TFG L'aprenentatge cooperatiu a través d'un informatiu de l'escola NPallarés

L’aprenentatge
cooperatiu a través
d’un informatiu de
l’escola
Collaborative learning
through a newscast of
school
Noemi Pallarés Millán
Pràcticum i TFG II
Prof.: Meritxell Estebanell Mingüell
UdG 2012-2013
4t Grau en Mestre d’Educació Primària
Facultat d’Educació I Psicologia
Universitat de Girona

L’Aprenentatge Cooperatiu a través d’un informatiu infantil. Noemi Pallarés Millán
1
ÍNDEX
Contingut Pàgina
Resum 3
Abstract 3
Paraules clau 3
Key words 3
1.- Introducció 4
2.- Definició del problema 5
2.1.- Diagnosi del problema 5
2.2.- Objecte d’estudi 6
2.3.- Hipòtesi d’acció 7
3.- Marc conceptual 7
4.1.- L’aprenentatge cooperatiu 7
4.1.1.- Elements essencials de l’Aprenentatge Cooperatiu 8
4.1.2.- Vygotsky i la Zona de Desenvolupament Pròxim 8
4.1.3.- L’aprenentatge cooperatiu al currículum 8
4.2.- L’informatiu a altres centres educatius 9
4.- Rellevància social 11
5.- Metodologia d’investigació emprada 11
5.1.- La Investigació-Acció 11
5.2. Tècniques per recollir evidències 12
6.- Desenvolupament de la recerca 13
6.1.- Proposta d’acció 13
6.2.- Resultats obtinguts 14
6.2.1.- Enquesta treball en equip (Pretest) 14
6.2.2.- Com funcionarà l’equip? 16

2
6.2.3.- Informatiu Desperta’t 16
6.2.4.- El treball en equip després d’una setmana 18
6.2.5.- Dictat cooperatiu 19
6.2.6.- Enquesta treball en equip (Posttest) 20
7.- Conclusions i valoració dels resultats 21
8.- Bibliografia i webgrafia 23
Annexos
I. Qüestionaris experiències centres educatius
II. Tècniques per recollir evidències
III. Programació Projecte Informatiu
IV. Material Projecte Informatiu
V. CD
VI. Gràfics

3
RESUM
L’objectiu principal d’aquest treball d’Investigació-Acció és que els alumnes
millorin els seus resultats pel que fa al treball en equip. Per això, vaig proposar
elaborar un informatiu sobre notícies relacionades amb l’escola i així poder
comprovar si aquesta activitat afavoreix el treball cooperatiu.
Els equips no van funcionar des d’un bon principi, perquè la seva escola encara
no segueix una línia competencial que apliqui aquesta metodologia. Els nens
no estan acostumats a treballar d’aquesta manera. Tot i així, he pogut
comprovar que el treball cooperatiu ha millorat considerablement després de la
meva pràctica.
ABSTRACT
The main objective of this action-research study is that students improve their
performance in teamwork. Therefore, I proposed to elaborate a newscast about
the school so I can check if this activity encourages them to the teamwork.
The teams did not work right from the beginning, because their school does not
follow a way by competences that apply this methodology. Pupils are not used
to working this way. However, I have seen that the cooperative work has
improved considerably after my practice.
PARAULES CLAU
Aprenentatge cooperatiu, Telenotícies, Investigació-Acció .
KEY WORDS
Cooperative learning, Newscast, Action-Research.

4
1.- INTRODUCCIÓ
Les relacions que s’estableixen entre els alumnes són decisives i tenen molta
influència en el seu desenvolupament cognitiu. Segons Johnson (Coll, 1991), hi
ha tres maneres d’organització social per a treballar amb els alumnes:
situacions cooperatives, competitives i individualistes. En aquest treball em
centro en les situacions cooperatives.
És molt important saber treballar en equip, perquè a la vida quotidiana ens
podem trobar amb situacions que requereixin aquesta pràctica, com per
exemple, jugar en un equip de futbol o treballar en una empresa i s’hagi de
prendre decisions conjuntament. Si no ho han fet abans, els serà més difícil;
però si prèviament han emprat aquesta metodologia, hauran desenvolupat
habilitats que els facilitaran la tasca, com és respectar les opinions dels altres,
compartir, ajudar la resta de membres, dialogar per arribar a un consens, etc.
Quan vaig arribar a l’escola Ruiz Amado de Castelló d’Empúries, vaig veure
que treballen molt individualment i que falta una mica de treball en equip. Per
això, vaig proposar alguna activitat per fomentar aquest aspecte. Vaig realitzar
un dictat cooperatiu, el qual consistia en què jo dictava tres vegades un text
(sense aturar-me) i els alumnes havien de reconstruir-lo en grups. Els resultats
no van ser positius i això em va donar l’empenta a seguir treballant en aquesta
línia i dur a terme un projecte com a proposta d’acció.
La meva proposta didàctica, la qual he dut a terme a l’aula de 3r B, tracta sobre
l’elaboració d’un telenotícies de l’escola. Amb aquest projecte pretenc que els
nens i les nenes millorin els seus resultats pel que fa al treball en equip, ja que
no treballen gaire per grups i, quan ho fan, es produeixen alguns conflictes.
Per no entorpir la programació de la mestra, vaig fer una proposta a partir dels
continguts que s’havien de treballar. La notícia s’anava a treballar properament
i vaig aprofitar l’avinentesa per dur a terme una proposta que havia elaborat
anteriorment a la universitat: elaborar un telenotícies. També vaig decantar-me
per aquesta temàtica perquè s’utilitza, i aprenen a utilitzar, recursos tecnològics
com són programes multimèdia per redactar, per editar vídeos, per fer

5
seqüències d’imatges, per gravar sons; i també per l’ús de la càmera
fotogràfica i la càmera de filmar vídeo.
Els alumnes eren els protagonistes del seu procés d’aprenentatge, on decidien
com seria i què hi hauria en el seu informatiu, el quan van anomenar
Desperta’t.
2.- DEFINICIÓ DEL PROBLEMA
2.1.- DIAGNOSI DEL PROBLEMA
Durant les dues primeres setmanes de pràctiques a l’escola, em vaig dedicar a
observar com són els nens, com sol ser la metodologia que utilitza la mestra,
quines activitats feien a l’aula... I vaig adonar-me que a la classe de 3r B
gairebé no se sol treballar en parelles i molt menys en grups. Per observar si
els alumnes sabien treballar cooperativament, vaig realitzar un dictat
cooperatiu, en el qual jo llegia tres vegades el text sense aturar-me. Cada
alumne havia d’escriure tot el que pogués i, a continuació, posar-ho en comú
amb els membres del seu grup per poder-lo reconstruir. Tots els grups van tenir
dificultats per poder-lo completar. Un grup, fins i tot, no va ser capaç de
completar el dictat perquè no es posaven d’acord. Per tant, la meva hipòtesi es
va complir i va començar la meva recerca enfocada a l’aprenentatge
cooperatiu.
El problema és que hi ha molts alumnes que no saben treballar en grup, perquè
no ho han fet abans. Segons la tutora (veure annex 2, Entrevista Anna Viñas),
no només és cosa d’ells. A l’escola Ruiz Amado, a tercer, costa molt el treball
en grup, perquè no n’han fet mai. Són grans per no haver-ne fet mai i massa
petits per fer-ho bé encara si no ho han fet. A 4t sol funcionar molt més bé.
Saber treballar en equip és molt important, perquè és una habilitat que
necessitaran per altres situacions de la seva vida quotidiana. Fora de l’àmbit
educatiu poden trobar-se amb què han de prendre decisions amb d’altres
persones i treballar per aconseguir un objectiu comú. Per això, seria bo actuar
sobre aquest problema, perquè quan abans comencin a treballar en equip,
abans es veurà la millora dels resultats. Si tenen l’hàbit de treballar

6
cooperativament des de petits, quan siguin més grans els serà més fàcil fer-ho.
La interacció entre iguals és molt important i l’aprenentatge que se n’obté és
molt ric.
2.2.- OBJECTE D’ESTUDI
L’escola en la qual he fet les pràctiques i he dut a terme la meva proposta
didàctica és l’escola pública Ruiz Amado de Castelló d’Empúries (Alt Empordà).
Es troba al nucli del poble, al carrer Pau Casals número 11-13. Molts alumnes
d’Empuriabrava (una urbanització pertanyent al municipi) arriben en transport
públic. Aquest centre educatiu és de dues línies, ja que escolaritza 514
alumnes repartits en Educació Infantil i Educació Primària.
Segons la descripció en el seu blog, la característica representativa de l’escola
és la diversitat cultural de l’alumnat, on s’hi poden trobar unes 30 nacionalitats
diferents, fet que fa enriquir l’escola i en determina l’estructura organitzativa.
Actualment, està fent els seus primers passos en el treball competencial.
L’Aprenentatge Cooperatiu el comencen a treballar a partir de 3r.
La classe de 3r B està constituïda per 13 nenes i 6 nens. Es caracteritza per
ser un grup força tranquil i treballador. Pel que fa al ritme d’aprenentatge, hi ha
molts nivells i, en general, el nivell és baix. Els alumnes que treuen millors
notes, en una altra escola no destacarien tant. A la majoria els falta raonament
lògic i mancances en coneixements bàsics, com són la suma i la resta. El fet
que hi hagi ritmes diferents fa que sigui difícil programar, perquè mentre uns ja
han assolit l’aprenentatge, d’altres comencen a entendre’l i uns altres tenen
moltes dificultats per arribar a entendre-ho.
No estan acostumats a treballar en equip, perquè no ho fan gaire sovint. Tenen
dificultats per compartir el material i això, també es nota a l’hora de compartir
els coneixements en l’aprenentatge cooperatiu.

7
2.3.- HIPÒTESI D’ACCIÓ
Amb aquesta proposta d’acció pretenc comprovar si un informatiu sobre
l’escola pot afavorir el treballar en equip. Em fixaré tant en els diferents equips
que es formin com en el treball cooperatiu de tot el grup-classe, ja que el
resultat final serà el fruit que recollirem del treball de tots els grups.
Jo crec que és una bona eina per treballar en grup i que tindrà bons resultats.
Com que no estan acostumats a treballar cooperativament, segurament sorgirà
algun conflicte.
Tot i que l’Aprenentatge Cooperatiu és una decisió que el centre hauria de
prendre per treballar cap a la mateixa línia, i que amb una activitat no n’hi ha
prou, intentaré fomentar al màxim aquesta metodologia.
3.- MARC CONCEPTUAL
4.1.- L’APRENENTATGE COOPERATIU
L’Aprenentatge Cooperatiu és una metodologia que s’emmarca dins del treball
competencial. Consisteix en treballar en petits grups per maximitzar el propi
aprenentatge i el dels altres. Els objectius dels integrants del grup estan
relacionats, cada membre ha d’aconseguir el seu objectiu perquè la resta
també el pugui aconseguir. Així doncs, els resultats positius d’un participant són
beneficiosos per a la resta del grup, ja que hi ha una recompensa compartida i
proporcional als resultats del treball del grup.
Segons l’estudi que van realitzar Johnson i els seus companys (Coll, 1991), les
situacions cooperatives afavoreixen el rendiment i la productivitat dels
participants. Aquesta metodologia també afavoreix l’establiment de relacions
entre els alumnes de manera més positiva i crea sentiments recíprocs
d’obligació i d’ajuda.

