Ressenyes de Bearn

1. Paula Fuentes Fernández.
2OCNS
Ressenya crítica de Bearn.
L’obra de Llorenç Vilallonga, assoleix la seva maduresa amb Bearn publicada al 1956
en castellà i la versió original catalana al 1961. Aquesta obra que transcorre a finals
del segle XIX, entre 1860 i 1900, narra a través del capellà de Bearn una sèrie de
successos, els quals, estan explicats en diferents parts.
La introducció de la novel·la s’extén a través d’una carta escrita per Joan, que es el
capellà del poble, cap a Miquel Gilabert que és el secretari del Cardenal, perquè
necesita consell, ja que el senyor don Toni volia que les seves Memòries fossin
publicades. Aquesta carta es divideix en dues parts,que podem dir que són les etapes
del llarg de la vida del senyor don Toni ,la primera: Sota la influència del Faust narra
tot tipus de fets en els quals es capta com el senyor don Toni vol aprofitar al màxim el
seu temps aconseguint així l’eternitat i ho fa anant-se amb la seva neboda Xima a
París i separant-se de la seva dona per haver tingut algunes aventures fora del seu
matrimoni.
Al final s’adona de que l’eternitat s’aconsegueix fixant el temps i és llavors en aquest
moment que comença a escriure les seves Memòries i a reflexionar sobre les coses. Al
mateix temps Xima torna a Bearn per a demanar-li que torni amb ell però, Toni li nega
perquè ja ha trobat “la clau” de l’eternitat.
La segona part: La pau regna a Bearn, narra els fets de l’època en que don Toni i
Maria Antònia, la seva dona, tornen a viure junts i es viu un període de calma. En
aquesta part, viatgen a Roma per a que Joan pugui conèixer al papa, ja que segons
don Toni un capellà ha de conéixer-lo alguna vegada a la vida i aquest acaba
obsessionat veient a Xima a tots llocs on van. En aquesta part de la novel·la, podem
observar com ja no es respecta l’ordre social, clarament amb l’escena del Carnaval on
intenten ocupar les estances de don Toni. Finalment és narrada la mort dels senyors,
segons Joan, “en estranyes circumstàncies”, ja que el senyor don Toni mor envenenat
per uns bombons a la festa de Carnaval i en Joan no sap ben bé si els va posar ell allà
aproposit, degut a q va ser sospitós en la mort de la serventa madò Coloma.
Finalment al epíleg, en Joan descobreix tots els secrets del senyors i ho fa a través
d’uns historiadors que venien reclamant l’arxiu del senyor que tenia relació amb el rei
de Prússia i Alemanya. La novel·la acaba amb ina sorpresa pel lector, en Joan creu
convenient mantenir segur el secret i crema la sala de les nines.
Com ja he dit al principi l’obra està narrada pel capellà del poble i d’aquesta manera
directa o indirectament, està influencian a tots els altres personatges en quant a la
seva manera de expresar-se. Això també provoca que en Joan hagi d’analitzar les
emocions i el que els altres personatges diuen i ser neutra a l’hora de narrar-ho. En la
meva opinió, aquesta és una mostra de gran esforç per part de l’escriptor. Tot i així, la
sintaxi en general de l’obra m’ha semblat realment complicada a l’hora de llegir i
sobretot el doble sentit que hi predomina al llarg de la novel·la, ha fet d’aquesta una
lectura més costosa.

2. Emma Raimundo Schulz
2OCNS
Bearn, un relat magistral
Bearn o La sala de les nines va ser la novel·la més important de Llorenç Villalonga,
publicada l’any 1961.
Aquesta obra ens relata la vida de don Toni i dona Maria Antònia, els senyors de
Bearn, un poble fictici situat a Mallorca. La novel·la transcorre a finals del segle XIX i
gira al voltant a don Toni, un aristòcrata culte, sofista i dialèctic, que posseeix terres a
Bearn. Ell es caracteritzava per les seves ideologies en ocasions contradictòries, i per
la seva decadència econòmica. Na Maria Antònia és la dona i cosina germana de don
Toni. Era una dona educada, amable i cristiana, encara que amb un fort temperament.
