1. Escola Masrampinyo Montcada i Reixac.
Pràctica d’aula
Carme Pablo
el grau de participació ha canviat
molt de l’inici al final de
l’assessorament.
la persona formadora aporta
noves idees, noves maneres de
fer, ajuda a reflexionar, ...
crec important a destacar el
També
feedback que hi ha entre la
persona formadora i el claustre,
deixant que els mestres parlin, retorna les
experiències que expliquen els mestres amb
possibles interrogants, els ajuda a reflexionar (Tots
ho veieu igual? Raons perque un ho veu d’una
manera o d’una altre. Algú vol dir alguna cosa més?
Quin és el paper del mestre? Com ho veig jo? ...),
els fa entrar en dubte, ...
Maria Balsach

2. Escola Els Til·lers d’Artesa de Segre (Lleida)
Estratègies d’atenció a la diversitat
Rosa Mª Barnadas/Mercè Blanch/Lola
Sánchez
...ser tres persones
encarregades de fer
l’assessorament ens han donat
l’oportunitat de contrastar,
compartir i enriquir-nos
Rosa Mª Barnadas

3. Mercè Blanch
- Ser previsors en la gestió del temps.
- Promoure la reflexió a partir de les diferents pràctiques que es
proposen.
- Necessitat de seguir formant-nos per poder tenir un discurs coherent,
amb
propostes pràctiques variades, amb estratègies de comunicació,...
- La importància d’anar atenent les necessitats del claustre o una gran
part
d’ell durant la formació.
- Generar confiança.
- Recollir el treball fet al llarg de l’assessorament per part del formador.
- Ser flexible en la planificació.
-La necessitat d’explicitar en cada moment la intencionalitat de l’activita
- Respectar els processos de canvi, sense accelerar-los.
- Ser realistes. El format dels cursos de formació del departament, en
general no ajuda a facilitar processos de canvi en un centre.
- Valorar les sessions i el nostre paper.
-Des d’un inici incentivar a participar en l’espai moodle.
Lola Sánchez

4. Escola Els Pinetons de Ripollet
Treball per projectes
Carme Pablo
Posar-los en situació
d’aprenentatge
SORPRESES:
A l’entrar a la sala de mestres on sempre
fas l’assessorament i et trobes amb tot el
claustre reunit amb males cares i tot seguit
has de començar la formació. Anna Canamases

5. CEIP Nabí. Vallvidrera
Raó de ser del centre
Mª Pau González/ Mercè Pellicer
A partir de l’entrevista amb l’equip directiu
dissenyen la formació que durant la primera
sessió volen consensuar amb l’equip de
professors. Això permet retocar la planificació i
contingut de l’assessorament. Segons la
demanda i els desigs es distribueixen les
sessions per preparar-les.
Es tracta d’un assessorament fet a
mida. Destaco la manera de treballar
basada en el diàleg i compartir
tasques, la comunicació fluïda
Angelina entre les formadores, la flexibilitat i
la capacitat crítica..
Carreras

6. Escola La llacuna del Poble Nou
Inclusió de les matemàtiques en els projectes de treball
David Vilalta
La formació
ha servit
Cíntia Castelló
realment ...?

7. Escola Pia de Sant Antoni (Barcelona)
Treball per competències bàsiques
Marcel Costa, Digna Couso
Josep Lluís Corominas

8. Institut Turó d'en Baldiri. Teià
Treball per competències
Xavier Vilella i Mercè Bruguera
L'assessorament proporciona un espai reservat
exclusivament per a la reflexió metodològica. Tenint
en compte la realitat dels centres, en que sovint ens
veiem obligats a prioritzar allò que és urgent davant
d'allò que és important, em sembla que aquesta
modalitat de formació omple un espai que d'altra
manera romandria buit.
Sota el meu més humil parer la durada és
curta, em quedo amb molts dubtes sobre
la transferència i la continuïtat que
tindrà el treball realitzat en
l'assessorament. Em sembla que la
formació dóna orientacions molt valuoses
al claustre però tinc una lleugera sospita
que no l'empodera per tirar endavant el
seu propi procés de canvi. Aquesta
observació no té a veure amb la qualitat
de l'assessorament sinó amb la durada. Sergi del Moral