8
4.1.1.- Elements essencials de l’Aprenentatge Cooperatiu
Perquè l’Aprenentatge Cooperatiu funcioni, Johnson, Johnson i Holubec (1999)
proposen cinc elements essencials que s’han de tenir en compte:
o Interdependència positiva: els membres del grup han d’entendre que per
obtenir bons resultats, els seus companys d’equip també els han
d’obtenir.
o Responsabilitat individual: cadascú ha de complir amb les tasques
encomanades.
o La interacció: els alumnes han d’ajudar-se, felicitar-se, aconsellar-se i
recolzant-se, ja que estan realitzant un treball conjunt.
o Habilitats interpersonals i grupals: els participants han de ser capaços de
dirigir el treball, prendre decisions, crear un clima de confiança,
comunicar-se, solucionar els conflictes.
o Avaluació grupal: una vegada finalitzada la tasca, els alumnes hauran
d’analitzar en quin grau s’han assolit els continguts i quins han estat els
seus punt forts i els punts febles, proposant millores per al futur.
4.1.2.- Vygotsky i la Zona de Desenvolupament Pròxim
Per a Vigotski, la ZDP es pot definir com la diferència que hi ha entre el nivell
del que la persona és capaç de fer amb ajuda d’altri i el nivell de les feines que
pot fer de manera independent, ella tota sola (Martí i Onrubia, 2004).
Amb aquesta concepció, podem dir que si els nens treballen cooperativament,
el seu rendiment serà major que si ho fessin sols. La cooperació i l’aportació
d’idees augmentaran la potencialitat de l’infant i assoliran aprenentatges
conjuntament.
4.1.3.- L’Aprenentatge Cooperatiu al currículum
El document que regula l’ensenyament d’Educació Primària és el currículum
d’Educació Primària del Departament d’Educació de la Generalitat de
Catalunya (2009), establert en el Decret 142/2007. Aquest recull tots els

9
continguts, objectius i competències bàsiques que els alumnes haurien d’haver
assolit una vegada finalitzada aquesta etapa, entre d’altres consideracions.
Analitzant-lo, he pogut observar que contempla tant la importància del treball
individual com l’aprenentatge cooperatiu. És important que els nens i les nenes
aprenguin a treballar d’aquestes dues maneres, ja que en un futur es trobaran
situacions on es requereixi tant el treball individual com en grup.
A les diferents Competències Bàsiques es fa referència a la metodologia del
treball cooperatiu, per exemple, la competència comunicativa també és
imprescindible per adoptar decisions i cohesionar els grups humans; acceptar i
fer crítiques constructives; posar-se en el lloc d’altri de manera empàtica;
respectar opinions diferents a les pròpies amb sensibilitat i esperit crític;
desenvolupar l’autoestima i la confiança en un mateix o mateixa, i treballar en
grup de manera cooperativa. (p.19)
Molts objectius de les diferents àrees proposen el treball cooperatiu com a
metodologia de treball. Per exemple, aquest de medi social: Anàlisi diacrònic o
sincrònic d’algun fet social i cultural (habitatge, vestit, utillatge) en diverses
cultures, a partir del treball cooperatiu i l’ús de les TIC. (p.86)
Per últim, ens parla del treball per projectes. Aquesta metodologia dóna gran
rellevància al treball cooperatiu. S’elaboren preguntes o hipòtesis, es prenen
decisions sobre el repartiment de tasques i es posa en comú el resultat de les
tasques individuals i s’elabora col·lectivament el resultat.
4.2.- L’INFORMATIU A ALTRES CENTRES EDUCATIUS
4.2.1.- L’Ull Viu de l’INS Castelló d’Empúries
L’INS Castelló d’Empúries el curs 2010-2011 va començar el projecte de l’Ull
Viu a 3r d’ESO. Mensualment, emeten un informatiu d’uns 25 minuts sobre
notícies relacionades amb l’institut o la vila i aquest s’emet per Empordà TV i
també se’n fa difusió pel Youtube, el Facebook, la pàgina web d’Empordà TV i
pel blog de l’institut. Aquest projecte es duu a terme tres hores a la setmana en
una matèria optativa trimestral. Si els professors ho consideren acceptable, els

10
alumnes poden seguir en aquesta assignatura un altre trimestre o, fins i tot, el
curs sencer.
Els alumnes es reparteixen en quatre grups per realitzar una tasca
determinada: un grup es dedica a gravar, un altre grup prepara i munta el plató,
un altre prepara els guions i un grup es dedica a editar els vídeos. Els guions
els escriuen a través de Google Drive, amb la qual cosa tots els alumnes poden
participar-hi i la mestra pot veure quina ha estat la tasca realitzada i la
participació de cadascun d’ells.
Una de les professores responsables, la Núria Puigdevall (veure qüestionari 1
de l’annex 1), opina que els alumnes milloren el treball en grup, perquè és una
matèria trimestral i els adolescents van agafant responsabilitats gradualment i
es van especialitzant en les feines que han escollit voluntàriament.
A final de curs, el grup està molt cohesionat. Per això diu també, que és una
bona activitat per afavorir el treball en grup, ja que han de fer un treball conjunt.
4.2.1.- Escola Lacustària de Llagostera
Durant el primer trimestre del curs 2010-2011, els alumnes de 2n de l’escola
Lacustària de Llagostera van elaborar informatius en els diferents mitjans de
comunicació de la seva localitat per treballar la notícia. Van viure l’experiència
de gravar a la ràdio, a la televisió i de participar a la revista local. Cada classe
s’encarregava d’un mitjà de comunicació en concret i, després, l’experiència es
compartia amb les altres dues classes.
Cada nen havia d’escriure una notícia relacionada amb la seva escola. Entre
tots, van escollir quines notícies sortirien en el seu informatiu i en quin ordre.
També van decidir qui seria el presentador i l’home del temps. Després, anaven
un dia a l’estudi de Llagostera TV i des d’allà s’encarregaven de la gravació i
l’edició.
En total, van participar en dos noticiaris, els quals es poden veure a la pàgina
web de Llagostera TV i corresponen als vídeos 13 i 15.
La mestra responsable, la Judit Calverol (veure qüestionari 2 de l’annex 1),
opina que tot i que la redacció de les notícies és individual, els alumnes van

11
millorar el treball en equip, perquè es necessita que tot estigui ben organitzat,
és a dir, totes les notícies han de tenir un fil conductor i, per això, cal posar-se
d’acord tot el grup-classe.
4.- RELLEVÀNCIA SOCIAL
Una evidència que puc aportar és que l’elaboració d’un telenotícies afavoreix
l’aprenentatge cooperatiu, ja que el treball en equip és fonamental perquè tot
surti bé. Els alumnes adquireixen habilitats com la responsabilitat per entregar
la feina a temps, la pertinença a un grup, la cooperació, etc., fruit d’aquest
treball en grup. Tot i així, cal dir, que perquè una classe o escola dugui a terme
una activitat de cooperació, no es caracteritzarà per treballar cooperativament.
Cal tenir un hàbit i desenvolupar de tant en tant aquesta metodologia.
La meva pràctica educativa pot interessar a mestres que vulguin portar a la
pràctica un projecte relacionat amb els informatius televisius. També pot servir
per a docents que vulguin fomentar l’aprenentatge cooperatiu en els seus
alumnes. Evidentment, els resultats poden interessar a l’escola Ruiz Amado i,
concretament, a la tutora del grup de 3r B.
5.- METODOLOGIA D’INVESTIGACIÓ EMPRADA
5.1.- MÈTODE D’INVESTIGACIÓ-ACCIÓ
El mètode utilitzat en aquesta recerca és la Investigació-Acció. Aquest és un
instrument metodològic de recerca educativa sorgit de les ciències humanes i
socials. Serveix per millorar la pràctica professional del docent i també per
millorar situacions pràctiques concretes a partir de fer hipòtesis, proposar
accions i obtenir dades i reflexionar.
L’autor creador de la Investigació-Acció fou Kurt Lewis i el va dur a la pràctica
l’any 1944. Alguns autors que també tracten el mètode Investigació-Acció són:
Antonio Latorre (2003) en el seu llibre La investigación-acción: Conocer y
cambiar la práctica educativa o John Elliot (1990) a La investigación-acción en
educación.

12
L’organització d’aquesta metodologia és a partir
de cicles continuats: primer es detecta
quina és la situació problemàtica i es
planifica la proposta. A continuació, la
proposta es posa en acció fent les
degudes observacions i, per últim, es fa
una reflexió sobre la pràctica educativa.
Una vegada acabat el cicle, es torna a començar, és a dir, a partir de
la reflexió es torna a planificar fent els canvis de millora pertinents.
En el meu cas, vaig detectar que la situació problemàtica era que els alumnes
no solen treballar cooperativament i, a continuació, vaig proposar una activitat
per comprovar aquesta problemàtica. Com que la meva hipòtesi va resultar
positiva, vaig proposar fer un informatiu sobre l’escola i el vaig dur a la pràctica
amb els alumnes. Durant l’acció, vaig recollir diferents evidències, les quals
vaig analitzar posteriorment per comprovar la meva hipòtesi. Per últim, vaig
tornar a realitzar la primera activitat per veure si realment el treball en equip
havia millorat.
De les diferents metodologies d’investigació que existeixen, vaig escollir
aquesta perquè volia fer un canvi i aportar el meu granet de sorra en aquesta
escola. Si duia a terme únicament la pràctica reflexiva o altres mètodes, no
hagués pogut portar a la pràctica cap activitat per millorar aquesta situació.
5.2. TÈCNIQUES PER RECOLLIR EVIDÈNCIES
El mètode Investigació-Acció comporta utilitzar uns recursos per recollir
evidències. Les tècniques que jo he utilitzat són les següents:
Evidència Qui ho farà Quan ho farà Què determina
Diari de
pràctiques
Practicant. Al final del dia. Recollir les sensacions de com ha anat cada
sessió i reflexionar si hi ha alguna cosa a
millorar.
Enquesta
treball en
Alumnes Abans de
començar el
Quina experiència tenen els alumnes del treball
en equip i què n’opinen.
Planificar
Reflexionar Observar i
analitzar
Actuar
Investigació-Acció
Identificar un problema

13
equip projecte.
Entrevista
mestra
Practicant i
mestra.
Abans de la
proposta didàctica.
Recollir evidències sobre el treball en equip, vist
des de la perspectiva que té la mestra.
Sensacions
de l’equip
Alumnes. En el moment en
què els grups
estiguin formats i
col·locats.
Fer hipòtesis i prediccions sobre com anirà el
treball en equip i si els agrada el grup que els ha
tocat.
El treball en
equip després
d’una
setmana
Alumnes. Deures a casa per
al cap de setmana.
Reflexió del treball en equip.
Diari dels
nens
Alumnes. Deures. Recollir les sensacions de com ha anat el dia.
Fotografies,
gravacions
de so i vídeo
Practicant Durant el projecte. Observar la participació de l’alumnat durant
algunes activitats i també poder fer una reflexió
sobre la pròpia pràctica educativa.
6.- DESENVOLUPAMENT DE LA RECERCA
6.1.- PROPOSTA D’ACCIÓ
Una vegada ja tenia el problema diagnosticat i la hipòtesi d’acció plantejada,
vaig començar l’acció. Aquesta consta de diferents activitats per observar i
recollir dades sobre el treball cooperatiu dels alumnes. L’activitat protagonista
de la meva proposta d’acció és el projecte de l’informatiu sobre l’escola, però
abans de començar amb el projecte, vaig passar una enquesta (veure annex 2,
Enquesta sobre el treball en equip) als alumnes per conèixer l’experiència i les
sensacions que tenien sobre el treball en equip i així poder comparar les dades
una vegada el projecte s’hagués acabat. Aquest és el pretest de la meva
recerca.
Una vegada els equips de treball per al projecte foren formats, els alumnes van
haver d’escriure quines sensacions tenien sobre el seu equip. És a dir, havien
de dir si els agradava l’equip que els havia tocat i si creien que funcionaria.

