SlideShare a Scribd company logo
1 of 13
UNITAT 4
MAGMATISME
Unitat 4.
Magmatisme
ÍNDEX
• ROQUES LÍQUIDES
• VISCOSITAT I FORMACIÓ DEL MAGMA
• TIPUS DE MAGMES
• ESTRUCTURES ORIGINADES PELS MAGMES
• ANATOMIA D’UN VOLCÀ
• PRODUCTES VOLCÀNICS
• ESTRUCTURES VOLCÀNIQUES
• FASES DE L’ERUPCIÓ D’UN VOLCÀ
• TIPUS D’ACTIVITAT VOLCÀNICA
• VULCANISME ATENUAT
• ENLLAÇOS
Unidad 3.
La Psicología dinámica
ROQUES LÍQUIDES
El procés de fusió de les roques no és instantani. En un primer moment, coexisteixen minerals fosos amb d’altres de sòlids, que
tenen un punt de fusió més elevat. Finalment, es forma una massa fosa que anomenem magma, que podem definir com una
barreja de minerals en estat líquid, sobretot silicats, amb un proporció elevada de gasos dissolts.
Quan un magma es refreda dóna lloc a roques ígnies, també anomenades magmàtiques.
Unitat 4.
Magmatisme
VISCOSITAT I FORMACIÓ DEL MAGMA
Viscositat dels magmes Formació del magma
Està relacionada amb el seu procés de
solidificació i amb la dinàmica de les
erupcions volcàniques. Hi ha quatre
factors que hi influeixen:
• Temperatura: com més elevada,
menys viscositat té el magma.
• Pressió: comprimeix els minerals i fa
el magma més dens i viscós.
• Gasos dissolts: com més abundants,
més fan augmentar la pressió interna
del magma, i el fan menys dens.
• Composició química: com més
abundant és el sílice (SiO2) més viscós
és el magma.
Hi ha tres processos que el poden
produir.
• L’augment de la temperatura.
• El descens de la pressió.
• La presència de fluids.
Unitat 4.
Magmatisme
TIPUS DE MAGMES
Unitat 4.
Magmatisme
Segons la composició química Segons l’origen
• Magmes àcids: amb més del 65 %
de sílice.
• Magmes intermedis: 65-50 % de
sílice.
• Magmes bàsics: 50-40 % de sílice.
• Magmes ultrabàsics: amb menys
del 40% de sílice.
• Magmes primaris. Són aquells que
conserven la composició de la roca
que els ha originat. Hi ha dos grups
de magmes primaris, segons la zona
de procedència:
- Granítics.
- Basàltics.
• Magmes derivats o secundaris. Es
produeixen quan hi ha processos de
mescla, diferenciació o assimilació en
magmes primaris.
ESTRUCTURES ORIGINADES PELS MAGMES
Unitat 4.
Magmatisme
Quan el magma troba zones més fredes se solidifica i origina roques ígnies,
també anomenades intrusives. Segons les condicions en què té lloc aquest
procés, es poden formar estructures i tipus de roques molt diferents.
Estructures
Dics, sills o filons Quan se solidifica dins d’esquerdes.
Lacòlits Si aprofita els plans d’estratificació de les roques existents i
se solidifica en forma de cúpula a la seva part superior.
Lopòlits La solidificació té lloc en els plans d’estratificació, però en
aquest cas el magma té grans dimensions i adopta forma
de plat.
Batòlits Són masses de magma més o menys globulars de grans
dimensions. La part superior acostuma a tenir una forma
semblant a una cúpula.
ANATOMIA D’UN VOLCÀ
Unitat 4.
Magmatisme
Cràter Obertura per on surten els productes volcànics.
Con volcànic Estructura formada per la deposició de capes de materials
volcànics sòlids.
Con lateral o
adventici
Estructura secundària formada per materials volcànics sòlids.
Xemeneies
laterals o
adventícies
Escletxes laterals per on pugen magma i gasos.
Xemeneia
central
Escletxa per on pugen el magma i els gasos dissolts.
Cambra
magmàtica
Espai on estan les roques foses i els gasos suportant una pressió
i una temperatura elevades.
PRODUCTES VOLCÀNICS
Unitat 4.
Magmatisme
Lava Gasos Piroclasts
Quan un magma arriba a
la superfície terrestre es
troba sotmès a menys
pressió.
