2. ÍNDEX
Introducció Pàg .3
Quin tipus de mestre vull ser? Pàg.4
Valoració de les meves competències Pàg.7
Les meves pors Pàg. 12
Com són els centres d’educació infantil Pàg.15
2
3. Introducció
Aquest dossier pertany a l’assignatura Reflexió i Innovació Educativa de tercer curs, és una
matèria que va lligada a les pràctiques d’Educació Infantil, per reflexionar i compartir les
pràctiques docents que hem viscut, la tipologia de centres en els quals hem estat, la
metodologia que s’ha emprat, etc.
Jo, personalment, vinc de Cicle Formatiu, per tant tinc les pràctiques convalidades i per
aquesta raó tinc unes altres tasques a fer en relació a les meves companyes que estan duent a
terme ara les pràctiques, jo duc un altre itinerari de feina.
En aquest primer treball, es parlarà dels trets identificatius que caracteritzen a un mestre, tant
per primer com per segon cicle. Quines diferències hi trobem per desprès contrastar-ho amb la
mestre que vaig estar compartint el meu període de pràctiques.
En segon lloc, es tractaran les competències a nivell personal, es farà una valoració de totes
elles, destacant els aspectes positius i aquells que amb la pràctica hauria de millorar.
Tot seguit es farà menció a les pors que té una persona que ha d’anar a fer pràctiques a un
centre, aquelles pors i aquells nirvis que tenen els dies abans i les preguntes que es fan abans
de començar. Ho faré bé? M’acceptaran?, etc.
I, finalment, es farà menció al centre. S’explicarà com estaven distribuïdes, de manera general,
les aules i les zones educatives amb una breu explicació perquè el dibuix s’entengui de la millor
manera possible.
Al finalitzar cada setmana el nostre dossier i penjar-ho al bloc, haurem de relacionar la feina
realitzada amb una de les competències bàsiques, per veure amb tota la feina que estem fent,
quina competència estem treballant.
3
4. Quin tipus de mestre vull ser?
OBJECTIUS 1. Fer emergir creences i contrastar-les
2. Fer-se conscient dels diferents rols d’un mestre i la
necessitat de formar-se en tots ells.
CONTINGUTS 1. El paper del professorat
2. La reflexió sobre la pràctica i la millora professional.
AGRUPAMENT Individual
LLIURAMENT 23 de febrer
A partir d’una pluja d’idees, recull els trets que identifiquen un mestre ideal per a tu.
“El mestre d’Infantil haurà de tenir orelles d’elefant i ulls de
mussol, per no perdre’s cap detall del que ocorre a la seva aula”
Considero que no existeix un mestre ideal, cadascú té les seves característiques pròpies i
potser ideal per un alumne en concret, però el mestre ideal no existeix. Una persona pot ser
més bona o més dolenta en aquest àmbit, però la perfecció no existeix, tothom té defectes
que caldria millorar.
Tot i així, una mestre ha de proporcionar als infants seguretat, mitjançant l’afecte i en totes
les seves accions. Una mestre ha de ser comprensible i comunicativa tant amb els infants
com amb els companys/es de centre i ha de mostrar una actitud cooperativa i de feina amb
equip.
Una característica molt important en aquestes edats tant primerenques i en tot l’àmbit
d’educació és la paciència que han de mostrar enfront a les situacions més complicades. Crec
que també es molt important comunicar-se amb un to de veu estable i harmoniós, si estàs
parlant amb un to de veu massa excessiu l’únic que els hi provoques en els infants es un estat
de nerviosisme i d’inquietud.
Més trets que identifiquen a una mestre... Hem de ser creatives, innovadores, reflexives en
les nostres accions per després poder ser crítics. Nosaltres som models per als infants, per
4
5. tant, els hi hem de transmetre una actitud motivadora i d’iniciativa enfront a les activitats i
a les situacions que es presentin a l’aula.
