1. CRONOLOGIA DELES DIFERENTS ETAPES.1788183318681874188519..18081814CARLES IVFERRAN VIIISABEL IIALFONS XIIALFONSXIIIMONARQUIAABSOLUTARESTAURACIÓABSOLUTISTAMONARQUIAPARLAMENTÀRIARESTAURACIÓBORBÒNICA1808-1814Guerra del Francès1820-1823Trienni Liberal1833-1840GuerraCarlista1895-1898Guerra de Cuba i Filipines1873-1874IndepedènciaColòniesd’Amèrica1808-18261812Constitució de CàdisJOSEP I BONAPARTEDOMINI NAPOLEÒNICAMADEU I // 1ª REPÚBLICA ESPANYOLASEXENNI DEMOCRÀTIC
3.
2. CARLES IV(1788-1808): LA CRISI DE L’ANTIC RÈGIMCarles IV es va trobar amb un país força endarrerit socialment i econòmica. Durant el seu període s’haurà d’enfrontar a altres potències europees molt més potents com Gran Bretanya i la França de la Revolució Francesa.Manuel de Godoy(1792 - 1807)Dirigirà la política exterior espanyola, canviant de bàndol diverses vegades“Valido” o favorit del reiLa Gran Guerra(1793-1795) contra FrançarevolucionàriaCarles IV, un rei borbó, entra en guerra contra la França de Robespierre a favor dels borbons. Principals esdeveniments del períodeOBJECTIU?Frenar la revolució i defensar l’absolutismeCONSEQÜÈNCIESDERROTA amb pèrdues materials i econòmiques.
4.
Subordinació a lapolítica francesa.Això porta a...Derrota de TRAFALGAR(1805)Sota les ordres de Godoy Espanyas’aliaambFrança per intentar la invasió de la sevagranenemiga, Gran Bretanya.
5.
Gran derrotafranco-espanyola.Això portaa...Tractat de Fontainebleau(1807)Godoy, en aquest pacte, autoritzarà a l’exèrcit francès de Napoleó a travessar Espanya amb l’excusa d’atacar un altre enemic dels francesos, Portugal.
6.
3. JOSEP IBONAPARTE. LA GUERRA DEL FRANCÈS (1808-1814)provocaprovocaMotíd’Aranjuezi aconsegueixJuntes localsJunta Suprema Central GovernativaprovocaS’organitzen enTractat de FontainebleauL’ocupaciófrancesad’EspanyaEl pobleespanyol, descontentamb la política portada per Godoy es revolta i i provoca…Això porta a...Abdicació de CarlesIV en mans del seu fill Ferranperò...IntervéNapoleóON?Renuncia de Carles i Ferran al tro espanyolCapitulacions de BaionaI coronar com a nou rei d’Espanya el seu germà, JOSEP IAixò porta a...9 minRevoltespopulars del 2 de maig a MadridI la posterior repressiófrancesaLa resistènciaespanyolail’inici de la Guerra del francèsLesjuntes
7.
3. 1. FASESDE LA GUERRA DEL FRANCÈS (1808-1813)A) Juny - novembre de 1808Intent d’invasió francesa amb dues derrotes de la resistència espanyola a El Bruc (Catalunya) i a Bailén (Serralades Bètiques)B) Novembre 1808 - juny 1812Domini francès de tota la península amb l’arribada de Napoleó (menys a Cadis)3,25 minLa resistència dels espanyols s’organitza a través de...Resistència popular patriòtica: Guerra de GuerrillesHeroiques defenses de Saragossa, Tarragona i GironaExèrcit regular de la Junta SupremaC) Juny 1812 - desembre 18134,45 minOfensiva espanyola amb l’ajut dels anglesos dirigits pel general WellingtonDERROTA francesa a Arapiles (Castella)Expulsió dels francesos després de la derrota
3. 2. LACONSTITUCIÓ LIBERAL DE CADIS (1812)Davantl’ocupaciódelsfrancesosAl 1808 es creen 13 JuntesSota la direcció deJunta Suprema CentralproclamaConvocatòria d’eleccions (1 diputat per 50.000 electors)Al 1810es creen lesCortsGenerals a Cadis184 diputatsLiberals i absolutistesElaboren la...SobiranianacionalConstitucióde 1812El poderexecutiu el conservava el reiDivisió de podersMonarquiaparlamentàriaSufragiindirecteuniversalDret de votdelshomes de més de 25 anysEl 19 de marçDe 1812Reconeixement de les llibertatspolítiques(associació, expressió, participació...)DeclaraciódelsDrets de l’HomeEstat confessional: Religiócatòlicaiúnica
10.