Aquest magma volatilitza
els gasos que conté i
dóna lloc a la lava, una
massa formada per
roques en estat líquid i
alguns minerals sòlids.
Segons la seva
composició, el volcà
tindrà una forma a o una
altra.
El magma conté grans
quantitats de gasos
volcànics en dissolució.
Aquests gasos s’escapen
quan el magma arriba a
la superfície i formen
grans columnes de gas.
El gas volcànic més
abundant és es vapor
d’aigua, la resta de
gasos són, per ordre
d’abundància: CO2, H2S,
SO2, SO3 i HCI.
Són fragments de lava
llançats a l’aire per la inèrcia
del magma que ascendeix i
per les explosions provocades
pels gasos, que arriben a
solidificar-se en ple vol.
La quantitat de piroclasts
expulsats per un volcà és
més gran si el magma és
viscós.
Segons les seves dimensions
es classifiquen en:
• Cendres
• Lapil·li
• Bombes volcàniques
ESTRUCTURES VOLCÀNIQUES
Volcans en
escut
Formats per laves més fluides, són edificis amples i no gaire alts
produïts per l’acumulació de colades de lava.
Volcà
compost o
estratovolcà
Si el magma té una viscositat mitjana, el volcà allibera lava i
materials piroclàstics que s’acumulen formant un edifici integrat
per capes alternades.
Con
d’escòries
Està format només per piroclasts, ja que quan la viscositat del
magma és elevada no es formen colades de lava.
Banyons o
doms
volcànics
Són estructures abruptes situades sobre el cràter, formades per
la solidificació del magma més viscós.
Caldera És una depressió de forma circular o el·líptica de 2 a 20 km de
diàmetre, que es forma a la part superior d’un edifici volcànic.
Unitat 4.
Magmatisme
FASES DE L’ERUPCIÓ D’UN VOLCÀ
Unitat 4.
Magmatisme
Comença amb l’expulsió de gasos pel cràter que, de vegades,
van acompanyats de petits tremolors de terra.
Els gasos surten, cada cop en quantitats més grans i de
forma més violenta com més viscós és el magma. En aquest
moment comencen les explosions que es van acumulant al
voltant del cràter i donen lloc al con volcànic.
El sòl s’esquerda, surt la lava, que llisca per les parets del
con, i forma colades de lava.
Les explosions i emissions disminueixen i es van fent menys
freqüents fins que el volcà entra en repòs. En aquesta fase es
poden produir emissions gasoses en fumaroles o altres
fenòmens de vulcanisme atenuat.
Fase inicial
Fase
paroxismal
Fase terminal
Fes un clic sobre
els botons per
llegir la definició
TIPUS D’ACTIVITAT VOLCÀNICA
Unitat 4.
Magmatisme
Denominació IEV % de piroclasts o
colades piroclàstiques
Predomini
emissió
Edifici
construït
Hawaiana 0-1 0-3 Colades de
lava
Volcà en escut
Estromboliana 1-2 40 Colades i
piroclasts
Volcà compost
Vulcaniana 2-4 60 Piroclasts i
colades
Volcà compost o
con d’escòries
Peleana 4-8 99 Colades
piroclàstiques
Banyó volcànic
Ultrapeleana 5-8 99 Colades
piroclàstiques
Caldera
VULCANISME ATENUAT
Fonts
termals
Són fonts de les quals brollen aigües a temperatures elevades,
situades en moltes zones volcàniques.
Fumaroles
submarines
Són fonts termals submarines situades generalment prop de
dorsals oceàniques o punts calents.
Guèisers Són fonts periòdiques de vapor d’aigua i aigua calenta que
brollen de manera violenta i intermitent.
Volcans
de fang
Són fonts per on brolla un tipus de fang calent i molt fluid.
Fumaroles Són petites obertures que emeten gasos, com ara vapor d’aigua
i òxids de sofre.
Unitat 4.
Magmatisme
En zones volcàniques d’activitat feble es poden produir emissions d’aigua calenta,
de gas o de fang. Aquest conjunt de processos s’anomena vulcanisme atenuat.
ENLLAÇOS
• Roques ígnies
• Volcans
Unitat 4.
Magmatisme