9. Escola Turó de can Matas (St. Cugat)
Projectes de treball
Juli Palou
Allò més important que he interioritzat de tot el
que hem treballat i les pràctiques per dur a
terme una òptima formació és :
-una bona planificació amb l’E.D (necessitats,
objectius,arguments,gestió del claustre)
-una preparació del contingut i la metodologia
del curs
-una acurada presa de contacte amb el grup:
presentació del formador, del curs, de la
motivació,dels neguits...
-una bona dinamització del grup i conducció
del treball (una escolta activa,una participació
dinàmica ,una reconducció d’actituds passives
o disruptives i un acotament de la feina a
fer,assertivitat...)
-un reconeixement a la feina feta i a l’esforç de
tots els participants
-un tancament de la formació clar i concís
-una avaluació de la formació,i Sara Laguna
-un seguiment de la continuïtat dels continguts
de la formació en el tarannà de l’escola.

10. LA COMPLEXITAT DE LES RELACIONS A L’AULA.
CURS D’ INTRODUCCIÓ A LA PEDAGOGIA SISTÈMICA
Carles Parellada Enrich.
“He descobert, per damunt de
tot, el valor de la coherència.
Primerament, la coherència entre
allò que som i allò que transmetem”
“Entenc que la seva intenció (la
del formador) no és convèncer ni
sentenciar, sinó apropar a la gent una
visió diferent d’allò que també els
preocupa: les persones i l’educació.
És aquesta actitud oberta i gens
ofensiva el que arriba a penetrar
sense resultar invasiu i, mica en mica,
fa trontollar les idees que
consideràvem inqüestionables”.
Elena Furió

11. Ivan Marchán
“Colegio Bienaventurada Virgen María” (Barna)
Treballar i programar copetències
Carme Gràcia
M'ha sorprès...
... que molta gent fa activitats competencials
sense tenir consciència de que allò que fan
és plenament competencial.
... detectar que molts professors no entenen
els arguments dels companys perquè el
claustre no comparteix significats.
Un exemple va ser que entenien per
“activitats pràctiques” (de treball
experimental o relacionades amb la vida
quotidiana)
No m'ha agradat...
... haver de resignar-nos a acceptar que degut a que moltes proves PAU no són
competencials, hem d'entendre que al batxillerat les competències perdin prioritat en
l'acció docent.
... detectar persones que per justificar la seva poca predisposició al canvi es dediquin a
buscar sempre la part negativa de tot el que proposi la formadora.
... veure com els professors fem de mals alumnes (el mòbil, fer dibuixets, xerrar, etc)

12. Ins Milà i Fontanals de Barcelona
Jesús Marín El mètode científic a l’aula
4 Formadors de l’ICE
“En aquesta formació em va sorprendre al
començament la sensació que donava el
professorat de no estar gaire convençut
d’allò que anaven a fer. Per una banda
s’havia demanat una formació força
específica, amb uns objectius crec que
bastant concrets però d’entrada semblava
que ningú pensés que allò es podia dur a
terme al seu centre”
“Em va agradar molt com els diferents
formadors que participaven al curs es
movien de l’abstracte al concret, del
teòric al pràctic, d’allò genèric a
aspectes molt més específics i passant
per tota mena de branques del
coneixement o matèries. Això permetia
atraure a tot el professorat fos quin fos el
seu departament.”

