1. Seguretat clínica: ¿moda o dilema ètic? Dr. Joan Escarrabill Pla Director de les Malalties de l’Aparell Respiratori (PDMAR) Departament de Salut Institut d’Estudis de la Salut Barcelona [email_address] Vic, 8 d’octubre de 2009
8. Es confon la rapidesa amb la precipitació 3 respostes Qui té un culpable té un tresor La sentència abans del veredicte
9.
10. 3 de juliol de 2009 Cada 36 hores es visiten 1.000.000 persones al NHS, la immensa majoria amb resultats satisfactoris 10% dels pacients ingressats tenen algun efecte advers, la major part dels quals són evitables .
11. Per què en parlem tant de la seguretat? Què cal fer davant dels efectes adversos? Com podem prevenir els efectes adversos?
12.
13.
14. Recherches sur les effets de la saignée dans vuelques maladies inflammatoires, et sur l’action de l’émétique et des vésicatoires dans la pneumonie Lliçó de Claude Bernard (1889) , de León Lhermitte (1.844-1.925). ...l’estadística no portarà mai a la veritat cientítica
16. BMJ 2000;320:785-788 Anesthesiology, 1978;49:399–406 Qual Saf Health Care 2002;11:277–283 Committee on Patient Safety and Risk Management in the American Society of Anesthesiologists (ASA ) 1984 The critical incident technique
20. Magnitud del problema Activitat Complexitat Professionals Tecnologia Especialització Edat Exigència + risc +
21. Lesnewski R. JAMA 2006;296:1327-8. ...hom pot pensar que la confiança del pacient amb el metge depèn de la falsa il.lusió de perfecció . ... reconèixer els errors no és tant una lliçó d’honestedat com d’ humilitat . ...difiultats per a tolerar la incertesa Flexibilitat Empatia Poques respostes definitives
22. La societat occidental mai no havia viscut en un ambient tan segur “ ...pero cuantas más cosas negativas desaparecen de la realidad, más irritante resulta lo negativo que permanece ” Daniel Inneratiry
23.
24. Treball en equip Comunicació La majoria d’accidents es relacionen amb…
25.
26. Per què en parlem tant de la seguretat? Què cal fer davant dels efectes adversos? Com podem prevenir els efectes adversos?
27. International Journal of Aviation Psychology, 1999; 9 : 19-32. The “error troika” Bloquejar els errors abans que no es cometin
28. A Consensus Statement of the Harvard Hospitals. March 2006 Dir al pacient i als familiars allò que ha passat 1 Assumir responsabilitats 2 Demanar disculpes 3 Explicar què farem per evitar errors futurs 4 Ann Intern Med 2006;296:1401-4 Disgust sense arrogància Reconèixer els fets Reparació
29. Una de les equivocacions més freqüents consisteix en bucar explicacions immediates… i trobar ràpidament un culpable El metge de guàrdia ha d’interpretar poc i ha de treballar per tal de minimitzar l’impacte de l’efecte advers sobre el pacient
30.
31. Per què ens costa tant atendre les reclamacions? Molesta reconèixer que hi ha coses que no es fan bé Costa haver de donar explicacions pels errors d’altres
32. Cal informar el paciente de “tots” els “incidents”? = benefici > dany Des d’un punt de vista ètic poden existir dubtes raonables sobre si cal comunicar tots els “incidents” al pacient. Curar i tenir cura
33. Allò que no planteja dubtes és la necessitat d’informar sempre als responsables del centre sobre totes les incidències
34. Arch Intern Med. 2006;166:1585-93. 56% Mencionen l’efecte advers però no l’error 19% No informen voluntariament de la causa de l’error El 63% no explica la manera de prevenir aquests errors en el futur
35. ...la decepció és l’enemic real de la confiança Desengany (del llatn decipiere , enganyar ) Fer pensar allò que és fals No respondre a les expectatives Frustrar les esperances Decepció
36. Per què en parlem tant de la seguretat? Què cal fer davant dels efectes adversos? Com podem prevenir els efectes adversos?
41. “ Cotxe nou” vol dir canviar la manera de treballar
42.