Com molt bé descriu la cita que surt al principi, el mestre haurà de ser un observador, per
veure que passa al seu voltant i poder atendre les necessitats dels infants.
És diferent el perfil d’un mestre de l’etapa de 0-3 que d’un de l’etapa de 3-6? En què
és diferent? En què és semblant? Identifica els trets característics de cada un d’ells,
en cas que sigui diferent.
No veig que siguin tant diferents, tant els mestres d’un cicle com el del altre haurien de tenir
les mateixes característiques generals, tot i que una persona pot tenir els seus punts més forts
i d’altres més febles; actitud afectuosa, de respecte, escolta, seguretat...
Són etapes diferents en les quals es treballen coses diferents per tant, un mestre del primer
cicle haurà de proporcionar molt d’afecte i seguretat, per exemple, mentre que un mestre de
segon cicle, haurà de proporcionar una actitud d’escolta activa, de comunicació i llenguatge. El
perfil es una mica diferent i va condicionat per allò que vols aconseguir.
Quin tipus de mestre hi havia a l’aula on vas realitzar les teves pràctiques de Cicle
Formatiu? Semblances i diferències entre el perfil de mestre ideal que has definit i el
que vas veure.
Quan jo vaig realitzar les pràctiques del Cicle Formatiu vaig estar a dues aules diferents, per
tant, amb dues mestres diferents. Em va agradar poder fer un temps en una aula amb uns
infants en concret i desprès passar la resta de les pràctiques dins una altre aula perquè em va
poder ajudar a veure realitats diferents; que cada aula és un món.
Les mestres també eren molt diferents tot i que la metodologia empraven la mateixa. En una
destacava més l’afecte i en l’altre una bona comunicació, una mestre tenia un to de veu molt
regular mentre que l’altre hi havia bastants variacions les quals podies observar quan estava
mes enfadada i quan no. Una li agradava molt estar amb les famílies i fer trobades amb els
5
6. pares/mares i l’altre mantenia el contacte necessari per poder conduir l’ensenyament del
infant. Eren diferents però de cadascuna vaig poder aprendre moltes coses.
Quin tipus de mestre vols ser?
M’agradaria ser una mestre que agrades,no? Però com l’ideal no existeix per a ningú, som
persones i per tant no som perfectes. Però per l’experiència que duc ja, veig que soc bastant
afectiva amb els infants, els escolto molt perquè em contin les seves experiències i sentiments.
Però parlant d’un futur m’agradaria formar-me més com a mestre i poder donar a l’abast de
totes les famílies tot allò que podrien esperar de mi. M’agradaria ser una persona referent per
a les famílies, si tenen un dubte o consulta no dubtin en demanar-m’ho i, principalment, una
persona important en l’aprenentatge dels infants.
Ha evolucionat aquest concepte des del primer curs dels estudis de mestre? Com?
Si, ha evolucionat per afegir més coses a tenir en compte. De cada vegada m’adono més
compte que els mestres s’han d’anar formant contínuament perquè és una professió que
evoluciona i hem d’estar actualitzats per poder oferir un ensenyament de qualitat. És l’únic
aspecte que li dono més importància amb el pas del temps, tots els altres aspectes també però
aquest amb més importància.
6
7. Valoració de les meves competències:
OBJECTIUS 1. Afavorir la reflexió personal respecte al propi perfil
professional.
2. Autoavaluar concepcions i actituds per reafirmar
interessos i motivacions professionals, tot identificant les
competències adquirides i les que necessiten d’una millora.
CONTINGUTS 1. El paper del professorat
2. La reflexió sobre la pràctica i la millora professional.
AGRUPAMENT Individual
LLIURAMENT 23 de febrer
Escriu dos comportaments, actitud o idees que valores positivament i dos que valores
negativament de la teva manera de fer en relació a:
Et pot ajudar revisar el document electrònic P. PERRENOUD (2007). Diez nuevas competencias
para ensenyar. Barcelona: Graó
1. Organitzar situacions d’aprenentatge
Comportaments favorables: En relació a aquesta competència cal dir que sóc una persona que
li agrada organitzar-se la feina per després portar a terme un treball més correcte i adient. I
considero que en aquest àmbit és imprescindible organitzar-se degut a la multitud de feina
que hi ha que fer fora d’horari amb infants.