4. FERRAN VII.RESTAURACIÓ ABSOLUTISTA S’iniciaambCoincideixambProvocaEl Manifest delspersesRetorn de l’Absolutismea totaEuropa (Congrés de Viena)Petició a Ferran VII (Retornar a l’Antic Règim)Ferran anul·la la Constitució de 1812Aixecamentsmilitars liberalsQue donen lloc...2,40 minTrienni liberal (1820 - 23)Retorn al constitucionalisme (Constitució de 1812)però...-La debilitatdels liberals-L’ Oposicióabsolutistaidelspagesos-La Intervencióde la Santa AliançaEls Cent Mil Fillsde SantLluísAixò porta a...1823-1833LA DÈCADA OMINOSA
11.
Conseqüències per ala Corona EspanyolaEs caracteritza perRepressió i depuració política contra els liberalsMercats colonialsMatèriesprimeresPèrdues econòmiques(Riego, Mariana Pineda ...)Pèrdua de prestigi mundialPèrdua d’influència internacionalQue anul·la la Proclama la 1823-1833LA DÈCADA OMINOSAperò...Neix IsabeliFerranVIILleiSàlicade Felip VPragmàtica sancióAixò porta a...Aquesta llei prohibia que una dóna fos reina de l’estat espanyolA finals del regnat de Ferran VII es passa de la repressió contra els liberals al pacte amb ells per tal de trobar un suport polític per a la seva filla Isabel en contra del seu germà Carles (absolutista)Durant el regnat...2,45minEs produeix la independència de les colònies americanes Consciència d’identitat pròpiaVan prendreA causa deMarginaciódelscriollsMonopolicomercialespanyol
12.
5. ISABEL II.MONARQUIA PARLAMENTÀRIAEl regnatd’Isabel II186818331840ISABEL IIMONARQUIA PARLAMENTÀRIADisputes entre CarlinsiIsabelins1833-1840GuerraCarlistaDivisió entre elsliberals (isabelins)Moderatsiprogressistes
13.
5.1. LA GUERRACARLINA (1833-1840)La guerra carlina es tracta d’un enfrontament per a aconseguir el tro reial entre els partidaris de l’absolutisme (representats per Carles, germà de Ferran VII), i els partidaris d’un estat liberal (els isabelins)Els dos bàndolsISABELINSCARLINSPartidaris de mantenir l’absolutismePartidaris de crear un estat liberalForts en zones ruralsForts en zones urbanesSuportsSuportsNOBLES O ARISTOCRÀCIA
14.
CLERGATMOTIU?MONARQUIADefensa deltro d’isabelDefensenLIBERALSMonarquia absoluta amb Manteniment dels privilegisEstamentals i molt religiososVan veure la possibilitat d’imposar les seves idees1840VICTÒRIA FINAL per...ISABELINS (LIBERALS)
5.2. EL REGNATD’ISABEL II (1840-1868)Un cop superada la guerra carlina, el regnat d’Isabel II es caracteritzarà per disputes polítiques entre dues branques de partidaris del liberalisme, els moderats i els progressistes. Més endavant s’afegirà una tercera branca, els demòcrates, encara més progressistes que els anteriors.Analitza el quadre de la fotocòpia, i completa el següent exercici:MODERATSPROGRESSISTESDEMÒCRATESLes Desamortizacions és el procés en el qual l’estat s’apropia de de propietats privades, també anomenat Nacionalització.En aquesta època van haver dues desamortitzacions important: De Mendizábal (1836): venda i subhasta de propietats de l’església.