14
El projecte de l’informatiu Desperta’t consistia en elaborar, enregistrar i editar
un informatiu amb notícies sobre l’escola. Tot i que em vaig plantejar altres
objectius, com la millora de l’expressió escrita i oral, l’objectiu principal és
afavorir la dinàmica del treball en grup. Vaig decidir realitzar aquesta activitat
en forma de projecte, perquè és una metodologia competencial que dóna molta
importància al treball cooperatiu, com diu el Currículum (Departament
d’Educació, 2009).
La proposta plantejada va tenir una duració d’una setmana i mitja a totes les
àrees, excepte les especialitats (música, educació física, anglès, religió i
alternatius), els tallers i informàtica. Per tant, aquest projecte es va dur a terme
en 27 sessions de classe en total.
Com es pot observar a la programació d’aquest projecte (Veure annex 3), la
metodologia principal és el treball cooperatiu. Les metodologies cooperatives
que he utilitzat són el trencaclosques i el foli giratori. Els alumnes havien de
prendre totes les decisions referents al producte final: el nom, el logotip, la
música, la temàtica de les notícies, les entrevistes, els presentadors, etc.
Cada dia havien de fer un diari reflexiu sobre el que havien fet, el que més els
havia agradat, etc. Aquest diari contenia les preguntes, per tant, era molt guiat.
Després d’una setmana de treball, vaig passar un altre qüestionari als nens i
les nenes perquè reflexionessin sobre el seu treball en equip.
Una vegada finalitzat el projecte de l’informatiu Desperta’t, havia de comprovar
si el treball en equip havia millorat. Per això, vaig dur a terme la mateixa
activitat que vaig realitzar per diagnosticar el problema: un dictat cooperatiu.
També vaig tornar a passar l’enquesta inicial sobre el treball en equip, per així
poder comparar els resultats inicials amb els finals.
6.2.- RESULTATS OBTINGUTS
6.2.1.- Enquesta treball en equip (Pretest)
Per a tots els alumnes, excepte un, el treball en equip ha estat una experiència
positiva.

15
Pel que fa a la regla principal perquè el treball en equip funcioni, les opinions
són molt diverses. El 31’58% dels alumnes pensa que és compartir les
responsabilitats i l’altre 31’58% pensa que és congeniar idees i opinions. Un
21,05% opina que repartir les tasques és el més important. Per últim, compartir
els èxits i els fracassos és l’opció escollida pel 15,79 %. En canvi, cap alumne
ha donat rellevància a parlar les coses de manera clara.
Els 19 alumnes de la classe es consideren bons companys de treball en equip i
18 d’ells prefereixen treballar cooperativament, mentre que un prefereix el
treball individual. A més a més, tots excepte un, han afirmat oferir ajuda quan
un company li ho demana.
El 57,89% dels nens i nenes opina que els seus companys són un impediment
perquè faci bé la seva feina. L’altre 42,11% pensa el contrari. Un 78,95% pensa
que no podria fer més feina i no aprendria més si treballessin sols. En canvi, 4
alumnes pensen que sí podrien fer més feina sols i aprendrien més.
Pel que fa a la pregunta 8, sobre si parlen d’altres coses que no estiguin
relacionades amb la feina a fer, 5 han dit que sí ho fan i els altres 14 alumnes
han dit que només parlen de la feina que han de fer. Tots els nens i nenes han
afirmat que no senten que perden el temps treballant en equip.
En aquesta enquesta els vaig demanar quins avantatges i desavantatges té
treballar en equip, i aquestes són les seves respostes:
AVANTATGES DESAVANTATGES
o Ens ajudem entre nosaltres.
o Fem la feina més ràpid.
o Aprenem més coses.
o No perdem tant el temps.
o És divertit, t’ho passes bé i és més fàcil.
o Si parlem, trobem solucions.
o Podem decidir.
o A vegades no surten bé les coses.
o Sempre hi ha algú que mana.
o Alguns sempre juguen.
o Alguns fan altres coses i no fan la feina.
o Som molts i fem molt xivarri.
o Parlen d’altres coses.
o Ens barallem i/o ens enfadem.
o Hi ha companys que no volen ajudar.
o Molesten i no deixen treballar.
o No ens posem d’acord.

16
Les respostes s’han anat repetint i com podem veure, entre tots, han trobat
més desavantatges que avantatges. Però si tots han dit que prefereixen el
treball en equip, això vol dir que la part positiva té més pes per a ells.
6.2.2.- Com funcionarà l’equip?
Una vegada vaig formar els equips i es van col·locar per taules, vaig demanar a
cada nen i nena que escrivís en un trosset de paper quina percepció tenia
d’aquest equip: si els agradaven els membres que formaven el seu equip i si
creien que funcionaria i podrien treballar bé.
El 100% de l’alumnat va respondre que sí estava content amb el grup que li
havia tocat i predeien que treballarien bé i el grup funcionarà. Les raons que
van donar van ser perquè els membres els cauen bé, perquè són amics i no es
barallaran, perquè és un grup que es comporta bé, perquè es posen d’acord i
tenen creativitat.
6.2.3.- Informatiu Desperta’t
3r B és un grup que no està acostumat a treballar cooperativament, perquè
l’escola en general no segueix aquesta línia. Per aquest motiu, vaig fomentar
en tot moment la importància del treball en equip. Els repetia una i altra vegada
que si un membre del grup falla, tot el grup fallarà i farà que tota la classe acabi
tenint mals resultats i que l’informatiu no surti bé.
El primer dia del treball en equip va anar força bé. Hi havia conflictes, però se
solucionaven ràpidament. Però el segon dia va ser caòtic: no es posaven
d’acord, es barallaven a qualsevol moment, la participació de dos nens era
nul·la... Un grup anava molt malament, fins i tot, no volien seguir en aquest
equip de treball. Al CD de l’annex 4 hi ha una gravació de veu corresponent a
aquest dia (Annex 4, Gravació 08/05/2013). A l’annex 1 també es pot trobar un
fragment del diari que pertany a aquest mateix dia (Annex 2, Diari reflexiu
personal 08/05/2013).

17
Al final del dia em vaig haver d’enfadar i donar-los un ultimàtum: si no
canviaven l’actitud i es posaven a treballar de veritat, deixàvem estar aquest
projecte. Alguns es van sentir malament perquè deien que si no fèiem
l’informatiu jo no podria fer el treball per la UdG. Ells coneixien que faria aquest
projecte, però que sobretot em centraria en el treball en equip. Els vaig dir que
no passava res, que ja tenia resultats que em servien, ja que el treball en equip
no havia funcionat. No tenia ganes de treballar així i que l’informatiu sortís
malament.
Els vaig deixar reflexionar i, a partir d’aquell moment, tot va canviar: es van
posar les piles i van anar fent feina. Sorgien petites discussions, però ja no eren
com les del principi.
Arran de la dificultat en el funcionament dels grups, que el temps anava
passant i la feina s’anava acumulant, vaig suprimir activitats programades, com
per exemple, fer pràctiques amb l’efecte Croma independentment de
l’informatiu. D’altres activitats que tenia plantejades fer amb ells, com per
exemple, muntar el plató i editar vídeos, ho vaig haver de fer jo, perquè no em
quedava temps per fer-ho amb ells.
A les hores en què gravàvem, no ho feien tots els grups alhora, perquè només
disposàvem d’una càmera on es pogués connectar un micròfon. Per això, la
tutora es quedava amb els alumnes acabant feina per a l’informatiu i jo anava
amb els que gravaven per supervisar o al revés. No obstant, si havien de fer
fotografies, podia marxar més d’un grup a la vegada.
Malgrat les dificultats que vam tenir, l’informatiu Desperta’t va quedar molt bé i
estic molt orgullosa dels resultats, i els alumnes també ho estan. Sempre hi ha
coses a millorar, però per ser la primera vegada que dirigeixo un projecte
d’aquestes característiques, crec que ha quedat prou bé. (Annex 4, Informatiu
Desperta’t i Making off de l’informatiu Desperta’t).

18
6.2.4.- El treball en equip després d’una setmana.
Després d’una setmana havent estat treballant en equip, en lloc d’encomanar-
los per deures el diari reflexiu, els vaig donar unes preguntes perquè
reflexionessin sobre el treball en equip.
Les respostes obtingudes són molt semblants. Tots els alumnes es van sentir
molt bé treballant en grup. Les raons que donaven són perquè treballen junts i
s’ajuden, aprenen moltes coses, comparteixen les responsabilitats o perquè
treballar en equip és divertit. En canvi, hi ha una opinió que no és tan positives:
una nena respon que no s’ha sentit gaire bé, perquè s’ha barallat amb l’equip
perquè no tots treballaven.
A continuació se’ls preguntava si havien tingut problemes i, en cas afirmatiu, si
s’havien solucionat. Quatre alumnes consideren que el seu equip no ha tingut
problemes durant la setmana. Els entrebancs que sorgiren i que comenten els
alumnes són per la dificultat per posar-se d’acord o perquè alguns companys
del grup no treballaven.
Pel que fa al tema de compartir el material, oferir ajuda als companys,
respectar el torn de paraules i les opinions dels companys, totes les respostes
són molt positives. Comenten que sí han compartit, perquè així també els
deixaran el material quan ho necessitin; que sí han compartit perquè ells també
volen que els ajudin quan sigui necessari. Una nena ha comentat que sí ha
respectat les opinions dels companys, però a vegades preferia les seves idees.
El repartiment dels rols era una decisió que havia de prendre cada grup i no
tothom estava content amb el rol que li havia tocat. D’altres, estan molt
contents.
Per últim, els vaig preguntar si creien que el treball en equip és important. Tots
els alumnes van respondre que sí i les raons donades són les següents:
o Sí , perquè un sol no pot fer tot el treball.
o Sí, perquè aprens moltes coses.
o Sí, perquè ens hem d’ajudar els uns als altres.
o Sí, perquè tenim més coses i idees i entre els de l’equip ens ajudem.
o Sí, és millor treballar en equip que sol.

19
o Sí, perquè fas més feina.
o Sí, perquè així acabes les coses més ràpid i queda més maco.
o Sí, perquè és divertit i com que som més, és més fàcil.
6.2.5.- Dictat cooperatiu
Dues setmanes després del projecte de l’informatiu Desperta’t, vaig tornar a
l’escola a fer un dictat cooperatiu. A diferència de la primera vegada, els vaig
repartir un full a cadascun perquè escrivissin tot el que poguessin a la primera
activitat, i a la segona havien de reconstruir-lo en grup, però cadascú l’havia
d’escriure a la seva fitxa per evitar rols passius.
Abans de començar a dictar, els he comentat que hi hauria quatre oracions i
que es podrien posar d’acord per recollir la informació. Aquesta estratègia la
majoria no l’ha entès i només un grup ho ha dut a terme, perquè una nena va
decidir que cada membre s’encarregués d’una oració. La resta de grups va
escriure individualment tot el que podien del dictat i no es van organitzar la
tasca prèviament, amb la qual cosa alguns alumnes van escriure molt i d’altres
poc (o gens).
A la segona part de l’activitat, la reconstrucció del dictat, tots els alumnes
participaven, però a cada grup n’hi ha un o dos molt actius i un o dos més
passius. Els que s’han mostrat més passius s’aprofiten de la feina feta pels més
actius a la primera part.
Aquesta vegada, l’actitud envers el treball en equip va ser molt més bona i tots
els grups van reconstruir el dictat. En dos grups van haver petites discussions
que ràpid foren solucionades.Tot i així, no van treballar cooperativament, ja que
no hi havia ni un dictat igual. Abans de començar la segona part de l’activitat,
vaig avisar que les faltes de cada grup computarien a tots els membres i, com a
conseqüència, es veien “obligats” a fer-ho igual i junts i a col·laborar. És a dir, si
un membre del grup feia 10 faltes i els altres 3, tot el grup tindria 10 faltes, el
nombre màxim de faltes realitzades. Vaig fer això per motivar-los a treballar en
grup i que fessin el mínim d’errors possible, però no va ser així. En un mateix
grup, van fer faltes diferents que, si haguessin col·laborat entre ells, cadascú

20
hauria aportat les paraules que sap escriure correctament i així el nombre de
faltes hagués estat menor.
6.2.6.- Enquesta treball en equip (Posttest)
Per a tots els alumnes, excepte dos, el treball en equip ha estat una
experiència positiva.
La regla principal perquè el treball en equip funcioni més votada és la de
congeniar idees i opinions amb un 41’18%, seguida de parlar les coses de
manera clara, la qual no va ser escollida a l’enquesta inicial i aquesta vegada
obté el 35’29% dels vots. Un 17’65% opina que compartir les responsabilitats
és el més important. Per últim, repartir les tasques és l’opció escollida pel
5’88%. A diferència del pretest, cap alumne ha donat rellevància a compartir els
èxits i els fracassos.
El 100% dels alumnes segueix considerant-se bons companys de treball en
equip i 16 d’ells prefereixen treballar cooperativament, mentre que un prefereix
el treball individual. Aquesta vegada, tots excepte han afirmat oferir ajuda quan
un company li ho demana.
El 35’29% dels nens i nenes opina que els seus companys són un impediment
perquè faci bé la seva feina. L’altre 64’71% pensa el contrari. Aquests resultats
han variat molt respecte al principi i semblen més positius.
Un 88,24% dels alumnes afirma que no podria fer més feina i no aprendria més
si treballessin sols i, per aquest motiu, prefereix el treball en equip.
Pel que fa a la pregunta 8, també ha variat considerablement i el 58,82% afirma
que parlen d’altres coses que no estiguin relacionades amb la feina a fer. Tots
els nens i nenes, excepte dos, han afirmat que no senten que perden el temps
treballant en equip.
Pel que fa als avantatges i desavantatges, he obtingut les mateixes respostes
que a l’enquesta inicial.