També m’agrada molt comentar amb les companyes de feina sobre els aspectes importants de
l’aprenentatge dels infants, degut a la falta d’experiència, i m’agrada fer feina per a millorar-
ho.
Comportaments a millorar: Suposo que per la falta d’experiència em faria falta millorar
l’aspecte de construir i planificar dispositius i seqüències didàctiques. No tardaria en
acostumar-me perquè tinc unes grans companyes de feina que m’ajuden molt amb tot allò que
no se o que em manca. (Actualment no estic com a tutora però he estat de suport i
m’encarrego, juntament amb una altre companya, amb el servei de menjador, vulguis o no
també em va bé tots aquests aspectes encara que no ho apliquen de manera directa amb els
més petits).
7
8. 2. Gestionar la progressió dels aprenentatges
Comportaments favorables: En relació a la gestió de la progressió dels aprenentatges cal dir
que he estat molt temps fent de suport amb els infants i he tingut l’oportunitat de realitzar
una observació més directa amb els infants per el paper que em tocava, que no era la tutora
de l’aula. He pogut observar l’evolució amb els infants, proposar maneres d’avaluar. Em van
donar l’oportunitat d’encarregar-me de l’activitat de les construccions i decidir com ho
avaluaria i de quina manera. Em vaig haver d’esforçar per ser la primera vegada però ho vaig
treure endavant.
Comportaments/actituds a millorar: Considero que em faria falta millorar la competència més
específica que fa relació a “ Establir controls periòdics de competències i prendre decisions de
progressió”. El fet de treballar per competències a la gent encara no ho té molt per ma i per
això crec que no ho he tractat tant, també dependrà suposo del centre i de la seva manera de
fer. És un aspecte que em costaria aplicar.
d
3. Elaborar dispositius de diferenciació
Comportaments favorables/positius: A l’Escoleta on treballo he tingut l’oportunitat de viure
una gran heterogeneïtat dins les aules, per aquest motiu no em faig estranya a l’hora de fer
front a la diversitat. M’he acostumat a veure com es fan adaptacions de les activitats per
aquelles persones que encara tenen dificultats, a veure com treballen el taller de llenguatge
amb les persones nouvingudes, etc.
Comportaments a millorar: La competència específica que pertanyen a l’elaboració de
dispositius de diferenciació que em sona mes llunyana seria la “Desenvolupar la cooperació
entre alumnes i certes formes simples d’ensenyament mutu”. No se exactament a que es
refereix en concret i, per tant, es la que hauria de millorar potser.
Però respecte a l’existència de nens/es amb greus dificultats, tinc la inseguretat de no saber
veure dins l’aula, una vegada exercint de tutora, de l’existència d’un alumne amb dificultats,
tinc la por de no adonar-me’n.
..
8
9. 4. Implicar als alumnes en els seus aprenentatges
Comportaments favorables: Degut a la meva poca experiència he notat que un punt fort que
tinc es aquesta, la d’implicar als alumnes en els seus aprenentatges, suposo que es perquè
encara soc principiant en aquest àmbit. Un altre aspecte que crec que no se’m donaria
malament, ho dic amb aquest sentit ja que encara no he tingut l’oportunitat de posar-ho tot
en pràctica, seria el de negociar amb els més petits l’establiment de regles i d’acords,
considero que es un aspecte primordial per involucrar als infants en el seu aprenentatge, que
hi hagi comunicació a l’hora d’educar.
