1. La psicologia cognitiva.
1. Característiques.
“La psicologia cognitiva, és la que pretén ser una ciència objectiva de la ment, considerada com un
sistema de coneixement. És a dir, tracta de ser una ciència objectiva perquè apel·la l'experimentació
empírica, i treu les seves conclusions de dades observacionals, com el temps
de reacció o el nombre d'encerts d'un subjecte; s'ocupa de la ment, entenent que per a explicar la
conducta s'ha de remetre a estats i processos mentals, no observables directament (encara que sí
pels seus efectes sobre aquesta); i considera que la ment és un sistema de coneixement, que maneja
i transforma la informació continguda en símbols o representacions mentals”. (Pedraja).
Orígens de la psicologia cognitiva.
Neix en els anys cinquanta, quan van aparèixer els treballs pioners que van marcar la seva evolució
posterior, malgrat que la seva consolidació es produeix als anys seixanta. L’origen geogràfic el podem
trobar per una banda a Anglaterra on es van generar models de processament d’informació a partir
de la investigació aplicada als factors humans. També la podem situar als Estats Units, on cal
emmarcar-lo en les contribucions que es van produir en aquell país durant l’any 1956.
Els autors de la psicologia cognitiva.
§ Piaget. És la figura més coneguda dintre de les teories del desenvolupament cognitiu.
Piaget, va anomenar esquemes, a les estructures mentals internes, i va designar amb el nom
d’operacions, a les formes en què les manipulem quan pensem. Segons la teoria piagetiana,
els esquemes estan contínuament desenvolupant-se i creixent. Per tant, descriure el
pensament en diferents fases de desenvolupament humà consistiria en tractar de definir les
esquemes (o estructures mentals), i les operacions (o accions internes) que les caracteritzen.
§ L. S. Vigotsky. Aquest autor contraposa a la rígida successió d’estadis, dintre de cada
període, una visió del desenvolupament més flexible, i sobre tot concedeix una gran
importància al llenguatge, bastant ignorat per Piaget. Vigotsky creu que l’aprenentatge no és
en si mateix desenvolupament, però una correcte organització de l’aprenentatge porta al nen/
a al desenvolupament mental.
§ Bruner. És un altre dels grans pensadors de la psicologia cognitiva, i divulgador de l’obra
de Vigotsky a Amèrica. Bruner analitza la importància que les estructures cognitives del nen/a
tenen en el procés educatiu al mateix temps que insisteix en la importància de la instrucció i
de l’aprenentatge en l’acceleració de desenvolupament cognitiu.
El model de processament de la informació.
Els cognitivistes utilitzen el mètode de model de processament de la informació, que es basa en què
els humans funcionen com les computadores, recollint , operant i generant una resposta adequada.

2. Pressupòsits teòrics de la psicologia cognitiva.
Camps d’estudi de la psicologia cognitiva.
“La psicologia cognitiva estudia els problemes relacionats amb sis estructures i processos”. (Duarte,
1988).
2. Objectius educatius.
§ Desenvolupar els processos cognitius dels estudiants.
§ Aprendre a aprendre, mitjançant l’autoregulació i el coneixement.
§ Canviar a l’estudiant, estimulant-lo per tal que utilitzi les estratègies d’aprenentatge
adequades.
§ Analitzar les dimensions cognitives de l’educació en el marc de la nostra societat del
coneixement.
La psicologia cognitiva, persegueix “l’estudi pedagògic dels processos de pensament dintre del marc
de les noves teories de la ment, els models dels quals sembles estar canviant, després d’haver-se
produït un desplaçament de l’interès des de el model de processament de la informació a models
psicoculturals de construcció del significat”. (Vázquez).
http://campus.usal.es/~teoriaeducacion/rev_numero_01/articulo6.html
3. Rol de l’estudiant i interacció amb els estudiants.
En el marc del cognitivisme, l’estudiant és un processador d’informació. Existeixen diferències
individuals en l’aprenentatge, estils sensorials (auditiu, visual, olfactiu...), i cognitius (independència-
dependència de camp, impulsiu-reflexiu..). S’espera que l’estudiant transiti des de la condició de
nouvingut a expert en els continguts de l’aprenentatge.
5. Rol docent i relació amb els alumnes.
El cognitivisme entén, que el docent és un mediador de l’aprenentatge. Aquest procés està constituït
per una sèrie sistemàtica i de forma seqüencial de la instrucció, que prèviament haurà estat
preparada, formalitzada i categoritzada pera incidir en el desenvolupament dels processos cognitius
dels estudiants.
El perfil del docent de la psicologia cognitiva inclou a les persones, les tasques i les estratègies.

3. § Les persones. El coneixement de les persones inclou qualsevol coneixement sobre què
són els essers humans considerats com a processadors cognitius. Això vol dir, que en aquest
aspecte, s’inclou el coneixement sobre un mateix, sobre els altres, i sobre les propietats
universals dels processos cognitius humans.
§ Les tasques. Aquest tipus de coneixement fa referència a la manera en la qual la
naturalesa i les demandes de tasques influeixen sobre la seva execució i la seva dificultat.
§ Les estratègies. El coneixement de les estratègies ha de permetre entendre els mitjans
que són necessaris per a arribar a determinades metes cognitives, per comprendre, recordar i
resoldre un problema. Aquest coneixement implica no només conèixer les estratègies, sinó
saber quan és de més utilitat una que l’altre per a la consecució de la fita que tinguem
marcada.
Treballs citats.
Duarte, G. (1988). Marco conceptual de la psicología cognitiva. Publicación interna de la Cátedra de
Psicología General II. Buenos Aires: Universidad de Belgrano.
Pedraja, M. R. La psicologia en la segona meitat del segle XX. Barcelona: FUOC.
Vázquez, G. i. Pedagogía Cognitiva: la educación y el estudio de la mente en la Sociedad de la
Información. Madrid: Universidad Complutense de Madird.