More Related Content

What's hot (19)

Els Volcans
Els VolcansEls Volcans
Els Volcans
 
Volcans
VolcansVolcans
Volcans
 
Exposició dels volcans
Exposició dels volcansExposició dels volcans
Exposició dels volcans
 
Projecte els volcans
Projecte els volcansProjecte els volcans
Projecte els volcans
 
ELS VOLCANS
ELS VOLCANSELS VOLCANS
ELS VOLCANS
 
Volcans
VolcansVolcans
Volcans
 
Volcans
VolcansVolcans
Volcans
 
Els volcans
Els volcansEls volcans
Els volcans
 
Volcans
VolcansVolcans
Volcans
 
Vulcanisme
Vulcanisme Vulcanisme
Vulcanisme
 
ELS VOLCANS
ELS VOLCANSELS VOLCANS
ELS VOLCANS
 
Què és un volcà
Què és un  volcàQuè és un  volcà
Què és un volcà
 
Els volcans
Els volcansEls volcans
Els volcans
 
Geodinàmica interna
Geodinàmica internaGeodinàmica interna
Geodinàmica interna
 
A.A.A volca
A.A.A volcaA.A.A volca
A.A.A volca
 
Cicle Roques
Cicle RoquesCicle Roques
Cicle Roques
 
Els volcans 2n eso
Els volcans 2n esoEls volcans 2n eso
Els volcans 2n eso
 
Els volcans
Els volcansEls volcans
Els volcans
 
Els tipus de volcans
Els tipus de volcansEls tipus de volcans
Els tipus de volcans
 

Similar to 080319 unitat 4-14352

Els volcans
Els volcansEls volcans
Els volcansirene_29
 
Cicle De Les Roques
Cicle De Les RoquesCicle De Les Roques
Cicle De Les RoquesJoan
 
La Terra El Nostre Planeta
La Terra El Nostre PlanetaLa Terra El Nostre Planeta
La Terra El Nostre Planetamflore22
 
Volcans i roques
Volcans i roques Volcans i roques
Volcans i roques poosca
 
Cicledelesroques 100304173638-phpapp02
Cicledelesroques 100304173638-phpapp02Cicledelesroques 100304173638-phpapp02
Cicledelesroques 100304173638-phpapp02Bfalco
 
Cicle Roques
Cicle RoquesCicle Roques
Cicle Roquescelimar5
 
els volcans ( Greeg.)
els volcans ( Greeg.)els volcans ( Greeg.)
els volcans ( Greeg.)4tb
 
L'energia interna de la Terra
L'energia interna de la TerraL'energia interna de la Terra
L'energia interna de la TerraAlba Traguany
 
Les Parts de la Terra - Volcans, Terratrèmols i Tsunamis
Les Parts de la Terra - Volcans, Terratrèmols i TsunamisLes Parts de la Terra - Volcans, Terratrèmols i Tsunamis
Les Parts de la Terra - Volcans, Terratrèmols i TsunamisUncornio Feliz
 
La geosfera iii les roques
La geosfera iii les roquesLa geosfera iii les roques
La geosfera iii les roquesRafael Font
 
Els volcans
Els volcans Els volcans
Els volcans lnamm
 
Agents geològics externs
Agents geològics externsAgents geològics externs
Agents geològics externsvolcabisaroques
 

Similar to 080319 unitat 4-14352 (20)

Volcans_4rt
Volcans_4rtVolcans_4rt
Volcans_4rt
 
Minerals
MineralsMinerals
Minerals
 
Magmatisme
MagmatismeMagmatisme
Magmatisme
 
treball roques
treball roquestreball roques
treball roques
 
CMC Volcans i terratrèmols
CMC Volcans i terratrèmolsCMC Volcans i terratrèmols
CMC Volcans i terratrèmols
 