13. Escola Joan Sallarès i Pla (Sabadell)
Elaboració del PAT
Dolos Oliver Anna Mª Torres
Al llarg de les sessions de pràctiques
he pogut observar en el personal
docent les següent tendències:
•Gran necessitat del docent per
poder expressar i compartir
experiències i dubtes...
•Valoració de la formació com a
temps de gaudi, dedicat
exclusivament a l’ensenyant que el
faci relaxar i netejar la ment i oblidar
els pensaments angoixants per tal de
millorar la salut professional.
c) La importància del paper del
formador en les diferents situacions,
escoltant, reconduint, estimulant…

14. Escola Mercè Rodoreda (Sta.
Coloma de Gramanet) Mar Mollet
Convivència i acció tutorial
Manuel Mascarell
Hi ha hagut una qüestió interessant que és
l’evolució de la demanda. Inicialment, la
demanda anava encaminada sobretot a la tutoria,
però com es port veure, la demanda ha acabat
sent de com gestionar l’aula per atendre el màxim
de necessitats possibles i sobre com fer que
l’alumnat aprengui millor de diferent manera.
Interrogants:
Com instar a la participació quan el claustre no
sap com participar?
Sorpreses:
La segona gran sorpresa ha estat adonar-me que
es podien fer les reflexions amb pràctica i que
potser gran part del procés teòric no hauria estat
necessari d’aquesta manera. Intentem promoure
una manera de treballar determinada i en general,
no es predica amb l’exemple.

15. Núria Paret Escola Rubén Darío (Barri del Raval)
Implementació de les TAC a les pràctiques d’aula
Núria Paret

16. Escola Catalunya de St. Cugat
Glòria Pernas Treball per projectes
Carme Oriol/ Glòria Pernas
Una de les grans satisfaccions d'aquest
procés ha estat veure com dia a dia els
mestres s'han pogut reconèixer en
algunes pràctiques; això ha afavorit
guanyar-nos la seva confiança per a poder
avançar i reflexionar junts.
Pel que fa a l'equip directiu tu no pots
controlar el seu paper; pots suggerir, oferir,
engrescar... però són els components que
han de prioritzar i posar els mitjans per
assolir allò que es proposen.

17. Curs: La competència
comunicativa a les CCSS.
CRP de l’Eixample
Dolors Quinquer
“M’ha agradat la confiança
que ha dipositat en mi la
formadora, deixant a les
meves mans el grup només
començar les meves
pràctiques.
Ha estat un gest que m’ha
donat molta seguretat i
motivació”.
Miquel Rocasalvas

18. INS del VALLÈS. Sabadell
Programar i avaluar per competències
Xavier Vilella i Mercè Bruguera
“Aquesta primera sessió va ser un
“apropament” El formador es va apropar
als professors i se’ls va guanyar, els va
convèncer del què anaven a fer.”
“Poc abans de finalitzar la sessió la
formadora em va preguntar què em
semblava que havia quedat “fluix” i li
vaig comentar que per a mi s’havia
insistit poc en els comentaris que els
professors havien fet sobre l’activitat
“l’alumne 10”. Immediatament la
formadora, en pocs minuts, va reprendre
i va connectar allò que els alumnes
havien dit sobre l’alumne 10 amb
l’activitat d’avaluació que estaven fent
Anna Ros en aquell moment i va quedar tot molt
més clar i més ben lligat”

19. Escola Joan Sallarès i Pla
(Sabadell)
Elaboració del PAT
Dolos Oliver
L’èxit de la
formació depèn de
cada centre.
La formació té èxit
en aquells centres
que la viuen com a
quelcom
necessari.
Rolanda Sáez

20. Centre Josep Maria de Sagarra (Barcelona)
L'educació artística des de la mirada
Mª Fe Santín competencial
Dimas Fàbregas
El formador va saber captar l’atenció i l’interès de
tots. De seguida ens vam adonar que dominava la
matèria i que era prou obert i flexible com per donar
cabuda als interessos del Claustre i a dubtes,
suggeriments o noves aportacions que anessin sorgint
durant l’assessorament.
Em va agradar molt la estratègia que va utilitzar per
començar a conèixer el grup durant la primera sessió:
a mode de joc va fer que abans de seure s’ordenessin
per antiguitat en el centre. Aquesta informació va ser
molt útil posteriorment per comprendre dinàmiques de
relació i el paper de l’Equip Directiu en el Claustre.
Dubtes:
- Com ajudar a un Claustre que no està motivat per la
formació proposada. Actualment els Plans de Formació
es fan amb un mínim de tres anys vista i és possible
que els futurs membres que formen el Claustre en el
moment de la formació, no hi vegin reflectits els seus
interessos.

