: font d’ingressos important. Un dels fonaments culturals més importants és la diversitat de llengües.

16. 4. La Unió Europea: Població i ciutats 4.1. La distribució de la població 501 milions d’habitants. Més que els EUA Augment demogràfic es mantindrà fins 2040 +poblats: Alemanya, França i Regne Unit -poblats: Xipre, Luxemburg, Malta Densitat alta Distribució per sexes: dones 51,19% i homes 48,81% Estructura població: piràmide contractiva (envelliment població europea)

17. 4. La Unió Europea: Població i ciutats 4.2. El creixement natural És baix, però en diferències. Alt creix. natural: Irlanda, Xipre, Espanya, Luxemburg i Regne Unit. Creix. negatiu: Bulgària, Letònia, Hongria, Alemanya, Romania, Lituània, Portugal, Itàlia i Estònia. Taxes de natalitat, de fertilitat i de mortalitat baixes. Esperança de vida a la UE superior a la mundial.

18. 4. La Unió Europea: Població i ciutats 4.3. Els fluxos migratoris Estats amb + immigrants: Alemanya, Espanya, Regne Unit, França i Itàlia. Països amb + emigrants: Irlanda, Romania i Polònia. Corrents migratoris exteriors de: Europa de l’est, Turquia, Amèrica Llatina i Àfrica.

19. 4. La Unió Europea: Població i ciutats 4.4. La població urbana de la UE Percentatge de població urbana superior al mundial. S.XIX: gran creixement per la industrialització i l’èxode rural. Nuclis urbans més importants de la UE: Londres i París. Banana blava : gran xarxa urbana que domina la UE. Xarxa mediterrània en creixement.

20. 5. La construcció de la UE 2ª Guerra Mundial = necessitat d’una Europa unida 25 març 1957: Tractat de Roma, pel qual es posà en marxa la CEE o Mercat Comú 1992: Tractat de Maastricht (CEE => UE) Actualment: 27 estats membres; gran potència econòmica i comercial.

21. 5. La construcció de la UE Procés d’adhesió d’Espanya a la Comunitat Europea Dictadura Franco => Espanya aïllada i endarrerida Democràcia 1978: adhesió espanyola a la CEE (12 juny 1985) Objectiu: recuperar per a Espanya la identitat política i cultural europea i assolir uns nivells de riquesa i de benestar similars als dels altres membres de l’Europa comunitària.

22. 6. Funcionament de la UE: institucions i polítiques 6.1. Una institució supranacional: la UE Consell Europeu : definir orientacions polítiques i prioritats de la UE Parlament Europeu (eurodiputats): funció legislativa Consell de la UE : aprova les lleis (que legisla en comú amb el Parlament Europeu) i el pressupost Comissió Europea : funció executiva Tribunal de Justícia : funció judicial Tribunal de Comptes : comprovar el pressupost de la UE http://europa.eu/abc/panorama/howorganised/index_es.htm#europeancouncil

23. 6. Funcionament de la UE: institucions i polítiques 6.1. Una institució supranacional: la UE A més, té diversos òrgans: Òrgans consultius. Comitè Econòmic i Social Europeu + Comitè de les Regions Òrgans financers. Banc Europeu d’Inversions + Fons Europeu d’Inversions + Banc Central Europeu Òrgans especialitzats. Defensor del Poble Europeu

24. 6. Funcionament de la UE: institucions i polítiques 6.2. La unificació monetària: l’euro 1999: Banc Central Europeu com a organisme central regulador 3 fases de convergència, per aproximar les polítiques eco. i financeres dels diferents estats 1 de gener del 2002: euro Dinamarca, Regne Unit i Suècia: fora de l’eurozona Euro= alça dels preus i inflació + eliminació costos i comissions dels canvis de moneda, simplificació tràmits i transaccions internacionals

25. 6. Funcionament de la UE: institucions i polítiques 6.3. Unificació social i de política exterior 1992, bases de la ciutadania europea: lliure circulació i residència sense restriccions 1995, acord de Schengen: fi dels controls fronterers interns dels estats Actualment s’han potenciat les fronteres externes de l’espai Schengen per obstaculitzar la immigració il·legal UE pretén crear una política exterior i de seguretat comuna (PESC)

26. 6. Funcionament de la UE: institucions i polítiques 6.4. Política regional europea Obj.: intentar reduir els desequilibris regionals, aportant ajudes en forma d’inversions. Es creen els Fons Estructurals i els Fons de Cohesió. Quan Espanya i Portugal van entrar a la CEE van rebre fons europeus.