Presentación1
Presentación1Presentación1
Presentación1
 
Els volcans
Els volcansEls volcans
Els volcans
 
Cicle De Les Roques
Cicle De Les RoquesCicle De Les Roques
Cicle De Les Roques
 
La Terra El Nostre Planeta
La Terra El Nostre PlanetaLa Terra El Nostre Planeta
La Terra El Nostre Planeta
 
Volcans i roques
Volcans i roques Volcans i roques
Volcans i roques
 
Cicledelesroques 100304173638-phpapp02
Cicledelesroques 100304173638-phpapp02Cicledelesroques 100304173638-phpapp02
Cicledelesroques 100304173638-phpapp02
 
Roques (1)
Roques (1)Roques (1)
Roques (1)
 
Cicle Roques
Cicle RoquesCicle Roques
Cicle Roques
 
els volcans ( Greeg.)
els volcans ( Greeg.)els volcans ( Greeg.)
els volcans ( Greeg.)
 
L'energia interna de la Terra
L'energia interna de la TerraL'energia interna de la Terra
L'energia interna de la Terra
 
Les Parts de la Terra - Volcans, Terratrèmols i Tsunamis
Les Parts de la Terra - Volcans, Terratrèmols i TsunamisLes Parts de la Terra - Volcans, Terratrèmols i Tsunamis
Les Parts de la Terra - Volcans, Terratrèmols i Tsunamis
 
La geosfera iii les roques
La geosfera iii les roquesLa geosfera iii les roques
La geosfera iii les roques
 
Els volcans
Els volcans Els volcans
Els volcans
 
Tot es mou i canvia
Tot es mou i canviaTot es mou i canvia
Tot es mou i canvia
 
Agents geològics externs
Agents geològics externsAgents geològics externs
Agents geològics externs
 

More from CC NN

La composició dels éssers vius
La composició dels éssers viusLa composició dels éssers vius
La composició dels éssers viusCC NN
 
Bio 1r definitiu
Bio 1r definitiuBio 1r definitiu
Bio 1r definitiuCC NN
 
Unitat 6
Unitat 6Unitat 6
Unitat 6CC NN
 
Unitat 5
Unitat 5Unitat 5
Unitat 5CC NN
 
Genètica (teoria)
Genètica (teoria)Genètica (teoria)
Genètica (teoria)CC NN
 
Què és un “visual thinking”
Què és un “visual thinking”Què és un “visual thinking”
Què és un “visual thinking”CC NN
 
Qué es el sexo
Qué es el sexoQué es el sexo
Qué es el sexoCC NN
 
Fecundació in vitro
Fecundació in vitroFecundació in vitro
Fecundació in vitroCC NN
 
Plague inc
Plague incPlague inc
Plague incCC NN
 
Activitat colesterol
Activitat colesterolActivitat colesterol
Activitat colesterolCC NN
 
Unitat 3
Unitat 3Unitat 3
Unitat 3CC NN
 
Genètica i evolució II
Genètica i evolució IIGenètica i evolució II
Genètica i evolució IICC NN
 
Genètica i evolució
Genètica i evolució Genètica i evolució
Genètica i evolució CC NN
 
La reproducció i el desenvolupament dels organismes pluricel·lulars
La reproducció i el desenvolupament dels organismes pluricel·lularsLa reproducció i el desenvolupament dels organismes pluricel·lulars
La reproducció i el desenvolupament dels organismes pluricel·lularsCC NN
 
9.La reproducció i la relació de la cèl·lula eucariota
9.La reproducció i la relació de la cèl·lula eucariota9.La reproducció i la relació de la cèl·lula eucariota
9.La reproducció i la relació de la cèl·lula eucariotaCC NN
 
Orgànuls cel·lulars delimitats per membranes
Orgànuls cel·lulars delimitats per membranesOrgànuls cel·lulars delimitats per membranes
Orgànuls cel·lulars delimitats per membranesCC NN
 