Comportaments a millorar: Un aspecte que trobo que hauria d’anar molt amb precaució seria
el de “oferir activitats de formació opcionals a la carta”, crec que per oferir aquesta tria has de
saber molt bé fins on arribar perquè una cosa hem de tenir clara i es que pots donar a triar als
infants, però sempre sense perdre l’autoritat que tens com a mestre. I penso que jo, per la
manca d’experiència que tinc, potser se me’n podria anar de les mans i perdre aquesta
autoritat que tinc i que fossin els infants els qui fessin allò que vulguin.
5. Treballar en equip
Comportaments favorables: Com ja he dit anteriorment, sóc una persona organitzada i que
m’agrada fer les coses com toquen, també m’agrada la iniciativa, aspecte important en aquest
àmbit. Per tant, impulsar un grup de treball i fer reunions trobo que no se’m donaria del tot
malament. Desprès tal vegada a l’hora de posar-ho en pràctica m’adono compte de mancances
que tinc, però això ho dic prèviament.
Comportaments a millorar: un aspecte que s’ha de tenir ben assolit quan treballes juntament
amb altre gent és la capacitat per resoldre problemes i conflictes. Encara no se m’ha donat el
cas de forma directa, però penso que tothom hauria de millorar aquest aspecte, ja que no
tothom fa la feina de la mateixa manera i no hem de ser egoistes pensant que la nostra
manera de fer és l’única opció correcte, podem agafar aspectes de tothom per a millorar, però
es una tasca que generalment costa a tothom, moltes vegades estem convençuts que ho fem
beníssim i que no hi ha altres alternatives.
9
10. 6. Participar en la gestió de l’escola
Comportaments favorables: Un aspecte que trobo important per al bon funcionament del
centre es l’administració correcte dels recursos del centre. Entenc que són recursos de tipus
material. I un altre aspecte que afavoriria una escola de qualitat seria la fomentació d’una
escoleta amb tots els seus components (extraescolars, associacions de pares i mares,
professors de llengua i cultura d’origen).
Comportaments a millorar: El que em queda una mica més llunyà seria el de l’elaboració i
negociació d’un projecte institucional, no ho tinc tant per ma.
7. Informar i implicar als pares
Comportaments positius i negatius: Encara que per la meva forma de ser em costi una mica,
sóc bastant tímida al principi amb la gent que no conec, m’agrada molt mantenir i establir una
bona relació amb els pares ja que és fonamental establir un vincle per poder compaginar millor
l’educació dels més petits. No vol dir que se’m doni bé, ja que hi ha una gran diversitat de
famílies i cadascuna té les seves característiques, però es un tema que m’agradaria tenir del
tot consolidat, ja que tothom aprèn amb l’experiència, ningú mai ho sap tot.
En aquest apartat ho he posat tot junt els comportaments favorables i a millorar, perquè es un
tema que mai acabarem de perfeccionar ja que tothom és diferent, i sempre et trobaràs una
gran diversitat de famílies. Sempre l’hauràs d’anar millorant a mesura que et vagis trobant
noves famílies d’infants.
8. Utilitzar les noves tecnologies
Comportaments favorables: L’ utilització de noves tecnologies és un recurs per a
complementar la formació i l’aprenentatge dels més petits. Sóc una persona que em duc bé
amb aquestes tecnologies, perquè de sempre hi estat familiaritzada.
Comportaments/aspectes a millorar: Jo des de que vaig començar a introduir-me en aquest
món de l’educació, sempre he estat treballant en el mateix centre, per tant no he pogut
contrastar gaire les diferències i les formes de treballar amb altres centres. Parlo des de la
meva experiència en aquest centre. L’economia no ha ajudat gaire a la utilització d’aquestes
tecnologies, per tant, les companyes meves no ho han emprat amb els infants. Suposo que
10
11. quan la situació econòmica millori, seria un dels aspectes a implantar en l’Escoleta ja que
oferiria una millor educació.