21
7.- CONCLUSIONS
Si hagués pogut dur a terme el projecte de l’informatiu durant més temps,
encara que fos només a les hores de llengua durant un mes, els resultats del
treball en equip haurien estat més notables. Per aquest motiu, una modificació
que faria a la meva Unitat Didàctica seria la distribució del temps, la qual cosa
permetria realitzar totes les activitats programades i que els alumnes també
aprenguin a editar vídeos. Estic molt contenta del resultat final i dels entrebancs
que hem anat superant pel camí per aconseguir l’informatiu Desperta’t.
Les opinions que els alumnes donen, com per exemple a la reflexió del treball
en equip o les enquestes, són molt interessants i positives. Malgrat els
problemes que van tenir i que vam estar a punt de deixar de banda l’informatiu,
la majoria dels alumnes opina que aquesta experiència ha estat positiva.
Els resultats obtinguts a les dues enquestes sobre el treball en equip d’abans i
després de l’acció són força variables (Annex 5, Gràfic pretest-posttest). Per
exemple, a la segona pregunta en què es feia referència a la regla fonamental
perquè el treball en equip funcionés, abans de dur a terme la meva proposta els
alumnes no donaven importància a parlar les coses de manera clara. Després
de l’acció, és la segona opció més votada. Arran dels conflictes que sorgiren,
els alumnes van haver de posar-se d’acord i parlar clarament sobre el que
volien fer. Amb això puc entendre que s’han adonat de la importància del diàleg
per arribar a un consens entre els membres de l’equip. L’aprenentatge
cooperatiu facilita l’aprenentatge de valors i habilitats com són posar-se d’acord
a l’hora de prendre decisions. Poc a poc, els alumnes han après que a vegades
han de deixar de banda les seves idees i acceptar aquelles en què la resta del
grup hi estan d’acord, veient-hi la part positiva.
Les preguntes 6 i 7 de l’enquesta realitzada als alumnes estan molt
relacionades, ja que a la primera preguntava si creien que els companys
d’equip són un impediment per fer la feina bé i a la segona, si creien que si
haguessin treballat sols haurien fet la feina millor. Doncs bé, al principi pensava
que no havien entès bé la pregunta, perquè hi ha alumnes que van afirmar que
els seus companys de grup feien que la feina no sortís bé, però a la vegada
diuen que si haguessin fet individualment la feina, no els hagués sortit igual de

22
bé. Semblava contradictori, però vaig comentar-ho amb una nena que va donar
aquesta opinió i em va dir que és perquè alguns membres de l’equip no han
col·laborat i si hagués fet tota la feina sola hauria trigat i treballat molt més i els
resultats potser no serien tan bons.
Les dificultats que més s’han trobat treballant en grup és el moment en què
havien de prendre decisions i posar-se d’acord. Cadascú es mantenia en la
seva opinió i els costava arribar a un consens. També hi hagut pocs alumnes
que no han col·laborat gaire bé res en el treball de grup i a causa d’això sorgien
conflictes. Tot i les dificultats que han tingut, tots els alumnes es consideren
bons companys de treball en equip. Els que no han aportat idees a l’equip o no
han participat, també consideren que són bons companys.
Hi hagut nens que han aconseguit passar d’un rol passiu a participar més en
les tasques proposades. En canvi, una minoria, han conservat el seu rol passiu
i escassament han aportat idees al grup ni tan sols ajudar en cap tasca.
Els nens i les nenes tenen la concepció que la feina que fan és seva i no la
volen compartir. En el segon dictat cooperatiu, només un grup es va organitzar
molt bé repartint-se les oracions entre ells. En canvi, la resta va intentar
escriure les quatre frases. Això denota que no s’acaben de refiar de la feina
dels seus companys de grup i que treballen individualment.
Després d’analitzar tots els resultats obtinguts, la conclusió que extrec d’aquest
treball és que als alumnes de 3r B de l’escola Ruiz Amado els agrada treballar
en equip i els motiva molt aquesta metodologia, però no saben fer-ho perquè
no tenen experiència i no saben fer-ho d’una altra manera. No se’ls han donat
les tècniques necessàries per cooperar. Això fa que els seus resultats no siguin
tan bons com s’esperaven i que sorgeixin conflictes per aspectes insignificants,
però que per a ells en aquell moment són importants.
Cal constància i seguir treballant utilitzant aquesta metodologia perquè els
alumnes adquireixin les habilitats cooperatives que els manquen. Han millorat
en aquesta habilitat, però encara els queda molt per millorar i per aprendre pel
que fa a aquesta metodologia. S’ha de fomentar molt i dur a terme activitats
diverses treballant cooperativament. Perquè haguem fet aquest projecte, no vol

23
dir que el grup-classe sigui cooperatiu, ja que amb una activitat no n’hi ha prou.
És un procés llarg. A l’última activitat, la del dictat cooperatiu, vaig observar que
sí havien millorat molt respecte a l’inici del meu pràcticum, tot i que no acaben
de veure les estratègies i l’essència del treball cooperatiu. Gràcies a aquesta
pràctica i a la millora del treball en equip, també es veu un grup més cohesionat
i les relacions a l’aula han millorat.
Sóc conscient que en una setmana no es poden treballar i desenvolupar les
habilitats socials que es relacionen amb l’aprenentatge cooperatiu. Però crec
que he pogut aportar el meu granet de sorra per intentar-ho millorar, ja que s’ha
de seguir un procés llarg.
8.- BIBLIOGRAFIA I WEBGRAFIA
COLL, C. (1991). Aprendizaje escolar y construcción del conocimiento.
Barcelona: Ediciones Paidós. (Capítol 5. Estructura grupal, interacción entre
alumnos y aprendizaje escolar).
DEPARTAMENT D’EDUCACIÓ DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA.
(2009). Currículum d’educació primària. Barcelona: Serveis de Comunicació,
Difusió i Publicacions.
ELLIOTT, John. (1990). La investigación-acción en educación. Madrid:
Ediciones Morata.
JOHNSON, D., JOHNSON R. i HOLUBEC, E. (1999). El Aprendizaje
Cooperativo en el aula. Buenos Aires: Editorial Paidós.
LATORRE, Antonio. (2003). La investigación-acción. Conocer i cambiar la
pràctica educativa. Barcelona: Editorial GRAO.
MARTÍ Sala i ONRUBIA Goñi. (2004). Les teories de l’aprenentatge escolar.
Barcelona: Universitat Oberta de Catalunya.

24
WEBGRAFIA
Diari de Girona. (2011). Suplement d’ensenyament 22 de febrer del 2011:
Alumnes periodistes a l’escola Lacustària. Recuperat el 15 de maig, des
de: http://medias.diaridegirona.cat/suplementos/2011-02-28_SUP_2011-02-
22_01_33_11_binder3.pdf
Llagostera TV. (2013). Setmanari escolar núm. 1 25-03-11. Recuperat el 15
d’abril del 2013, des de: http://www.llagosteratv.cat/index-
tv.php?Escoles=12&seccio=12
INS Castelló d’Empúries. (2013). Programa de TV: L'Ull viu. Recuperat el 15
d’abril del 2013, des de: http://iescastellodempuries.xtec.cat/?q=node/61

L’APRENENTATGE
COOPERATIU A TRAVÉS
D’UN INFORMATIU DE
L’ESCOLA
Annexos

Annex 1
Qüestionaris
d’experiències amb
telenotícies
o Ull Viu de l’INS Castelló d’Empúries.
o Escola Lacustària de Llagostera.

L’Aprenentatge Cooperatiu a través d’un informatiu de l’escola. Annex 1
UN INFORMATIU AFAVOREIX EL TREBALL EN EQUIP DELS
ALUMNES?
NOM I COGNOMS ESTUDIANT:
DNI:
41557571K
ADREÇA ELECTRÒNICA:
noemi.pallares@gmail.com
NOM DE LA PERSONA ENCARREGADA:
Núria Puigdevall
CENTRE EDUCATIU:
INS Castelló d’Empúries
POBLACIÓ:
Castelló d’Empúries
nuriapuigdevall@gmail.com
Respostes de la professora Núria Puigdevall:
Amb quin curs vau realitzar l’informatiu?
3r ESO, franja horària de matèries optatives. Tres hores a la setmana.
L’objectiu és fer un programa de 20-25 minuts de durada al mes.
Quants alumnes hi participaven?
15 alumnes per grup, en total, 30 alumnes, separats en dues aules diferents, i
amb dues professores diferents, Núria Puigdevall i Mònica Vilosa. Les notícies i
reportatges es reparteixen: cada grup fa els treballs encomanats
independentment de l’altre grup. Al final, el grup “A” (Núria Puigdevall) és qui
recull els vídeos resultants i els dóna el format final d’edició, i qui redacta els
guions dels presentadors i els enregistra.
Quin era l’objectiu principal de la realització de l’informatiu?
1. Fomentar l’educació en els mitjans audiovisuals i els seus llenguatges entre
l’alumnat.
2. Estimular la creació artística i crítica dels seus missatges mitjançant la
producció de continguts audiovisuals dins l’àmbit educatiu.
3. Millorar les competències comunicatives d’expressió oral, escrita i
audiovisual.
4. Valorar positivament el treball en grup.
5. Incentivar i afermar l’autoestima de l’alumnat.
6. Fomentar la projecció del centre i de les activitats escolars i extraescolars en
el context municipal.
7. Augmentar la cohesió social de l’institut de secundària.

Els alumnes tenien diferents rols?
Dins el grup de 15 alumnes, les tasques es reparteixen de la manera següent:
. Un grup de 4 alumnes és el que es dedica a gravar.
. 4 altres alumnes preparen els guions.
. 4 alumnes munten i preparen el plató.
. 3 alumnes editen els vídeos.
Creieu que els alumnes van millorar el treball en equip? Per què?
Sí. En ser una matèria que dura tot el curs, els alumnes van agafant
responsabilitats gradualment i es van especialitzant en les feines que han
escollit voluntàriament. A mesura que ha anat avançant el curs, alumnes han
anat coneixent el sistema de treball fins que tothom ha trobat dins l’equip el seu
lloc per sentir-s’hi còmode. A final de curs, el grup està molt cohesionat.
Creieu que un informatiu afavoreix el treball en equip? És a dir, és un bon
recurs per treballar en equip? Per què?
Sí. Els alumnes aprenen continguts sense adonar-se’n i, a més, aprenen a
relacionar-se, parlar, debatre, participar... per fer un treball conjunt... practiquen
estratègies que hauran d’aplicar també fora de l’institut i en la seva vida adulta.
Altres aspectes que vulgueu destacar.
En comptes de contestar aquest qüestionari, podríem haver quedat
personalment i us ho hauria explicat tot amb molt de gust. A més, us podria
haver presentat l’equip i l’espai de treball.
D’altra banda, em vaig assabentar que una alumna (de l’altre grup) venia a
l’escola a parlar-vos del nostre programa. Com a professora i directora
d’aquest, m’hauria agradat tenir-ne coneixement a través vostre, i poder
preparar d’una manera supervisada el treball a presentar. De cara a un altre
any, si voleu que hi participem, m’agradaria estar-ne informada i poder preparar
la presentació des del “treball en equip”.

