Power Point Puig i Ferreter

1. JOAN PUIG I FERRETER
Aigües encantades
Miriam Montañés i Júlia Brunat

2. 1. Biografia
• 1882. Neix a la Selva del Camp el 5 de febrer, fill de Consol Puig i
Ferreter i de pare oficialment desconegut.
• 1888-1894. Estudià successivament a l’escola municipal i a la dels
pares del Cor de Maria, al seu poble natal.
• 1894-1897. Estudis de batxillerat en una escola del poble i exàmens
lliures a l’institut de Tarragona. Publica versos al setmanari “La
Barretina” a partir de novembre del 1895.
• 1903-1904. Estada a França. Després d’un parell de mesos de
vagabundatge per la Provença, s’estableix de mosso a Villaines-en-
Dues-Mois, on viu una experiència sentimental amb Matilde
Thevenot, que utilitzarà posteriorment a La dama enamorada. Hi
escriu els Diàlegs dramàtics , que va enviant a Plàcid Vidal, el qual
s’encarrega de l’edició. Finalment, trenca la relació i va a París.

3. • 1910-1913. Cursa la carrera de Filosofia i Lletres, secció d’Història,
alternant les estades a la Selva i els estudis a Barcelona, fins que el
1911 entra a treballar de redactor nocturn a “La Vanguardia”, on s’
estarà fins al 1920. Publica una tragèdia en vers, La innocent .
• 1913. Passa l’estiu a la Selva, refent-se d’una malaltia nerviosa.
Acaba la carrera universitària.
• 1928. S’estrena la versió definitiva de La dama enamorada, el
febrer. Publica la segona versió de Els tres al·lucinats i el volum
Vida interior d’un escriptor , que assoleix dues edicions. Director
literari de les Edicions Proa.
• 1936. Publica el drama Anna darrera la cortina i la traducció de
'Peer Gynt', d’Ibsen, feta en col·laboració amb Gassol. Participa en
la fundació del Club de Novel·listes. Intensa activitat política, abans i
després de les eleccions del 16 de febrer. A mitjan setembre és
enviat a París com a delegat i pagador de la Generalitat.

4. • 1936. Publica el drama Anna darrera la cortina i la traducció de 'Peer
Gynt', d’Ibsen, feta en col·laboració amb Gassol. Participa en la fundació
del Club de Novel·listes. Intensa activitat política, abans i després de les
eleccions del 16 de febrer. A mitjan setembre és enviat a París com a
delegat i pagador de la Generalitat.
• 1936-1939. Inicia les seves relacions amb Marie-Rose Teston. La família es
trasllada a Le Havre, amb la intenció d’embarcar cap a Amèrica en cas de
guerra. Puig resideix a París, amb viatges al port francès. Repartiment de
diners entre exconsellers i d’altres càrrecs de la Generalitat, en què Puig
participa. Conflictes en la relació amb Marie-Rose Teston i negocis amb
Ferran Canyameres.
• 1956. Mor a París el 2 de febrer, d’una congestió cerebral. És
enterrat al cementiri del Père Lachaise tres dies més tard.
• 1975. Reedició de El cercle màgic (Proa). S’edita la part literària
del seu dietari Ressonàncies (Edicions 62).
• 1981. Publicació de la resta del dietari Ressonàncies amb el títol
de Memòries polítiques (Proa).

5. 2. PUBLICACIONS PERIÒDIQUES
• Catalònia→ revista Modernista
• La revista del centre de lectura → va
començar a publicar-se l'any 1883. És una
revista literària, artística i científica.
•Joventut→ va ser una revista setmanal
de tendència modernista dedicada a la
literatura, arts i ciències.

6. •La Publicitat i la campana de Gràcia eren
dos revistes modernistes, que contenien
articles que parlaven sobre temes
quotidians, art, literatura i sobre qüestions
teatrals com el teatre d'avantguarda i la
seva viabilitat, la polèmica sobre el món
de la comèdia, o el Teatre d'Art.

7. 3.TRILOGIA DE LES DAMES
Cecilia: A la ciutat es va adonar que la creença en un Déu
podía tapar els ulls a la gent i evitar que veiéssin que en
realitat la ciència podía triomfar sobre la raó. Ella està tota
l'obra enfrentada amb el seu pare i la seva mare pels seus
ideals. Al final de l'obra Cecília fa veure a la seva mare que
las idees tradicionalistes deixen a la dona quasi sense
drets respecte l'home, llavors aqui presenta un pensament
feminista. Les idees contradictories respecte a les del seu
pare faran que Cecília fugui de la seva casa.

8. 4. MAL ÉS A IGNORÀNCIA COM BÉ
ÉS A INTEL·LIGÈNCIA
• Aquesta eqüació apareix al llarg de l’obra,
els ingnorants que fan el mal els
conservadors i els “herois que fan el bé,
la intel·ligència”.
• En part la obra té un punt filosòfic, ja que
hi ha un intent de síntesi entre la veritat
intel·lectual i el bé ètic.

9. 5.POSTURA D’EN MANSO
Manso: Ès un jornaler, que en un principi vol
escoltar al foraster però acaba tornat a les
seves idees del principi, aquest home es
carlista nomès perquè tota la seva familia ho
havía estat, però no es considera religiós.

10. 6.RELIGIÓ
En l’obra es critica la religió i la mitificació
d’aquesta ja que és molt exagerada. Gaire
bé tot el poble creu en el poder de Déu
per solucionar qualsevol problema.
Aquesta idea es veu criticada amb la
ideologia de ciutat.

11. 7.TRADUCCIONS
GORKI, M.: Els Menestrals. Barcelona: L'Avenç,
1909.
IBSEN, H.: Peer Gynt. Barcelona: Barcino, 1936.
SHAKESPEARE, W.: El marxant de Venècia.
Barcelona: Domènech, 1909.

12. 8.FINAL SEGON ACTE
El segon acte acaba amb la fugida del
Foraster, ja que es apedregat pel poble.
És un final simbólic → significa que la
creença religiosa del poble guanya per
sobre el pensament del Forsater, per tant
el de ciutat.

13. 9. HEROIS DE L’OBRA
Si.
En Joan, l’alcalde del poble al principi no
està gens convençut de la idea, però
desprès d’escoltar les idees del Foraster i
de que aquest sigui apedregat, veu el seu
error i s’adona de l’ajuda que els volia
donar ell.

14. 10. TEMA
• El tema principal d’aquesta obra de
Joan Puig i Ferreter és el progrés,
les diferents actituds dels habitants
del poble respecte del progrés de la
societat.