9. Afrontar els dilemes i els problemes ètics de la professió
Comportaments/aspectes positius: Com ja he dit en ítems anteriors, l’Escoleta ha viscut molta
diversitat i la considero fonamental per contribuir a un desenvolupament global, que els
infants entenguin aquesta diversitat com un aspecte normal i comú en les nostres vides, que
existeixen varies cultures a part de la pròpia, enriqueix molt el nostre coneixement.
Aspectes a millorar: Considero que ens hauríem d’anar formant com a mestres i actualitzant-
nos per sempre poder oferir el màxim de nosaltres mateixos. Caldria tenir coneixement de
com poder fer de mediador davant un problema de qualsevol aspecte.
10. Organitzar la pròpia formació continua:
Comportaments favorables: L’organització de la pròpia formació contínua és molt important
perquè d’aquesta manera sabem d’allà on partim, quins aspectes hem de millorar i poder-nos,
així, formar amb més precisió. I saber explicitar les pròpies pràctiques facilita veure quins son
els errors o aspectes que hem de millorar en relació amb la nostra professió.
11
12. Valoració de les meves pors
OBJECTIUS 1. Afavorir la reflexió personal respecte al propi perfil
professional.
2. Autoavaluar concepcions i actituds per reafirmar interessos i
motivacions professionals, tot identificant les competències
adquirides i les que necessiten d’una millora.
CONTINGUTS 1. El paper del professorat
2. La reflexió sobre la pràctica i la millora professional.
AGRUPAMENT Individual
LLIURAMENT 23 e febrer
Elaborar una llista comuna
No ésser acceptada pels infants
No tenir una bona relació amb la mestre referent de les pràctiques
No adaptar-te al ritme de l’aula
Em sabre controlar en vers als infants?
Quin serà el meu paper en l’aula?
Límits entre intervenir i respectar
Relació amb les famílies
Com posar límits
Com aconseguir a ajudar a satisfer les necessitats dels infants
Podré dur a terme una activitat de manera autònoma?
De llistat, elegir tres pors sobre les quals us agradaria parlar
No ésser acceptada pels infants
No tenir una bona relació amb la mestre referent de les pràctiques
Quin serà el meu paper en l’aula?
De cada por que heu triat, respongueu les següents preguntes:
No ésser acceptada pels infants
Posa un exemple: Que els infants en veure la meva presència no s’acabin d’acostumar i no
vulguin rebre afecte meu ni que els ajudi amb res. En el meu cas no va passar així, la majoria
em varen acceptar de manera molt bona exceptuant uns quants que eren més insegurs i els hi
va costar una mica més.
12
13. Per què passa? Jo suposo que passa perquè tenim massa por, o almanco jo, de fer les coses
malament i més amb uns infants tant petits. Jo no havia tractat mai amb infants d’aquesta
edat i em feia por el fet de no saber respondre a les seves necessitats i reclamacions.
Quina són les causes? Personalment, crec que la causa era la falta d’experiència i pràctica amb
aquesta edat, i que no sabria com tractar-los al principi. Al mòdul el fall que vàrem tenir es que
no vam fer molta pràctica mentre donàvem la teoria, sinó que el cicle formatiu es dividia en
dues parts; la primera era la part teòrica i la segona era tot el període de pràctiques. I, es clar,
la teoria la podies saber molt bé però no aprens de veritat fins que no arribes a l’escola, i jo
tenia aquesta por, principalment, el no saber respondre als infants com toca. Però vaig tenir la
sort de tenir unes mestres que em varen ajudar en tot moment.
Què puc fer? Com reduir la seva incidència? A mi el que em va passar era que tenia masses
nirvis al principi, però passada una setmana vaig veure que amb l’ajuda de les mestres tot
m’aniria bastant bé. Em donaven molta confiança perquè jo em pogués desenvolupar
lliurement en l’aula i que fos jo mateixa, no una persona massa cohibida per tot allò que fa.