UN INFORMATIU AFAVOREIX EL TREBALL EN EQUIP DELS
ALUMNES?
NOM I COGNOMS ESTUDIANT:
DNI:
41557571K
noemi.pallares@gmail.com
NOM DE LA PERSONA ENCARREGADA:
Judit Calverol Gironella
CENTRE EDUCATIU:
Escola Lacustària
POBLACIÓ:
Llagostera
b7002031@xtec.cat
Amb quin curs vau realitzar l’informatiu? 2n d’Educació Primària.
Quants alumnes hi participaven? 21 alumnes.
Quin era l’objectiu principal de la realització de l’informatiu? Conèixer el
funcionament dels diferents mitjans de comunicació, l’expressió oral.
Els alumnes tenien diferents rols? si
Creieu que els alumnes van millorar el treball en equip? Per què? Si
perquè varen haver de col·laborar per redactar el noticiari i posar-se d’acord.
Creieu que un informatiu afavoreix el treball en equip? És a dir, és un bon
recurs per treballar en equip? Per què? Si, perquè es necessita que tot
estigui ben organitzat, és a dir, totes les notícies tinguin un fil conductor, cal
posar-se d’acord, silenci total a l’hora de gravar...
Altres aspectes que vulgueu destacar.
És una experiència molt interessant per treballar l’expressió oral i escrita, també
el treball amb equip.

Annex 2
Tècniques per
recollir evidències
o Enquesta sobre el treball en equip.
o El treball en equip després d’una setmana.
o Diari reflexiu dels nens.
o Pauta d’observació.
o Diari reflexiu personal 08/05/2013.
o Entrevista Anna Viñas, tutora de 3r B.

ENQUESTA SOBRE EL TREBALL EN EQUIP
1.- La teva experiència de treballar en equip ha estat positiva o negativa?
Positiva.
Negativa.
2.- Quina creus que és la regla principal perquè el treball en equip funcioni?
Compartir les responsabilitats.
Congeniar idees i opinions.
Parlar les coses de manera clara.
Repartir les tasques.
Compartir els èxits i els fracassos.
3.- Et consideres un bon company de treball en equip?
Sí.
No.
4.- Quina forma de treball prefereixes?
Individual.
Treball en equip.
5.- Quan els teus companys de treball et demanen ajuda, li dones?
Sí.
No.
6.- Creus que els teus companys de treball són un impediment perquè facis bé el
teu treball?
Sí.
No.
7.- Creus que podries fer més feina i aprendries més si treballessis sol?
Sí.
No.
8.- Parleu d’altres coses no relacionades amb el treball en equip?
Sí.
No.
9.- Sents que perds el temps treballant en equip?
Sí.
No.
10.- Quins avantatges té treballar en equip?
11.- Quins desavantatges té treballar en equip?

CURS: DATA:
NOM:
EL TREBALL EN EQUIP DESPRÉS D’UNA SETMANA
Com t’has sentit treballant en equip? Per què?
Quins problemes heu tingut? S’han solucionat? Per què?
Has compartit el material amb els teus companys d’equip? Per què?
El rol que t’ha tocat et sembla bé? Per què?
Has ofert la teva ajuda als teus companys d’equip quan la
necessitaven? Per què?
Has escoltat els altres respectant el torn de paraula?
Has respectat les opinions dels teus companys d’equip?
Heu parlat i arribat a acords? Per què?
Has aportat idees al grup a l’hora de fer la notícia? Per què?
Us heu adonat de quina feina faltava per fer sense que us ho diguessin?
Creus que és important treballar en equip? Per què?

CURS: DATA:
NOM:
1. Digues què has fet avui a classe.
______________________________________________________________
______________________________________________________________
______________________________________________________________
______________________________________________________________
2. Explica allò que t’hagi costat més.
______________________________________________________________
______________________________________________________________
______________________________________________________________
3. Quina participació has tingut dins del teu grup? Posa una creu en
tot allò que hagis fet.
He buscat informació.
He aportat idees en el grup.
No m’he barallat amb els companys.
He fet la feina que em demanaven.
He fet la tasca que em tocava i no la dels companys.
He ajudat a algun company quan tenia un dubte.
M’he esforçat quan he fet les tasques.
4. Com t’han ajudat les mestres avui?
______________________________________________________________
______________________________________________________________
______________________________________________________________
______________________________________________________________
______________________________________________________________
______________________________________________________________

PAUTA D’OBSERVACIÓ DEL TREBALL EN EQUIP
NOM PERSONA OBSERVADORA:
CURS: 3r B NOMBRE TOTAL D’ALUMNES: DATA:
5/06/2013
HORA:
ACTIVITAT A OBSERVAR: Dictat cooperatiu
SÍ NO OBSERVACIONS
Aconsegueixen la informació per
tal de saber com s’ha de fer
l’activitat.
Comencen la tasca quan toca.
Hi ha un alumne que pren la
iniciativa.
Estimulen la participació de tots
els alumnes.
Tots els membres participen en la
mateixa mesura.
Els alumnes discuteixen.
No es posen d’acord.
Es demanen ajut entre ells.
Hi ha algun rol passiu.
Hi ha algun rol de líder.
Conductes disruptives a l’aula.
Els membres del grup estan
asseguts uns a prop dels altres.
El grup treballa amb eficàcia.
Mentre escriuen el dictat, la resta
participa.
Han acabat el dictat.
ALTRES OBSERVACIONS:

FRAGMENT DIARI REFLEXIU PERSONAL
Dimecres, 8 de maig del 2013
El treball en equip, en un grup està anant fatal!!! No es posen d'acord, es
barallen cada dos per tres, hi ha dos que s'apalanquen molt... jo estic amb la
mateixa cançoneta: que si un membre del grup falla, tot el grup fallarà i faran
que tota la classe acabin tenint mals resultats. La resta d'equips també tenen
petites discussions, però van treballant..
Avui he hagut d'enfadar-me i dir que si no canviaven l'actitud i es posaven a
treballar de veritat, deixàvem estar l'informatiu. Al final, el dia ha acabat força
bé.
Tot el dia intento fomentar el treball en grup, treure'n els aspectes positius i
explicar la importància d'això.
Tot i així, estic veient que l'informatiu no afavoreix el treball en equip, no
perquè no sigui un bon recurs, sinó perquè no saben treballar en equip. En
aquesta escola no treballen el treball en equip fins a 4t. Per això entenc que
no funcioni, però no m'imaginava que hi haguessin tants problemes.

ENTREVISTA A L’ANNA VIÑAS, TUTORA DE 3r B
Creus que és important el treball en equip?
Sí, és molt important el treball en equip. És important el treball en equip, és
important el treball individual de la persona. Una persona ha de saber
treballar sola però també ha de saber treballar en equip. No només en equip
o no només sola, sinó tot: en equip i sola, totes dues coses.
A la vida hi ha moments en què estàs sol i has de prendre decisions tu sol,
però hi ha moltes altres situacions que formes part d’un grup: la família és un
grup, l’edifici on vius és un grup, el teu poble, el teu barri és un altre grup. A la
teva feina també hi ha un grup, ja que normalment no treballes sol, sinó que
treballes per altra gent. Per exemple, has de fer un projecte que t’ha
encarregat un altre. Per això has de saber treballar en grup i sol.
Com és el treball en equip, en general, al Ruiz Amado?
Fa un parell o tres d’anys que vam començar a fer algun curset per rebre
formació sobre el treball en equip a l’escola, amb l’alumnat. S’ha intentat anar
fent cada any petites actuacions. No és constant, no és que es treballi tot el
dia, perquè no és així, però de tant en tant es fan activitats de treball en grup.
Jo que sempre he fet Cicle Mitjà, em trobo que a 3r, o són massa petits o no
estan acostumats, o totes dues coses, però a 3r costa moltíssim, moltíssim,
moltíssim el treball en grup. Vas fent actuacions a 3r i llavors és a 4t quan
realment és fàcil treballar en grup. A 3r segurament encara no tenen prou
maduresa, però no la tenen perquè tampoc l’han treballat gaire sovint. Costa
una mica. A vegades tiraries la tovallola, però has d’anar fent, anar fent i a 4t
reculls els fruits del que has sembrat a 3r. Però no només amb el treball en
equip sinó en la majoria de coses que fas a l’aula: de continguts, de
comportaments, d’hàbits, de rutines... 3r és molt de “maxacar” i d’anar
recordant i llavors a 4t ja va tot més sol.

Creus que els teus alumnes saben treballar en equip?
No, costa. Costa moltíssim. És que ja els costa compartir, els costa arreglar
problemes al pati i això també és un treball en equip: viure en societat, viure
amb el teu entorn, viure amb els teus amics... en què cadascú té un rol, que
no sempre han de ser els mateixos, sinó que poden canviar i has d’aprendre
a treballar amb els altres i relacionar-te amb el teu entorn.
Promous el treball en equip?
A 3r anem fent actuacions, perquè no podem passar tot el dia treballant en
grup, perquè aquests nens no en saben.
També considero que quan es treballen competències, el treball competencial
fomenta i implica més el treball en equip. Com que aquí no treballem encara
per competències, tot just comencem, no tenim prou consolidat lo altre. El
treball en equip en el treball competencial ja és implícit i ho fas perquè la
situació ho comporta.

Annex 3
Programació projecte
informatiu de l’escola
o Programació del projecte.
o Avaluació del projecte (mestra).
o Autoavaluació del projecte (alumnes).
o Fitxes utilitzades:
Ø Què en sabem i què en volem saber dels informatius?
Ø Coneixements previs sobre els informatius.
Ø Responem allò que volem saber.
Ø Metodologia trencaclosques:
· L’efecte Croma (Chroma Key).
· Quin temps farà? Prediccions.
· Benvinguda del director.
· La meteorologia.
· Preguntes del trencaclosques: La meteorologia.
Ø Planificació de la notícia.
Ø Plantilla de la notícia.
Ø Autoavaluació de la notícia.
Ø Exemple de guió tècnic.
Ø Què he après fent l’informatiu?

