va sobre la història d'Aragó del segle IX al XVIII

1. Inicis i cronologia històrica

2. De comtat a regne:
Al segle IX, el compte Aznar Galíndez va aconseguir que el comtat
d’Aragó s’independitzés de l’Imperi Carolingi.
Al segle X, el comtat es va unir al regne de Navarra. A l’any 1035 Ramir I
va obtenir la independència i es va convertir en el primer rei d’Aragó.
A finals del segle XI, Aragó va dominar el territori de Navarra durant una
etapa breu.
Durant el segle XII, amb el regnat d’Alfons I el Bataller, es produí la
màxima expansió territorial del regne d’Aragó.

3. Els regnes i els comtats ibèrics. Segle X

4. LA CORONA D’ARAGÓ
Formació
La Corona d’Aragó va sorgir a partir del matrimoni celebrat al 1137, entre
Peronella, filla del rei d’Aragó Ramir II, i Ramon Berenguer IV, comte de
Barcelona.
El primer rei de la Corona d’Aragó va ser el seu fill, Alfons el Cast. També
tenia el títol de comte de Barcelona.
La Corona d’Aragó era una confederació territorial formada per
Aragó, Catalunya i posteriorment al 1245, València.
Els tres territoris tenien el mateix rei, però cadascun va mantenir les
seves lleis i les seves pròpies Corts.

5. Conquestes
El comte Ramon Berenguer IV va conquerir les places musulmanes de
Tortosa, Lleida, Fraga i Monforte. D’aquesta manera es van
incorporar a la Corona els territoris de la Catalunya Nova.
La Corona d’Aragó també va intentar ampliar la seva àrea d’influència
cap al nord dels Pirineus, on el rei Alfons ja havia heretat territoris a
Occitània. Aquest expansionisme va xocar amb els interessos del rei
de França, que va promoure una expedició militar al principi del segle
XIII per tal de recuperar aquestes terres.
Expansió econòmica
Durant els segles XII i XIII, la Corona d’Aragó es va convertir en una
de les potències d’Occident, per la seva gran expansió
econòmica, orientada al comerç marítim i territorial, tant peninsular
com cap a la Mediterrània.

6. Expansió mediterrània de la Corona d’Aragó. Segles XIII al XV

7. Expansió de la Corona d’Aragó més enllà dels Pirineus

8. La derrota de Pere el Catòlic a la batalla de Muret (1213), va marcar
el preludi de la dominació francesa sobre Occitània i la fi de
l'expansió catalana en aquells indrets.
Monument commemoratiu de la batalla de Muret. (al sud de Tolosa de Llenguadoc)

9. L’extinció del llinatge dels comtes de Barcelona (1387-1412)
Els regnats de Joan I i Martí l’Humà, emmarquen les etapes finals de la
dinastia catalana al capdavant de la Corona d’Aragó. A la mort de Martí
l'Humà, les divisions i les indecisions van portar al Compromís de Casp al
1412 on Ferran I, anomenat el d'Antequera, entronitza la dinastia castellana.
La guerra civil catalana
La crisi social i el malestar econòmic a la Corona d’Aragó, durant els segles
XIV i XV, va coincidir amb la ruptura del consens entre la monarquia i els
estaments polítics.
Malgrat fases de redreçament o de reforma, els problemes irresolts es van
amuntegar.
La Guerra civil catalana (1462-1472) és l'enfrontament armat entre Joan II
d'Aragó i els remences d'una part, i les institucions catalanes de l'altre, per tal
de tenir el control polític. Es un enfrontament entre la monarquia i
l'oligarquia. La societat es veu obligada a prendre partit.

10. La unió dinàstica amb la Corona de Castella
El 1476, Ferran el Catòlic (rei d'Aragó) i Isabel la Catòlica (reina de Castella)
van contraure matrimoni, la qual cosa va tenir com a conseqüència, a la mort
d'ambdós, que els seus respectius territoris fossin regits conjuntament pel
seu nét: Carles I.
Aniquilació i annexió a Castella (1707-1715)
Malgrat la gravetat de la Guerra dels Segadors, el Principat de Catalunya i la
resta d'estats de la Corona preservaren els seus furs, institucions pròpies
d'autogovern, i autonomia política. No obstant això, els successos posteriors
a la proclamació de Felip V d’Espanya, com a hereu de Carles II marcarien la
derogació del sistema constitucional i l’autogovern de la Corona d'Aragó, i la
seva annexió a la jurisdicció de la Corona de Castella.

11. FI
Xavier Trullols Jou – 2. ESO –C-