Ressenya sobre l'obra "La Plaça del Diamant" de Mercè Rodoreda

1. Centre docent i població:
Institut Escola del Treball (Barcelona)
Categoria: E (modalitat E1)
Autor i obra treballats:
Mercè Rodoreda, La plaça del diamant
Títol del treball:
“La plaça del diamant, llegeix i
endinsat en l’experiència”
Nom i cognoms de l'alumne:
Grup Narcís Oller
Curs i grup:
Segon curs de batxillerat humanístic
Nom i cognoms del professor:
Pere Poy Baena

2. La plaça del diamant,
llegeix i endinsat en l’experiència
Mitjançant el mateix títol, La plaça
del Diamant, l’autora ens situa en
mig d’una plaça del barri de Gràcia
de Barcelona. Aquí, és on
començarà, no tant una història, sinó
el relat d’un procés de memòria
sensitiva que la protagonista,
Natàlia, extraurà, en primera
persona, de la seva consciència. La
Natàlia, una dona fràgil que lluitarà
per la supervivència,
ens narra com, en la
plaça del títol, coneix
a en Quimet. Un home
que, mitjançant el seu
poder de seducció, fa
que la Natàlia deixi al
seu promès fins al moment, en Pere,
i deixi també la seva feina. En el
diàleg: “-I si una cosa no m’agrada
de cap de les maneres?” –T‘ha
d’agradar, perquè tu no hi entens” es
pot veure la gran mostra de
masculinitat, arribant al masclisme,
que ofereix en Quimet a la seva
futura esposa. Tot i això, tenen dos
fills, l'Antoni i la Rita
Amb l’arribada de la Guerra
Civil, tot va de mal en pitjor, en
Quimet ha d’anar a lluitar al front,
deixant el seu ofici de fuster i a la
seva dona treballant en una casa a
càrrec de totes les despeses de la
família. Les coses empitjoren, ja que
durant aquest període de temps on la
Natàlia es troba gairebé sola, perd la
seva feina i ha de vendre tot allò que
té per poder seguir endavant. La
protagonista decideix posar fi a la
seva vida, quan veu que, amb el seu
marit mort, ja no li
queden forces per
seguir endavant.
La Natàlia,
personatge que fa els
seus actes per una
voluntat i necessitat
d’amor, es fa enrere en conèixer a
l’Antoni, l’antagonista d’en Quimet en
tots els aspectes, tant sexual,
emocional, com familiar, ja que ell sí
que és capaç de mantenir la família
que ell no ha pogut engendrar. Amb
ell compartirà el que li queda de vida.
Pel que fa a l’autora, Mercè
Rodoreda (1908-1983), cal destacar
la seva brillant tècnica per escriure
aquesta novel·la psicològica.
Considerada l'escriptora de llengua
catalana contemporània més
La Natàlia, o Colometa
ens ensenyarà, en
primera persona, a lluitar
gràcies a la voluntat i
l’amor

3. influent, la seva vida no ha estat
gens fàcil, va haver de patir la Guerra
Civil i l’exili. Després de les
provatures tècniques dels Vint-i-dos
contes, La plaça del Diamant és una
novel·la que assumeix i solidifica una
veu pròpia que ha paït molt bé els
ressons de les aportacions de Joyce
i de la veu narrativa de Woolf.
Cal destacar la tècnica
d’aquesta obra, la troballa d’una veu
narrativa femenina en primera
persona, semblant amb el monòleg
interior, fa que la lectura del discurs
sigui com si el lector assistís a un
pensament viu que es crea en el
mateix moment que es diu. També
s’aconsegueix, així, una narració en
veu baixa que no pinta la realitat, ni
la declama, ni la descriu, sinó que la
diu naturalment i acumulativament
per tal que el lector s’hi identifiqui i es
vegi obligat a fer el camí interpretatiu
de descodificació del món mític i
oníric que es va ordint. Aquesta veu
narrativa funciona segons les
directrius de l’associació d’idees i
d’elements suggeridors que, sovint,
són elevats a la categoria de
símbols.
D’aquesta manera, Mercè
Rodoreda, mitjançant la protagonista
i la seva tècnica narrativa, ens
mostra una vivència que vol que
sentim ben a prop. Sent jo qui opina
en aquest moment, considero que
l’autora ha aconseguit el seu
objectiu, ja que amb la lectura
d’aquesta novel·la, m’he sentit com
un personatge més dins l’obra,
imaginant-me al costat dels
protagonistes i pensant consells que
donar-li a la “Colometa”.