L’AprenentatgeCooperatiuatravésd’uninformatiudel’escola.Annex3
PROJECTEINFORMATIUSOBREL’ESCOLA
EscolaRuizAmado3rB(CM)Curs2012-2013Temporització:28sessionsdel3rtrimestre.
Aportaciódel’àreadeLlenguaCatalanaalesCompetènciesBàsiques
1.CompetènciaComunicativaLingüísticaiAudiovisual:lallenguaajudaaconstruirelconeixementielpensamentsocialcrític.Elsalumneshandeproduirnotíciescoherents,
cohesionadesiadequades.Primer,s’hauranderedactar,idesprésleshaurandellegir.Peraixò,haurandetenirencompteelssignesdepuntuació,eltodeveuil’entonació.
Elspresentadorsientrevistadorshandetenirencompteelllenguatgeno-verbalperproporcionarmésinformaciódelaqueespottransmetreambelllenguatgeverbal.Les
novestecnologiesenaquestprojectesónessencials.
2.Competènciaartísticaicultural:Eldissenydellogotipilatriadelamúsicatambésónsímbolsartísticsquetindremencompte.Elaborarideesiregularsentimentspropisi
aliens.Identificarlaimportànciarepresentativa,expressivaicomunicativaqueelsfactorsestèticshantingut,itenen,enlavidaquotidianadelapersonaidelessocietats.
3.Tractamentdelainformacióicompetènciadigital:Elsalumneshaurand’accedir,transmetreiutilitzarlainformaciódelesnovestecnologiesdelainformacióicomunicació.
Tambéhandedominarelsllenguatgesespecíficsbàsics(textual,numèric,icònicvisual,gràfic,isonor)ilessevespautesdedescodificació.Al’horad’enregistrarhaurande
tenirencompteelsplans.Utilitzaraquestestecnologiesambunaactitudcríticaireflexiva.S’iniciaranalprogramariWindowsMovieMakerial’úsdelacàmeradefilmar.
4.Competènciamatemàtica:Al’horaderedactarlesnotícies,haurand’expressarambclaredatiprecisióinformacions,dadesiargumentacions.
5.Competènciad’aprendreaaprendre:Adquirirlaconsciènciadelespròpiescapacitats,delprocésilesestratègiesnecessàriesperadesenvolupar-les.Serconscientdelquè
sesap,delquècalaprendreidecoms’aprèn.Saberaplicarelsnousconeixementsicapacitatsensituacionssemblantsicontextosdiversos.Sercapaçd’autoavaluar-sei
autoregular-se,responsabilitaticompromíspersonal,saberadministrarl’esforç,acceptarleserradesiaprendredeiamblesaltrespersones.
6.Competènciad’autonomiaiiniciativapersonal:Adquirirlaconsciènciaiaplicaciód’unconjuntdevalorsiactitudspersonals:responsabilitat,perseverança,autoconeixement,
autoestima,creativitat,autocrítica,controlemocional,capacitatd’elegir,decalcularriscosid’afrontarproblemes,capacitatd’aprendredeleserradesid’assumirriscos.Tenir
unaactitudpositivacapelscanvisiadaptar-s’hicríticament.Disposard’habilitatsrelacionadesambellideratgedeprojectescom:laconfiançaenunmateix,l’empatia,
l’esperitdesuperació,leshabilitatsperaldiàlegilacooperació,l’organitzaciódeltempsitasques,lacapacitatd’afirmaridefensardretsol’assumpcióderiscos.
7.Competènciaenelconeixementilainteraccióambelmónfísic:Interactuarenl’entornmésproper:moure’senelliresoldreproblemes.Anàlisidelsmissatgesinformatius.
8.Competènciasocialiciutadana:Cooperar,participar,prendredecisionsiresponsabilitzar-sedelesdecisionsieleccionsadoptades,al’horadeprendredecisionsque
afectenatotelgrupidelgrup-classe:triarelnomdel’informatiu,triarellogotip,elspresentadors,lanotíciaquedesenvoluparàcadagrup,etc.Expressarlespròpiesideesi
escoltarlesalienesiposar-seenelllocdel’altre.Practicareldiàlegilanegociacióperarribaraacordscomaformaderesoldreconflicteseneltreballengrup.
ConnexionsambaltresàreesEducacióartísticaiConeixementdelmedi.
Objectius
Objectiusdel'àreaObjectiusespecífics
1.Desenvoluparlacompetènciaoraliescritapercomunicar-seambelsaltres,per
aprendreiperexpressarlesopinionspersonals.
2.Expressar-seoralment,adequantl’entonació,elritmeieltodeveualregistrede
l’informatiu,mostrantunaactitudrespectuosaidecol·laboració.
3.Utilitzarlallenguaeficaçmentperbuscar,recolliriprocessarinformació,comper
escriurenotíciesientrevistesrelacionadesambl’escolaambadequació,
coherència,cohesióicorrecciólingüística.
4.Millorarlescompetènciescomunicativesd’expressióoral,escritaiaudiovisual.
I.Experimentarenlespossibilitatsexpressivesdelso,laimatgeielmovimenti
apreciarquel’artésunaformad’expressarexperiències,ideesiemocions.
II.Iniciar-seenl’úsdelacàmerafotogràficailacàmeradefilmarvídeo.
III.Iniciar-seenl’úsdelsprogramarisWindowsMovieMakeriAudacity.
IV.Assumirresponsabilitatsiafavorirladinàmicadeltreballcooperatiu,establint
momentsderevisió,respectantlesaportacionsdels/delesaltresiresolentles
discrepànciesambarguments.

Continguts
ContingutslingüísticsContingutsd'altresàrees
oAdequaciódelto,l’entonacióilamodulaciódelaveuenlecturespúbliques,de
maneraqueatreguil’atenciódel’oientisiguinentenedores.
oConeixementiaplicaciódel’estructuradelanotíciaatravésdetextosescritsi
redacciódenotíciesrelacionadesambl’escola,acompanyadesd’unaentrevista.
oÚsdelaperioditzacióconvencionalidelesconvencionsdedatacióiidentificació
deladurada,simultaneïtatisuccessiód’esdeveniments.
oValoraciódel’úsdelamúsicaenelsinformatius.
oÚsdediferentsfontsoralspercontrastarinformacionssobreunmateix
esdeveniment.
oConeixementdelsrecursosbàsicsdelprogramaridetractamentdetextos(Open
OfficeoMicrosoftWord)id’ediciód’imatges,soivídeo(AudacityiWindowsMovie
Maker).
oUtilitzaciódemaneraautònomadediferentsrecursosperautocorregiruntext.
Capacitatperreflexionarsobreelserrorsdecadascúibuscarrecursospercorregir-
los.
oParticipacióactivaicol·laborativaenlesactivitatsproposadesienlapresade
decisionsdelgrup,respectantlesnormesqueregeixenlainteraccióoral(tornsde
paraula,todeveu,ritme).
Activitatsd'Ensenyament-Aprenentatge
Previal’inicidelprojecte:
oMotivació:veureinformatiusrealitzatsperaltresescoles.
oQuèensabem?(veureannexX)
oQuèenvolemsaber?(veureannexx)
oTriadelnomdel’informatiu.
oDibuixarpropostesperallogotipdel’informatiu.
Dilluns,6demaigdel2013
Sessió1:
oFormacióiorganitzaciódelsgrups(rols).
oComcreusquefuncionaràelteuequip?
oTriadellogotip.
Sessió3:
oMetodologiadeltrencaclosquespertreballarcomesfaeltemps.Aprofitantquesoms4mestres,escrearanquatregrupsd’experts,enelqualhihauràunmembrede
cadaequipbase.Cadagrupllegiràamblamestraunalecturailatreballaranperpoderexplicarelcontingutalsseuscompanysd’equipi,acontinuació,respondretots
juntslespreguntesproposades.Totesleslecturesilespreguntesd’aquestaactivitatestrobenal’annexX.
Sessions2i4(miggrups):
oTreballdelanotíciaapartirde4fitxes(VeureannexX):
1.-Lasnoticias:Llegirconjuntamentl’estructuradelanotícia.Fitxaencastellà.
2.-RudyimpulsalaPenya...:Identificaripintarlesdiferentspartsdelanotícia:verdeltitular,vermellelsubtítoliblauelcosdelanotícia).

3.-Relacionarcosdelanotíciaambeltitularcorresponent.
4.-Violinistasolidaria:Fitxadecomprensiólectoraencastellà.Lecturaindividualirespondrelespreguntesdecomprensióindividualment.Pintarlesdiferentspartsdela
notíciaambelsmateixoscolorsquealafitxa2.
Sessió4(miggrup):IniciacióWindowsMovieMaker
oIntroducció:nopodemposarelsvídeostalqualelsgravem,elshauremd’editar,ésadir,elshauremdetallarienganxaronvulguem.Tambépodemcol·locar-hifotosi
transicions.Peraixò,aquestprogramaensaniràbéperfer-ho.
oMostrarlasevainterfície:onsónelsmenús,quinespossibilitatsté...
oIndividualment,faranunapràctica:seleccionar10fotografiesdelaxarxaTiferunaseqüència.Afegirtransicionsentrelesimatges.Afegiruntítoli,perúltim,elscrèdits.
Elsúltims15minutsdelasessió4:explicareldiarireflexiuirealitzar-loal’aula.
Dimarts,7demaigdel2013
Sessió5:
oAcabarlespreguntesdeltrencaclosques.
Sessió6:
oPreguntesdelquèenvolemsaber.Respondrelesquejaconeguinlaresposta.
oPrepararentretotelgrup-classelespreguntesquese’lsfaràalsdel’UllViuiaEmpordàTV.
Sessió7:
oXerradadedosalumnesdel’UllViu(INSCastellód’Empúries),
Deures:diarireflexiu.
Dimecres,8demaigdel2013
Sessions8i9:
oXerradadelaLídia,unaperiodistad’EmpordàTV.
Sessions10i11:
oPropostadetemesdenotíciessobrel’escola:metodologiadelfoligiratori.Esdónaunfoli,doblegatcomsifosunvano,acadagrup.Cadamembredelgruphaurà
d’escriureuntemadenotíciaenunapartdoblegada.Elfolianiràgirantenelsentitdelesagullesdelrellotgefinsquenohihagimésidees.Acontinuació,s’obriràelfolii
s’aniraneliminantelstemesquesiguinigualsoquenotinguinsentit.Perúltim,esposaràencomúambtotelgrupclasse.
oTriadelanotícia:cadagruptriaràuntemaperredactarlasevanotícia.Haurand’arribaraunconsenssidiferentsgrupsvolenlamateixa.
oRedacciódelanotíciaenbrut.
Dijous,9demaigdel2013
Sessions12,13i14:
oConcretaraquifaranlesentrevistes,oniquan.Preguntaralespersonesimplicadessihovolenferiquanelsvabé.
oRedacciódelanotíciaenbrut.
oElsquel’haginacabatderedactarlanotícia,faranl’autoavaluaciód’aquesta(veureannexX)i,acontinuació,passar-laanetalaplantillaquese’lsdoni(veureannexx).
Sessió15:
oTriadelamúsicadel’informatiu.
oDecidirquillegiràeltitularielcosdelanotícia.
oTreballlliureperacabarfitxes.

Divendres,10demaigdel2013
Sessió16:
oTriadelspresentadorsdel’informatiu.
oGuiótècnicdelagravaciódelanotícia:quèesveuràenelsumari?Quinaseqüènciad’imatgesesveuràmentres’escoltaelcosdelanotícia?(veureannexX).Esfaràa
l’ordinador.
Sessió17(miggrup):IniciacióWindowsMovieMaker
oIntroducció:nopodemposarelsvídeostalqualelsgravem,elshauremd’editar,ésadir,elshauremdetallarienganxaronvulguem.Tambépodemcol·locar-hifotosi
transicions.Peraixò,aquestprogramaensaniràbéperfer-ho.
oMostrarlasevainterfície:onsónelsmenús,quinespossibilitatsté...
oIndividualment,faranunapràctica:seleccionar10fotografiesdelaxarxaTiferunaseqüència.Afegirtransicionsentrelesimatges.Afegiruntítoli,perúltim,elscrèdits.
Deures:fitxadecomprensiólectoraVisitaextraterrestreiQüestionarisobreeltreballenequipdesprésd’unasetmana.
Dilluns,13demaigdel2013
Sessions18,19,20:
oTreballlliureperacabarfeines.
oGravarlesveusdelsumariodelcosdelanotícia.
oGravarentrevistes.
oFerfotografiesogravarseqüènciesde10segonsperalanotícia.
Dimarts,14demaigdel2013
Sessió21:
oGravarlaintroducciódel’informatiu:elsalumnessimulenques’estandespertantmentresurtend’unacaixa.
Sessions22i23:
oTreballlliureperacabarfeinacomuna(preguntesquèenvolemsaber,preguntesdeltemps,autoavaluaciódelanotícia...).
oGravarlesveusdelsumariodelcosdelanotícia.
oGravarentrevistes.
oFerfotografiesogravarseqüènciesde10segonsperalanotícia.
Dimecres,15demaigdel2013
Sessions24,25i26:
oGravarpresentadores:utilitzantlatelaverdaperaplicarl’efecteCroma.
oGravarentrevistes.
oLaresta,faclassenormalamblatutora.
Dijous,16demaigdel2013
Sessió27:
oQüestionariperavaluarquèhanaprès.
oAutoavaluaciódelprojecte.

