Tema 3 de Ciències Socials, 4t de Primària.

1. +
Unitat 3: PAM A PAM
PERSONES, CULTURES I SOCIETATS

2. +
1. DENOMINACIÓ D’ORIGEN
PROTEGIDA (DOP)
 Marca de reconeixement d’un producte d’un lloc
determinat.
 El lloc, el clima o la manera d’elaborar-lo li donen
unes carácterístiques especials al producte.
 Normes per tindre la DOP: Ha de ser originari del
lloc i produït, tansformat i elaborat en el lloc o la
zona geogràfica del nom de la denominació.

3. +
PRODUCTES AMB DENOMINACIÓ
D’ORIGEN VALENCIANA

4. +
PRODUCTES AMB DENOMINACIÓ
D’ORIGEN VALENCIANA

5. +
PRODUCTES AMB DENOMINACIÓ
D’ORIGEN VALENCIANA

6. +
2. PROVÍNCIES DE LA
COMUNITAT VALENCIANA
 A Espanya hi ha 17 comunitats autònomes, a banda de les
ciutats autònomes de Ceuta i Melilla. Cada comunitat
autònoma està dividida en províncies, arribant a les 50 en total
que té Espanya.
 La Comunitat Valenciana és una d’eixes comunitats
autònomes. Es troba a l’est d’Espanya i i està formada per 3
províncies: Castelló, València i Alacant.

7. +
PROVÍNCIES DE LA COMUNITAT
VALENCIANA
 La província de Castelló
està formada per 135
municipis i la capital és
Castelló de la Plana.
 La província de València té
266 municipis i la ciutat de
València n’és la capital.
 La província d’Alacant
agrupa 141 municipis i la
seua capital és la cuitat
d’Alacant.

8. +
COMARQUES DE LA COMUNITAT
VALENCIANA
 Una comarca és un territori
format per municipis pròxims que
comparteixen carácterístiques
geogràfiques, fets històrics o
relacions de veïnatge.
 Cada comarca té un municipi més
important, la capital de comarca,
que és on viu més gent i on hi ha
més serveis: hospitals,
biblioteques, escoles, instituts,
policia i comerços.
 A la Comunitat Valenciana hi ha
34 comarques.

9. +
COMARQUES DE LA COMUNITAT
VALENCIANA
 Saps col·locar cada comarca en el seu lloc?

10. +
3. TIPUS DE COMARQUES
 La nostra comunitat està a l’est de la Península Ibèrica, a la
riba del Mediterrani.
 A més d’aquest territori, tambié hi formen part l’illa de Tabarca
en Santa Pola (Alacant) i l’arxipièlag de les Columbretes en
Castelló de la Plana.
 Segons la zona, hi ha 3 tipus de comarca: de muntanya,
d’interior i de litoral.

11. +
TIPUS DE COMARQUES:
DE MUNTANYA
 Les comarques de
muntanya es troben a
l’oest de la Comunitat
Valenciana, on estan les
serralades més altes.
 El Racó d’Ademús,
Serrans i Ports són tres
exemples.

12. +
TIPUS DE COMARQUES:
DE MUNTANYA
Racó d’Ademús

13. +
TIPUS DE COMARQUES:
DE MUNTANYA
Ports

14. +
TIPUS DE COMARQUES:
DE MUNTANYA
Serrans

15. +
TIPUS DE COMARQUES:
D’INTERIOR
 Les comarques
d’interior estan al
centre de la Comunitat,
on el relleu és molt
suau i predominen les
planes.
 La Plana d’Utiel-
Requena, el Camp del
Túria, i la Ribera Alta
són exemples de
comarques d’interior.

16. +
TIPUS DE COMARQUES:
D’INTERIOR
Plana d’Utiel – Requena

17. +
TIPUS DE COMARQUES:
D’INTERIOR
Camp del Túria

18. +
TIPUS DE COMARQUES:
D’INTERIOR
Ribera Alta

19. +
TIPUS DE COMARQUES:
DE LITORAL
 Les comarques de
litoral estan a la vora
del mar Mediterrani,
de nord a sud de la
Comunitat Valenciana.
 Alguns exemples són
la Plana Alta, l’Horta i
la Marina Alta.