Membranes cel·lulars i orgànuls no delimitats per membranes
Membranes cel·lulars i orgànuls no delimitats per membranesMembranes cel·lulars i orgànuls no delimitats per membranes
Membranes cel·lulars i orgànuls no delimitats per membranesCC NN
 
Tema 12 els arxius de la història de la terra
Tema 12   els arxius de la història de la terraTema 12   els arxius de la història de la terra
Tema 12 els arxius de la història de la terraCC NN
 
Tema 11 els recursos relacionats amb la geosfera
Tema 11   els recursos relacionats amb la geosferaTema 11   els recursos relacionats amb la geosfera
Tema 11 els recursos relacionats amb la geosferaCC NN
 
Problemes de genètica diversos 4 eso
Problemes de genètica diversos 4 esoProblemes de genètica diversos 4 eso
Problemes de genètica diversos 4 esoCC NN
 

More from CC NN (20)

La composició dels éssers vius
La composició dels éssers viusLa composició dels éssers vius
La composició dels éssers vius
 
Bio 1r definitiu
Bio 1r definitiuBio 1r definitiu
Bio 1r definitiu
 
Unitat 6
Unitat 6Unitat 6
Unitat 6
 
Unitat 5
Unitat 5Unitat 5
Unitat 5
 
Genètica (teoria)
Genètica (teoria)Genètica (teoria)
Genètica (teoria)
 
Què és un “visual thinking”
Què és un “visual thinking”Què és un “visual thinking”
Què és un “visual thinking”
 
Qué es el sexo
Qué es el sexoQué es el sexo
Qué es el sexo
 
Fecundació in vitro
Fecundació in vitroFecundació in vitro
Fecundació in vitro
 
Plague inc
Plague incPlague inc
Plague inc
 
Activitat colesterol
Activitat colesterolActivitat colesterol
Activitat colesterol
 
Unitat 3
Unitat 3Unitat 3
Unitat 3
 
Genètica i evolució II
Genètica i evolució IIGenètica i evolució II
Genètica i evolució II
 
Genètica i evolució
Genètica i evolució Genètica i evolució
Genètica i evolució
 
La reproducció i el desenvolupament dels organismes pluricel·lulars
La reproducció i el desenvolupament dels organismes pluricel·lularsLa reproducció i el desenvolupament dels organismes pluricel·lulars
La reproducció i el desenvolupament dels organismes pluricel·lulars
 
9.La reproducció i la relació de la cèl·lula eucariota
9.La reproducció i la relació de la cèl·lula eucariota9.La reproducció i la relació de la cèl·lula eucariota
9.La reproducció i la relació de la cèl·lula eucariota
 
Orgànuls cel·lulars delimitats per membranes
Orgànuls cel·lulars delimitats per membranesOrgànuls cel·lulars delimitats per membranes
Orgànuls cel·lulars delimitats per membranes
 
Membranes cel·lulars i orgànuls no delimitats per membranes
Membranes cel·lulars i orgànuls no delimitats per membranesMembranes cel·lulars i orgànuls no delimitats per membranes
Membranes cel·lulars i orgànuls no delimitats per membranes
 
Tema 12 els arxius de la història de la terra
Tema 12   els arxius de la història de la terraTema 12   els arxius de la història de la terra
Tema 12 els arxius de la història de la terra
 
Tema 11 els recursos relacionats amb la geosfera
Tema 11   els recursos relacionats amb la geosferaTema 11   els recursos relacionats amb la geosfera
Tema 11 els recursos relacionats amb la geosfera
 
Problemes de genètica diversos 4 eso
Problemes de genètica diversos 4 esoProblemes de genètica diversos 4 eso
Problemes de genètica diversos 4 eso
 

Recently uploaded

Creu i R.pdf, anàlisis d'una obra de selectivitat
Creu i R.pdf, anàlisis d'una obra de selectivitatCreu i R.pdf, anàlisis d'una obra de selectivitat
Creu i R.pdf, anàlisis d'una obra de selectivitatLourdes Escobar
 