Edició:perpartdelapracticant.
Elprogramariutilitzatéselsegüent:
oEdiciódelvídeo:WindowsMovieMaker.
oEdiciódelamúsicaidelaveu:AudacityiPinnacleVideoSpin.
oAplicarl’efecteCroma:iMovied’Apple.
Metodologia
Lametodologiaempradaéslasegüent:
oGrupscooperatius.
oMetodologiescooperatives:trencaclosquesifoligiratori.
oTreballindividual.
AgrupamentsPrincipalment:grupsde4.Tambéhitasquesengrangrupiindividuals.
Materialsialtres
recursos
oCàmerafotogràfica.
oCàmeradefilmarvídeo.
oMicròfon.
oOrdinadorsportàtils(unpergrup).
oOrdinadorambl’AudacityielWindowsMovieMakerinstal·lats.
oPDI.
oFitxesperacadaalumne.
oTelaverdaperferl’efecteCroma.
Criterisd'avaluació
Activitatsd'avaluacióÍtemsd'avaluació
oFitxaLasnotícies.
oFitxaRudy.
oFitxaRelacionartitular-cosdelanotícia.
oFitxaViolinistasolidaria.
oFitxaVisitaextraterrestre.
oFitxaQuèenvolemsaber.
oFitxaLameteorologia(Trencaclosques).
oParticipacióxerrada:UllViu.
oParticipacióxerrada:EmpordàTV.
oPlanificaciódelanotícia.
oAutocorrecciódelanotícia.
oParticipacióeneltreballengrup
oPràcticaMovieMaker.
oGravaciónotícies,veu,introdel’informatiu.
oProvaQuèheaprès?
oAutoavaluacióprojecte.
oAvaluacióportafolis.
oDiaris
oLafitxaestàresoltacorrectament.
oParticipacióactivaiconductacorrecta.
oLafitxaestàresoltacorrectament.
o0o1notenenunapuntuaciócorrecta.
oParticipaenelgrupiaportaidees.
oLapràcticaestàresoltacorrectament.
oParticipaenelgrupiaportaidees.
oNotaentre8i10.
oLamajoriadelsítemssónverds.
oElportafolisestàbenordenatitétoteslesfitxes.
oHaentregattotselsdiaris.

AVALUACIÓDELPROJECTEDL’INFORMATIUSOBREL’ESCOLA
ACTIVITATD’AVALUACIÓÍTEM1ÍTEM2ÍTEM3
fitxesdetreball
FitxaLasnotícies.Lafitxanos’hapresentat,nos’haacabat
onos’hafet.
Lafitxas’hafetperònodeltot
correcta.
Lafitxaestàresoltacorrectament.
FitxaRudy.Lafitxanos’hapresentat,nos’haacabat
onos’hafet.
correcta.
FitxaRelacionartitular-cosdela
notícia.
Lafitxanos’hapresentat,nos’haacabat
onos’hafet.
correcta.
FitxaViolinistasolidaria.Lafitxanos’hapresentat,nos’haacabat
onos’hafet.
correcta.
FitxaVisitaextraterrestre.Lafitxanos’hapresentat,nos’haacabat
onos’hafet.
correcta.
FitxaQuèenvolemsaber.Lafitxanos’hapresentat,nos’haacabat
onos’hafet.
correcta.
FitxaLameteorologia
(Trencaclosques).
Lafitxanos’hapresentat,nos’haacabat
onos’hafet.
correcta.
Xerrades
Participacióxerrada:UllViu.Noparticipainotébonaconducta.Participacióactivaoconducta
correcta.
Participacióactivaiconducta
correcta.
Participacióxerrada:EmpordàTV.Noparticipainotébonaconducta.Participacióactivaoconducta
correcta.
Participacióactivaiconducta
correcta.
Redacció
notícia
Planificaciódelanotícia.Lafitxanos’hapresentat,nos’haacabat
onos’hafet.
correcta.
Autocorrecciódelanotícia.4omésnotenenunapuntuació
correcta.
2-3noestantenenuna
puntuaciócorrecta.
0o1notenenunapuntuació
correcta.
ParticipacióeneltreballengrupMolestaelscompanysinoparticipa.Noparticipa,perònomolesta.Participaenelgrupiaportaidees.
PràcticaMovieMaker.Lapràcticanos’hafet.Lapràcticanos’haacabat.Lapràcticaestàresolta
correctament.
Gravaciónotícies,veu,introde
l’informatiu.
Molestaelscompanysinoparticipa.Noparticipa,perònomolesta.Participaenelgrupiaportaidees.
ProvaQuèheaprès?Notainferiora5.Notaentre5i8.Notaentre8i10.
Autoavaluacióprojecte.Majoriadelsítemssónvermells.Majoriadelsítemssóngrocs.Majoriadelsítemssónverds.
Avaluacióportafolis.Elportafolisestàdesordenatifalten
fitxes.
Elportafolisestàdesordenato
faltenfitxes.
Elportafolisestàordenatitétotes
lesfitxes.
DiarisFalten2omésdiarisperentregar.Faltaundiari.Haentregattotselsdiaris.
0–75:SUSPÈS76–95:SUFICIENT95–113:BÉ114–133:NOTABLE134–153:EXCEL·LENT

CURS: DATA:
NOM:
ÍTEM
vermell groc verd
POC BASTANT MOLT
ORGANITZACIÓ
I ORDRE
Sóc desordenat amb el
material de treball.
He perdut alguna fitxa.
Sóc força ordenat, però
a vegades, la mestra
m’ho ha de recordar.
Faig la feina de manera
ordenada i tinc el
material ben ordenat.
COOPERACIÓ I
AUTONOMIA
Em costa fer aportacions
i cooperar amb els
companys de grup.
M’esforço per fer
aportacions i treballar en
grup, però amb el suport
de la mestra i els
companys.
Participo de forma activa
amb el grup fent
aportacions i cooperant
en totes les tasques.
TRACTAMENT
DE LA
INFORMACIÓ:
les fonts i els
recursos
Em costa buscar i
extreure informació de
les diferents fonts
consultades.
Començo a saber
extreure información
però encara necessito
ajuda.
Sé buscar informació de
qualsevol font
consultada i sé extreure
la informació que
necessito.
TEXT ESCRIT
He redactat el meu text
però amb moltes faltes
d’ortografia.
Em costa expressar-me
per escrit.
Procuro aplicar les
normes d’ortografia que
he après, però encara
faig força faltes.
Les meves frases estan
ben concordades i
m’expresso bé per
escrit.
M’expresso bé per
escrit, utilitzo el
vocabulari que he après
i faig poques faltes.
EXPRESSIÓ
ORAL
Em costa parlar davant
dels altres i expressar
les meves idees i allò
que he après.
Em manca vocabulari
per expressar el que vull
dir.
Per poder parlar en
públic m’haig de
preparar bé el que vull
dir.
Sé expressar de manera
entenedora i ordenada
els conceptes que he
après.
PRESENTACIÓ
DEL TREBALL
Haig de millorar diferents
aspectes: marges, títols,
la lletra, netedat i
presentació en general.
M’he esforçat per fer un
bon dossier, però veig
coses per millorar:
marges, títol, lletra o
netedat...
He tingut molta cura en
l’ordre i presentació del
treball.
ACTITUD I
INTERÈS
He molestat els
companys i m’he mostrat
passiu, he esperat que
els meus companys
portessin la iniciativa del
treball.
Prefereixo treballar sol.
M’he mostrat motivat
però em falten
estratègies per
començar a treballar en
grup.
M’agrada treballar en
grup, però em costa.
Tinc interès i la meva
actitud és positiva
davant del treball.
M’ha agradat treballar
en grup.
7
6
5
4
3
2
1
vermell groc verd

T’ha agradat fer aquest informatiu? Per què?
...............................................................................................................................
...............................................................................................................................
...............................................................................................................................
Què és el que més t’ha agradat?
...............................................................................................................................
...............................................................................................................................
...............................................................................................................................
Què has après? (fes tres frases)
· ...............................................................................................................................
...............................................................................................................................
· ...............................................................................................................................
...............................................................................................................................
· ...............................................................................................................................
...............................................................................................................................
Quins dubtes t’han quedat sense resoldre? O què no has acabat
d’entendre?
...............................................................................................................................
...............................................................................................................................
...............................................................................................................................

CURS: DATA:
NOM:
QUÈ EN SABEM DELS INFORMATIUS?
o Són un tipus de programa de televisió.
o Informen del que passa o passarà.
o Ens diuen el temps que farà a través dels satèl·lits.
o Hi ha gent que explica: el presentador i els reporters.
o Hi ha pantalles darrere del presentador.
o Ens expliquen curiositats, com per exemple, d’animals.
o Graven amb càmeres i editen els videos a l’ordinador.
o Hi ha molts telenotícies diferents: Info-K, telenotícies TV3, Antena 3,
etc.
o Hi ha la secció d’esports, diners, temps…
Quin material necessitem per al nostre informatiu? Coses a decidir?
- Logo
- Micròfon
- Càmera
- Nom de l’informatiu
- Presentador
- Música
- Entrevistes: a qui entrevistarem?
- Plató
- Notícies
QUÈ EN VOLEM SABER? D’ON OBTINDREM LA
INFORMACIÓ?
Com es fa un informatiu? Quins
passos hem de seguir per fer-lo?
- Internet
- 3r d’ESO L’Ull Viu
- Empordà TV (Lídia)
Com fan el temps? - Internet
Com posen el fons de la portada de
l’informatiu?
A part del càmera i del presentador,
hi ha algú més?
Com connecta el presentador amb
els reporters?
- Internet
Com arriba la informació tan ràpid?
Van al lloc?
- Internet

CURS: DATA:
NOM:
1.- Què és un informatiu?
2.- De quines coses parlen?
3.- Quines persones creus que treballen per fer un informatiu?
4.- Als informatius hi ha entrevistes?
5.- Per gravar una notícia, quin material necessitem?
6.- Què creus que haurem de fer amb els vídeos gravats per aconseguir
un informatiu com els que hem vist?
7.- En quins moments escoltem música a l’informatiu?

CURS: DATA:
NOM:
RESPONEM ALLÒ QUE VOLEM SABER
Com es fa un informatiu? Quins passos hem de seguir per fer-lo?
Com fan el temps?
Com posen el fons i la portada de l’informatiu?
A part del càmera i del presentador, hi ha algú més?
Com connecta el presentador amb els reporters?
Com arriba la informació tan ràpid? Van al lloc?
Com es forma un informatiu?

CURS: DATA:
NOM:
L’EFECTE CROMA (CHROMA KEY)
L’efecte Croma (de l'anglès Chroma key) és una tècnica audiovisual utilitzada
àmpliament tant en cine i televisió com en fotografia, que consisteix en la
substitució d'un fons per un altre mitjançant ordinador. Això es fa pel fet que és
massa costós i inviable el retall del fons o personatges.
Per realizar aquesta operación amb facilitat i bon resultat, s'utilitza el Chroma
key. La técnica consisteix en gravar l'objecte sobre un fons de color sòlid i
uniforme i posteriorment canviar-ne el fons pel desitjat amb l'ajut de
l'ordinador.
El color del fons de l'escena ha de ser algún dels primaris (vermell, verd o
blau). Habitualment s'utilitza el verd o el blau i no el vermell, ja que és el
component més important de la pell humana.
Al cine, el Chromakeyés un recursmoltutilitzat en escenes en
quèintervenenescenariscreats per ordinador o que
sónpràcticamentimpossibles de rodar en la realitat. Aquestés el cas de Titanic
per a les escenes de l’enfonsament del vaixell i les pel·lícules de Harry Potter
per representar la capa d'invisibilitat.
En televisió, un dels casos més quotidians i utilitzats és el dels serveis de
meteorología dels informatius, on el presentador es col·loca davant d'un fons
de color sòlid i uniforme i els mapes del temps són incorporats en temps real
creant la imatge que arriba als televisors. El resultat final és pràcticament
perfecte perquè, actualment, s'ha aconseguit millorar l'acabat de la vora de
l'objecte i el fons.

CURS: DATA:
NOM:
Quin temps farà? Prediccions
El pronòstic del temps ens permet planificar molt millor la nostra vida: se sap si
farà un dia assolellat per gaudir a la platja o si és millor quedar-se a casa amb
el paraigües a mà.
Els pagesos poden adaptar-se al temps i recollir ràpidament el fenc sec abans
que el faci malbé un xàfec. Els avions envolten les turbulències previstes i els
vaixells s’aixopluguen de les tempestes a un port segur. Els avisos de
temporal poden salvar vides.
Com es prediu el temps?
Per saber com serà el temps, s’ha de conèixer molt bé l’actual, i en això és en
el que treballen en col·laboració els meteoròlegs de tot el món. Tots els països
compten amb un servei meteorològic que reuneix i classifica les seves dades
del temps. Per generar les previsions, totes aquestes dades se sotmeten a
complicats càlculs amb ordinadors.
D’on provenen les dades del temps?
A les estacions terrestres es registren les condicions meteorològiques a nivell
de terra. A tot el món hi ha molts milers d’aquestes estacions. Al mar, el temps
es mesura des dels vaixells i boies meteorològiques. Els avions també
transmeten dades via ràdio. Els núvols i les precipitacions s’observen amb
l’ajuda d’equips de radar, i els seus resultats es recullen en mapes. Els
satèl·lits meteorològics envien des de l’espai fotografies que representen el
temps observat des de dalt. Gairebé tots aquests satèl·lits giren a la mateixa
velocitat que la Terra i semblen estar sempre al mateix lloc.
Amb quin termini es pot predir el temps?
Una predicció per a les tres hores següents sol ser força precisa. Inclús es pot
aproximar bastant quan es tracta de les següents 24 hores. Amb terminis més
amplis no sempre es deu confiar en la predicció, perquè només es tractarà
d’un intent d’aproximació al que pugui passar.