43. ...hi ha forces psicològiques que fan descarrilar el pensament racional
44. SWAY: The irresistible pull of irrational behavior Aversió a la pèrdua Compromisos Valors atribuïts Biaix diagnostic Procediment Incentius Dissident Més que mirar d’incrementar els guanys es concentren en evitar pèrdues Consideren més el valor percebut que les dades objectives Més interessats en el procés que en el resultat Propensió a posar etiquetes basades en la primera impressió Compromisos que ens impedeixen “canviar de vorera”
45. Canviar la manera de treballar Organització Habilitats no-tècniques Acollida nous professionals 1 2 3
53. Forward Surgical Team Escriuen el que fan Fan allò que cal Reben feedback Tot i que en saben més Tot i que tenen molta feina
54. Ambigüitat organitzativa L’ activitat d’un hospital s’organitza per FUNCIONS Es generen AMBIGÜITATS Fixing Health Care from the Inside, Today Stephen J Spear ...si falla la integració
55. Ann Intern Med 2005;142:121-8 41% ...es reben resultats després de l’alta Ambigüitat organitzativa 9.5% dels resultats requereixen accions immediates Incidents adversos en dos hospitals universitaris de Londres Neale G. J R Soc Med 2001;94:322-330.
56. Ambigüitat organitzativa … canvien més de 3 vegades de Servei durant l’ingrés 16.8% … dels pacients ingressats… WJ Leander. Patients first, 1996 Als 4 dies d’ingrés el pacient ha “contactat” amb més de… 70 professionals
57. Març 2009 … els professionals sanitaris (especialment els metges) s’estimen més l’art que la ciència Estandardització
58. Porter et al JAMA. 2007;297:1103-1111. 1 2 3 L’objectiu és afegir valor des de la perspectiva del pacient Organització al voltant de processos Mesurar resultats : outcomes ajustats a risc i cost
59. Canviar la manera de treballar Organització Habilitats no-tècniques Acollida nous professionals 1 2 3
64. BMJ 2000;320:745–9 Encara que estigui cansat faig bé les coses en situacions crítiques 70% 26% Els juniors no han de questionar les decisions dels seniors 45% 3% Cirurgià Pilot
69. Canviar la manera de treballar Organització Habilitats no-tècniques Acollida nous professionals 1 2 3
70. Els més joves s’equivoquen més? Costa d’entedre que els més joves i inexperts sovint s’estiguin sols en punts crítics. BMJ 2008;336:456
71. Els més joves s’equivoquen més? L’acumulació de coneixements no porta “màgicament” al domini de la competència Prof. Esteve Pont
72.
73. Qual Saf Health Care 2009;18:63–68. Components del nou model d’entrenament
74.
75.
76. La segur etat clínica dep è n m é s de l ’harmonia din à mica entre e ls diferents actors que del nivel l d ’ exce l· l è ncia assolit per separa t en cada dispositiu de l ’ organi t zació Amarberti R. Ann Intern Med 2005;142:756-64
79. Richard Smith BMJ 2001;322:1073-4 La mort, la malaltia i el dolor formen part de la vida Els metges hem de respectar les decisions dels pacients Els polítics han d’evitar propostes extravagants Els metges no ho sabem tot Necessitem suport per decidir No resolem bé els problemes socials
80. Miquel Martí Pol Anys endarrera se solien penjar estampes de la Mare de Deu i flors de paper a les columnes. Eren temps en què cap dona no tenia cura de més d’una contínua i a cada secció hi havia un grup d’ajudantes joves i sorolloses. A poc a poc han desaparegut les estampes, les flors, les ajudantes i cada dona porta quatre contínues, com a mínim. Al lloc on hi havia les estampes hi sol haver un termòmetre i cada dia augmenta l’enveja i el recel entre la gent. No servirà de res tornar a penjar les flors, ni és d’esperar que es repeteixi la presència de les noies. El progrés, diuen, és irreversible
81. Miquel Martí Pol El progrés, diuen . Anys endarrera se solien penjar estampes de la Mare de Deu i flors de paper a les columnes. Eren temps en què cap dona no tenia cura de més d’una contínua i a cada secció hi havia un grup d’ajudantes joves i sorolloses. A poc a poc han desaparegut les estampes, les flors, les ajudantes i cada dona porta quatre contínues, com a mínim. Al lloc on hi havia les estampes hi sol haver un termòmetre i cada dia augmenta l’enveja i el recel entre la gent. No servirà de res tornar a penjar les flors, ni és d’esperar que es repeteixi la presència de les noies. El progrés, diuen, és irreversible
![Seguretat clínica: ¿moda o dilema ètic? Dr. Joan Escarrabill Pla Director de les Malalties de l’Aparell Respiratori (PDMAR) Departament de Salut Institut d’Estudis de la Salut Barcelona [email_address] Vic, 8 d’octubre de 2009](https://image.slidesharecdn.com/seguretatvic081009vs3-091008011355-phpapp01/85/Seguretat-Vic-08-10-09-Vs-3-1-320.jpg)