XARXES UBANES I LA SEVA PROBLEMÀTICA.pptx
XARXES UBANES I LA SEVA PROBLEMÀTICA.pptxXARXES UBANES I LA SEVA PROBLEMÀTICA.pptx
XARXES UBANES I LA SEVA PROBLEMÀTICA.pptxCRIS650557
 
SISTEMA DIÈDRIC. PLANS, PAREL·LELISME,PERPENDICULARITAT,
SISTEMA DIÈDRIC. PLANS, PAREL·LELISME,PERPENDICULARITAT,SISTEMA DIÈDRIC. PLANS, PAREL·LELISME,PERPENDICULARITAT,
SISTEMA DIÈDRIC. PLANS, PAREL·LELISME,PERPENDICULARITAT,Lasilviatecno
 
MECANISMES I CINEMÀTICA 1r DE BATXILLERAT
MECANISMES I CINEMÀTICA 1r DE BATXILLERATMECANISMES I CINEMÀTICA 1r DE BATXILLERAT
MECANISMES I CINEMÀTICA 1r DE BATXILLERATLasilviatecno
 
ELLUCHINFORME_BAREM_DEFINITIU_BAREM (1).pdf
ELLUCHINFORME_BAREM_DEFINITIU_BAREM (1).pdfELLUCHINFORME_BAREM_DEFINITIU_BAREM (1).pdf
ELLUCHINFORME_BAREM_DEFINITIU_BAREM (1).pdfErnest Lluch
 
Menú maig 24 escola ernest Lluch (1).pdf
Menú maig 24 escola ernest Lluch (1).pdfMenú maig 24 escola ernest Lluch (1).pdf
Menú maig 24 escola ernest Lluch (1).pdfErnest Lluch
 

Recently uploaded (8)

Creu i R.pdf, anàlisis d'una obra de selectivitat
Creu i R.pdf, anàlisis d'una obra de selectivitatCreu i R.pdf, anàlisis d'una obra de selectivitat
Creu i R.pdf, anàlisis d'una obra de selectivitat
 
XARXES UBANES I LA SEVA PROBLEMÀTICA.pptx
XARXES UBANES I LA SEVA PROBLEMÀTICA.pptxXARXES UBANES I LA SEVA PROBLEMÀTICA.pptx
XARXES UBANES I LA SEVA PROBLEMÀTICA.pptx
 
SISTEMA DIÈDRIC. PLANS, PAREL·LELISME,PERPENDICULARITAT,
SISTEMA DIÈDRIC. PLANS, PAREL·LELISME,PERPENDICULARITAT,SISTEMA DIÈDRIC. PLANS, PAREL·LELISME,PERPENDICULARITAT,
SISTEMA DIÈDRIC. PLANS, PAREL·LELISME,PERPENDICULARITAT,
 
MECANISMES I CINEMÀTICA 1r DE BATXILLERAT
MECANISMES I CINEMÀTICA 1r DE BATXILLERATMECANISMES I CINEMÀTICA 1r DE BATXILLERAT
MECANISMES I CINEMÀTICA 1r DE BATXILLERAT
 
ELLUCHINFORME_BAREM_DEFINITIU_BAREM (1).pdf
ELLUCHINFORME_BAREM_DEFINITIU_BAREM (1).pdfELLUCHINFORME_BAREM_DEFINITIU_BAREM (1).pdf
ELLUCHINFORME_BAREM_DEFINITIU_BAREM (1).pdf
 
HISTÒRIES PER A MENUTS II. CRA Serra del Benicadell.pdf
HISTÒRIES PER A MENUTS II. CRA  Serra del Benicadell.pdfHISTÒRIES PER A MENUTS II. CRA  Serra del Benicadell.pdf
HISTÒRIES PER A MENUTS II. CRA Serra del Benicadell.pdf
 
itcs - institut tècnic català de la soldadura
itcs - institut tècnic català de la soldaduraitcs - institut tècnic català de la soldadura
itcs - institut tècnic català de la soldadura
 
Menú maig 24 escola ernest Lluch (1).pdf
Menú maig 24 escola ernest Lluch (1).pdfMenú maig 24 escola ernest Lluch (1).pdf
Menú maig 24 escola ernest Lluch (1).pdf
 