17.
de Madoz(1854): venda i subhasta de propietats municipals.AMB AQUESTES ACTUACIONS ES CONSOLIDA LA PROPIETAT PRIVADA, ÉS A DIR UN DELS GRANS OBJECTIUS DE LA BURGESIAEl poderexecutiuel conservava el reiNo intervenció del rei.NoméselsciutadansNo intervenció del rei.NoméselsciutadansPODER REIAL?SufragicensatariMolt limitatTIPUS DE SUFRAGI?SufragicensatariMés ampleSufragi universalAUTONOMIA DE LES REGIONS?Estatcentralitzatambpoc poder autonòmicni localEstatdescentralitzatambmés poder autonòmicni localMateixaposició queElsprogressistesREFORMES?Poques reformes, i MantenimentdelsprivilegisPoques reformes, i Mantenimentdelsprivilegis.DESAMORTITZACIONSMateixaposició queElsprogressistes.DESAMORTITZACIONSEstat confessional ambReligiócatòlicaiúnicaRELACIONSESGLÉSIA-ESTATEstat confessional (catòlica),PeròpermetenaltrescultesEstataconfessional.Llibertat de culte
18.
5.3. LA CRISIFINAL DEL REGNAT D’ISABEL II (1856-1868)La darrera etapa del regnat d’Isabel II es caracteritzarà per molta inestabilitat política i social propiciada per diversos factors, com ara una forta crisi agrària i financera, degut a la participació espanyola en diverses guerres. Tot plegat conduirà a l’abdicació d’Isabel II l’any 1868.A nivell interior la repressió va ser molt forta contra progressistes, demòcrates i republicans, constantment esvalotats.A nivell exterior: Guerra d’Àfrica, al Marroc. Espanya entra en guerra contra l’imperi marroquí. Tot i les victòries, no aportaran gaires beneficis per Espanya En aquest context, personalitats polítiques de variada tendència van acordar l’enderrocament d’Isabel II (Pacte d’Ostende, Bèlgica), aïllada en mig d’un sistema de govern permanentment incapaç de resoldre els problemes del paísQue dona lloc...El cop de gràcia definitiu contra el sistema isabelí va ser donat el setembre de 1868 amb un alçament militar a CadisLa revolució de 1868: “La gloriosa”
19.
6. SEXENNI DEMOCRÀTIC.ETAPA MÉS DEMOCRÀTICA.El sexenni democràtic es caracteritza per ser el període espanyol del segle XIX en el qual es va aconseguir més apropar-se a un país democràtic actual. Es va avançar molt a nivell d’igualtatspolítiques (com ara el sufragi universal masculí), i també socials (com ara ensenyament públic...).Dividirem el període en tres etapes:1870186818741873GOVERN PROVISIONALAMADEU I de Savoia1ªREPÚBLICARevolució 1868La gloriosaGeneralsPRIM I SERRANO
20.
6.1. GOVERN PROVISIONAL(1868-1870)provocaEs crea unS’elabora la...La Revolució de 1868: “La gloriosa”provoca...Un Cop d’EstatA causa de...GeneralsPRIM I SERRANO- Crisieconòmicades de 1866- Desprestigimonàrquicimoderat- El Pacted’OstendeAbdicacióiexilid’IsabelIIGovern ProvisionalDecideixen...Triar un nourei entre les dinastieseuropees. Amadeu de SavoiaConstitucióde 1869- Monarquiaparlamèntària- Divisió de poders- SufragiuniversalCAIREPROGRESSISTAI DEMOCRÀTICGermà del rei italià de la reunificació, Víctor Manuel III, el qual governava en una monarquia parlamentària
21.
6.2. AMADEU IDE SAVOIA. MONARQUIA DEMOCRÀTICA (1870-1873)Les cortsproclamen…Assassinat del general PrimUnamonarquiaambMOLTS PROBLEMESUn delspocssuports que tenia el noureiInestabilitat políticaDebilitat del govern i del reiprovoca...FortaOposició de la brancarepublicanaAbdicaciód’Amadeu IGuerresirevoltes- Inici de la Guerra a CubaAixecamentcarlí. 3a Guerra Carlina(Carles VII)La primera república1873
22.
6.3. PRIMERA REPÚBLICAESPANYOLA (1873-1874)També…I per tant…Es caracteritzaLa primera repúblicaInestabilitatpolíticaDivisiódels republicansRepublicansUNITARISRepublicansFEDERALSPartidaris de la centralització de l’Estat i molt poca autonomia a les regionsPartidaris de la descentralització de l’Estat i molta autonomia a les regionsprovoca...Un nou Cop d’EstatContinua la Guerra a Cuba
23.