20. +
TIPUS DE COMARQUES:
DE LITORAL
Plana Alta

21. +
TIPUS DE COMARQUES:
DE LITORAL
Horta

22. +
TIPUS DE COMARQUES:
DE LITORAL
Marina Alta

23. +
4. COMARQUES DE LITORAL:
RELLEU
 El tipus de costa més
habitual són les platges
tipus albuferes.
 També hi ha zones on les
muntanyes arriben a la
mar i es formen penya-
segats.
 També hi podem trobar els
cursos baixos dels rius
Millars, Túria, Xuquer i
Segura.

24. +
COMARQUES DE LITORAL:
RELLEU
Albufera de València, Ciutat de València (València)

25. +
COMARQUES DE LITORAL:
RELLEU
Cala del Moraig, Benitatxell, Marina Alta (Alacant)

26. +
COMARQUES DE LITORAL:
RELLEU
Conca del riu Túria, Riba Roja del Túria, Camp del Túria (València)

27. +
COMARQUES DE LITORAL:
FLORA I FAUNA
 Flora: boscos de pins i arbustos com el margalló, la coscolla,
el llentiscle i l’arçot.
Pins i margalló

28. +
COMARQUES DE LITORAL:
FAUNA I FLORA
Flora: Coscolla, llentiscle i arçot

29. +
COMARQUES DE LITORAL:
FAUNA I FLORA
 Fauna: Mamífers: conills. Rèptils: fardatxos. Aus: agrons,
corba marina grossa. Aus aquàtiques: ànecs, fotges, cueta
blanca, camallonga. Peixos: samaruc. Amfibis: ofegabous.
Conill i fardatxo

30. +
COMARQUES DE LITORAL:
FAUNA I FLORA
Fauna: Aus: agró i corba marina grossa.

31. +
COMARQUES DE LITORAL:
FAUNA I FLORA
Fauna: Aus aquàtiques: ànec, fotja, cueta blanca i camallonga.

32. +
COMARQUES DE LITORAL:
FAUNA I FLORA
Fauna: Peixos: samaruc. Amfibis: ofegabou.

33. +
COMARQUES DE LITORAL:
CLIMA
 Temperatures: per la proximitat de la mar, no fa massa fred en
hivern ni massa calor en estiu.
 Precipitacions: a la tardor i primavera hi ha temporals amb
pluges torrencials que de vegades provoquen riuades i
inundacions.

34. +
COMARQUES D’INTERIOR:
RELLEU
 Són comarques formades per
paisatges de plana.
 Encara que no toquen el
Mediterrani, en reben la seua
influència.
 Hi trobem els cursos mitjans
dels rius, així com rambles i
torrents, que normalment
estan secs però que creixen
amb les riuades de tardor.

35. +
COMARQUES D’INTERIOR:
RELLEU
Xàtiva, Costera (València)

36. +
COMARQUES D’INTERIOR:
RELLEU
Albaida, Vall d’Albaida (València)

37. +
COMARQUES D’INTERIOR:
RELLEU
Elda, Vinalopó Mitjà (Alacant)

38. +
COMARQUES D’INTERIOR:
FLORA I FAUNA
 Flora: boscos de pins, alzines i carrasques, matolls com el
timó i el romer, i herbassars com l’espart.
Pi, alzina i carrasca

39. +
COMARQUES D’INTERIOR:
FLORA I FAUNA
Flora: Timó, romer i espart

40. +
COMARQUES D’INTERIOR:
FLORA I FAUNA
 Fauna: mamífers com raboses, porcs senglars, conills i
esquirols.
Rabosa i porc senglar

41. +
COMARQUES D’INTERIOR:
FLORA I FAUNA
Fauna: conill i esquirol

42. +
COMARQUES D’INTERIOR:
CLIMA
 Temperatures: a l’estiu són altes i a l’hivern baixes.
 Precipitacions: plou poc. De vegades hi ha plutges torrencials.

43. +
COMARQUES DE MUNTANYA:
RELLEU
 Hi ha diverses serres que formen
part del Sistema Ibèric, com la
Serra d’Espadà (Alt Palància), la
Serra Calderona (Serrans) i la
Serra de Javalambre (Racó
d’Ademús). També de la
Serralada Subbètica, com la
Serra de Crevillent (Alt Vinalopó),
la Serra de Mariola i la Serra
d’Aitana (Alcoià).
 Hi ha relleus accidentats, cims,
pendents i valls.
 Naixen el Vinalopó (Serra de
Crevillent) i el Palància (Alt
Palància).