080319 unitat 4-14352

  • 2. Unitat 4. Magmatisme ÍNDEX • ROQUES LÍQUIDES • VISCOSITAT I FORMACIÓ DEL MAGMA • TIPUS DE MAGMES • ESTRUCTURES ORIGINADES PELS MAGMES • ANATOMIA D’UN VOLCÀ • PRODUCTES VOLCÀNICS • ESTRUCTURES VOLCÀNIQUES • FASES DE L’ERUPCIÓ D’UN VOLCÀ • TIPUS D’ACTIVITAT VOLCÀNICA • VULCANISME ATENUAT • ENLLAÇOS
  • 3. Unidad 3. La Psicología dinámica ROQUES LÍQUIDES El procés de fusió de les roques no és instantani. En un primer moment, coexisteixen minerals fosos amb d’altres de sòlids, que tenen un punt de fusió més elevat. Finalment, es forma una massa fosa que anomenem magma, que podem definir com una barreja de minerals en estat líquid, sobretot silicats, amb un proporció elevada de gasos dissolts. Quan un magma es refreda dóna lloc a roques ígnies, també anomenades magmàtiques. Unitat 4. Magmatisme
  • 4. VISCOSITAT I FORMACIÓ DEL MAGMA Viscositat dels magmes Formació del magma Està relacionada amb el seu procés de solidificació i amb la dinàmica de les erupcions volcàniques. Hi ha quatre factors que hi influeixen: • Temperatura: com més elevada, menys viscositat té el magma. • Pressió: comprimeix els minerals i fa el magma més dens i viscós. • Gasos dissolts: com més abundants, més fan augmentar la pressió interna del magma, i el fan menys dens. • Composició química: com més abundant és el sílice (SiO2) més viscós és el magma. Hi ha tres processos que el poden produir. • L’augment de la temperatura. • El descens de la pressió. • La presència de fluids. Unitat 4. Magmatisme
  • 5. TIPUS DE MAGMES Unitat 4. Magmatisme Segons la composició química Segons l’origen • Magmes àcids: amb més del 65 % de sílice. • Magmes intermedis: 65-50 % de sílice. • Magmes bàsics: 50-40 % de sílice. • Magmes ultrabàsics: amb menys del 40% de sílice. • Magmes primaris. Són aquells que conserven la composició de la roca que els ha originat. Hi ha dos grups de magmes primaris, segons la zona de procedència: - Granítics. - Basàltics. • Magmes derivats o secundaris. Es produeixen quan hi ha processos de mescla, diferenciació o assimilació en magmes primaris.
  • 6. ESTRUCTURES ORIGINADES PELS MAGMES Unitat 4. Magmatisme Quan el magma troba zones més fredes se solidifica i origina roques ígnies, també anomenades intrusives. Segons les condicions en què té lloc aquest procés, es poden formar estructures i tipus de roques molt diferents. Estructures Dics, sills o filons Quan se solidifica dins d’esquerdes. Lacòlits Si aprofita els plans d’estratificació de les roques existents i se solidifica en forma de cúpula a la seva part superior. Lopòlits La solidificació té lloc en els plans d’estratificació, però en aquest cas el magma té grans dimensions i adopta forma de plat. Batòlits Són masses de magma més o menys globulars de grans dimensions. La part superior acostuma a tenir una forma semblant a una cúpula.
  • 7. ANATOMIA D’UN VOLCÀ Unitat 4. Magmatisme Cràter Obertura per on surten els productes volcànics. Con volcànic Estructura formada per la deposició de capes de materials volcànics sòlids. Con lateral o adventici Estructura secundària formada per materials volcànics sòlids. Xemeneies laterals o adventícies Escletxes laterals per on pugen magma i gasos. Xemeneia central Escletxa per on pugen el magma i els gasos dissolts. Cambra magmàtica Espai on estan les roques foses i els gasos suportant una pressió i una temperatura elevades.