Durant les últimes etapes de les seves vides, aquest matrimoni aristòcrata assisteix a
la desaparició del seu llinatge.
La serenitat i l’harmonia que presenta el matrimoni aristòcrata estaven contrastades
per la vitalitat de na Xima, la neboda òrfena dels senyors, que va mantenir una relació
amb don Toni a París. Na Xima representa un estil de vida modern sense límits, un
model que Joan critica i menysprea.
La novel·la és narrada per Joan Mayol, un capellà que va ser criat pels senyors de
Bearn. En Joan és bastant conservador i no està d’acord amb les noves idees
il·lustrades d’igualtat entre classes socials i desaparició d’estaments. Pel fet que l’obra
sigui narrada per un dels protagonistes de l’obra, la visió real dels fets i dels
personatges es veurà clarament afectada pel seu punt de vista, és a dir, que el lector
solament pot intuir quina és la veritat. A més, durant l’obra, el narrador fa reflexions
profundes sense donar importància si les barreja amb records o un relat puntual.
Aquest és un dels recursos literaris més destacables d’aquesta obra.
L’obra està dividida en quatre parts. La primera és una carta que don Joan escriu al
secretari del cardenal, Miquel Gilbert. El motiu d’aquesta carta és l’avís que don Toni i
dona Maria Antònia ja han mort. En aquest pròleg, es comença el relat quan ja se sap
el final de la història. A partir d’aquest moment la narració torna endarrere i en Joan
explica els fets de manera bastant lineal, encara que amb alguns salts i flash-backs en
el temps.
A la segona part, Sota la influència de Faust, Joan relata els seus propis problemes i
lluites internes. Ell mai va conèixer els seus pares biològics, i això li provocava
incerteses sobre quin era realment el seu parentiu amb els senyors de Bearn. A més,
també explica com don Toni i na Maria Antònia van divorciar-se una temporada. En
Joan també explica la culpabilitat i el rebuig a la violència que li provocà les vivències
que va tenir amb en Jaume, un xiquet (com ell, d’origen desconegut) que va conèixer
un estiu durant la seva adolescència. És en aquesta mateixa època en la qual don
Toni donà les seves memòries escrites a en Joan, per a què ell les continuï i publiqui
després de la seva mort. Finalment en aquesta etapa també Joan ens relata com don
Toni va anar-se’n a viure a Paris amb na Xima i la seva disbauxa.
A la tercera part en Joan ens explica una època serena i tranquil·la a Bean.
S’anomena La pau regna a Bearn, i transcorren 23 anys d’ençà que na Maria Antònia
torna a casa. Durant aquest període es veu com les capacitats dels senyors van

3. disminuint, ja que en Joan ha d’ocupar-se d’administrar els seus diners. Malgrat els
problemes econòmics, van fer un viatge a Roma i París, on van conèixer al Papa i
Joan va tenir alguns problemes relacionats amb el pensament de na Xima.
Després de tornar a Bearn, acusen a don Toni de la mort de la serventa de la casa, i
més endavant Toni moriria per haver-se pres uns bombons verinosos. Quan
desapareix don Toni, també desapareix tot un món, per aquesta raó ell va escriure les
seves memòries: per ser etern. Segons ell l’eternitat no s’aconsegueix venent l’ànima
al Dimoni, sinó immortalitzant els records detenint el temps.
Al final de la novel·la, Joan crema la “Sala de les nines”, una sala de la casa on hi
havia tots els secrets de la família de don Toni. D’aquesta manera, un cop don Toni ha
desaparegut, els altres records també ho faran, i ningú sabria quina era la vertadera
història del seu llinatge. És una mena de tancament d’una etapa històrica.
Aquesta obra està plena de reflexions filosòfiques i reflexions econòmiques i polítiques
del moment. A més, els personatges principals parlen molt sobre la literatura clàssica i
fan referència a obres com Faust per fer al·legories o metàfores, i això enriqueix la
novel·la.
Personalment, opino que aquesta obra es mereix tot el seu reconeixement. Encara
que la seva comprensió sigui dificultosa en algunes ocasions, penso que val la pena
parar-se a entendre el que hi ha darrere de la successió de fets que es presenten en la
història, i a contemplar l’estil literari i els recursos que aplica Llorenç Villalonga.