44. +
COMARQUES DE MUNTANYA:
RELLEU
Serra d’Espadà

45. +
COMARQUES DE MUNTANYA:
RELLEU
Serra de Mariola

46. +
COMARQUES DE MUNTANYA:
RELLEU
Serra Calderona

47. +
COMARQUES DE MUNTANYA:
FLORA I FAUNA
 Flora: alzina, pi roig i savina.

48. +
COMARQUES DE MUNTANYA:
FLORA I FAUNA
 Fauna: àguiles, voltors, cabres salvatges i mussols.
Àguila i voltor

49. +
COMARQUES DE MUNTANYA:
FLORA I FAUNA
Fauna: cabra salvatje i mussol

50. +
COMARQUES DE MUNTANYA:
CLIMA
 Temperatures: a l’estiu són baixes i a l’hivern molt baixes.
 Precipitacions: són abundants, a l’hivern poden ser en forma
de neu.

51. +
5. ACTIVITAT ECONÒMICA
 Vore en Youtube vídeo explicatiu dels sectors econòmics

52. +
6. POBLACIÓ DE LA COMUNITAT
VALENCIANA
 La Comunitat Valenciana té més de 5 milions d’habitants.
 Les comarques de muntanya estan poc poblades. Encara que
gràcies al turisme i els esports de muntanya en algunez zones
la població no disminueix,hi ha alguns pobles que s’han quedat
abandonats.
 A les comarques d’interior la població es distribueix de form
desigual. A les més industrials hi viu més gent, però a les més
rurals hi viu molt poca que ha emigrat a altres comarques o
ciutats.
 Les comarques de litoral són les mñes poblades, perquè a la
costa es troben les ciutats més grans.

53. +
POBLACIÓ DE LA COMUNITAT
VALENCIANA

54. +
7. FESTES
 Tots els municipis de la Comunitat Valenciana recorden fets
històrics, tradicions, creences, costums i llegendes.
 Una vegada a l’any cada municipi celebra la seua festa major,
que és popular perquè hi participa tota la gent del poble o la
ciutat.
 Entre les activitats que normalment hi ha en la festa major,
destaquen les ballades de gegants i cabuts, els cercaviles,
competicions esportives, gimcanes, correfocs, representacions
teatrals i, sobre tot, molta música.

55. +
FESTES A LES COMARQUES DE
MUNTANYA
 Normalment estan relacionades amb la ramaderia, perquè
durant molsts anys ha sigut l’activitat econòmica més
important.
Gegants i cabuts de Morella (Ports)

56. +
FESTES A LES COMARQUES
D’INTERIOR
 Les festes estan relacionades amb les collites i també amb
l’activitat agraria i ramadera.
 Hi són molt importants les festes dels llauradors i ramaders, ja
que eren la principal activitat econòmica d’aquestes
comarques, a més de la celebració del dia del patró de la
localitat.
Moros i Cristians, Alzira (Ribera Alta)

57. +
FESTES A LES COMARQUES DE
LITORAL
 Moltes festes estan relacionades amb la mar.
 És tradició marinera fer processions marítimes el dia de la
Mare de Deu del Carme, patrona dels mariners.
Processió marinera de la Mare de Deu del Carme, València

58. +
8. MOROS I CRISTIANS
 A molts municipis de la Comunitat Valenciana hi ha una gran
tradició de celebrar la festa dels Moros i Cristians,
conmemorant la victòria dels cristians sobre els musulmans va
més de 700 anys.
 Es celebra en dates diferents segons el municipi i coincidint
amb l’aniversari de la victòria.
 Les activitats principals de la festa consisteixen en que els dos
bàndols (cristià i musulmà) desfilen en filades ordenades en
llauradors, muntanyencs, mudèjars, mosqueters…) Hi ha
música i dançes tradicionals. L’últim dia s’escenifiquen les
batalles entre els dos bàndols.

59. +
MOROS I CRISTIANS
Alcoi (Alcoià)

60. +
MOROS I CRISTIANS
 La Vila Joiosa (Marina Baixa)

61. +
MOROS I CRISTIANS
Ontinyent (Vall d’Albaida)

62. +
MOROS I CRISTIANS
Callosa d’en Sarrià (Marina Baixa)

63. +
MOROS I CRISTIANS
 Vídeo d’imatges de la Entrada Mora dels Moros i Cristians
d’Alcoi l’any 2014.