No tenir una bona relació amb la mestre referent de les pràctiques
Posa un exemple: Abans d’escollir el centre de pràctiques, com jo coneixia cap centre de
manera més propera, vaig anar demanant opinió a gent que havia estat treballant en algun
centre o bé que ja havia fet el període de pràctiques. I em vaig trobar amb persones que no els
hi havia anat bé amb la mestre de pràctiques i que es varen tenir que canviar de centre per
aquest motiu, i quan em deien aquestes coses, la meva por de no tenir una bona relació amb la
mestre encara augmentava més. Però com dic jo, hi ha de tot sempre.
I no es un fet estrany el no tenir una bona relació amb una persona, hem de pensar que
passem moltes hores dins una aula juntes i que el fet de no compartir les mateixes idees i
concepcions pot fer que la relació entre les dues persones es vagi ratxant.
En el meu cas vaig dur-me bé amb les dues mestres des del primer moment, es clar que
sempre trobes defectes en la manera de treballar que potser tu ho faries d’una altre manera,
però amb una comunicació adequada tot es pot comentar i demanar les coses de perquè es fa
així i no d’una altre manera. Parlant les coses s’entenen.
Per què passa? Passa perquè, com ja he dit anteriorment, cada persona té la seva manera de
fer i les seves metodologies, i és molt fàcil que es trobin dues persones que no pensen de la
mateixa forma per diverses raons; una que és més jove que l’altre i ha rebut un altre tipus
d’educació, la falta d’experiència de la persona practicant, etc. Es tracta de mantenir una
actitud correcta amb la mestre de pràctiques i si una cosa no et sembla bé, es pot comentar
13
14. però amb respecte perquè la mestre no es pugui sentir ofesa. Es poden demanar explicacions
de perquè dur a terme les rutines d’aquesta manera, per exemple.
Quina són les causes? No hi ha una llista de causes de perquè passin aquestes coses, sinó que
cada persona es diferent i fa les coses d’una manera. Aprendre de persones que fan les coses o
pensen diferent a tu, és i potser molt enriquidor, és la manera d’aprendre. Perquè si tothom
ho fes de la mateixa manera, tot seria molt monòton. Cada persona és un món.
Què puc fer? Com reduir la seva incidència? Intentar mantenir una actitud de respecte cap a
l’altre persona, ningú fa les coses malament, cadascú ho intenta fer de la millor manera
possible. Es tracta que entre una i l’altre es vagin enriquint i agafant aspectes positius de cada
persona, no veure només les coses que fa malament una persona.
Quin serà el meu paper en l’aula?
Posa un exemple: Aquesta por es refereix a quin paper tindre dins l’aula, per exemple, quan
veig que dos infants tenen un conflicte a causa de la possessió d’una joguina, quin serà el meu
paper? Deixar-los perquè ho solucionin ells, anar-hi per veure si els puc ajudar, o que puc fer.
Al principi aquest tipus de detalls, em feien por perquè no sabia quina era la metodologia de la
mestre i fins a quin punt podia arribar jo, si em passava o no.
Per què passa? Quines són les causes? A mi em passava, com la majoria de pors, per la falta
d’experiència i pràctica dins aquest àmbit, a mesura que anaven passant els dies ja
m’acostumava i ja n’era conscient quan hi havia un conflicte de quin paper tenia jo dins l’aula.
Però com ja he dit, es la por del principi, de no saber si la meva intervenció es adequada o no
al moment. I les causes son aquestes, la falta de pràctica i el contacte amb els infants. El no
conèixer el grup i la mestre.
Què puc fer? Com reduir la seva incidència? A mesura que passa el temps tot es va
tranquil·litzant, i cada persona adulta ja té el seu paper i el rol que exerceix dins l’aula. Jo podia
intervenir quan hi havia un conflicte però prèviament deixant un temps perquè els infants
tinguin la possibilitat de resoldre’l per ells mateixos.