Escola Del Treball

4. Bearn o La sala de les nines
El llibre de Bearn o La sala de les nines és una de les obres més important de Llorenç
Villalonga. L'obra és a través d'una llarga carta escrita per Joan Mayol (capellà de Bearn), on
alhora es va perfilant la personalitat de don Toni. L'argument no té res a veure amb la trama
perquè els seus fets no es narren ordenadament ni amb coherència, el que pasa amb l'obra es
que comença per el final on els senyors han mort però continua amb l'explicació de la vida de
don Toni.
El llibre consta de tres parts:
Comença amb l’ introducció, on la carta es dividida en dues parts que comença on Joan (el
capellà) on potser sigui el fill de don Toni, el qual escriu una carta al seu amic Miquel. Aquesta
és escrita perquè necessita el seu consell, ja que l'última voluntat de don Toni era que les
memòries fossin publicades. En aquesta part de l'obra també es descriuen diferents situacions.
La primera part de la carta parla de la vida de don Toni on s'anomena ''Sota l’ influència del
Faust'' que fa referència a l'època que don Toni no vol perdre el temps, el mite del Faust (parla
de la joventut eterna) que és el que ell vol aconseguir. Agafa i ven l'ànima al diable i se'n va a
Paris amb la seva neboda (la Xima), per tant, és separa de la seva dona per tenir relacions fora
del matrimoni (relacions extramatrimonials). Al final d'aquesta part ell (don Toni), torna a casa
seva i la Xima més tard també perquè vol que ell es torni amb ella a Paris una altre vegada. Ell
es nega, no vol tornar ja que veu que l’eternitat ha d’aconseguir fixant el temps. En el moment
aquest començarà a escriure totes les que seran les seves memòries.
La segona part de la carta s’anomena ‘’La pau regna a Bearn’’ on don Toni i Maria Antonia (la
seva esposa) tornaran a viure junts a Roma, ja que don Toni vol veure al papa. Don Toni
continuarà escrivint les seves memòries i ella el que fa es resar. Com a final d’aquesta segona
part de la carta, la dona comença a perdre la memòria i acaba amb la mort de don Toni i Maria
Antonia que Joan descriu que ha sigut una mort en circumstàncies estranyes.
Com a epíleg, l’obra transcorreix quan els senyors ja han mort i dos membres de fora visiten al
Joan, on ell mateix descobreix que la sala de les nines hi ha documents importants que volen
els membres i pensa que potser el senyor don Toni Bearn no fossi ell.
És una obra on l’autor separa els títols ‘’Bearn’’ que a referència al lloc on viuen de don Toni i
Maria Antonia, i l’altre part ‘’La sala de les nines’’ que és el lloc o millor dit l’habitació on està
tots els documents i els secrets. Al ajuntar els dos títols i units per la conjunció ‘’o’’ no saps a
que vol referir-se. També l’autor fa que domini l’ambigüitat en el relat i fa que al llarg de l’obra
les converses tinguin un doble sentit al igual que moltes altres fets que transcorren durant
l’obra.
Com a conclusió, és una obra que presenta la trama diferent a l’argument, on el temps no és
lineal i l’autor escriu en una època on la noblesa tenia molta importància amb tot el que és
relacionava amb l’església.
Sandra Luna Hernández
2QHUM

5. Bearn, una realitat novel·lada
Bearn o La sala de les nines és una obra d’autor mallorquí, interessat per les novetats
de pensament europeu del segle XIX.
Llorenç Villalonga va néixer i morir a Mallorca entre els anys 1897 i 1980,
s’especialitzà en psiquiatria. El mallorquí va escriure diferents obres al llarg de la seva
vida, entre les quals destaca Bearn, també coneguda com La sala de les nines.
El contingut de l’obra es basa en l’anàlisi i explicació de la vida de Don Toni, procedent
d’una antiga i il·lustre família rural, i de la decadència que es visqué després de les
grans guerres d’aquell segle. Aquest anàlisi és dut a terme per Joan Mayol, un capellà
protegit per la família de Bearn.