  • 8. PRODUCTES VOLCÀNICS Unitat 4. Magmatisme Lava Gasos Piroclasts Quan un magma arriba a la superfície terrestre es troba sotmès a menys pressió. Aquest magma volatilitza els gasos que conté i dóna lloc a la lava, una massa formada per roques en estat líquid i alguns minerals sòlids. Segons la seva composició, el volcà tindrà una forma a o una altra. El magma conté grans quantitats de gasos volcànics en dissolució. Aquests gasos s’escapen quan el magma arriba a la superfície i formen grans columnes de gas. El gas volcànic més abundant és es vapor d’aigua, la resta de gasos són, per ordre d’abundància: CO2, H2S, SO2, SO3 i HCI. Són fragments de lava llançats a l’aire per la inèrcia del magma que ascendeix i per les explosions provocades pels gasos, que arriben a solidificar-se en ple vol. La quantitat de piroclasts expulsats per un volcà és més gran si el magma és viscós. Segons les seves dimensions es classifiquen en: • Cendres • Lapil·li • Bombes volcàniques
  • 9. ESTRUCTURES VOLCÀNIQUES Volcans en escut Formats per laves més fluides, són edificis amples i no gaire alts produïts per l’acumulació de colades de lava. Volcà compost o estratovolcà Si el magma té una viscositat mitjana, el volcà allibera lava i materials piroclàstics que s’acumulen formant un edifici integrat per capes alternades. Con d’escòries Està format només per piroclasts, ja que quan la viscositat del magma és elevada no es formen colades de lava. Banyons o doms volcànics Són estructures abruptes situades sobre el cràter, formades per la solidificació del magma més viscós. Caldera És una depressió de forma circular o el·líptica de 2 a 20 km de diàmetre, que es forma a la part superior d’un edifici volcànic. Unitat 4. Magmatisme
  • 10. FASES DE L’ERUPCIÓ D’UN VOLCÀ Unitat 4. Magmatisme Comença amb l’expulsió de gasos pel cràter que, de vegades, van acompanyats de petits tremolors de terra. Els gasos surten, cada cop en quantitats més grans i de forma més violenta com més viscós és el magma. En aquest moment comencen les explosions que es van acumulant al voltant del cràter i donen lloc al con volcànic. El sòl s’esquerda, surt la lava, que llisca per les parets del con, i forma colades de lava. Les explosions i emissions disminueixen i es van fent menys freqüents fins que el volcà entra en repòs. En aquesta fase es poden produir emissions gasoses en fumaroles o altres fenòmens de vulcanisme atenuat. Fase inicial Fase paroxismal Fase terminal Fes un clic sobre els botons per llegir la definició
  • 11. TIPUS D’ACTIVITAT VOLCÀNICA Unitat 4. Magmatisme Denominació IEV % de piroclasts o colades piroclàstiques Predomini emissió Edifici construït Hawaiana 0-1 0-3 Colades de lava Volcà en escut Estromboliana 1-2 40 Colades i piroclasts Volcà compost Vulcaniana 2-4 60 Piroclasts i colades Volcà compost o con d’escòries Peleana 4-8 99 Colades piroclàstiques Banyó volcànic Ultrapeleana 5-8 99 Colades piroclàstiques Caldera
  • 12. VULCANISME ATENUAT Fonts termals Són fonts de les quals brollen aigües a temperatures elevades, situades en moltes zones volcàniques. Fumaroles submarines Són fonts termals submarines situades generalment prop de dorsals oceàniques o punts calents. Guèisers Són fonts periòdiques de vapor d’aigua i aigua calenta que brollen de manera violenta i intermitent. Volcans de fang Són fonts per on brolla un tipus de fang calent i molt fluid. Fumaroles Són petites obertures que emeten gasos, com ara vapor d’aigua i òxids de sofre. Unitat 4. Magmatisme En zones volcàniques d’activitat feble es poden produir emissions d’aigua calenta, de gas o de fang. Aquest conjunt de processos s’anomena vulcanisme atenuat.
  • 13. ENLLAÇOS • Roques ígnies • Volcans Unitat 4. Magmatisme