Continua la 3aGuerra CarlinaEl retorn de la monarquia BORBÒNICA
24.
7. RESTAURACIÓ BORBÒNICA.Desprésdel període del sexenni democràtic, amb el darrer experiment republicà, un cop d’estat restaurarà de nou els borbons com a reis espanyolsDividirem el període en duesetapes:Fill d’Isabel II1874188519..ALFONS XIIALFONS XIIIRESTAURACIÓ BORBÒNICAESTATSUNITSD’AMÈRICA18981876Independència de Cuba, Puerto Rico i FilipinesFi de la tercera guerra carlinaVictòriaBorbònicaAmb l’ajut de...
25.
RESTAURACIÓ BORBÒNICAEs tractad’un sistema parlamentari liberal però escassament democràtic Bipartidisme políticSistemaCanovistaDos Partits dinàsticsCánovas del CastilloPartit Conservador(Cánovas del Castillo)Moderats al període isabelí.
26.
Amb elsuport de l’Església. A favor del manteniment de classes privilegiades.Proteccionisme econòmic, catolicisme obligatori i sufragi censatari. Partit Liberal(P.M. Sagasta)- Demòcrates, radicals, progressistes, republicans moderats...Amb suport de professions liberals, comerciants.
27.
Lliurecanvi econòmic, llibertatreligiosa però estat confessional, sufragi universal (Llei sufragi universal del 1890) , dret d’associació, abolició de l’esclavitud...SagastaAmb alternança pacíficaen el poder provocaUn sistema electoral FALS, amb força corrupció i caciquisme
El frau electoral.L’alternança de poderIl·lustracions satíriques on es veuen Sagasta i Cánovas, servint-se d’un a l’altre depenent de les eleccions. Les publicacions de finals del segle XIX criticaven el falsejament de les eleccions
30.
El frau electoral.Corrupció Troba les frases del text on es vegi clarament el frau electoral corrupte que es feia al sistema canovista.“Per tal de fer les llistes d’electors, s’hi posen alguns noms vertaders, perduts entre la multitud d’imaginaris, i sobretot de difunts. La representació d’aquests darrers es dóna sempre a agents disfressats de paisà per anar a votar. L’autor d’aquestes línies ha vist unes quantes vegades que el seu pare, traspassat de feia ja alguns anys, anava a dipositar el seu vot a l’urna sota la figura d’un escombriaire de la ciutat o d’un policia vestit amb un conjunt prestat.El sistema d’eleccions per mitjà de la resurrecció dels morts i els agents de policia disfressats d’electors, no és, però, el pitjor dels medis emprats per falsejar el sufragi ... Afanyem-nos a dir que normalment no s’aturen en aquestes aparences de respecte humà, i el que fan és purament i senzillament augmentar el nombre de vots emesos fins a tenir assegurada l’elecció del candidat addicte.(...) Llistes electorals, urnes, escrutini, tot és falsejat pels nostres polítics sota la immediata direcció del governador civil de cada província.(...) és possible l’existència del règim parlamentari o senzillament la del sistema representatiu amb aquestes bases?”Valentí Almirall, España tal cual es. 1886
31.
El frau electoral.El CaciquimePràctiques coercitives sobre l’electorat, en zones rurals, valent-se en la violència i en la influència econòmica i social als pobles.Il·lustració satírica de la revista “la Flaca” (1869-1876), on es veu Sagasta portat per Cacics, i posteriorment difunts i el poble treballador, custodiat per la força dels militars i d’agitadors socials amb bastons
32.
provocaEs caracteritza perser…L’època de laRESTAURACIÓ BORBÒNICAESTAT CENTRALITZAT I UNIFORMISTAEl SORGIMENT DE MOVIMENTS NACIONALISTES A CATALUNYA, PAÍS BASC I GALÍCIACATALUNYAAPAREIX UN ...Moviment polític nacionalista i catalanistaMoviment cultural:La RENAIXENÇAMoviment que intenta recuperar a nivell cultural la llengua catalana com a llengua literària.Demanaven més autonomia amb respecte a Madrid.