CTMA I T7 Estratigrafia 3part 11_12

1. TEMA 7
ESTRATIGRAFIA
3PART

2. En cons de dejecció, deltes o en ventalls submarins:

3. MEDI LACUSTRE MEDI PALUSTRE

4. Veure problema de sedimentació:
Detectes algun error?

5. Característiques de cada ambient continental:

6. 3.2 AMBIENTS MARINS
Sota les aigües marines. Estrats de coloracions grises (s/ O2 =>Fe no oxidat) i presenten
carbonats; solen tenir extensions horitzontals àmplies i, en general, presència de fòssils.
Plataforma continental Peu de talús i fons abissal
-Zona que hi ha des del litoral fins al límit -El TALÚS representa el límit de l’escorça
submarí del continent. continental i adquireix pendents de l’ordre del
-Correspon a una àrea de menys de 200 m 5 % al 15 %.
de profunditat=> llum =>vida. -Se submergeix fins a 3.000 o 6.000 m de
-Pendent :vora 1%. profunditat en les aigües dels fons abissal.
-No contínues, tallades per canyons. -Al peu del talús s’acumulen els materials
-Podem distingir-hi dues zones: dipositats a la part exterior de la plataforma
• zona proximal, sed. del continent => continental, poden => esllavissades
detrítics: margues, pelites(Lutites).Si hi ha (Slumps, s/ estructura interna).
tempestes=> mat. + grollers. -Els materials s’acumulen al final dels
• zona distal, lluny continent=> aigua + canyons per corrents de terbolesa i formen
neta=>esculls coral(clima tropical)TIPUS: ventalls submarins=> anomenats turbidites
de Barrera(marge cont.), Marginals o flysch (alternança de gresos i pelites en
(adosats a la costa) i Atols (circulars) seqüències granodecreixents per cada
=>Calcàries. avinguda).
-Canvis de nivell del mar=> mars residuals -Ventalls van passant lateralment a mat. +
dins continent => s’assequen =>evaporites fins => arribem a DOMINI PELÀGIC =>
com Súria i Cardona. margues i potser Trípol i Radiolarites ( r.
silícies,de closques de radiolaris)

7. DE ESQUEMA AMBIENTS MARINS:
TRANSICIÓ:

8. Marga amb fòssil Atol

9. CARACTERÍSTIQUES DE CADA AMBIENT MARÍ:

10. 3.3 AMBIENTS DE TRANSICIÓ
Límit entre ambients continentals i marins => influències continentals i
marines => variant en el temps =>tonalitats intermèdies: ocres i sovint estrats
de formes lenticulars a gran escala.
Platja (costaner) Delta Albufera
-Medi de transició+gran. -Materials portats pel riu: sobretot -Llacunes salades, +o-allargades
detrítics fins => dipositats i després seguint la costa, poden desembocar
-Zona afectada per les retreballats per mar (onades...). rius o rierols.
onades. -Si remobilització mar => -Zona poc profunda, limitada al
sedimentació riu forma estuari =>
-El factor fonamental de en mars oberts.
mar per una barrera, però
comunicada per un o diversos
control de dinàmica: -Diversos ambients:
canals que poden desenvolupar
• plana deltaica: zona emergida
energia de l’aigua => =>ambients palustre i fluvial deltes als dos costats.
erosiona, transporta, • front deltaic: talús de capes un poc -Zona de baixa energia => sed.
inclinades -> sorres + llims=> detrítics fins.
diposita sorra al litoral i esllavissades => poca fauna i flora -Molta fauna ,però poca
trenca closques (no en fixa. biodiversitat degut a sal.
• prodelta: part + distal i profunda
plataforma cont. que té => llims + argiles en capes
-Diferència entre: albufera ( tros de
mar aïllat) i aiguamoll o maresma (
fòssils conservats). horitzontals => repòs + molta origen fluvial, no comunicat amb
-Subambients :zona de aportació orgànica del riu=> molt
mar).
plàncton=>molta fauna. Passa a
dunes.... i Límits -> plataforma proximal.
veure esquema. -Reconeixement: alternen gresos i
margues, fòssils marins conservats.

11. ESQUEMA DE LÍMITS DE PLATJA: de zona Dunar (límit sup. per tempestes) fins a zona
submergida on arriben les onades al fons (límit inferior).