21. Curs: Utilització de la plataforma Moodle a
l'aulade Ciències
ICE-UAB. St Pau. Barcelona
Equip de Física i Química de l’ICE
Al Curs de Formadors, en Francesc Noto i la
Gemma Argelaga ens van explicar algunes
claus per evitar el “pànic escènic”. En el
meu cas, la clau per evitar-ho era conèixer a
fons els temes que calia desenvolupar davant
la classe de professors/alumnes i haver-los
preparat i estructurat prèviament. Malgrat
tot, abans de començar, jo sempre tenia algun
pensament negatiu sobre el que podria
passar; però com deia en F. Noto “no cal
bloquejar-se sobre el què passarà, perquè
ignorem absolutament el futur, i a més
segurament ens anirà bé”.
Sovint he recordat a en Carles Parellada i la
seva “mirada amb uns altres ulls” i també el
“res és personal” el valor de les quals he
pogut constatar en diverses ocasions. Joan Talarn
I

22. ESCOLA ELS ALOCS, UNA HISTÒRIA COMPARTIDA I REPETIDA
L’avaluació en els projectes artístics. Vilassar de Mar
Dimas Fàbregas.
Vaig descobrir com n’és
d’important deixar temps a la
gent per pensar, per trobar la
pròpia solució...
No deixar-se influir per la
negativa o el pessimisme si veiem
que hi ha una pregunta, per
exemple, que provoca o ens fa la
sensació que el curs se’ns gira en
contra.
Observem que part clau de l’èxit
de la formació, no és només la
diversificació i graduació de les
activitats, sinó també de la gestió
del grup ( petit i gran grup) i ,
generalment, en aquesta formació,
Carina Torres eren heterogenis.

23. Escola Serraparera (Cerdanyola)
Estratègies cooperatives per atendre la diversitat
Marta Utset
L’equip directiu i tot l’equip docent han
sentit la necessitat d’implicar–
se en el treball que es faci en el centre en
relació a l’atenció a la diversitat..
Al llarg de les sessions la formadora ha fet
servir molt la idea “d’ensenyar
aprenent”:un dels mestres explica a la
resta dels companys del seu grup;
aprofitant,així, la capacitat d’aprendre
entre iguals,
L’ estratègia emprada per la Marta,
coincideix amb les pautes que
ens van proposar la Marga Teixidor i la
Imma López: compartir llenguatge i
significat –el nom no fa la cosa–, parlar
del que fem a l’aula, proporcionar
espais i temps per compartir reflexions
Josep Mª Zaragoza amb els altres.

24. Escola Vallgorguina
Ernest Zarzoso Treball competencial
Marta Utset
Va començar la primera sessió i la
Marta va fer adonar-se, a través de la
reflexió sobre la feina que feien el dia a
dia que moltíssimes de les coses que
feien es podien considerar un
treball competencial.
Això té relació amb allò que vam parlar
al llarg del curs que no cada vegada
que es comença una cosa nova hem de
renunciar a tot allò que fèiem. Hem de
poder incorporar el nous coneixements i
maneres de fer amb els altres per poder
donar millor resultat en les nostres
intervencions amb els alumnes.
Dins del que nosaltres anàvem parlant al llarg del curs he pogut comprovar
que una de les coses que sempre s’ha de tenir en compte és la posada en
comú amb l’equip directiu a l’hora de tirar endavant qualsevol tipus de
formació.