El documento resume la historia de España en el siglo XVII. Comenzó con los reyes de la dinastía de los Austrias delegando el poder en validos o favoritos, lo que llevó a conflictos internos. La crisis económica y las reformas impopulares del Conde-Duque de Olivares provocaron grandes rebeliones en 1640 en Cataluña y Portugal, lo que marcó el inicio del declive del imperio español. España también sufrió derrotas militares frente a potencias como Francia y Países Bajos, perdiendo la mayor parte de
Petit recull de dones que van marcar la diferencia a l'Edat Mitjana: comtesses, reines, heroïnes, místiques, filòsofes, científiques, artistes, bruixes...
Este documento resume el periodo de gobierno de Carlos I y Felipe II en España durante el siglo XVI. Con Carlos I se estableció la Casa de Austria en el trono español. Su reinado estuvo marcado por revueltas como la de las Comunidades de Castilla y la de las Germanías en Aragón, debido al descontento con su gobierno y el poder de los nobles extranjeros. Felipe II continuó con el modelo autoritario de gobierno centralizado de su padre.
El documento resume la historia de España en el siglo XVII. Comenzó con los reyes de la dinastía de los Austrias delegando el poder en validos o favoritos, lo que llevó a conflictos internos. La crisis económica y las reformas impopulares del Conde-Duque de Olivares provocaron grandes rebeliones en 1640 en Cataluña y Portugal, lo que marcó el inicio del declive del imperio español. España también sufrió derrotas militares frente a potencias como Francia y Países Bajos, perdiendo la mayor parte de
Petit recull de dones que van marcar la diferencia a l'Edat Mitjana: comtesses, reines, heroïnes, místiques, filòsofes, científiques, artistes, bruixes...
Este documento resume el periodo de gobierno de Carlos I y Felipe II en España durante el siglo XVI. Con Carlos I se estableció la Casa de Austria en el trono español. Su reinado estuvo marcado por revueltas como la de las Comunidades de Castilla y la de las Germanías en Aragón, debido al descontento con su gobierno y el poder de los nobles extranjeros. Felipe II continuó con el modelo autoritario de gobierno centralizado de su padre.
PPT fet per Arnau Padrós Jara amb la fi d'exposar-lo oralment a classe de Socials (ESO).
Explicació de la "Guerra Civil Catalana del segle XV".
Una descripció dels anys 1410 fins 1472 (fi de la guerra).
Explicació redactada i per apartats com ara:
-Context històric
-Bàndols
-Fets
-Conseqüències
En la següent adreça URL podeu descarregar el PPT complet:
https://dl.dropboxusercontent.com/u/51890608/La%20guerra%20civil%20catalana%20del%20segle%20XV.pptx
És recomenable obrir la presentació amb Microsoft Office Professional Plus 2013 VL, ja que ha estat editada amb aquest programa.
Si l'obriu amb qualsevol altre versió Power Point, poden haver trossos no llegit pel programa, però la base temàtica continuarà sent la mateixa.
La Monarquia Hispànica. Des de la Unió fins la conquesta d'Amèricaprofessor_errant
Presentació digital per a 2nESO que inclou la unió dinàstica de la Corona de Castella amb la d'Aragó, l'evolució posterior, així com l'arribada a Amèrica i la posterior conquesta per part de la Corona de Castella.
Este documento presenta el itinerario de una gira por Cataluña del 21 al 29 de abril de 2013 para recaudar fondos para la ocupación de tierras de Somonte en Andalucía. La gira incluyó eventos en universidades, escuelas y fábricas para explicar los motivos de la lucha de Somonte contra el desempleo, la privatización y en defensa de la propiedad pública y el medio ambiente, y para recaudar fondos para una furgoneta que les permita transportar la cosecha.
1. Revoltes remences Segles XIV-XV Maria Esther del Alcázar i Fabregat IES. Dr. Trueta. El Prat de Llobregat
2. S. XI. De pagesos a remences Fins els segle XI els pagesos eren relativament lliures, quan la població total rondava els 250.000 habitants a Catalunya. A causa de la revolta feudal (1030-1060), els nobles s’independitzen i els comtes de Barcelona els cedeixen la potestat dels seus castells. Amb això el senyor feudal es fa amo de les vides i les hisendes dels pagesos que vivien al terme del seu castell.
3. s. XII i XIII. Empitjora la situació Segle XI: s’adscriuen els masos a la gleva - “masos servils”-. Es lliga el pagès i família a la terra i el mas, sense permetre’ls marxar. Si el mas canvia d’amo, els camperols passaven amb el mas i la terra. Segle XII i XIII , la situació s’agreuja amb impostos abusius i serveis vexatoris, implantant-se els «mals usos», la remença personal i el «dret de maltractar», (Corts de Cervera, 1202). La remença es el que el pagès havia de pagar al senyor si volia abandonar el mas. Els reis, i a vegades l’Església –amb les Pau i Treva- , van dictar disposicions antiremences que quasi mai es van acomplir. La majoria de senyors feudals, inclosa l’Església, tenien remences.
4. s. XIV. Època de calamitats 1333 és “lo mal any primer” de les calamitats: epidèmies de pesta, males collites i fam. Molts masos petits foren abandonats per la mort dels seus habitants o perquè fugien a les ciutats: eren els «masos rònecs». Amb això va caure la renda feudal, però els senyors es van quedar amb els masos rònecs i van oprimir encara més als pagesos supervivents.
5.
6. s. XV. Guerra civil i els remences de Verntallat A 1462, la Corona vol recuperar el seu domini polític i això la porta a recolzar als remences que han començat la revolta negant-se a pagar als senyors. Comença una guerra civil entre el rei i els senyors. Verntallat organitza els remences de la muntanya (al voltant del castell d’Hostoles) i manté i amplia els seus territoris fins que deu anys després a 1472, el rei entra a Barcelona i esperen els concedeixi les seves reivindicacions, cosa que no fa. Mas remença de Quer
7. s. XV. 2ª revolta remença El rei no acompleix les promeses i creu calmar els remences donant el castell d’Hostoles a Vernatallat i anomenant-lo vescomte. Puja al tro Ferran II –el Catòlic- que retorna els drets als senyors per tal de tenir pau, i aquests exigeixen els impostos als pagesos, inclosos els endarreriments. Els remences es neguen a pagar. Vernatallat els arma. Ferran II els promet eliminar els mals usos i Verntallat li jura fidelitat i atura el moviment.
8. s. XV. Ofensiva feudal i reorganització sindical Els senyors endureixen les mesures per cobrar els impostos. Comença la 2ª. Revolta remença amb Sala –més radical que Vernatallat- al capdavant. Dura 6 mesos i acaba tràgicament amb l’execució de Sala, després de la derrota davant un exèrcit de la ciutat de Barcelona que compta amb el suport reial. Els senyors tornen a les seves exigències i els remences reorganitzen el Sindicat i la lluita.
9. s. XV. Arbitral de Guadalupe i recuperació de drets. Ferran II ho atura aquí, negocia amb Vernatallat i signa la Sentència Arbitral de Guadalupe a 1486, on s’eliminen els mals usos a canvi de que els remences retornin els castells i acceptin el vassallatge . Van ser els primers pagesos a Europa en aconseguir recuperar la seva dignitat .