12. Platges de sorra P. de còdols

13. AMBIENT: DELTA

14. DELTA D’EBRE:

15. ALBUFERA DE VALÈNCIA:

16. QUADRE D’AMBIENTS DE TRANSICIÓ:

17. 4. LA COLUMNA ESTRATIGRÀFICA. CORRELACIÓ.
CONGLOMERATS PASSEN LATERALMENT
CANVI DE FÀCIES A GRESOS
• ELS AMBIENTS SEDIMENTARIS CANVIEN
AMB EL TEMPS.
• SI TENIM UNA PLATJA I PUJA NIVELL DEL
MAR => AMB. DE PLATAFORMA, SI BAIXA
N.M. => AMB. FLUVIAL.
• AL LLARG DE TEMPS GEOLÒG. => CANVIS
“RÀPIDS”. EX. PIRINEUS: DE FONS ABISSAL A
FLUVIAL EN POCS MILIONS D’ANYS .
• => PRODUEIXEN CANVIS VERTICALS I
LATERALS DE FÀCIES.
• => UN ESTRAT POT CANVIAR LA LITOLOGIA
LATERALMENT PER CANVI LATERAL
D’AMBIENT.
• => UN ESTRAT TAMBÉ ES POT ATASCONAR
PER CANVI LATERAL DE FÀCIES.

18. Unitat 7.
Estratigrafia
LA COLUMNA ESTRATIGRÀFICA
Una sèrie o columna estratigràfica és un conjunt d’estrats que s’han sedimentat
en un lloc de manera consecutiva. A través de la columna estratigràfica, podem
observar com amb el pas del temps els ambients sedimentaris han anat variant.
L’erosió pot endur-se part del registre sedimentari, o que la sedimentació
s’interrompi i que no en quedi cap tipus de registre. Aquests casos es coneixen
com a discontinuïtats estratigràfiques:
Hiat És l’absència de sedimentació entre el sostre d’un estrat i la
base del següent.
Buit erosiu És el conjunt de materials que es van sedimentar i van ser
erosionats més endavant.
Llacuna Inclou l’absència de sediments per hiat o el buit erosiu.
estratigràfica

19. Successió dels ambients al llarg del temps en un mateix punt: a) a. De plataforma b) Plataforma proximal i
albufera c) Fluvial d) Con de dejecció. => canvi vertical de fàcies.
També es veu el canvi lateral de fàcies.

20. Buit erosiu,hiat i llacuna( pot incloure
ambdues anteriors)

21. TIPUS DE DISCONTINUÏTATS ESTRATIGRÀFIQUES:
• CONCORDANTS: ESTRATS
PARAL·LELS.
• DISCORDANTS: ESTRATS NO
PARAL·LES. HI HA
SUBTIPUS:
-DISCORDANÇA ANGULAR: UN
PLA SEPARA UNS ESTRATS
INCLINATS D’UNS ALTRES AMB
INCLINACIÓ DIFERENT.
-DISCORDANÇA PROGRESSIVA:
ESTRATS VAN CANVIANT D’ANGLE
GRADUALMENT. ORIGEN: PER
PLEGAMENT O BASCULAMENT ->
EN UN EXTREM EROSIÓ O
PENEPLANACIÓ, EN L’ALTRE
EXTREM SEDIMENTACIÓ .

22. DISCORDANÇA ANGULAR ENTRE CONGLOMERATS (A
DALT) I MARGUES ( A BAIX)

24. DISCORDANÇA PROGRESSIVA A LA SERRA DE BUSA
(SOLSONÈS) I LA SEVA INTERPRETACIÓ

25. Unitat 7.
Estratigrafia
LA COLUMNA ESTRATIGRÀFICA: CORRELACIÓ
En l’anàlisi d’una conca cal relacionar les columnes d’àrees diferents. Entenem per
correlació la comparació de dues o més columnes estratigràfiques per establir
correspondències en el temps dels estrats o de les formacions d’estrats entre
diferents indrets d’una conca. Per això cal fixar-se en criteris que permetin
comparar-les:
Criteris Es basen en la composició de la roca, en la textura, el color, etc.
litològics S’utilitzen litologies poc comunes.
Criteris Es basen en l’observació de minerals estranys, que es poden
mineralògics trobar en determinats estrats de sèries diferents.
Criteris La presència d’elements químics estranys pot ajudar a fer la
químics correlació.
Criteris Es basen en la localització de fòssils, que, a més, permeten
paleontològics determinar edats absolutes.
Criteris Poden ser paleomagnètics, l’edat absoluta, etc.
geofísics
Criteris Es basen en la presència de discordances, que es produeixen
tectònics simultàniament en una regió extensa per a materials de la
mateixa edat.

26. Exemple de correlació entre 3 columnes:

27. a)Transgressió: de materials continentals a marins. b)
Regressió: de mat. Marins a continentals. c)
Transgressió real amb petites regressions.

28. Unitat 7.
Estratigrafia
ENLLAÇOS
• Estratigrafia
• Estructures sedimentàries
• Columna estratigràfica