CURS: DATA:
NOM:
BENVINGUDA DEL DIRECTOR
Benvinguts i benvingudes a la pàgina web del Servei Meteorològic de
Catalunya. En primer lloc, us agraeixo la vostra visita i us convido a conèixer la
feina que es du a terme des del nostre Servei. Aquest web pretén mostrar als
ciutadans tots els serveis que s'ofereixen en matèria de meteorologia i
climatologia, atenent el gran interès i afició que hi ha a Catalunya per aquest
món. És per això que hi podreu trobar tota mena d'informació sobre l'activitat
del Servei: des d'informació general fins a les dades meteorològiques
generades pels equips del Servei Meteorològic de Catalunya (4 radars, 4
detectors de llamps, equip de radiosondatge, 170 estacions
meteorològiques...) d'arreu de Catalunya, com també prediccions, imatges
radar en temps real, imatges del satèl·lit Meteosat, imatges dels llamps, dades
de les estacions meteorològiques automàtiques...
Actualment el Servei Meteorològic de Catalunya, com a estructura d'estat, és
el responsable de facilitar la información meteorològica a Protecció Civil, per
tal d'activar els corresponents plans en front de situacions de perill.
Espero i desitjo que aquest web sigui un canal de comunicació per a la
societat catalana per aprendre i conèixer cada dia més la meteorologia de
Catalunya i el Servei Meteorològic de Catalunya.
Aquest canal de comunicació es complementa amb les xarxes socials
facebook i twitter que actualmente ja compten amb un gran nombre de
seguidors.
Oriol Puig i Godes
Director
http://www.meteo.cat

CURS: DATA:
NOM:
La meteorologia
Els fenòmens com la pluja, el vent, els llamps, els núvols, les boires... són els
meteors. La meteorologia estudia tot el que fa referència al temps atmosfèric i
intenta fer prediccions del temps que farà en un lloc i en un moment
determinats.
A tothom li va bé saber quin temps es preveu que farà: als navegants, als
agricultors, als conductors, als turistes... i també a nosaltres si volem preparar
una excursió.
Les persones que observen la meteorologia són els meteoròlegs, els quals
s’encarreguen de recollir diàriament les dades necessàries per a l’estudi del
temps d’una zona determinada. La informació l’obtenen de les estacions
meteorològiques o dels satèl·lits meteorològics. Amb tota aquesta informació
fan els mapes del temps.
Factors que determinen el temps atmosfèric
L’estació meteorològica és on es recullen les dades per fer les prediccions del
temps. Els instruments necessaris són aquests:
· El pluviòmetre. Mesura la quantitat de litres de pluja que cau en un
metre quadrat.
· El penell.. assenyala la direcció del vent.
· L’anemòmetre. Mesura la velocitat del vent.
· El termòmetre. Mesura la temperatura màxima i mínima.
· El baròmetre. Mesura la pressió atmosfèrica.

CURS: DATA:
NOM:
LA METEOROLOGIA
Per a què serveix saber quin temps farà?
Com es prediu el temps?
D’on provenen les dades del temps?
Amb quin termini es pot predir el temps?
Què és la meteorologia?
Com es diuen les persones que observen la meteorologia?
Quins són els instruments necessaris per recollir la informació
meteorològica?

Què és el Chromakey?
Quins colors s’utilitzen normalment per a aquesta tècnica?
Per què el vermell no s’utilitza gaire en el Chroma key?
On s’utilitza aquesta tècnica?
Com es graven les seccions del temps?
Què podem trobar a la pàgina web www.meteo.cat?
Quina responsabilitat té el Servei Meteorològic de Catalunya?

CURS: DATA:
NOM:
PLANIFICACIÓ DE LA NOTÍCIA
TITULAR
Qui és el
protagonista?
Què ha
passat?
On ha passat?
Quan ha
passat?
A qui
entrevistarem?
Què li
preguntarem?
A quin espai
gravarem la
notícia?
Necessitarem
fotografies o
només vídeo?

GRUP: DATA:
NOM:

CURS: DATA:
NOM:
AUTOAVALUACIÓ DE LA NOTÍCIA
COHERÈNCIA I ADEQUACIÓ
Hi ha titular?
Hi ha subtítol?
La noticia respon a les preguntes Qui, què, on i quan?
PRESENTACIÓ I GRAFIA
Netedat.
Marges.
Línies rectes.
Lletra entenedora.
ORTOGRAFIA
Ca, que, qui, co, cu.
Ça, ce, ci, ço, çu.
Ja, ge, gi, jo, ju.
Ga, gue, gui, go, gu.
Mb, nv
Plurals (caèques, jaèges, gaègues, çaèces, guaègües).
Bl/br.

LÈXIC
Sense repeticions (ús de sinònims).
Sense interferències (barbarismes).
MORFOSINTAXI
Ús correcte dels temps verbals.
CRITERIS DE CORRECCIÓ
Coherència Presentació
Ortografia, lèxic i
morfosintaxi
Ÿ No
Malament (línies tortes, mala
lletra, no hi ha marges i el
paper està brut).
Hi ha més de 5 errors.
⁄ -
Regular (Una de les
següents coses falla: línies
rectes, bona lletra, hi ha
marges i el paper està net).
Hi ha entre 1 i 4 errors.
× Sí
Molt bé (línies rectes, bona
lletra, hi ha marges i el
paper està net)
No hi ha cap error.

EXEMPLE DEL GUIÓ TÈCNIC
QUÈ HAN DE DIR? QUI HO HA
DE DIR?
QUÈ ES
VEURÀ?
SUMARI Samarretes grogues a
l’escola.
En León. Fotos de les
mestres que
portaran una
samarreta
groga.
PRESENTADOR Cada dimarts, els mestres i
les mestres de l’escola Ruiz
Amado porten una samarreta
groga.
Presentador La persona
que diu el
títol en el
plató.
REPORTATGE
DE LA NOTÍCIA
La samarreta groga se la
posen com a reivindicació
contra les retallades de diners
que fa el govern a les
escoles. Per exemple, si
s’espatlla un ordinador no el
poden arreglar, perquè no
tenen prou diners; si un
mestre està malalt, no envien
un substitut fins que no
passen 20 dies; i a l’escoles
hi ha menys mestres i no es
poden fer desdoblaments, no
es pot atendre la diversitat,
etc.
Porten les samarretes
grogues per lluitar contra els
problemes que està patint
l’escola pública. La iniciativa
és el ”Dimarts groc”, que
consisteix en què pares,
mestres i alumnes porten
cada setmana una samarreta
groga amb el lema: “SOS.
Ensenyament Públic de
Qualitat” per tal de visualitzar
aquestes protestes.
Ilham
1r/ pla de
l’escola
2n/
samarretes
grogues:
gravar
mestres amb
samarretes
grogues.
3r/ Mestres
fent classe
que tinguin
la samarreta
groga.
ENTREVISTA -Per què porteu la samarreta
groga?
-Des de quan la porteu?
-Fins a quan la portareu?
-Creus que també l’haurien
de portar els alumnes?
La Txell i la
Madalina
És veurà a
la Txell, la
Madalina i la
Teresa a la
classe de la
Teresa.

CURS: DATA:
NOM:
QUÈ HE APRÈS FENT L’INFORMATIU?
1.- Les parts d’una noticia són:
Plantejament, nus i desenllaç.
Titular, subtítol i text de la noticia.
Títol i desenllaç.
2.- Com arriba tan ràpid la informació?
Perquè les noves tecnologies (telèfon, Whatsapp, Facebook, etc) fan que ens
puguem comunicar més ràpidament i avisar als mitjans de comunicació.
Perquè prediuen el futur del que passarà.
Perquè un satèl·lit que hi ha a l’espai envia la informació.
3.- Quines parts té un informatiu?
Titular, subtítol i text de la notícia.
Cançó del principi, presentador, notícia, cançó del final.
Capçalera d’entrada, sumari, presentador, notícia, presentador, notícia... i
capçalera de sortida.
4.- Com es grava la secció del temps?
Es grava utilitzant l’efecte Croma.
En un plató normal i corrent.
En un plató amb una tela vermella.

5.- En què consisteix l’efecte Croma?
En gravar davant d’una tela verda o groga i després substituir aquest color per un
altre fons.
En gravar davant d’una tela verda o blava i després substituir aquest color per un
altre fons.
6.- Per què el vermell no s’utilitza gaire en el Chroma Key?
Perquè no queda combina amb la roba de la gent.
Perquè les persones tenim pigments vermells a la pell i se’ns veuria invisibles.
7.- Què és la meteorologia?
És la ciència que estudia tot el que fa referència al temps atmosfèric i intenta fer
prediccions dels temps que farà.
És una dona que observa el temps que farà.
8.- Amb quin termini es pot predir el temps?
24 hores abans.
3 setmanes abans
Com a màxim una hora abans.
9.- Quins són els instruments necessaris per recollir la informació
meteorològica?
Internet i els satèl·lits.
El pluviòmetre, el penell, l’anemòmetre, el termòmetre i el baròmetre.
El quilòmetre, el termòmetre i els satèl·lits.

Annex 4
CD
o Informatiu Desperta’t.
o Making off de l’informatiu Desperta’t.
o Programació del projecte de l’informatiu.
o TFG.
o Gravació 08/05/2013

Annex 5
Gràfic
o Enquesta sobre el treball en equip. Comparació del
pretest i el posttest.

Annex5:Gràficcomparaciódelpretest-posttest.
Pregunta1:Latevaexperiènciadetreballarenequiphaestat
positivaonegativa?
Pregunta2:Quinacreusqueéslareglaprincipalperquèeltreball
enequipfuncioni?
Pregunta3:Etconsideresunboncompanydetreballenequip?
Pregunta4:Quinaformadetreballprefereixes?
Pregunta5:Quanelsteuscompanysdetreballetdemanen
ajuda,lidónes?
Pregunta6:Creusqueelsteuscompanysdetreballsónun
impedimentperquèfacisbéelteutreball?
Pregunta7:Creusquepodriesfermésfeinaiaprendriesméssi
treballessissol?
Pregunta8:Parleud’altrescosesnorelacionadesambeltreball
enequip?
Pregunta9:Sentsqueperdseltempstreballantenequip?
0,00%
20,00%
40,00%
60,00%
Compartirles
responsabilitats
Congeniarideesi
opinions
Parlarlescosesde
maneraclara
Repartirlestasques
Compartirelsèxitsiels
fracassos
PREGUNTA2
PRETEST
POSTTEST
0,00%
20,00%
40,00%
60,00%
80,00%
100,00%
Positiva
Negativa
Sí
No
Sí
No
Sí
No
NS/NC
Sí
No
Sí
No
Sí
No
Sí
No
PREGUNTA1PREGUNTA3PREGUNTA4PREGUNTA5PREGUNTA6PREGUNTA7PREGUNTA8PREGUNTA9
PRETEST
POSTTEST

TFG L'aprenentatge cooperatiu a través d'un informatiu de l'escola NPallarés

Recommended

Recommended

More Related Content

What's hot

What's hot (11)

Viewers also liked

Viewers also liked (20)

Similar to TFG L'aprenentatge cooperatiu a través d'un informatiu de l'escola NPallarés

Similar to TFG L'aprenentatge cooperatiu a través d'un informatiu de l'escola NPallarés (20)

Recently uploaded

Recently uploaded (6)

TFG L'aprenentatge cooperatiu a través d'un informatiu de l'escola NPallarés