La novel·la gira entorn de Don Toni i tot el que l’envolta, incloent-hi la seva transició de
pensament. En tot moment, l’obra es veu sotmesa a un anàlisi psicològic de cada un
dels personatges, degut a la gran influència en l’autor de cèlebres intel·lectuals com
Freud, Flaubert o Proust.
Aquesta influència es veu clarament en el pensament i actitud de cada un dels
caràcters de l’obra, perquè Llorenç Villalonga es va basar en gent real per tal de
plasmar-la en la novel·la, així doncs, ha estat classificada com autobiogràfica, perquè
es considera que Don Toni, independent i amb ànim de recuperar el temps perdut, és
el mateix autor; mentre que Maria Antonia, la dona de Don Toni, és la representació de
la serenor de la seva germana i la seva mare. Així, podem dir que, en l’obra, es
tipifiquen les actituds de molts personatges reals pertanyents a una classe social en
procés de liquidació. Aquesta liquidació ve representada, en la novel·la, per la pèrdua
de prestigi de la mateixa família de Don Toni.
Joan Mayol explica, dividint el seu escrit en quatre parts, cada una de les etapes de la
vida de Don Toni, amb una certa simetria.
Primer de tot, en el pròleg, se situa l’acció a Bearn, un petit poble mallorquí, i es
presenta el format de la novel·la, una carta de Joan, un capellà, a Miquel, en la qual
s’explicarà cada una de les vivències de Don Toni.
Durant la primera part, titulada “Sota la influència de Faust”, Don Toni agafa una
postura aventurera, decidida i imprudent, que el portarà a fer coses impensables per
un religiós tant meticulós, per tal de poder recuperar tot el temps que, ràpidament, se li
ha escapat d’entre les mans. És durant aquest període de la seva vida que manté una
relació amorosa amb dona Xima.
En aquesta part de la història, es compara la vida de Don Toni amb el mite de Faust
Goethe, degut a la seva obsessió per recuperar la joventut.
Al llarg de la segona part, “La pau regna a Bearn”, Don Toni decideix quedar-se a
Bearn, després d’haver viatjat diverses vegades a París. A Bearn, recupera la seva
vida anterior i tota la seva estabilitat tant emocional com moral, perquè se n’adona que

6. la forma de recuperar la seva joventut no és la de vendre la seva ànima al diable, com
pensava a la primera part, sinó suscitant els seus propis records.
Al final del llibre, a l’epíleg, en Joan explica, amb certa confidencialitat,l’activitat i la
importància de les accions de Don Toni durant la guerra, i la seva participació activa,
almenys en un principi. A més a més, s’hi explica com es van perdre la sala de les
nines amb cada un dels documents que podrien haver servit per demostrar tots els
moviments de Don Toni. I amb l’incendi, es perdé tot un passat.
L’autor va invertir molts anys per arribar a escriure aquesta obra, i tot el seu esforç,
que va ser més que considerable, es veu clarament plasmat en l’obra, ja que la
complexitat que aquesta adopta és deguda a la gran dedicació del seu autor. Cada un
dels personatges i cada petit detall formen part d’un rerefons molt més gran, un
conjunt de trets i informació amagada que, tot i ser present durant tota la novel·la, que,
moltes vegades, camuflada. Aquest joc de rerefons i realitat de l’autor comporta molt
domini de la llengua, de psicologia i, sobretot, dedicació.
Així doncs, Llorenç Villalonga aconsegueix allò que es proposa perquè aconsegueix
fer pensar el lector i fer-se moltes preguntes que comporten una gran impaciència per
seguir llegint i, així, trobar-ne la resposta. Podem dir, per tant, que tot l’esforç que va
dedicar, totes les hores, el seny, la imaginació i la concentració, l’han portat a ser un
autor molt important en quant a la literatura, per haver escrit una de les obres més
llegides i famoses del català.
I no només això, a més amés, Villalonga forma part, gràcies a tot l’esforç invertit, de
les nostres vides i de la nostra cultura, és a dir, que ha traspassat més allà dels seus
dies i de la seva època, i des d’un punt de vista literari, s’ha immortalitzat amb aquesta
obra, passarà a la historia, i estarà present en diferents períodes de la historia de la
humanitat com a gran exemplar de la literatura catalana.
Gala Pujol Infantes
2OCNS