14
15. Com són els centres d’educació infantil?
OBJECTIUS 1. Identificar expectatives vers el centre de practiques
2. Establir els aspectes que ens semblen importants a una
escola infantil
CONTINGUTS 1. La dimensió institucional de la innovació: l’escola que aprèn.
2. La reflexió sobre la pràctica i la millora professional.
AGRUPAMENT Individual
LLIURAMENT 23 de febrer
Dibuixa com era el centre on vas fer les pràctiques
15
16. Petita observació del dibuix:
El centre on vaig fer les pràctiques és un edifici de dues plantes que està envoltat per espai
exterior destinat al joc lliure dels infants (patis). Es poden diferenciar tres patis diferents;
senyalats a la imatge amb els nombres 1, 2 i 3. Aquests tres patis varien en funció de l’edat,
normalment utilitzant el nombre 1 pels infants més petits i el 3 pels grans.
El nombre 4 són quartos de bany adaptats als infants per quan estan jugant al pati. I el nombre
5 és un magatzem petit per tenir diversos materials: motocicletes, bicicletes, pilotes... Tot el
material per utilitzar a l’espai exterior.
El nombre 6 de la imatge correspon a una davallada que realitzen els infants per dirigir-se al
pati amb les dimensions més grans. En aquest espai, normalment, s’utilitza per fer jocs
diversos en estiu ja que no té cap objecte per la distracció dels infants (balancejos,
tobogans...).
I, finalment, com ja he dit anteriorment, l’edifici consta de dues plantes. En el dibuix he
especificat la planta principal. Al final del passadís hi ha una porta que davalla a l’aula de
psicomotricitat i a una altre aula que es destina al servei de menjador ja que aquesta era
l’única escoleta de primer cicle que tenia aquest servei. I el nombre 8 que hi ha marcat al pati
nombre dos es una entrada a l’aula de psicomotricitat, que es pot entrar des del pati.
I m’havia oblidat d’una part molt important que és el nombre 9 destinat als quartos de bany
pels adults i vestuari per a les mestres/educadores que es vulguin canviar.
Quines coses, penses, que el diferencien d’una escola 3-6?
Penso que el diferencien d’una escola 3-6 els espais, majoritàriament, ja que els centres de 3-6
els espais són mes grans degut a que les ràtios també són superiors. Una altre diferència es
que els centres de 3-6 ja s’assemblen més a un centre de primària... Normalment les aules no
tenen el quarto de bany dintre, sinó que estan al passadís i hi ha establert un horari per anar-
hi, no es com el primer cicle que els infants han de satisfer les seves necessitats sense importar
l’hora que sigui.
16
17. Què canvia del centre “ideal”? Estableix semblances i diferències.
El centre on vaig fer pràctiques és un centre de primer cicle que per la seva antiguitat està molt
ben conservat. Sempre trobaríem aspectes negatius, com a tots els centres. Un aspecte que
vaig veure que li manca es la falta d’espai exterior a l’aula de nadons. Els més petits haurien de
tenir un espai exterior aferrat a l’aula per tal de poder sortir a l’exterior sense haver de fer
molt de trajecte. A l’Escoleta aquesta per poder anar al pati, els nadons, havien de creuar tot el
passadís ja que, justament, estava situada la darrera de totes.
Un altre aspecte que vaig veure que li mancava es que a una aula d’1 any li faltava un quarto
de bany, de manera que a mesura que arribava l’hora de llevar els bolquers als infants, havien
d’utilitzar un “orinal” per fer les seves necessitats.
“La Escuela Infantil deberá ofrecer a los niños, que son el eje de ella, espacios de
Juego, con propuestas o actividades creativas, que deberán ser originales, serias
y divertidas; donde cada alumno pueda desarrollar sus capacidades, y donde no
se le limite, sino que pueda crecer en autonomía, autoestima, sociabilidad, y en
afectos”.
17
